Cotitzades espanyoles aproven en informació sobre bretxa salarial de gènere però pateixen “manca de transparència” en el càlcul

• S'han donat a conèixer els resultats de l'estudi elaborat per la Càtedra MANGO de Responsabilitat Social Corporativa d'ESCI-UPF i el Col·legi de Censors Jurats de Catalunya (CCJC) sobre les tendències als estats d'informació no financera ( EINF) publicats per les empreses de l'IBEX el 2020, en base a les 91 empreses incloses al mercat continu.
• Josep Maria Canyelles, expert en RSC, soci consultor de Vector5.cat, coordinador de Respon.cat, i membre de la Comissió d'RSC del Col·legi, ha format part del grup assessor.

 

Xavier Carbonell i Silvia Ayuso, de la Càtedra MANGO d'RSC, i Antoni Gómez, president del CCJC, durant la presentació de l'estudi. / Foto: Col·legi de Censors Jurats de Comptes de Catalunya

● Només el 12% de cotitzades (incloses les de l'Ibex 35) que presenten l'EINF refereix amb precisió els empleats, les unitats de negoci i els països inclosos en el còmput de les diferències entre les remuneracions salarials

● Les firmes del sector de l'auditoria financera assumeixen de manera majoritària (95% dels casos) la verificació de la informació no financera de les cotitzades

● Silvia Ayuso (Càtedra MANGO d'ESC – UPF) apunta que “seria desitjable una integració més gran de la informació financera i no financera per part de les empreses, però encara falta molt camí per recórrer”

 

Barcelona, ​​9 de juny de 2022

Les empreses cotitzades al mercat continu espanyol pateixen “manca de transparència” en el càlcul de les diferències entre les remuneracions salarials percebudes per homes i dones i només un 12% (s'inclou aquí les de l'índex Ibex 35) exposa amb claredat l'abast o el perímetre d'aquest còmput, és a dir, els empleats, les unitats de negoci i els països inclosos per determinar-los. Tot i això, i d'acord amb el que estableix la Llei 11/2018, el conjunt d'empreses analitzades sí que inclouen informació sobre la bretxa salarial de gènere a l'estat d'informació no financera (EINF) pel que fa a la metodologia o format de presentació utilitzats (88% de empreses), el tipus o conceptes de les remuneracions considerades (82%) i la segmentació aplicada -per categoria professional, franges d'edat o zones geogràfiques- en el 81% dels casos, entre altres qüestions.

Així es desprèn de l'estudi Les tendències als estats d'informació no financera: un anàlisi de les empreses cotitzades al mercat continu el 2020, del Col·legi de Censors Jurats de Comptes de Catalunya (CCJCC) i la Càtedra MANGO de Responsabilitat Social Corporativa d'ESCI-UPF.

Pel president del CCJCC, Antoni Gómez, els resultats de l'estudi demostren la “creixent importància de la divulgació de la informació no financera per part de les empreses”, alhora que destaca que “aquesta dinàmica és un reflex fidel dels desafiaments de la nostra societat en relació amb la sostenibilitat ambiental i social”.

D'una mostra inicial de 129 empreses cotitzades al mercat continu el 2020, un total de 91 van presentar l'EINF d'acord amb la Llei 11/2018, una transposició de la Directiva 2014/95/UE. Cal assenyalar que 31 de les 129 cotitzades (un 25%) no estaven subjectes a l'obligació de presentar l'EINF ja que disposaven de menys de 500 treballadors, i que tres empreses de l'Ibex van publicar aquest document en el període analitzat malgrat no tenir l'obligació de fer-ho.

Rol principal del sector d'auditoria de comptes en la verificació de l'EINF 

De l'estudi també es conclou que la gran majoria d'empreses (95%) contracta firmes del sector de l'auditoria de comptes amb la comesa de verificar el contingut de l'EINF, una responsabilitat que la Llei 11/2018 assigna a un “prestador independent” (i per tant, extern) de serveis de verificació que ha d'emetre un informe amb les conclusions obtingudes. A partir de les dades obtingudes, el director de la Càtedra MANGO d'RSC, Xavier Carbonell, constata la gran utilitat de la intervenció del col·lectiu d'auditors de comptes en aquest àmbit.

Per la seva banda, Gómez al·ludeix a la naturalesa “regulada i subjecta a normes professionals” de la professió auditora i destaca així mateix “el paper atribuït per la legislació i reconegut pel mercat de revisors independents” gràcies a “l'aportació a tercers de transparència i confiança” per part d'aquest col·lectiu professional. Els EINF de la gran majoria d'empreses (95%) han estat verificats d'acord amb la norma ISAE 3000 de l'International Auditing and Assurance Standards Board (IAASB) i la Guia 47 de l'Institut de Censors Jurats de Comptes d'Espanya (ICJCE).

Tot i una tendència més gran a presentar de forma integrada el reporting (és a dir, la incorporació de la informació financera i no financera en un mateix document), el 60% de les cotitzades espanyoles presenta l'EINF de forma separada, en forma d'annex a l'informe de gestió o com a document separat, davant del 40% que sí que l'integra al seu informe de gestió. La directora acadèmica i investigadora de la Càtedra MANGO de RSC d'ESCI – UPF, Silvia Ayuso, apunta que “seria desitjable una integració més gran de la informació financera i no financera per part de les empreses, però encara falta molt camí per recórrer”.

ODS de Nacions Unides i empresa: entre el dit i el fet  

En matèria d'Objectius de Desenvolupament Sostenible i en un entorn de creixent pressió regulatòria i social en relació amb l'avaluació per part de les empreses de l'impacte sobre els ODS a llarg de la seva cadena de valor, els resultats de l'informe del Col·legi reflecteixen que el 78% de les empreses del mercat continu es refereix als ODS als seus estats d'informació no financera “de forma general” (sobresurten per la freqüència amb què es citen el treball decent i creixement econòmic, ODS 8; la indústria, innovació i infraestructura, ODS 9; l'acció pel clima, ODS 13; l'educació de qualitat, ODS 4; i la igualtat de gènere (ODS 5), encara que només un 8% (7 empreses) aprofundeix més en la matèria i esmenta “fites específiques” (apareixen de nou aquí com a protagonistes els ODS 4, 9 i 13) amb graus de concreció que van de les "fites esmentades sense un objectiu concret" a les "fites amb una avaluació del progrés cap a l'objectiu quantitatiu". Un 12% d'empreses es limita a “esmentar les fites de manera general”.

Destaca finalment que totes les empreses informen d'auditories o supervisions efectuades en proveïdors i subcontractistes, però no sempre especifiquen si aquestes avaluacions fan referència a aspectes no financers o si estan orientades a altres qüestions (per exemple, l'homologació/certificació de proveïdors quant a la qualitat, la seguretat o la sanitat). És pertinent diferenciar el 52% d'empreses que es limita a indicar el nom d' avaluacions realitzades, del 38% restant que, a més, en dona a conèixer els resultats de manera qualitativa (10%) o quantitativa (29%).