Càritas Diocesana de Barcelona estrena la revista "
Aliances. La revista d'Entitats amb Cor" i en el primer número ofereix dos articles sobre responsabilitat social.
Joan Fontrodona parla de "
L'RSE, en el cor de l'empresa" i
Josep Maria Canyelles sobre els "
Reptes en l'excel·lència social de les empreses".
Canyelles, soci consultor de
Vector5 | excel·lència i sostenibilitat i coordinador de
Respon.cat, afirma que
la tendència és el negoci responsable i defensa que
les empreses han de passar de l'excel·lència operativa a l'excel·lència social.
Fontrodona, professor d'ètica empresarial a la Càtedra CaixaBank de Responsabilitat Social Corporativa de IESE Business School, afirma que
implicar-se en activitats de voluntariat o d'acció social suposa per a les empreses despertar les seves consciències a una realitat diferent.
A la
revista s'explica que al 2017 Càritas Barcelona va atendre 22.635 persones en 401 projectes diocesans i 73.676 més a les 170 Càritas parroquials i arxiprestals.
Podeu llegir tot seguit l'article de Josep Maria Canyelles al blog o en
pdf:
Reptes en l'excel·lència social de les empreses
La
responsabilitat social no és una suma de bones pràctiques. Aquest és
un aclariment previ sempre necessari perquè sovint es confon l’RSE amb les
seves bones pràctiques: que una empresa promogui la conciliació de la vida
laboral i familiar o contracti persones de col·lectius amb dificultat mereix el
nostre reconeixement, però no equival directament a RSE. La raó és que l’RSE és
més àmplia, és un estil de gestió, i ha d'afectar tota l’organització de dalt a
baix i d’un extrem a l’altre, cosa que certament es manifestarà en forma de
bones pràctiques. La dificultat és passar d’una aproximació basada en la mera
addició de bones pràctiques a un model integral, que parteixi de l’ètica i
generi sostenibilitat.
La tendència és el negoci responsable. Quan em
pregunten per quina és la tendència, aquesta és la resposta, que és com dir que
l'RSE tendeixi a ser realment RSE, és a dir, un enfocament transversal dins de
l'organització i vinculat al model de negoci, no com una acció col·lateral.
Estem encara, per tant, en el camí de descobrir el sentit empresarial de l'RSE
i com l'ètica empresarial deixa de ser un oxímoron. I respecte on es posa el
focus d'atenció, diria que hi ha dues grans línies centrals: l'empresa saludable, que posa el focus en
la persona, i l'economia circular,
que és un enfocament tant mediambiental com economicista. Cal dir que l'economia circular també genera
beneficis socials com, per
exemple, les entitats socials que recuperen peces de roba, que han generat
molts llocs de treball per a col·lectius amb dificultats d'inserció.
La responsabilitat social és la responsabilitat que
assumeix una empresa o organització
davant de la societat pels impactes de la seva activitat i per la
coresponsabilitat en els afers comuns que afecten la sostenibilitat del mercat,
de la societat i del medi ambient. Metodològicament, l’RSE parteix de la
formulació d’un compromís ètic
orientat a la creació de valor
sostenible en tots els vectors d’impacte de l’organització: social,
econòmic, laboral, ambiental, bon govern. Es gestiona com un procés de millora contínua que ha de permetre prendre consciència del context de sostenibilitat per mitjà de
la identificació dels temes
rellevants i del diàleg amb els grups
d’interès, com també rendir comptes.
Algunes empreses han assolit l’excel·lència en el
context de la seva activitat empresarial, en els processos de gestió que els
resulten coneguts. Però les empreses tenen unes responsabilitats no solament
davant els clients o davant les lleis sinó que cada cop més van assumint que
també tenen unes responsabilitats davant la societat, davant stakeholders
diversos que presenten interessos legítims. I no totes les empreses que havien
excel·lit en allò conegut han fet el salt que es deriva d’acceptar que la llicència social per operar requereix
conquerir noves legitimitats, requereix comprendre el context canviant
de sostenibilitat per a l’activitat corporativa.
L’empresa ha de passar de l’excel·lència operativa
a l’excel·lència social, de fixar la
mirada en els processos convencionals a explorar noves mirades, noves demandes,
nous reptes, sobre àrees no tradicionals de la gestió empresarial. Si cada
organització fa molt bé la seva feina acomplint amb la seva missió però, a més,
també incorpora criteris de funcionament que permetin abordar reptes de la
societat, tant internalitzant els impactes de la pròpia activitat empresarial
com contribuint a resoldre necessitats i inquietuds significatives, abordarem
l’eficiència social i la societat evolucionarà amb celeritat cap a millors
cotes de progrés. Aquesta és la responsabilitat de les empreses i les
organitzacions davant la societat. I aquesta és la visió sistèmica que ens
permet avançar vers un Territori Socialment Responsable.
Josep Maria
Canyelles. Soci de Vector5.cat. Promotor de ResponsabilitatGlobal.com. Coordinador de Respon.cat
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada