Manifestació de dolor amb la societat civil com a protagonista

[manifestació] La manifestació de Barcelona de suport a les víctimes i per mostrar el rebuig als atemptats ha estat un gran èxit: multitudinària (mig milió de persones en ple agost si bé hi ha gent es va negar a desfilar al costat dels presumptes còmplices) i sobretot convivencial.

[#NoTincPor] El lema ha estat un encert. No té res a veure amb l'infantilisme a què alguns opinadors mesetaris ho ha volgut reduir sinó que expressa moltíssim. Per exemple, com editorialitza Vilaweb amb el títol de "No tenim por de res", en molts països, la reacció a atemptats com aquests ha estat de qüestionar les llibertats i proposar mesures regressives. Ací, en canvi, tothom ha reaccionat reclamant més llibertat, més tolerància i més comprensió.

[capçalera] També ha estat útil la doble capçalera, com a resposta a les moltes entitats socials que van advertir que la manifestació no podia ser un aparador per les autoritats com ho va ser la de París després dels atemptats de gener de 2015. Així, el protagonisme es feia recaure en els serveis públics, voluntaris, col·laboradors diversos, i les autoritats ocupaven un segon lloc. S'hi podia no estar d'acord però era just i evitava que, amb la presència d'un govern espanyol i reialesa amb una intencionalitat clara, monopolitzessin l'expressió per part de la societat civil.

[unitat] La manifestació ha enfortit enormement la unitat. El poble català ha fet pinya amb els seus cossos de seguretat i, especialment amb els Mossos que, en els darrers anys, havien patit situacions complicades. També ha enfortit el sentiment d'adhesió al govern, que ha actuat de manera impecable, donant la cara, cedint el protagonisme als cossos de seguretat. I finalment també ha generat unitat social, fent més real el "Catalunya, un sol poble", silenciant aquells que des d'opcions xenòfobes se'n podrien haver aprofitat.

[hipocresia] El sentit crític de la manifestació també es va expressar contra la hipocresia dels qui condemnen formalment el terrorisme alhora que armen i fan negocis amb els règims que el permeten. Una societat adulta i no tutelada ha de posar damunt la taula aquesta reflexió sobre les causes i no limitar-se a lamentar-ne les conseqüències. Catalunya i la seva capital han actuat amb la maduresa que tocava. Sens dubte, és un reflex d'un país que ha canviat molt en poc temps.

[rei] Mai havia participat el rei espanyol en una manifestació. Però ara ens l'hi han posat. Hores d'ara era clar que sols un cataclisme com un atemptat greu tindria alguna possibilitat d'aturar el procés independentista. Ha passat, però les institucions catalanes han actuat amb normalitat mentre que les espanyoles han estat absents, mostrat que la futura República catalana pot exercir d'estat en tots els àmbits. La premsa internacional més rellevant ho va fer notar i a Madrid van sonar les alarmes. Potser l'única manera d'apropiar-se del lideratge era fer una cosa excepcional que mostrés presència. D'altra banda, l'acció permet cobrir Rajoy (si no se'n surt amb Catalunya, el fracàs serà de totes les institucions de l'Estat).

[xiulets] Però treure el Sant Cristo Gros era una operació que era evident que no seria ben valorada per la ciutadania catalana majoritàriament i que mostra la incapacitat d'interpretar la situació. Quina sinó esperaven que fos la reacció d'un poble adult, crític i respectuós? Doncs això, respectar-lo, mostrar-li els cartells crítics, i actuar com gent adulta i serena que ha fet una opció radical per la democràcia. El que va succeir dissabte va ser la resposta de la gent a tot el que ha passat des de l'atemptat: el paper lamentable del govern del PP i dels mitjans espanyols que no ha parat d’intentar desacreditar els Mossos d’Esquadra i de fustigar les autoritats catalanes.

[banderes] Ridículs els intents que no hi haguessin banderes catalanes. En totes les manifestacions després d'un atemptat arreu d'Europa la gent ha sortit amb les seves banderes com una manera de dir que el país està unit. I així a Catalunya. Curiosament els que incentivaven que no se'n portessin eren els que repartien banderes espanyoles de plàstic (PP) i els de Societat Civil Catalana (SCC), que van muntar el seu grupet per a fer acte de presència.

[apropiació] Precisament els de SCC es van col·locar sortint de davant de la Casa Batlló ocupant tota l'amplada del Passeig de Gràcia, no per la gent que eren sinó perquè portaven grans banderes espanyoles per apropiar-se de l'acte. Per cert, cap altra partit o moviment polític va anar identificat o en grup, sols aquesta organització opaca presumptament finançada per les clavegueres de l'Estat i per algunes empreses de l'IBEX35. L'anècdota: quan van arribar al capdavall del Passeig no van entrar a Plaça Catalunya, van remuntar aprofitant que el lateral anava buit per tornar a baixar pel mig del Passeig de Gràcia. No sé quants cops ho devien fer, però la voluntat d'apropiació va ser vergonyosa.