Josep Santacreu va passar una dècada com a directiu d’hospitals
fins que, de sobte, va fer el salt al món assegurador com a conseller
delegat de DKV
-JORDI PLANAS
Josep Santacreu (Guissona, 1958) és el conseller
delegat de DKV Assegurances, l’empresa que dirigeix des del 1997 i a la
qual va accedir després de nou anys treballant com a director mèdic i
gerent en diversos hospitals. “Sentia que em contractaven per fer
d’apagafocs”, diu en relació als breus períodes de temps que va passar a
cada lloc. Llicenciat en medicina -una professió que pràcticament no va
exercir- i amb àmplia formació empresarial -és doctor en organització i
direcció d’empreses-, va trobar l’estabilitat a DKV. “Tenia el repte de
demostrar que podia encapçalar un projecte de desenvolupament a llarg
termini”, comenta.
Després de 17 anys liderant l’asseguradora
sanitària, Santacreu està convençut que la millor manera d’aconseguir
que els seus treballadors s’impliquin en l’empresa és recompensant-los
amb bonificació i reconeixement. “El sistema d’objectius els permet
tenir una remuneració adequada”, defensa. També creu que se’ls ha de
facilitar l’accés a la informació, així que no dubta a comunicar-se amb
tots ells enviant-los un butlletí informatiu diari on els explica
breument tot el que vol destacar de cada jornada. “No només hem de ser
transparents amb els empleats, sinó que hem de fomentar la seva
participació”, declara. Reconeix, però, que totes aquestes mesures no
funcionarien sense la intervenció activa dels dirigents, i sap com
fer-ho per no oblidar-ho: “Cobrem una part del nostre salari en funció
de la satisfacció dels treballadors”. De moment pot estar tranquil.
Segons una auditoria externa, el 87% del personal de DKV diu que està
satisfet amb la companyia i el 93% garanteix que està compromès amb les
seves obligacions.
Es defineix a si mateix com una persona intolerant
amb la falta de valors. I tot i que avala que DKV és una empresa estable
que no acostuma a acomiadar el seu personal, no suporta les persones
que tenen moltes capacitats per fer coses però cap actitud per
portar-les a terme. “Qui està aturat no cometrà cap error, però es
quedarà sempre on és”, adverteix. Creu en la justícia, però no en
l’equitat. Per tant, té clar que no tothom mereix el mateix tracte. “Ser
equitatiu és injust, perquè no ens esforcem amb la mateixa intensitat
ni aportem la mateixa productivitat”, diu. Admet que acomiadar algú és
un fracàs personal i ho percep com un pas enrere, però també afegeix que
en alguns casos és imprescindible fer-ho per garantir l’estabilitat del
grup. “Com a directiu no pots permetre que algú tiri la tovallola”,
exposa. Fidel a les seves idees, ell prefereix contractar treballadors
que explorin, arrisquin i, si cal, fracassin en els seus intents. “Si hi
han posat tots els mitjans i no se’n surten, no passa res. És un mèrit
pel simple fet d’intentar-ho”, diu.
COM A PROMOTOR de Metges Sense Fronteres i ex
secretari general de l’ONG Medicus Mundi, Santacreu ha transmès a la
companyia el seu vessant social a través de la Fundació DKV Integralia,
una associació que va crear el 1999 i que, segons diu, ha impulsat més
de 200 projectes. El més important de tots és el llançament d’un contact center
que té 6 seus a Espanya i dóna feina a 320 treballadors amb
discapacitat. “Vam engegar-lo el 2000 com un suport per als clients, que
aleshores es comunicaven amb nosaltres a través de les sucursals”, diu.
Amb el pas del temps han exportat el model a Polònia i al Perú, i aviat
arribaran a Colòmbia. La setmana que ve viatjaran a l’Índia per
implantar-lo a la Fundació Vicente Ferrer.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada