- Josep Maria Canyelles intervé en una taula rodona organitzada per Respon.cat en el I Congrés Iberoamericà del Voluntariat Corporatiu.
Pimes i microempreses evidencien que el voluntariat no és exclusiu de les empreses grans. La sessió ha permès mostrar que les empreses mitjanes i petites també porten a terme una implicació comunitària de voluntariat - Canyelles ha presentat la iniciativa empresarial Respon.cat per al desenvolupament de l’RSE a Catalunya, i ha fet una presentació sobre Territoris Socialment Responsables
La sessió ha comptat amb la participació de David Toledo, del Departament Salut i Direcció de Persones de l’empresa SPB, Jordi Torredemer, responsable de Comunicació de Mina Aigües de Terrassa i director de la Fundació Mina, Josep Maria Canyelles, coordinador de Respon.cat. Nekane Navarro, consultora social, ha moderat el debat.
Tal com ha afirmat Canyelles, no es pot aplicar el model de programes de voluntariat corporatiu a les pimes o microempreses, perquè el model no és coincident. A diferència de les grans empreses, que han començat recentment a portar a terme aquestes accions, en el cas de les empreses més petites moltes accions equiparables ja s’havien fet sempre, però si pensem en termes de programes no sabrem apreciar-ho ja que sovint són accions fetes des del copromís i la continuïtat, però que no s’estructuren com a programa.
Tal com es va afirmar el dia anterior al debat sobre Voluntariat d’Empresa per a pimes, que va tenir lloc al Marketplace també organitzat per Respon.cat amb una selecció de vint participants, quan volem abordar aquesta matèria amb les empreses més petites, cal tenir en més en compte el sentit de l’acció que el format. Si sols pensem en un format de programa, és probable que no en puguem trobar cap!
Allò que ens ha d’interessar són tots aquells models d’acció social de l’empresa que no es limiten a una mera transferència de recursos sinó que hi ha una implicació de les persones de l’equip, de manera que no solament es genera un impacte a l’entorn sinó que també es desenvolupen els valors de l’equip i les habilitats socials de les persones. El voluntariat estricte seria una modalitat, però també és important tenir present les aportacions pro-bono.
De vegades es fa difícil establir els límits conceptuals, ja que el cas d’un professional que fa una acció de manera altruista podria ser considerat voluntariat o pro-bono, però no ens interessa tant el debat nominalista com la manera de poder posar en valor aquestes pràctiques, donar-los reconeixement per tal de facilitar-ne la generalització, i fer que la societat sàpiga també valorar-les com a part d’un compromís envers l’entorn.
Canyelles ha presentat la iniciativa empresarial Respon.cat per al desenvolupament de l’RSE a Catalunya i tot seguit, en qualitat d’expert, ha fet una breu presentació del sentit dels Territoris Socialment Responsables, vinculant-ho especialment a l’acció de l’empresa envers la societat.
En aquesta intervenció ha aprofitat per aportar casos de microempreses, ja que a cap d’elles els havia estat possible de poder venir a participar al Congrés, dificultat comprensible per part de qui ha de tirar endavant d’un negoci amb pocs recursos, i que ajuda a comprendre per què en alguns fòrums es pot creure que les empreses més petites no fan RSE.
[llegir més a Respon.cat]
PD: He publicat aquest article de reflexió sobre el voluntariat:
2.11.14 [ca] Voluntariat per al desenvolupament socioeconòmic... i democràtic
2.11.14 [es] Voluntariado para el desarrollo socioeconómico... y democrático
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada