Notes del model turístic de Barcelona: debatent ara mateix a ESADE

Avui he començat el dia a ESADE, on s'esta fent un debat sobre el model turístic de Barcelona, organitzat per l'Aula Internacional d'Innovació Turística. Comparteixo les notes que he pres.

Model turístic de Barcelona, negocis tradicionals

AULA INTERNACIONAL D'INNOVACIÓ TURÍSTICA d'ESADECREAPOLIS és un club d'empresaris hotelers, de restauració, de destinacions, de transports, d'intermediació i d'oci, que es reuneixen periòdicament per tal d'intercanviar experiències entorn del concepte de la innovació. D'una banda, pretén impulsar l'aplicació de les innovacions i, per una altra, facilitar les relacions entre les empreses de cara a que obtinguin fonts d'inspiració per a desenvolupaments futurs i d'expansió.

Xavier Illa intervé com a president de l'Aula d'Innovació Turística, que ja porta quatre anys treballant en aquesta línia, i planteja dos grans elements: la problemàtica ciutadana derivada del turisme, que aquest estiu hem viscut al Raval de Barcelona. L'altra qüestió és el tema dels apartaments, a partir del cas de Airbnb. Considera que és raonable que hi hagi turistes que prefereixin un apartament abans que un hotel i per tant, Barcelona ha de tenir-ne a disposició del mercat, però sabent quina és l'oferta turística de la ciutat, on està situada, alhora que podent actuar en un mercat transparent.

És un tema d'innovació perquè és un tema nou que ens ha vingut, i el que sembla evident és que no podem posar tanques al camp, sobretot si volem seguir sent una ciutat de referència en el turisme mundial.

Sònia Recasens, tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Barcelona, indica que aquest no és un debat nou, encara que ara ho sembli per l'esclat d'aquest agost. Des dels Jocs Olímpics que el canvi de model es va anar produint, en paral·lel al procés de terciaritzar-se, més dirigida als serveis, a la indústria tecnològica. Barcelona ha pogut superar les crisis d'altres ciutats perquè ha tingut una economia molt diversificada, amb sectors clàssics però també cada cop més sectors emergents. Lògicament, una ciutat terciaritzada impacta en el mercat i planteja reptes diferents.

Recasens es mostra satisfeta que aquesta reflexió es faci des de l'Aula d'Innovació Turística perquè aquests reptes cal abordar-los amb esperit d'innovació. Ara, per exemple, es parla del turisme experiencial, però aquest impacta molt més en el ciutadà perquè precisament genera més interrelació amb la ciutat i amb la gent. Per tant, cal abordar-ho amb un esperit innovador.

Les ciutat competeixen entre elles, i en el cas de Barcelona potser no podem competir per població però sí pels atributs d'innovació, per aquest caràcter tan singular que ens pot fer diferents. Barcelona està creant l'ecosistema per captar talent del món i que hi vinguin les starups.

Hem de ser molt prudents en abordar el tema de turisme ja que afecta 120.000 llocs de treball i un 11 o 12% del PIB. Sovint es pot pensar que turisme són els dos nois que vam veure pels mitjans de comunicació aquest estiu, però això no és representatiu del turisme de la ciutat, perquè el turisme de negocis, per exemple, ha crescut molt, i el conjunt de l'activitat econòmica turística s'està desestacionalitzant.

Recasens explica que han demanat a Turisme de Barcelona que sàpiga trobar les maneres de transformar en atractiu turístic els diferents elements dels barris de Barcelona, per a evitar la massificació de les zones de més atractiu. Tothom vol anar al llocs de referència, però si volem que hi hagi repetició, cal generar nous espais d'atracció i interès. La desconcentració és un dels grans reptes, doncs, i aquest ja no és un debat quantitatiu sinó qualitatiu, amb experiències d'alt valor afegit, que ens diferenciï d'altres ofertes urbanes, alhora que també cal ampliar el territori i fer ús de l'entorn metropolità integrant altres ofertes com el turisme rural.

S'està treballant en un nou pla d'allotjaments turístics, que des de mes de març ha suposat aturar les llicències, és a dir, abans de la crisi d'aquest estiu. Quan ara surten algunes crítiques per haver passat de 2.000 a 9.800 llicències, cal dir que el que s'ha fet és fer aflorar, legalitzar: no es pot pensar que en uns mesos han aparegut més de set mil nous operadors. Amb un rastreig s'ha aconseguit tenir un mapa més real de l'oferta turística a Barcelona. I s'ha obert un call center específic per a aquest tipus de denúncies.

Els ens locals necessiten més competències per a poder actuar. I en el cas de Barcelona cal respectar la seva singularitat, per la gran diferència respecte a altres poblacions catalanes. Una de les accions que s'està treballant amb la Generalitat és la possible incompatibilitat sobre l'ús residencial i turístic dels apartaments, de manera que si se'n vol fer una activitat econòmica hagi de perdre l'ús residencial.

L'economia col·laborativa ha vingut per quedar-s'hi, i Barcelona no pot quedar-ne al marge, però ha de ser legalitzada. No li serveix que aquestes plataformes s'acullin a fissures legals del model del comerç electrònic. Cal, per exemple, que hi hagi relacions contractuals entre els turistes i els allotjaments, amb fiances.

Recasens parla de model de governança, fent referència a la col·laboració público-privada que suposa Turisme de Barcelona, i que cal no solament fer promoció sinó consensuar el model ja que aquests reptes no es podran abordar sense la complicitat del sector privat.

L'ajuntament de Barcelona aposta per un turisme que sigui responsable i sostenible, tant en l'impacte econòmic, ambiental i social. I això ha de formar part d'un model i d'un pacte que expliciti el consens amb els agents del sector. Cal dir que Barcelona és l'única ciutat que està certificada per la Unesco, amb 80 indicadors. Va ser una iniciativa de l'anterior govern i l'actual acaba tot just de renovar-lo, i fa uns dies es va passar la nova auditoria.


9:30    Inauguración
Eugènia Bieto, Directora General ESADE
Sònia Recasens, Segunda Teniente de Alcalde Ayuntamiento de Barcelona
Xavier Illa, Consejero Delegado Hesperia, Consejero NH, Presidente AIIT

10:00    Ponencia
Josep F. Valls, Catedrático Departamento de Dirección de Marketing ESADE, Director AIIT
“Las ciudades innovadoras, entre los habitantes y los turistas”

10:10    Coloquio:
Joan Molas, Presidente CEHAT
Quique Sarasola, Presidente BeMate y Room Mate
Lluís Torrent, Presidente Federatur
Lluís Rabell, Presidente FAV Barcelona
Modera Enric Hernández, Director el Periódico de Cataluña