[REFLEXIÓ] El procés català pot fer una gran aportació a la millora de la governança global

Acabo de llegir l'article How the Voters of Catalonia May Change Europe, de PAUL R. WILLIAMS i ROUSHANI MANSOOR, de l'Atlantic Council, publicat fa dos mesos. Al final conclouen: "Now is the time for the EU to be proactive and develop a policy for dealing with Catalonia's call for self-determination and possible independence".

Llegint les reflexions dels darrers mesos a la premsa i als think tanks d'arreu del món occidental cada cop intueixo més que el procés català tindrà una gran -i positiva- transcendència global. Catalunya s'hi juga la seva dignitat i la seva supervivència com a nació. I això es pot entendre com una qüestió local. O si ho mirem en la perspectiva dels drets humans i dels pobles, també podem dir que té una transcendència global. Però no em volia referir merament a la justícia que suposa que un poble pugui sobreviure, sinó que volia referir-me a un aspecte més prosaic però que serà absolutament central en el món del segle XXI: com manegar els conflictes nacionals, com reduir la conflictivitat, com abordar democràticament les vies de solució.

No m'agradaria transmetre la visió simple que l'exemple de Catalunya facilitarà que arreu del món es pugui abordar democràticament la secessió d'una nació. En primer lloc perquè hi ha molts altres precedents, però també per altres raons que tot seguit exposo.

No es tracta de pretendre que a cada nació li correspongui unívocament un estat i viceversa. La realitat és més complexa. Però sí que forma part d'un desig noble, ètic, i de respecte a la diversitat i als drets humans, que totes les nacions trobin un espai de respecte on poder desenvolupar-se sense amenaces i riscos.

El fet que en el món occidental, enmig de la Unió Europea, de manera democràtica i pacífica, i sense un rerefons nacionalista (en el sentit en què s'entén internacionalment) sinó sota uns models progressistes i europeistes, dues velles nacions, Escòcia i Catalunya es proposin fer el pas a decidir el seu futur suposa una fita enorme i marca un abans i un després. En els altres casos més ubicats en els nostres contextos culturals ens hem de referir a situacions especials fruit de situacions bèl·liques o d'esfondrament del món comunista. La situació d'ara és molt diferent i es deu a anàlisis molt madures i no merament conjunturals.

El fet que els dos casos, català i escocès, tinguin la gran diferència de tenir en un cas l'acord amb l'Estat mentre que en l'altre no, també enriqueix més els processos des del punt de vista de la seva validesa com a exemples en el futur, mostrant que cap legalitat superada pot aturar la nova legitimitat.

La conseqüència no crec que hagi de ser necessàriament la generalització dels processos secessionistes. Més aviat crec que podria tenir un altre efecte: la regeneració dels estats plurinacionals alhora de repensar la seva legitimitat i repensar com millorar la capacitat de donar satisfacció a tots els seus constituents.

De fet, per a moltes nacions sense estat els podria resultat molt complicat accedir a la independència. Sovint seria preferible un model d'acceptació de la diversitat dins els estats, i reestructurar fronteres sols on sigui absolutament necessari. De fet, si el món ha d'anar avançant cap a una major integració, seria desitjable que el pes dels estats fos menor i que les societats nacionals no coincidents amb estats poguessin tenir espais de reconeixement internacionals.

En un context on la secessió, com els casos escocès i català, es demostri que pot ser exercida amb pau i formes democràtiques, amb normalitat, amb garanties de sostenibilitat, i que pot aportar més pau i equilibri al món i més capacitat de creació de riquesa, la governança del món es veurà enriquida i els estats hauran d'avançar cap una aproximació més intel·ligent de la seva diversitat interna.

Expressat en negatiu, el fet que estats com l'espanyol pensin que la secessió d'una part és impossible té com a conseqüència una actitud de prepotència i d'imposició de la majoria nacional dominant respecte a les altres. Si la secessió és una possibilitat difícil però possible, hauran de canviar de manera fonamental la gestió de la diversitat interna. I aquest canvi serà tremendament bo per a la humanitat, començant a trencar un espai que fins ara ha estat molt impermeable a la democràcia, la definició de les fronteres, encara hereva de la sang dels soldats i el semen reial.