Llegeixo que de mitjana, els nord-americans mantenen els seus telèfons intel·ligents durant uns dos anys abans de canviar-lo per un de nou, segons el NPD Group, una firma d'investigació de mercat.
Jo tinc mòbil des del març del 1997 i en aquest període de 16,67 anys (fins a la data del càlcul fa quatre mesos) he disposat de 8 aparells diferents de telèfon mòbil, fet que suposa una mitjana de mitjana de 2,08 anys per unitat. Estic, doncs, en la línia dels nord-americans. En parlava a 2.11.13 El compromís de minimitzar el canvi de mòbil.
D'ençà que l'actual iPhone ha complert els dos anys de vida estic notant una caiguda en picat de la seva velocitat. El pas d'una aplicació a una altra va més lent. I no l'he sobrecarregat amb noves aplicacions. Fa tota la sensació que algú vetlla perquè al cap de dos anys et vegis obligat a canviar-lo. No em sorprendria gens que es tractés d'obsolescència programada i ben intencionada.
La informació que aportava a dalt ve d'un article al NYT, on suggereixen que reflexionem si potser convé que comprem mòbils de segona mà, ja que és impossible i insostenible que tots els adults del Planeta puguem tenir un mòbil i canviar-lo cada dos anys, llençant el model antic:
When Apple unveiled the iPhone 5 late in 2012, it was the fastest and most capable smartphone on the market, a highly intricate collection of electronics that had been miraculously forged into a single sturdy slab of aluminum and glass. Unlike most ephemeral gadgets, this phone felt as if it were built to last for ages. ... Keep your phone longer... Trade it in... Buy a used phone... --> http://www.nytimes.com/2014/03/13/technology/personaltech/the-radical-concept-of-longevity-in-a-smartphone.html?hp&target=comments&_r=0#commentsContainer
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada