Entrevista amb Josep Maria Canyelles i Albert Riera
«La responsabilitat empresarial és una manera de ser i no un valor col·lateral»
Juny de 2012
/ Per Gemma Duran
El 17 de maig la comunitat de graduats UOC
Alumni va organitzar una xerrada sobre la responsabilitat social
corporativa a partir de l'experiència de l'empresa de lactis La Fageda,
organització que va néixer a partir del respecte i el compromís envers
la societat i un exemple d'empresa responsable amb l'entorn social. Hi
van assistir Albert Riera, director de comunicació d'aquesta
cooperativa, i Josep Maria Canyelles, expert en responsabilitat social corporativa, per endinsar-se d'una manera més teòrica en el marc general de les empreses.
Quina és la teva visió del concepte responsabilitat social corporativa?
J. M. C.: Som davant d'un fenomen
que es va produint en algunes empreses i que té una història
relativament curta, de deu o quinze anys. Quan parlem de responsabilitat
social corporativa és un enfocament de gestió relativament nou, en el
sentit que no és un tema col·lateral, sinó que està estretament vinculat
amb la mateixa estratègia de l'empresa. És una dinàmica imparable i
cada vegada hi ha més empreses que s'hi afegeixen, perquè forma part del
que la societat demana i hi ha l'expectativa que les empreses que tenen
fusta de líder vagin integrant la gestió responsable.
La Fageda és un exemple d'empresa responsable corporativament?
A. R.: Nosaltres mai no ens hem
posat com a exemple d'empresa responsable, però responem potser a un
paradigma social que ha encaixat en una cosa que, com diu el professor
Canyelles, ha esdevingut una moda o una cosa que és necessària per a la
societat.
Recentment heu estat nomenats entre les cent
millors empreses de l'Estat en el rànquing general Merco i en la posició
vint-i-dos entre les empreses més responsables. Quin és el vostre
secret?
A. R.: Doncs haig de reconèixer
que hi ha un secret que se m'escapa, perquè nosaltres treballem en
l'àmbit català i aquest rànquing és d'àmbit espanyol i no sé com ha
transcendit el nostre model de treball a tot l'Estat. El que intentem és ser coherents i sincers en els discursos, el producte i la imatge. Penso que és un exercici de responsabilitat davant la societat.
No hi ha gaires empreses com La Fageda.
J. M. C.: La Fageda és un model
molt singular, perquè, a més a més, es tracta d'una entitat amb un
conveni social en la seva pròpia missió. Quan parlem de responsabilitat
no necessàriament ha de ser una entitat, una empresa que tingui aquest
objecte social en la seva pròpia missió. De fet, moltes organitzacions
que tenen una missió de caràcter social, no lucratiu, es pensen que la
responsabilitat social és un fet que hi és implícit. Sí que és veritat
que pel fet de no ser lucrativa una organització ja inclou uns certs
valors, però sempre és bo alertar que això no pressuposa que es tingui
un model de gestió responsable.
Des del principi de La Fageda heu optat per un tipus d'empresa diferent de la convencional, oi?
A. R.: La Fageda va començar a
l'inrevés d'una empresa convencional. Nosaltres teníem els treballadors,
que era gent que no volia ningú perquè sortia del manicomi, però no
teníem ni el negoci ni el capital. Aleshores es va buscar una activitat
que pogués ser sostenible econòmicament per a donar una feina real a
aquestes persones, generar riquesa i satisfer una necessitat del mercat.
En aquest sentit sí que és una empresa diferent.
J. M. C.: Jo penso que el cas de La Fageda, a més de ser una experiència empresarial excel·lent, posa sobre la taula que no n'hi ha prou amb tenir una finalitat social, sinó que les organitzacions que aspirin a una excel·lència social han de gestionar la responsabilitat que assumeixen davant la societat. I aquesta qüestió va molt més enllà de la missió pròpia d'una empresa.
J. M. C.: Jo penso que el cas de La Fageda, a més de ser una experiència empresarial excel·lent, posa sobre la taula que no n'hi ha prou amb tenir una finalitat social, sinó que les organitzacions que aspirin a una excel·lència social han de gestionar la responsabilitat que assumeixen davant la societat. I aquesta qüestió va molt més enllà de la missió pròpia d'una empresa.
Hi ha moltes reticències en les empreses a l'hora d'actuar per a ser més responsables corporativament?
J. M. C.: Fa uns quants anys,
quan era molt viu el debat de la responsabilitat social, hi havia grups
d'interès i organitzacions empresarials que tenien reticències envers el
desenvolupament de la responsabilitat social, perquè entenien que, si
s'acabava imposant aquest discurs, la responsabilitat social acabaria
essent una imposició. La responsabilitat social és un enfocament lliure i una pràctica voluntària
de qualsevol empresa; el que és obligatori és complir la llei. Per
tant, jo penso que les reticències ideològiques han passat, i ara més
empreses han apostat per la responsabilitat.
Moltes d'aquestes reticències tenen l'origen,
possiblement, en el fet que els empresaris veuen incompatible l'èxit
empresarial i la responsabilitat social corporativa?
J. M. C.: La gran majoria de les
empreses pensa que la responsabilitat social és una despesa extra i que
és una cosa que es fa perquè s'ha de fer. La responsabilitat no
vol dir que una empresa hagi de fer més del que li correspon com a
empresa, sinó que allò que fa, ho ha de fer d'una manera diferent.
Una empresa no ha d'aspirar a ser una ONG: una empresa ha de continuar
guanyant diners, però ho ha de fer d'una manera més legítima, creant un
valor, a més d'econòmic, social. Quan entenem que la responsabilitat
empresarial és una manera de ser i no un valor col·lateral, desapareixen
les reticències de les organitzacions.
A. R.: La Fageda no té afany de lucre, però això no vol dir que no guanyem diners, perquè, si no, no seríem sostenibles i hauríem de tancar, atès que no ens sustentem en subvencions. La diferencia rau en el fet que els diners que guanyem no se'ls embutxaca cap propietari, sinó que els reinvertim en la mateixa empresa i en els treballadors.
A. R.: La Fageda no té afany de lucre, però això no vol dir que no guanyem diners, perquè, si no, no seríem sostenibles i hauríem de tancar, atès que no ens sustentem en subvencions. La diferencia rau en el fet que els diners que guanyem no se'ls embutxaca cap propietari, sinó que els reinvertim en la mateixa empresa i en els treballadors.
A La Fageda heu sentit allò d'«hem de ser responsables perquè cal ser-ho»?
A. R.: No compartim el model ONG,
sinó que ens mirem més el model empresarial. Mirem de no perdre la
nostra raó de ser, però pel que fa a les eines i a la manera de fer som
molt més empresa i, a més a més, això ens serveix terapèuticament per a
les persones amb discapacitat que treballen amb nosaltres amb vista al
sentit de la responsabilitat. És a dir, aquests iogurts s'han de vendre
i, si el iogurt no és ben pesat o ben tapat i no es ven, tu no guanyaràs
el sou.
En el cas de La Fageda, a més de contractar
persones amb discapacitat o amb trastorns, també en feu el seguiment un
cop s'han jubilat. Aquest compromís amb les persones va més enllà de la
vostra responsabilitat com a empresa amb els treballadors.
A. R.: Sí, pensem que tenim una responsabilitat de tota la seva persona mentre ho necessiti.
Per això hem muntat un club social per als jubilats i són feliços
venint-hi. Per sort, estem al camp i hi ha lloc per a tothom i feina per
a tothom.
Aquesta experiència ha estat positiva, doncs.
A. R.: Sí, sí. De la mateixa
manera que en el seu moment es necessitava un servei d'habitatges i vam
decidir cobrir-ho construint uns habitatges socials per als treballadors
que ho necessitessin. Molts dels nostres treballadors formen part d'un
col·lectiu amb moltes mancances, no solament de tipus intel·lectual sinó
també de tipus social.
A l'Estat espanyol i a Catalunya, com està entre les empreses i els empresaris el tema de la responsabilitat social corporativa?
J. M. C.: A partir dels anys
2003-2004 es va començar a parlar molt de la responsabilitat social
corporativa. Més enllà de la notícia i de l'anècdota, si agafem totes
les empreses del país i mirem quantes són responsables, potser ens
frustraríem pensant que són poques, però, és clar, passaria el mateix si
les agaféssim totes i miréssim quantes compleixen el marc legal. Les
empreses que poden aspirar a la responsabilitat social són un 10% o un
15%, que ja han començat a treballar la qualitat per tal d'assolir
l'excel·lència amb una visió més social. A Catalunya, en concret, moltes de les pimes tenen clar que la responsabilitat forma part del seu model d'empresa.
A. R.: També s'ha de tenir en compte que aquest component de «moda» de la responsabilitat pot ser una mica hipòcrita, i que espero que no posi en compromís el moviment sincer de responsabilitzar-se. Però sí que hi ha el tema del maquillatge i del màrqueting emparant-se en la responsabilitat social, i això s'ha de dir. Si no hi ha una voluntat sincera i un canvi real, el que es fa és perjudicar-se més per una falta de coherència.
A. R.: També s'ha de tenir en compte que aquest component de «moda» de la responsabilitat pot ser una mica hipòcrita, i que espero que no posi en compromís el moviment sincer de responsabilitzar-se. Però sí que hi ha el tema del maquillatge i del màrqueting emparant-se en la responsabilitat social, i això s'ha de dir. Si no hi ha una voluntat sincera i un canvi real, el que es fa és perjudicar-se més per una falta de coherència.
Perfil
Josep Maria Canyelles
- És col·laborador docent en diverses universitats i en programes formatius d'alta direcció a la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), la Universitat de Barcelona (UB) i la Fundació Pere Tarrés (Universitat Ramon Llull, URL).
- És promotor del grup de reflexió Responsabilitat Global.
- És promotor de Collaboratio, iniciativa per als Territoris Socialment Responsables.
- És assessor tècnic de responsabilitat social empresarial de la Cambra de Comerç de Barcelona i del Consell de Cambres de Catalunya.
- És col·laborador de l'Associació per les Nacions Unides en matèria de responsabilitat social.
- És màster en Polítiques públiques i socials (Universitat Pompeu Fabra - Universitat John Hopkins).
- Va ser director de l'Institut Català del Voluntariat de la Generalitat de Catalunya.
- Ha estat director de projectes de Balanced Scorecard de l'Institut d'Estratègia.
- Ha estat regidor de Plans Integrals de l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú (1995-2000).
Perfil
Albert Riera
- És director de comunicació de La Fageda.
- És llicenciat en Dret per les universitats de París V (René Descartes) i de Grenoble.
- És becari del Max Planck, Institut de Munic.
- Ha treballat a BASF i a Winterthur.
- Ha estat director de comunicació de l'Institut d'Estudis Superiors de l'Empresa (IESE).
- Ha estat responsable durant tres anys de l'oficina d'informació de l'Opus Dei a Catalunya.
Enllaços relacionats
Aquest text està subjecte -llevat que s'indiqui el contrari- a una llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 3.0 Espanya de Creative Commons.
Pots copiar-lo, distribuir-lo i transmetre'l públicament sempre que
citis l'autor i Universitat Oberta de Catalunya (UOC), no facis un ús
comercial i no en facis obra derivada. La llicència completa es pot
consultar a http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/deed.ca.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada