16.1.17

Neix el Voluntariat per la llengua virtual

  • Té com a objectiu ampliar l’accés al programa a les persones que volen participar-hi i no poden trobar-se presencialment
La Direcció General de Política Lingüística (DGPL) del Departament de Cultura i el Consorci per a la Normalització Lingüística (CPNL) posen en marxa el Voluntariat per la llengua (VXL) virtual amb l’objectiu d’estendre el programa a persones que, per la distància geogràfica, no poden coincidir presencialment.
 
La modalitat virtual permet estendre el VxL a més persones que volen adquirir un millor domini del català a través de la conversa per videoconferència, sense estar condicionades pel lloc  on viuen. D’aquesta manera, el programa amplia l’oferta i es diversifiquen les vies d’interacció en català entre persones d’arreu del món.
 
El compromís de les parelles lingüístiques és trobar-se una hora la setmana durant almenys 10 setmanes per parlar, en català, del que vulguin en un context distès, el dia i l'hora que els vagi bé. Amb la modalitat virtual, ho podran fer des d'un ordinador o dispositiu mòbil amb el programa de videoconferència que més els convingui.
 
Per participar-hi com a voluntari, per ajudar una altra persona a practicar el català, o com a aprenent, per practicar la llengua, cal ser major d'edat i inscriure's al programa http://vxl.cat/participa-hi. Cal indicar l’opció escollida entre la modalitat virtual, la presencial o ambdues.
 
Un dinamitzador del VxL d'un dels 22 centres de normalització lingüística que el CPNL té a tot Catalunya s’encarregarà d’assignar una parella lingüística, d'acord amb la disponibilitat horària i les preferències del nou inscrit; donarà unes orientacions perquè les trobades virtuals siguin el màxim de satisfactòries; facilitarà materials de suport en línia per promoure les converses i atendrà  les consultes o els suggeriments que es vulguin fer.
 
Prova pilot exitosa
El programa s’ha pilotat amb 23 parelles virtuals formades per voluntaris que ja havien participat en el programa VxL presencial i alumnes dels cursos de la modalitat lliure de la plataforma Parla.cat d’aprenentatge virtual, procedents de Barcelona i Girona, de Guadalajara, Guipúscoa, Madrid i Sevilla, i de diversos països com Argentina, Holanda, Mèxic o Rússia.
 
La valoració general de la prova pilot per part dels voluntaris i dels aprenents ha estat molt bona. Cal destacar-ne l’alt grau de satisfacció (4,63 sobre 5) amb aquesta modalitat. L’atenció, orientacions i documentació rebudes i la utilitat de les converses han obtingut una puntuació mitjana del 4,2 sobre 5. A més, el 100% dels participants recomanaria el voluntariat lingüístic virtual a les persones que volen practicar català a través de la conversa.
 
Més de 100.000 parelles i 14 anys de trajectòria
El programa Voluntariat per la llengua va celebrar l’any 2015 l’assoliment de les 100.000 parelles lingüístiques, i actualment ja s’han superat les 110.000.Iniciat l’any 2003, el programa vol facilitar a les persones que tenen coneixements bàsics de català i es volen llançar a parlar-lo que el puguin practicar en un context real i relaxat. Per fer-ho, es formen parelles entre persones que parlen habitualment català (voluntaris) i persones interessades a agafar fluïdesa (aprenents).
 
Després de més de deu anys, el Voluntariat per la Llengua manté la seva vitalitat. L’any 2015 es van formar més de 10.000 parelles lingüístiques. Hi van participar 10.173 persones (5.987 aprenentes i 4.186 voluntàries). Dels conjunt de participants, 5.702 s’hi van inscriure per primera vegada (3.917 aprenents i 1.785 voluntaris). Els aprenents procedien, majoritàriament, d'Amèrica del Sud i, en menor mesura, del Nord d'Àfrica, la Unió Europea i Amèrica Central. La majoria tenien entre 30 i 39 anys. Pel que fa a les persones voluntàries, la majoria tenen entre 50 i 65 anys. Tant en el cas dels voluntaris com dels aprenents hi van participar més dones que homes.
 
El CPNL ha establert acords de col·laboració amb 774 entitats i associacions que ofereixen activitats, espais i difusió del VxL. Per facilitar la participació social dels aprenents, el Consorci va organitzar, durant el 2015, 1.814 activitats complementàries de llengua i cultura amb una participació de 63.791 persones. També hi van col·laborar 3.904 establiments comercials que afavoreixen espais per practicar el català.
 

He for She. Homes i dones parlem d'igualtat. Jornada a Sitges 16'feb 19h


HE FOR SHE. HOMES I DONES PARLEM D’IGUALTAT

16 de febrer de 2017 19 h.
Saló d’Or Palau Maricel de Sitges

La jornada te per objecte sensibilitzar i promoure la igualtat a les organitzacions i forma part del programa He for She impulsat per Nacions Unides arreu del món.

19 h. Obertura de la sessió:
§ Susana Villagrasa, Presidenta de l’Associació d’empresàries Talent Femení.
§ Eulàlia Pascual, membre del Consell Directiu de l’Associació per a les Nacions Unides de Espanya, ANUE.
§ Noemí Cano, Associació d’empresàries Talent Femení.

19.15 h. Conferència “Empresa i Dona” a càrrec de la Dra. Mònica Gelambí, experta en polítiques públiques de gènere i RSC a les organitzacions.
§ Característiques de l’emprenedoria femenina a Catalunya;
§ Emprenedoria com opció per trencar el sostre de vidre;
§ Emprenedoria com alternativa per harmonitzar els diferents temps de la vida quotidiana;
§ Les dones empresàries i la gestió del gènere a l’empresa. Una mirada pel món.

20 h. Taula Rodona:
§ Maria del Mar Romero, Directora IndoorClima.
§ Anna Miró, Coordinadora del Consorci de Museus de Sitges.
§ Cristina Mestre, Empresària, SiSitges.
§ Josep Maria Canyelles, Expert en Responsabilitat Social Empresarial. Vector 5
§ Pilar Llopis, Empresària, Art Natura taller floral.
Modera: Dra. Mònica Gelambí

20.45 h Cloenda de l’acte.
§ Aurora Carbonell, Regidora Promoció Econòmica, Turisme i Platges.

21h Còctel de cloenda.

Cal confirmar assistència a: www.sitges.cat

Jornada de Responsabilitat Social Corporativa per als membres de la Unió Catalana d'Hospitals

  • Aquesta jornada va adreçada exclusivament als membres de La Unió
  • Josep Maria Canyelles hi exposarà el Model de Progrés en algunes àrees d'RSC que s'ha desenvolupat

El Pla Estratègic 2016-2020 revisa i estableix les bases de l'actuació de l'entitat basada en l'autonomia de gestió de les entitats, la professionalització de les organitzacions, la col·laboració publicoprivada, la bona governança, la transparència i el retiment de comptes. Tot això, dins d'una estratègia de potenciació de la reputació mitjançant un esforç més gran en Responsabilitat Social Corporativa, tant per impulsar-la a nivell corporatiu com per difondre-la i afavorir la seva implantació entre els associats. És per això que La Unió ha organitzat la 'Jornada sobre Responsabilitat Social Corporativa (RSC), una eina estratègica de millora al servei dels objectius estratègics i reputacionals', que tindrà lloc el pròxim 19 de gener a la nova seu de La Unió.

L'objectiu de la Jornada és mostrar el treball fet en aquest àmbit tant a nivell corporatiu com a nivell associatiu sobre: codificació ètica, implicació dels professionals i transparència. A nivell intern, s'ha elaborat una Fitxa de Bones Pràctiques i s'ha començat a treballar amb el mapa de stakeholders de l'entitat. A partir d'un grup de treball amb entitats associades, s'ha desenvolupat un Model de Progrés de RSC per tal que les organitzacions puguin definir en quin grau han desenvolupat aquest àmbit i fins a on i com es proposen progressar. Durant la Jornada, també podrem aprendre dels tres casos pràctics d'entitats associades que han treballat amb èxit sobre els tres eixos proposats.

També s'ha volgut posar la mirada en com des d'altres sectors s'aborda la RSC i per aquest motiu, la conferència inaugural anirà a càrrec de Josep Maria Lloreda, president de KH Lloreda i Manel Giraldo, director de desenvolupament sostenible que explicarà el cas d'Aigües de Barcelona.

09.30-10.00 Recepció d’assistents
10.00-10.15 Inauguració i presentació a càrrec d’Helena Ris, directora general de La Unió
10.15-10.45 Conferència a càrrec de Josep Maria Lloreda president de KH Lloreda sobre RSC i innovació
10.45-11.15 Presentació del cas d’Aigües de Barcelona basat en economia circular a càrrec de Manel Giraldo, director de desenvolupament sostenible
11.15-11.30 Pausa cafè
11.30-12.00 Presentació de la Fitxa de Bones Pràctiques i del Model de Progrés per a les entitats associades, a càrrec de Josep Maria Canyelles, expert en RSC i soci de Vector 5
12.00-13.30 Experiències reals d’entitats associades
Modera: Josep M. Bosch, assessor jurídic de La Unió
-Codificació ètica, Roser Fernández, gerent de la Fundació Institut Guttmann
-Implicació dels professionals, Anna Jover, adjunta a la Direcció General i directora de Responsabilitat i Gestió Social de l’Hospital Plató
-Transparència, Manel Jovells, director general d’Althaia, Xarxa Assistencial Universitària de Manresa
-Responsabilitat sostenible, Jaume Duran, director general de la Fundació Sanitària de Mollet
13.30 Cloenda, a càrrec de Josep M. Bosch

En el document adjunt podeu consultar el programa de la jornada:

Programa Jornada 'La RSC, una eina estratègica de millora al servei dels objectius estratègics i reputacionals'

Vida nova a l'ordinador

Després de mig annus horribilis per culpa de problemes informàtics #MACagundena i després que informàtics diversos em diguessin que les coses que em passen no tenen cap sentit vaig fer cas del consell més reiterat: esborra tot l'ordinador i instal·la'l de zero.

Finalment, he aprofitat les festes per fer el reset total, de manera que començo l'any no solament amb les il·lusions que ens poden acompanyar a tots sinó amb l'esperança que el sistema informàtic que m'acompanya al llarg de tot el dia, tant en la vida professional com en la particular, compleixi amb el que n'esperem.

Hi ha gent que tot ho troba fàcil: com és que no ho havies fet abans? No explicaré les complicacions de quan tens un sistema operatiu que, per moments, sembla que disposi de lliure albir. Sols diré que el dia convingut amb un informàtic per procedir a fer el reset vam trobar-nos que mitja hora abans de formatejar de nou, el disc dur amb la còpia externa va petar. Això només passa un de cada milió de casos, sí... Però és que el segon dia novament es van produir circumstàncies estranyes en el TimeMachine (la còpia) que mai abans havien succeït. Finalment, però, vam poder.

He pogut recuperar tots els documents i sembla que funciona millor. Se m'ha duplicat tot el calendari i no el puc esborrar perquè he observat diferències estranyes entre les dues versions; el DropBox Business ja em funciona, després de sis mesos, tot i que segueixo tenint carpetes compartides que els compartidors no tenen, fins i tot mirant-ho pel web, cosa aparentment impossible... i altres cosetes.

Però he decidit afrontar-ho de manera positiva i amb voluntat i determinació per liquidar qualsevol nucli de vida autònoma que encara sobrevisqui en el meu ordinador ;)

Vida nueva al ordenador

Después de medio annus horribilis por culpa de problemas informáticos #MACagundena y después de que informáticos diversos me dijeran que las cosas que me pasan no tienen ningún sentido hice caso del consejo más reiterado: borrar todo el ordenador e instalarlo de cero.

Finalmente, he aprovechado las fiestas para hacer el reset total, de modo que comienzo del año no solamente con las ilusiones que nos pueden acompañar a todos sino con la esperanza de que el sistema informático que me acompaña a lo largo de todo el día, tanto en la vida profesional como en la particular, cumpla con lo que esperamos de él.

Hay gente que todo lo encuentra fácil: ¿cómo es que no lo habías hecho antes? No explicaré las complicaciones de cuando tienes un sistema operativo que, por momentos, parece que disponga de libre albedrío. Sólo diré que el día convenido con un informático para proceder a hacer el reset nos encontramos que media hora antes de formatear, el disco duro con la copia externa estalló. Esto sólo pasa uno de cada millón de casos, sí... Pero es que el segundo día nuevamente se produjeron circunstancias extrañas en el TimeMachine (la copia) que nunca antes habían sucedido. Finalmente, pudimos.

He podido recuperar todos los documentos y parece que funciona mejor. Se me ha duplicado todo el calendario y no lo puedo borrar porque he observado diferencias extrañas entre las dos versiones; el DropBox Business ya me funciona, después de seis meses, aunque sigo teniendo carpetas compartidas que los compartidores no tienen, incluso mirándolo por la web, lo aparentemente imposible... y otras cositas.

Pero he decidido afrontar de manera positiva y con voluntad y determinación para liquidar cualquier núcleo de vida autónoma que todavía sobreviva en mi ordenador;)

14.1.17

Karmenu Vella parla de l'actualització de l'informe europeu sobre l'economia circular


El comissari europeu de Medi Ambient, Afers Marítims i Pesca, Karmenu Vella, ha publicat una actualització de l'informe sobre economia circular i les accions de la Comissió, entorn del paquet d'economia circular.

La proposta va ser llançada el 2 desembre 2015 i es centrava en l'economia circular, enfocada a un consum que cobreix tot el cicle de vida: des de l'extracció fins a la producció i des del consum fins a la gestió de residus i el mercat de matèries primeres secundàries.

Al llarg de 2017, la Comissió seguirà complint el seu pla d'acció de l'economia circular i, segons informa Vella, "anem a tractar els residus com energia, a fer propostes sobre la reutilització de l'aigua i anem a desvetllar la nostra estratègia per als plàstics ". Un dels elements destacats per Karmenu Vella és la necessitat que les accions sobre l'economia circular siguin "consistents amb la nostra agenda d'ocupació i creixement".

Al llarg del mes de maig, el tema de la Setmana Verda de la Comissió serà "Llocs de treball verds per a un futur més verd", posant de manifest la capacitat de creació d'ocupació del nostre enfocament d'economia circular ", ha explicat Vella.

"En l'economia circular, en la qualitat de l'aire, en la naturalesa, en la pesca sostenible i en els oceans, hem realitzat progressos reals", ha declarat Vella. "El treball continua i, a mesura que avancem cap a una implementació integral de l'Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible, busquem integrar aquestes polítiques individuals en la perspectiva més àmplia i de mitjà termini dels 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible mundials", va afegir el comissari europeu.

"Això vol dir aplicar els tres principis d'universalitat, integració i inclusivitat, amb la dimensió ambiental en el seu nucli".

Vella ha explicat que "no podem abordar seriosament els problemes ambientals del nostre planeta sense posar els oceans al capdavant i al centre. Tampoc podem abordar seriosament la contaminació dels oceans o la caiguda de la vida marina sense mirar el nostre comportament de producció i consum a la terra. El blau i el verd van junts, com en el nostre planeta ". Font



Entrada del Blog, per Karmenu Vella 9 gener 2017

Un informe oficiós intermedi sobre el progrés del medi ambient i la pesca marítima de la UE

El millor per a tothom per a l'Any Nou. M'agradaria començar el 2017 amb una recapitulació. Estem gairebé en el punt mig del mandat d'aquesta Comissió.
Ja al setembre de 2014, vaig tenir el privilegi que em fossin donades les carteres combinades recentment de Medi Ambient, Afers Marítims i Pesca, pel president Jean-Claude Juncker.
Aquesta 'cartera blau-verd' presenta grans desafiaments. Des d'una perspectiva estratègica, però, té molt sentit.
No podem abordar seriosament els problemes ambientals del nostre planeta sense posar els oceans front i al centre. Tampoc podem abordar seriosament la contaminació de l'oceà o la caiguda de la vida marina sense mirar al nostre comportament producció i el consum en terra. Blau i verd van de la mà, igual que al nostre planeta.
L'1 de novembre del 2014 vaig posar-me a fer front a les tasques assignades pel president. Ara, mentre m'aproximo al punt de meitat de camí del meu mandat, m'agradaria utilitzar aquest bloc per assenyalar el progrés substancial que hemfet .
Abans de fer-ho, vull fer dues observacions. En primer lloc m'agradaria donar les gràcies al President per la seva previsió. Mitjançant la identificació de les prioritats en la carta de missió, va donar suport polític molt necessari i la cobertura del nostre treball.
En segon lloc vull deixar una cosa absolutament clara. Encara que crec que hem aconseguit ja molt, el nostre treball està en plena marxa: l'èxit crida a l'èxit. Afortunadament, el progrés que hem fet significa que els nous camins d'acció s'han obert.
Un resum ràpid dels nostres èxits.
  • Un dels majors passos que hem donat és en la Circular Conjunt de l'economia. Llançada el 2 de desembre de l'any 2015 aquesta proposta abasta el cicle de vida complet: des de l'extracció fins a la producció i del consum a la gestió de residus i el mercat de matèries primeres secundàries. Els meus col·legues vicepresident primer Timmermans i el vicepresident Katainen van ser essencials per portar-ho a terme.
Un dels elements que el president Juncker va emfatitzar va ser la necessitat que les nostres accions en l'economia circular siguin 'consistents amb els nostres llocs de treball i agenda de creixement' .
2017 serà un any de molta feina per remarcar aquesta connexió. A finals de maig, el nostre tema és la Setmana Verda 'Llocs de treball verds per a un futur més verd'. Això posarà en relleu la capacitat de creació d'ocupació del nostre enfocament d'economia circular. Al llarg de 2017 seguirem complint amb el nostre pla d'acció d'Economia circular. Ens ocuparem de residus en energia, fer propostes sobre la reutilització de l'aigua i, més tard en l'any, donarem a conèixer la nostra estratègia de plàstics.
  • Una segona prioritat era participar en la formació d'una governança internacional dels oceans. El 10 novembre de 2016 vam publicar la nostre Comunicació sobre la governança internacional dels oceans. Això va suposar 14 accions en l'àmbit de les normes de l'oceà, les dades i el creixement sostenible. Aquests demostraran un enfocament eficaç de la UE per aconseguir l'objectiu global de desenvolupament sostenible a "Conservar i utilitzar de manera sostenible els oceans, els mars i els recursos marins" (SDG14). El suport de l'alt representant Mogherini ha estat fonamental per al progrés que hem aconseguit.
Em complau dir que les nostres activitats internacionals ens han assegurat la conferència 'El nostre Mar' que tindrà lloc a Malta a l'octubre de 2017. Aquest esdeveniment és l'oceà més importants del món i ens permetrà aconseguir avanços reals en les nostres 14 prioritats.
  • Una tercera zona és la que genera una enorme quantitat de compromís dels ciutadans - en si mateixa un gran èxit. Això és, per descomptat, la comprovació de l'aptitud de les aus i hàbitats. El nostre anunci de 16 de desembre que les directives eren aptes per al propòsit es va produir després d'una avaluació més rigorosa.
Ara ens podem centrar en millorar la implementació dels llocs Natura 2000 que conformen el 20% de l'àrea de la UE, i més enllà. En això es veurà afavorit pel nou cos de la solidaritat de la UE que permetrà als joves adquirir experiència en el lloc de gran valor, incloent en treballar en projectes ambientals. Anem a publicar un pla d'acció a la primavera que es veurà en com podem millorar l'aplicació i fer una diferència en la naturalesa, les persones i l'economia. Es prestarà especial atenció en aquest serà millor manera d'associar les nostres regions i altres parts interessades.
  • La qüestió de la contaminació de l'aire es va identificar correctament com una altra de les cinc prioritats. Després d'un reeixit acord sobre les normes d'emissió per a instal·lacions de combustió de mida mitjana en l'any 2015, la Directiva sobre sostres nacionals d'emissió va ser triat a través del Consell i del Parlament Europeu de la UE a 2016. Això estableix objectius per als contaminants que, de ser aplicades amb èxit als Estats membres, reduir en gairebé un 50% dels impactes negatius en la salut de la contaminació de l'aire, com ara malalties respiratòries i mort prematura, el 2030.

  • Finalment, el president Juncker em va demanar de mirar als compromisos amb la pesca sostenible feta en virtut de la política pesquera comuna reformada. La nostra última sessió de negociació en el Consell de Ministres de Pesca de la mostra que estem en el camí per als nostres objectius en 2020. També hem demostrat la nostra capacitat per al lideratge mundial en la lluita contra la pesca il·legal.
En l'economia circular, sobre la qualitat de l'aire, en la naturalesa, la pesca sostenible i sobre els oceans que hem fet un progrés real. El treball continua, ia mesura que avancem a una aplicació àmplia de l'Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible, que es procura integrar aquestes polítiques individuals en una perspectiva més àmplia i mig termini dels 17 Objectius de desenvolupament sostenible global. Això significa l'aplicació dels tres principis de la universalitat, la integració i la inclusió, amb la dimensió ambiental en el seu nucli.
També hem fet progressos en les àrees identificades recentment com la lluita contra el tràfic de vida silvestre i la batalla per protegir el Àrtic.
Com sempre, hem arribat fins aquí només per la dedicació incansable dels col·legues de la Comissió. La seva unitat i la seva capacitat per convertir la visió estratègica en metes assolibles són dignes d'elogi.
Però el nostre camí fins al moment es deu també a les del Parlament Europeu i del Consell que "aconseguir" el concepte del medi ambient, marítim i de la pesca i de l'economia de treball de la mà.
Per sobre de tot, m'agradaria donar les gràcies als ciutadans de la UE per la seva contínua confiança a la UE per funcionar pel medi ambient, per a la pesca sostenible, per als oceans nets. Els nostres ciutadans proporcionen la motivació. Gràcies a vostè pel seu continu compromís i la participació.
A mesura que el nostre estudi del compliment del Medi Ambient al febrer mostrarà, un dels secrets de l'èxit és Estats membres treballant junts per implementar de manera efectiva el que tots hem acordat haurien de ser els nostres objectius prioritaris, veient el benefici econòmic de les polítiques sostenibles, i prendre les decisions difícils en nom d'Europa properes generacions.
A mesura que avancem cap a la següent part del nostre mandat, recordem, en el medi ambient hi estem, literalment, tots junts.

13.1.17

Escòcia destaca com una de les principals nacions en l'àmbit de l'economia circular

El govern escocès ha estat nomenat finalista als premis d'economia circular del món, The Circulars Economy Awards. Amb empreses que elaboren cervesa a partir de vells pans o que fabriquen pintura industrial amb restes d'hortalisses d'arrel, Escòcia avança en la carrera de l'economia circular.

S'ha estimat que la creació d'una economia circular podria estalviar al voltant de 1.500 milions de lliures esterlines a l'any a Escòcia, creant una nova generació de llocs de treball i habilitats. S'estima que també podria reduir les emissions de carboni del país en al voltant de 11 milions de tones el 2050.

En els esmentats premis, el govern escocès, que ha situat a l'economia circular en el centre de la seva estratègia econòmica i de fabricació, s'enfronta amb la competència d'organitzacions públiques a Sud-àfrica, Xina i Canadà. Els guanyadors dels Premis The Circulars seran anunciats en el Fòrum Econòmic Mundial de Davos, a Suïssa, a finals d'aquest mes.

Iain Gulland, director executiu de Zero Waste Scotland, va dir que el país tenia un "compromís al més alt nivell" amb la creació d'una economia circular, tema que constitueix ara el cor de les estratègies econòmiques i de fabricació del govern.

Segons l'opinió de Gulland, Escòcia lidera el camí per impulsar la innovació ia des de l'antic model lineal de "extreure, fabricar i tirar" en un moment en què molts països començaven a pensar en el potencial de desacoblar el creixement econòmic de l'ús dels recursos naturals.

Entre les empreses pioneres estan Ogilvy Spirits of Forfar, que converteix les patates de baix grau en vodka, i CelluComp, de Burntisland, que crea una nova generació de pintura industrial a partir de residus d'hortalisses d'arrel.

Gulland va afegir que l'interès per l'enfocament de l'economia circular està creixent a tot Escòcia. "Ara el repte ara és continuar involucrant les organitzacions amb l'economia circular en un moment en què els pressupostos són escassos i les empreses necessiten veure un ràpid retorn de la inversió. És per això que Zero Waste Scotland continua oferint assessorament i finançament per a projectes amb un enfocament d'economia circular, ajudant a fer realitat les idees innovadores". Gulland va afegir que instar les empreses a adquirir i arrendar productes duradors que puguin ser reparats -com els sistemes de il·luminació- ajudaria a impulsar encara més l'agenda de l'economia circular.

Font

Escocia destaca como una de las principales naciones en el ámbito de la economía circular

El gobierno escocés ha sido nombrado finalista en los premios de economía circular del mundo, The Circulars Economy Awards. Con empresas que elaboran cerveza a partir de viejos panes o que fabrican pintura industrial con restos de hortalizas de raíz, Escocia avanza en la carrera de la economía circular.

Se ha estimado que la creación de una economía circular podría ahorrar alrededor de 1.500 millones de libras esterlinas al año en Escocia, creando una nueva generación de empleos y habilidades. Se estima que también podría reducir las emisiones de carbono del país en alrededor de 11 millones de toneladas en 2050.

En los citados premios, el gobierno escocés, que ha situado a la economía circular en el centro de su estrategia económica y de fabricación, se enfrenta con la competencia de organizaciones públicas en Sudáfrica, China y Canadá. Los ganadores de los Premios The Circulars serán anunciados en el Foro Económico Mundial de Davos, en Suiza, a finales de este mes.

Iain Gulland, director ejecutivo de Zero Waste Scotland, dijo que el país tenía un "compromiso al más alto nivel" con la creación de una economía circular, tema que constituye ahora el corazón de las estrategias económicas y de fabricación del gobierno.

En opinión de Gulland, Escocia lidera el camino para impulsar la innovación ya desde el antiguo modelo lineal de "extraer, fabricar y tirar" en un momento en que muchos países comenzaban a pensar en el potencial de desacoplar el crecimiento económico del uso de los recursos naturales.

Entre las empresas pioneras están Ogilvy Spirits of Forfar, que convierte las patatas de bajo grado en vodka, y CelluComp, de Burntisland, que crea una nueva generación de pintura industrial a partir de residuos de hortalizas de raíz.

Gulland añadió que el interés por el enfoque de la economía circular está creciendo en toda Escocia. "Ahora el reto ahora es continuar involucrando a las organizaciones con la economía circular en un momento en que los presupuestos son escasos y las empresas necesitan ver un rápido retorno de su inversión. Es por eso que Zero Waste Scotland continúa ofreciendo asesoramiento y financiación para proyectos con un enfoque de economía circular, ayudando a hacer realidad las ideas innovadoras".

Gulland añadió que instar a las empresas a adquirir y arrendar productos duraderos que puedan ser reparados -como los sistemas de iluminación- ayudaría a impulsar aún más la agenda de la economía circular.

Fuente 

Presentat el Llibre d'estil de la Diputació de Barcelona per promoure el bon ús de la llengua com a valor corporatiu i de responsabilitat social

  • Mercè Conesa: “El Llibre d’estil de la corporació és clau per a l’homogeneïtzació de tots els serveis que es presten, des de la Diputació, a la ciutadania ”
  • El llibre té com a objectiu promoure el bon ús de la llengua com a valor corporatiu i de responsabilitat social i també estableix criteri sobre el llenguatge de gènere
La presidenta de la Diputació de Barcelona, Mercè Conesa ha presentat el Llibre d’estil de la corporació en la seva primera edició. Mercè Conesa ha subratllat que «la Diputació té una clara consciència envers l’ús de la llengua catalana com a valor fonamental que ha d’estar al servei de la ciutadania, tot sent una administració pionera en la normalització efectiva del català en el pla públic», ha afirmat.

Aquest llibre, que estarà disponible per a tots els ajuntaments i obert a tota la ciutadania, s'inscriu en l'objectiu de promoure el bon ús de la llengua com a valor corporatiu i de responsabilitat social. Pretén ser l'obra de referència per a resoldre els dubtes lingüístics que els treballadors de la corporació  i els ajuntaments es plantegen a l'hora de redactar els seus textos. El contingut ha estat revisat pel Servei de Correcció Lingüística de l'Institut d'Estudis Catalans.

Valor corporatiu i responsabilitat social

L’elaboració d’aquesta publicació concreta i culmina de manera significativa aquests passos recents, que tenen l’objectiu de promoure el bon ús de la llengua com a valor corporatiu i de responsabilitat social, i la ferma voluntat de reforçar la imatge de la Diputació com a govern supralocal i com a eina de servei públic. La guia també estableix criteri sobre el llenguatge de gènere. 

5.1.17

Tenim dret a poder pixar i cagar de franc en els espais públics?

Abans d'ahir sortia un reportatge a l'ARA que es preguntava si pagaríeu per anar a un lavabo net. Podria ser que sí, però la pregunta no és aquesta. La pregunta que ens hem de fer és una altra: tenim dret a poder pixar i cagar de franc en els espais públics? I tinc claríssim que evidentment que els ciutadans han de tenir dret a poder fer ús d'instal·lacions adequades, de servei públic, i ubicades en els espais més concorreguts, com ara les estacions, els espectacles, els centres urbans i turístics... Una altra cosa és que, a més, hi pugui haver solucions de pagament, on trobis un plus de qualitat. Ho trobo perfecte, i aleshores el debat podria ser si l'existència dels lavabos de pagament provoca que els de caràcter públic no estiguin prou nets. Però és que ara el debat que tenim és sobre la poca quantitat de lavabos públics i, al damunt, la substitució d'alguns d'aquests per lavabos privatitzats de pagament.

Vaig parlar d'aquest tema fa unes setmanes a El cicle de l'aigua, la salut, els lavabos i la demografia (22.10.16). Hi feia reflexions com:
Per raons de salut, se'ns diu que hem d'ingerir molta aigua durant el dia. Jo ho faig. Però aleshores com pot ser que els poders públics en l'àmbit de la salut ens diguin que beguem molt i els poders públics en l'àmbit de l'urbanisme no facin previsió d'espais públics per orinar? Ens diuen des de la salut també que no és bo que aguantem tant. Però si vas per espais públics no hi ha manera de pixar si no és en un bar.
Diu el reportatge que els inodors de pagament són un nou negoci que s'estén de mica en mica per Catalunya:
Al Triangle, hi ha els 2theloo, que són d'una empresa holandesa que els ha ideat, i que els defineix com a “lavabos d’alta gamma, divertits i sempre nets”. Els inodors, que inclouen un miniespai per deixar les bosses de mà, estan decorats amb panells cridaners que recreen escenes suposadament inspiradores: des d’un bucòlic camp florit fins a un mosaic d’Antoni Gaudí, passant per un paisatge urbà amb la Sagrada Família de fons. El paper de vàter, normalet: no és perfumat, ni de color rosa, ni acarona la pell. Fora, hi ha un mirall que anomenen zona de make up, amb una cistelleta proveïda de llet hidratant, un estrany líquid per a cabells arrissats, un tub de laca low cost i un desodorant.
També hi ha més miralls i piques amb tovalloletes i sabó. Però potser el detall que diferencia més aquests lavabos d’uns de públics és que hi habita una noieta asiàtica que empunya un producte de neteja com si es tractés d’un revòlver carregat de pólvora. Manté una activitat frenètica i tan bon punt els usuaris surten dels banys hi entra estressada per assegurar-se que tot quedi impol·lut. Això sí, els seus esforços ingents no poden impedir que, esporàdicament, una flaire sospitosa s’escampi pel bany. Al capdavall, malgrat els 70 cèntims que han d’abonar religiosament els usuaris, els lavabos de pagament fan pudor del que són: lavabos

I els alemanys Sanifair gestionen, per exemple, els lavabos de l’estació de Sants, als quals es pot entrar per 50 cèntims.
Al mateix reportatge s'hi aporta la visió crítica de Miguel Ángel Serrano Ruiz, membre del gabinet jurídic de Facua-Consumidores en Acción -una ONG que defensa els drets dels consumidors:
el sorgiment de lavabos de pagament en espais públics com estacions de tren o centres comercials li sembla inadmissible. “Anar al lavabo és una primera necessitat i un servei que aquests espais haurien d’oferir de manera gratuïta. És com si, de sobte, al centre comercial ens volguessin fer pagar per utilitzar les escales mecàniques o l’ascensor. ¿Oi que ens semblaria molt estrany?”, es pregunta.
Per a Serrano oferir uns lavabos nets no hauria de ser un pretext per fer-nos pagar. “En el cas d’edificis públics l’administració hauria d’assegurar la salubritat dels lavabos. No pot despreocupar-se’n i afirmar que l’única manera de tenir-los nets és que els clients paguin i una empresa privada se’n lucri”, assenyala. L’advocat afegeix que el fet que els sanitaris estiguin situats en edificis privats però d’accés obert al públic tampoc justifica que hagin d’assumir el cost que comporten: “Les concessions privades també haurien d’assegurar l’ús gratuït dels lavabos: estem parlant d’una qüestió que no és un caprici, és salut pública!”
Tant davant l'envelliment de la població com davant el repte de salut d'ingerir més líquids, el tema de les aigües menors i aigües majors no és una reflexió menor. Que no ens furtin el dret a pixar! Que no ens diguin que hem de sortir pixats de casa!

Es podrà pagar amb moneda social a l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

  • L’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú aprova el cobrament parcial d’algunes taxes en moneda social
Des de la seva  incorporació a l’Associació ECOL3VNG, l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú ha anat incorporant la possibilitat d’interactuar en moneda social “la turuta” en algunes de les seves activitats.

A partir de la regidoria de Medi Ambient, l’Ajuntament promou i realitza activitats, d’acord amb el conveni signat amb Ecol3VNG, que fomenten la utilització d’aquesta moneda social o unitat d’intercanvi.

Aquest any 2017, l’Ajuntament ha aprovat les Ordenances Fiscals  que recullen algunes taxes municipals que ja es poden pagar parcialment en “turutes” .

D’acord amb les OOFF 2017 es pot pagar un 25% de les taxes següents, en “turutes”:

OOFF num.16
Registre i cens dels animals
Registre i cens d’animals adoptats
Gestió i tramitació de la llicencia de gossos potencialment perillosos
Rescat i custodia temporal dels animals de companyia.

OOFF núm. 26  annex 2 E
Ús de les taules dels Mercats de Segona Ma i d’Intercanvi
Us de les carpes de la Festa de l’Animal

OOFF núm. 26  annex 5
Taxes per a la utilització privativa dels Horts Municipals

Entrades anteriors sobre moneda social:

¿Tenemos derecho a poder hacer nuestras necesidades gratis en los espacios públicos?

Antes de ayer salía un reportaje en el ARA que se preguntaba si pagaríais para ir a un baño limpio. Puede que sí, pero la pregunta no es esa. La pregunta que nos debemos hacer es otra: ¿Tenemos derecho a poder mear y cagar gratis en los espacios públicos? Y tengo clarísimo que evidentemente que los ciudadanos deben tener derecho a poder hacer uso de instalaciones adecuadas, de servicio público, y ubicadas en los espacios más concurridos, como las estaciones, los espectáculos, los centros urbanos y turísticos... Otra cosa es que, además, pueda haber soluciones de pago, donde encuentres un plus de calidad. Lo encuentro perfecto, y entonces el debate podría ser si la existencia de los lavabos de pago provoca que los de carácter público no estén suficientemente limpios. Pero es que ahora el debate que tenemos es sobre la poca cantidad de aseos públicos y, encima, la sustitución de algunos de estos por lavabos privatizados de pago.

Hablé de este tema hace unas semanas en El ciclo del agua, la salud, los aseos y la demografía (22:10:16). Hacía reflexiones como:
Por razones de salud, se nos dice que debemos ingerir mucha agua durante el día. Yo lo hago. Pero entonces ¿cómo puede ser que los poderes públicos en el ámbito de la salud nos digan que bebamos mucho y los poderes públicos en el ámbito del urbanismo no hagan previsión de espacios públicos para orinar? Nos dicen desde la salud también que no es bueno que aguantamos tanto. Pero si vas por espacios públicos no hay manera de mear si no es en un bar.
Dice el reportaje que los inodoros de pago son un nuevo negocio que se extiende poco a poco por Cataluña:
En El Triangle, están los 2theloo, que son de una empresa holandesa que los ha ideado, y que los define como "aseos de alta gama, divertidos y siempre limpios". Los inodoros, que incluyen un miniespacio para dejar las bolsas de mano, están decorados con paneles llamativos que recrean escenas supuestamente inspiradoras: desde un bucólico campo florecido hasta un mosaico de Antoni Gaudí, pasando por un paisaje urbano con la Sagrada Família de fondo. El papel de inodoro, normalito: no es perfumado, ni de color rosa, ni acaricia la piel. Fuera, hay un espejo que llaman zona de make up, con una cesta provista de leche hidratante, un extraño líquido para pelo rizado, un tubo de laca low cost y un desodorante.
También hay más espejos y picas con toallitas y jabón. Pero quizás el detalle que diferencia más estos lavabos de unos de públicos es que habita una muchacha asiática que empuña un producto de limpieza como si se tratara de un revólver cargado de pólvora. Mantiene una actividad frenética y luego que los usuarios salen de los baños entra estresada para asegurarse de que todo quede impoluto. Eso sí, sus esfuerzos ingentes no pueden impedir que, esporádicamente, un olor sospechosa esparza por el baño. Después de todo, a pesar de los 70 céntimos que deben abonar religiosamente los usuarios, los lavabos de pago huelen a lo que son: aseos

Y los alemanes Sanifair gestionan, por ejemplo, los lavabos de la Estació de Sants, a los que se puede entrar por 50 céntimos.

En el mismo reportaje se aporta la visión crítica de Miguel Ángel Serrano Ruiz, miembro del gabinete jurídico de Facua-Consumidores en Acción -una ONG que defiende los derechos de los consumidores:
El surgimiento de lavabos de pago en espacios públicos como estaciones de tren o centros comerciales le parece inadmisible. "Ir al baño es una primera necesidad y un servicio que estos espacios deberían ofrecer de manera gratuita. Es como si, de repente, en el centro comercial nos quisieran hacer pagar por utilizar las escaleras mecánicas o el ascensor. ¿A que nos parecería muy extraño?", Se pregunta.
Para Serrano ofrecer unos aseos limpios no debería ser un pretexto para hacernos pagar. "En el caso de edificios públicos la administración debería asegurar la salubridad de los lavabos. No puede despreocuparse y afirmar que la única manera de tener limpios es que los clientes paguen y una empresa privada se lucre", señala. El abogado añade que el hecho de que los sanitarios estén situados en edificios privados pero de acceso abierto al público tampoco justifica que tengan que asumir el coste que conllevan: "Las concesiones privadas también deberían asegurar el uso gratuito de los aseos: estamos hablando de una cuestión que no es un capricho, es salud pública! "
Tanto ante el envejecimiento de la población como ante el reto de salud de ingerir más líquidos, el tema de las aguas menores y aguas mayores no es una reflexión menor. ¡Que no nos hurtar el derecho a mear! ¡Que no nos digan que tenemos que salir meados de casa!

3.1.17

Articles i activitat al blog (resum del 2016)

Durant el 2016 he publicat 236 entrades al blog Responsabilitat Global, fet que suposa una disminució continuada en els darrers anys des del màxim de 881 corresponent al 2011:


Les raons d'aquesta disminució cal trobar-les en el volum de feina, especialment des de mitjan 2014 en què la posada en marxa de Respon.cat m'ha absorbit bona part de les energies. En tot cas, la davallada ja venia del 2012 amb una altra causa que cal trobar en els problemes derivats del canvi a Apple que van afectar-me greument i que no m'han convidat a fet un esforç tan gran com abans davant la pantalla. Tot i així, estic satisfet de la mitjana d'aquests darrers anys i espero poder tornar a remuntar durant el 2017.

En tot cas, la disminució d'entrades ha comportat que la tendència creixent en el nombre de subscriptors s'hagi estroncat a partir del 2013:






Durant el 2016 hem publicat 11 articles i tres entrevistes:
En el global de tots els anys, he publicat amb aquestes etiquetes:

Durant el 2016 he rebut les següents multes de trànsit

Faig rendició de comptes corresponent a l'exercici 2016 d'un dels indicadors que des de fa temps gestiono, les multes de trànsit rebudes, i sobre el qual tinc un compromís d'urbanitat. 
Durant el 2016 he rebut sols la següent multa de trànsit:
  • Per excés de velocitat a la C-16 km 51,08 Berga (139,4 km/h en zona 120), considerada greu i amb una multa de 100€ reduïda al 50% pel pagament en termini.
Després que al 2012 tingués un augment en les multes de trànsit, valorant que va ser una situació excepcional, en els quatre anys posteriors he retornat a un nivell acceptable. Vegeu gràfic amb l'import anual pagat en multes de trànsit:

Cal dir que anualment solia fer entre 15.000 i 20.000 kms, comptant tant els particulars com els professionals, i que les multes de les quals informo en aquest gràfic les inclou totes, tant si s'han produït amb un ús particular com professional. Aproximadament 2/3 corresponen a activitat professional. En el cas de l'exercici 2015 i sobretot al 2016 aquest quilometratge s'ha vist reduït a partir del moment en què opto per deixar de posseir un cotxe.

Al llarg dels 11 anys que fa que disposo d'aquest indicador (2006-2016), he pagat 1560,59 euros en multes de trànsit, fet que suposa una mitjana de 142 euros anuals, una mitjana que els darrers anys s'ha situat a 50 euros anuals.

Política d'urbanitat

Responsabilitat Global es va dotar d’una política d’urbanitat en la qual aborda la qüestió de les bones pràctiques en l’ús dels vehicles privats.

PROPOSTA: En el cas d’un professional autònom, el respecte al compliment normatiu pensem que ha de tenir en compte també les multes de trànsit, atès que sovint el vehicle constitueix un instrument d’ús intensiu o rellevant. De fet, l’actitud al volant i les seves conseqüències és una dimensió de la urbanitat i aquesta no deixa de ser una manera de poder pressuposar altres actituds professionals i vitals. El civisme i els compromisos socials són un pas més elevat però que s’ha de sostenir sobre la base d’un capteniment, unes formes i una urbanitat que facin possible la convivència.


Apunts anterior: 

Durante el 2016 he recibido las siguientes multas de tráfico

Hago rendición de cuentas correspondiente al ejercicio 2016 de uno de los indicadores que desde hace tiempo gestiono, las multas de tráfico recibidas, y sobre el que tengo un compromiso de urbanidad.

Durante el 2016 he recibido sólo la siguiente multa de tráfico:
  • Por exceso de velocidad en la C-16 km 51,08 Berga (139,4 km / h en zona 120), considerada grave y con una multa de 100 € reducida al 50% por pago en plazo.
Después de que el 2012 tuviera un aumento en las multas de tráfico, valorando que fue una situación excepcional, en los cuatro años posteriores he devuelto a un nivel aceptable. Ver gráfico con el importe anual pagado en multas de tráfico:



Hay que decir que anualmente solía hacer entre 15.000 y 20.000 kms, contando tanto los particulares como los profesionales, y que las multas de las que informo en este gráfico las incluye todas, tanto si se han producido con un uso particular como profesional. Aproximadamente 2/3 corresponden a actividad profesional. En el caso del ejercicio 2015 y sobre todo 2016 este kilometraje se ha visto reducido a partir del momento en que opto por dejar de poseer un coche.

A lo largo de los 11 años que hace que dispongo de este indicador (2006-2016), he pagado 1.560,59 euros en multas de tráfico, lo que supone una media de 142 euros anuales, una media que en los últimos años se ha situado a 50 euros anuales.

Política de urbanidad

Responsabilitat Global se dotó de una política de urbanidad en la que aborda la cuestión de las buenas prácticas en el uso de los vehículos privados.

PROPUESTA: En el caso de un profesional autónomo, el respeto al cumplimiento normativo pensamos que debe tener en cuenta también las multas de tráfico, dado que a menudo el vehículo constituye un instrumento de uso intensivo o relevante. De hecho, la actitud al volante y sus consecuencias es una dimensión de la urbanidad y ésta no deja de ser una manera de poder presuponer otras actitudes profesionales y vitales. El civismo y los compromisos sociales son un paso más elevado pero que debe sostenerse sobre la base de un comportamiento, unas formas y una urbanidad que hagan posible la convivencia.

Apuntes anteriores:

El compromís de minimitzar el canvi de mòbil

L'impacte dels aparells tecnològics és enorme i creixent. A la manca d'esforç suficient per part de les companyies s'hi suma l'actitud per part dels usuaris, els consumidors, que tendeixen en general a una compra de substitució abans del que seria necessari.

Com que crec que la coresponsabilitat i el compromís ens obliga a tots, em sembla que els professionals hem de tenir una actitud que també incorpori la responsabilitat social i la sostenibilitat en les nostres compres i en la renovació dels aparells tecnològics.

Per això crec que em correspon retenir la informació del meu comportament sobre aquest punt per tal de poder-ho gestionar adequadament i poder informar-ne transparentment, fet que em permet ser autoexigent en el meu compromís alhora que poder compartir els punts de vista i les dificultats per a poder ser plenament coherent.

En el seu moment vaig formular per escrit un compromís professional de minimitzar el canvi de mòbil: (30.6.10) El compromís de minimitzar el canvi de mòbil. La darrera actualització vas ser a inici del 2016: El compromís de minimitzar el canvi de mòbil

Tinc mòbil des del març del 1997 i en aquest període de 19,83 anys he disposat de 8 aparells diferents de telèfon mòbil, fet que suposa una mitjana de mitjana de 2,48 anys per unitat, que suposen una millora respecte dades anteriors.

Si bé ara ja he arribat al límit per a l'aparell actual, estic satisfet d'haver aconseguit una durada de sis anys, fet que penso mantenir en el futur amb els nous aparells mentre em facin correctament les funcions. Aquesta és la mitjana actualitzada:
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Vaig actualitzant aquest càlcul per tenir una noció precisa de quin ús en el temps dono a aquests aparells. A més, aportaré la dada subjectiva del motiu del canvi de cada unitat:

1) 1999: ple desfasament de l'aparell;
2) 2000: substitució per mòbil d'empresa
3) 2002: raons de salut (l'ús intensiu de l'aparell em produïa mal de cap)
4) 2004: fi vinculació empresarial
5) 2006: per desperfecte
6) 2007: per a disposar d'un terminal que unifiques telèfon i palm
7) 2011: necessitat de compatibilitzar el terminal amb el canvi de SO a Apple

El compromiso de minimizar el cambio de móvil

El impacto de los aparatos tecnológicos es enorme y creciente. A la falta de esfuerzo suficiente por parte de las compañías se suma la actitud por parte de los usuarios, los consumidores, que tienden en general a una compra de sustitución antes de lo que sería necesario.

Como creo que la corresponsabilidad y el compromiso nos obliga a todos, me parece que los profesionales debemos tener una actitud que también incorpore la responsabilidad social y la sostenibilidad en nuestras compras y en la renovación de los aparatos tecnológicos.

Por eso creo que me corresponde retener la información de mi comportamiento sobre este punto para poderlo gestionar adecuadamente y poder informar transparentemente, lo que me permite ser autoexigente en mi compromiso a la vez que poder compartir los puntos de vista de las dificultades para poder ser plenamente coherente.

En su momento hice formular por escrito un compromiso profesional de minimizar el cambio de móvil: (30.6.10) El compromiso de minimizar el cambio de móvil. La última actualización fue a inicio del 2016: El compromiso de minimizar el cambio de móvil.

Tengo móvil desde marzo de 1997 y en este periodo de 19,83 años he dispuesto de 8 aparatos diferentes de teléfono móvil, lo que supone una media de media de 2,48 años por unidad, que suponen una mejora respecto datos anteriores.

Si bien ahora ya he llegado al límite para el aparato actual, estoy satisfecho de haber conseguido una duración de seis años, lo que pienso mantener en el futuro con los nuevos aparatos mientras me hagan correctamente las funciones. Esta es la media actualizada:
 

Voy actualizando este cálculo para tener una noción precisa de qué uso en el tiempo doy a estos aparatos. Además, aportaré el dato subjetivo del motivo del cambio de cada unidad:

1) 1999: pleno desfase del aparato
2) 2000: sustitución por móvil de empresa
3) 2002: razones de salud (el uso intensivo de la aparato me producía dolor de cabeza)
4) 2004: fin vinculación empresarial
5) 2006: por desperfecto
6) 2007: para disponer de un terminal que unificara teléfono y palm
7) 2011: necesidad de compatibilizar el terminal con el cambio de SO a Apple

2.1.17

Un protocol aporta 180 mesures per a protegir els drets lingüístics a Europa

protocol
  • S'ha presentat a Sant Sebastià el Protocol de Garantia dels Drets Lingüístics, en el qual han treballat el CIEMEN i sis organitzacions internacionals més els últims dos anys
La diversitat lingüística és un dels trets distintius d’Europa, on pràcticament no hi ha estats monolingües. Malgrat això, la gestió d’aquesta riquesa cultural presenta moltes i inquietants diferències d’un país a un altre: des d’estats que garanteixen els drets lingüístics a les comunitats en situació de minoria fins a governs que no reconeixen de cap manera la diversitat lingüística, ans la combaten. I, entre tots dos extrems, encara hi ha una àmplia gradació de polítiques i situacions. És en aquest context variable i inestable que centenars d’agents socials de tot Europa (des d’entitats fins a administracions, passant pel sector educatiu, empreses, mitjans de comunicació i el món cultural) treballen per fomentar el desenvolupament de les llengües minoritzades i ajudar les seves comunitats a poder viure en la llengua pròpia.

Per ajudar al seu torn totes aquestes associacions i organitzacions, el 31 de març de 2015 es va començar a redactar un Protocol de Garantia dels Drets Lingüístics, que detalla tot un seguit de mesures essencials per a garantir els drets lingüístics de tot grup o comunitat i es concep com a futur text de referència en matèria de defensa de la igualtat entre idiomes i de promoció de llengües en perill. En el comitè organitzador i redactor, hi han participat el Centre Internacional Escarré per a les Minories Ètniques i les Nacions (CIEMEN), la Unrepresented Nations & Peoples Organization (UNPO), Linguapax International, el PEN International, l’European Language Equality Network (ELEN) i l’European Centre for Minority Issues (ECMI), a més del Consell d’Organismes Socials de l’Èuscar (Kontseilua) i la Fundació Sant Sebastià Capital Europea de la Cultura 2016.

Justament en ocasió de la capitalitat cultural europea de Sant Sebastià, aquest nou instrument legal elaborat després de quasi dos anys de feina per les comunitats lingüístiques de tot Europa s'ha presentat en l’acte central de la Cimera sobre la Diversitat Lingüística.

De la declaració de Barcelona al protocol de Sant Sebastià

El protocol, redactat inicialment per set organitzacions internacionals i debatut i consensuat posteriorment amb desenes d’agents socials del continent, no partia de zero. De fet, no fa sinó desenvolupar els principis i l’esperit de la Declaració Universal dels Drets Lingüístics (DUDL), aprovada el 1996 a Barcelona per iniciativa del CIEMEN, amb l’objectiu de donar una empenta renovada dues dècades després a les reivindicacions de les llengües en situació de desavantatge de l’àmbit europeu. Vol esdevenir, de fet, un nou instrument per a aconseguir la igualtat en el terreny lingüístic, ajudar les llengües en perill a millorar la situació i, de retruc, afavorir la coexistència a Europa.




28.12.16

Recull d’activitats de suport al teixit empresarial de la Diputació de Barcelona - 2017

Responsabilitat Global ofereix una activitat dins el recull d'activitats de suport a l'activitat empresarial de la Diputació de Barcelona.

Aquest Recull [en format pdf] presenta 165 activitats, que estan organitzades en quatre blocs: Sessions d’acompanyament per a persones emprenedores, Tallers de consolidació d’empreses, Sessions informatives sobre temes d’actualitat i un quart de
Dinàmiques de networking, adreçades a empreses, principalment micro i pimes, i persones emprenedores, amb una metodologia i característiques determinades, que es posen a disposició dels ens locals per tal que incorporin, les que considerin oportunes, a la seva oferta de serveis. Els destinataris finals del Recull són les empreses del territori, principalment micro i pimes, i persones emprenedores que s'adrecen als serveis locals de suport empresarial, a través dels quals es realitzen les activitats d'acompanyament, formatives i informatives corresponents.

Josep Maria Canyelles (Responsabilitat Global) hi ofereix novament la sessió informativa d'RSE, que ha tingut una gran valoració sempre que s'ha portat a terme:
  • Sessió informativa: La responsabilitat social de les empreses: millorar la gestió i la competitivitat (pg. 165)
La responsabilitat social de les empreses: millorar la gestió i la competitivitat
Responsabilitat social a l'empresa
Codi: S/SR5

OBJECTIUS
Fomentar que les pimes prenguin l’RSE com un estil de gestió propi vinculat als valors de l’empresa i integrat a la seva estratègia.

CONTINGUTS
- Comprendre què pot aportar l’RS a les pimes.
- Conèixer els fonaments sobre com es gestiona l’RS a les pimes.
- Entendre casos concrets d’RS a les pimes.
  • PERFIL PARTICIPANTS: Personal directiu de les empreses i a persones emprenedores.
  • DURADA TOTAL (HORES): 3
  • EXPERT: Josep Maria Canyelles (Responsabilitat Global)
 
Últimes sessions fetes:

27.12.16

La vida segons Gandhi

Expliquen que li van preguntar a Mahatma Gandhi quins són els factors que destrueixen l’ésser humà. Ell va respondre així:
La política sense principis, el Plaer sense compromís, la Riquesa sense treball, la Saviesa sense caràcter, els Negocis sense moral, la Ciència sense humanitat i l’Oració sense caritat.
La vida m’ha ensenyat que la gent és amable, si jo sóc amable, que les persones estan tristes si estic trist, que tots m’estimen si jo els estimo, que tots són dolents si jo els odio, que hi ha cares somrients si els somric, que hi ha cares amargues, si estic amargat, que el món és feliç si jo sóc feliç, que la gent s’enfada si jo m’enfado, que les persones són agraïdes si jo sóc agraït.
La vida és com un mirall: Si somric, el mirall em retorna el somriure. L’actitud que prengui davant la vida, és la mateixa que la vida prendrà davant meu.
“Si algú vol ser estimat, que estimi”.
L’única raó per la qual ets feliç és perquè tu decideixes ser feliç …

25.12.16

Respecte a la nostra decisió de tractar-nos amb medicina homeopàtica

Acabo de sentir al Telenotícies Vespre que als EUA pretenen un etiquetatge més contundent dels productes homeopàtics dient que no serveixen per a res... Per què després de tres segles d'homeopatia ara hi ha una preocupació tan agressiva? L'augment d'usuaris no n'està al marge, i algunes farmacèutiques tradicionals poden estar preocupades tant per la pèrdua relativa de facturació com per l'interès de sortir de la farmacologia simptomàtica. La medicina tradicional que és tan bona i efectiva per exemple per a la traumatologia i tant merament simptomàtica per a moltes de les noves malalties que augmenten, com les derivades de l'estrès i l'angoixa...

Que respectin la decisió de cada ciutadà! Per això he firmat aquesta petició:
Respecte a la nostra decisió de tractar-nos amb medicina homeopàtica

Les persones que hem decidit tractar-nos amb medicina homeopàtica ens sentim cada vegada més atacades en la nostra decisió, a més de ser insultades públicament. Quan vam decidir tractar-nos amb la medicina homeopàtica, ho vam fer des del coneixement i la reflexió. om a usuaris, sabem molt bé el benefici que la medicina homeopàtica  té a la nostra salut. 
No ens sembla just haver d'estar contínuament defensant els nostres arguments davant altres opcions de tractament, que nosaltres respectem. Sols demanem que respecteu d'igual manera la nostra decisió. Per aquestes raons sol·licitem la vostra signatura. Moltes gràcies pel vostre suport.
I amb tot respecte cap a la medicina al·lopàtica, però per què no obliguen a molts medicaments a fer constar a la capseta que estan orientats solament a tractar la simptomatologia i no la salut integral de la persona i que comporta efectes secundaris adversos a la salut? Seria l'equivalent, no?

Respecto a nuestra decisión de tratarnos con medicina homeopática

Acabo de oír el Telenotícies Vespre que en EEUU pretenden un etiquetado más contundente de los productos homeopáticos diciendo que no sirven para nada... ¿Por qué después de tres siglos de homeopatía ahora hay una preocupación tan agresiva? El aumento de usuarios no está al margen, y algunas farmacéuticas tradicionales pueden estar preocupadas tanto por la pérdida relativa de facturación como por el interés de salir de la farmacología sintomática. La medicina tradicional que es tan buena y efectiva, por ejemplo, para la traumatología y tan meramente sintomática para muchas de las nuevas enfermedades que aumentan, como las derivadas del estrés y la angustia...

¡Que respeten la decisión de cada ciudadano! Por eso he firmado esta petición:
Respecto a nuestra decisión de tratarnos con medicina homeopática

Las personas que hemos decidido tratarnos con medicina homeopática nos sentimos cada vez más atacadas en nuestra decisión, además de ser insultadas públicamente. Cuando decidimos tratarnos con la medicina homeopática, lo hicimos desde el conocimiento y la reflexión como usuarios, sabemos muy bien el beneficio que la medicina homeopática tiene en nuestra salud. 
No nos parece justo tener que estar continuamente defendiendo nuestros argumentos ante otras opciones de tratamiento, que nosotros respetamos. Sólo pedimos que respete de igual manera nuestra decisión. Por estas razones solicitamos su firma. Muchas gracias por vuestro apoyo.
Y con todo respeto hacia la medicina alopática, pero ¿por qué no obligan a muchos medicamentos a hacer constar en la cajita que están orientados solamente a tratar la sintomatología y no la salud integral de la persona y que conlleva efectos secundarios adversos en la salud? ¿Sería el equivalente, no?

20.12.16

Catalunya impulsa una Agenda urbana basada en l'equilibri territorial i el reciclatge urbà en sintonia amb el mandat de l'ONU

  • El conseller Rull anuncia una trobada a principis del 2017 entre totes les administracions catalanes per consensuar el contingut d’aquesta Agenda
Imatge Rull, al costat de Mercè Conesa, aquest dilluns.
El conseller de Territori i Sostenibilitat, Josep Rull, ha defensat avui l’elaboració d’una Agenda urbana catalana que “transposi” les directrius de desenvolupament urbà sostenible acordades durant la cimera Hàbitat III, que les Nacions Unides van organitzar a Quito (Equador) el passat octubre. En aquesta conferència es va aprovar l’anomenada Nova Agenda Urbana (NAU), un document amb voluntat de guiar el desenvolupament urbà a escala mundial durant les properes dècades.
Rull ha participat en la inauguració de la jornada El compromís local a la Nova Agenda Urbana, coorganitzada pel Govern i la Diputació de Barcelona per reflexionar sobre l’aplicació de la NAU a Catalunya.
En aquest marc, el conseller ha defensat “un model d’equilibri territorial” com a punt de partida d’una futura Agenda urbana catalana que ha de tenir “una visió holística”. “Una agenda urbana ha de ser transversal perquè implica moltes àrees: l’ordenació territorial, l’urbanisme, l’habitatge, la inclusió social, la promoció econòmica, el medi ambient, l’energia o la mobilitat”, ha enumerat.
És per això que “proposem una trobada, a principis de l’any vinent, per començar a treballar el nostre model d’Agenda urbana amb les altres institucions catalanes: les diputacions, els ajuntaments i el consells comarcals”, ha anunciat. Rull ha apostat per “una Agenda feta entre tots, amb la idea d’exercir el lideratge” en l’aplicació de la NAU. “Volem aportar solucions noves sorgides de l’experiència i de la innovació”, ha resumit el conseller.
Ciutats compactes i sostenibles
Rull ha explicat les accions que ja té en marxa el Departament en la línia del que proposa la NAU, com és la futura Llei de territori, que “canviarà el paradigma de l’urbanisme”, passant d’un model “d’extensió territorial a un basat en el reciclatge urbà”. “Unes ciutats compactes, com les catalanes, són molt més sostenibles i eficients a l’hora d’impulsar polítiques de transport públic o d’eficiència energètica”, ha emfasitzat.
A més de la Llei de territori, el Departament treballa també en les noves lleis de l’arquitectura, de ports, del litoral i del canvi climàtic, configurant una arquitectura legislativa que donarà suport a aquesta nova manera d’entendre el desenvolupament territorial.
Una altra eina per desenvolupar la NAU és el recent creat servei d’Acció en l’Hàbitat Urbà, dins de la Direcció General d’Ordenació del Territori i Urbanisme. La funció essencial del nou servei és, precisament, l’elaboració de l’Agenda urbana catalana.
Governs intermedis i locals
Rull ha recordat que el 54,5% de la població mundial viu actualment en ciutats, una xifra que arribarà al 70% el 2050. En aquest context, “els governs intermedis som els que tenim la capacitat d’entendre el territori com una unitat i d’incorporar el concepte de cohesió i d’equilibri territorial”, ha explicat.
Finalment, la presidenta de la Diputació de Barcelona, Mercè Conesa, ha subratllat que “els municipis han deixat de ser socis menors” en l’aplicació de polítiques de desenvolupament sostenible. “Som actors convençuts, decidits, i hem de continuar reivindicant aquesta nova posició”, ha defensat Conesa.
Font: Gencat