Aquest matí a la tertúlia del Primer Cafè, a Ràdio Estel, hem parlat de la manca de recuperació davant la crisi i l'augment que el nombre d'aturats està experimentant, tot plegat en un context de manca de lideratge.
Em sembla que s'ha donat a l'Estat espanyol una mena d'enlluernament que ja ve de lluny sobre el seu potencial econòmic i de lideratge en el món global. No parlem de declaracions anecdòtiques sobre l'esdeveniment mundial que havia de suposar la trobada entre Zapatero i Obama, el primer en representació de la Unió Europea, sinó d'una realitat de creixement real i espectacular ocorregut en els darrers 10-15 anys.
El problema és que aquest creixement ha tingut peus de fang en la seves bases productives, massa basat en la construcció, i que no ha sabut preveure com fer front a cicles no tant positius a partir d'un model de major sostenibilitat econòmica.
Ara el món veu el 'rei despullat' que és ZP, tot el tarannà se li escola dia a dia, i no mostra capacitat per a liderar, enmig de iniciatives improvisades, globus sonda, i propostes que han de ser retirades en 24 hores. Però la línia de fons que alimenta aquestes conductes, i de les quals ZP n'és fill, ja provenen d'aquell "España va bien". És cert que en alguns indicadors i en l'imaginari general anava bé, però també és cert que ha provocat un enlluernament general. Va provocar que un president desenvolupés la seva versió més fatxenda i que l'altre hagi desenvolupat la seva versió més desorientada.
He volgut concretar la meva opinió radiofònica en un punt: aquesta desorientació presidencial (sumada a la davallada des d'una errònia visió de lideratge mundial) té com a conseqüència que les polítiques públiques que ara cal emprendre i que requereixen un gran lideratge no trobin un context de prou credibilitat per a fer-les avançar sumant la complicitat de les parts. Qui no fa les coses bé i no se sap guanyar la legitimitat dia a dia, després, quan les coses van mal dades, ho té més difícil per a poder aglutinar complicitats i demanar sacrificis i confiança. I aquí és on ens trobem, sense capacitat de fer els passos que han fet altres països com Alemanya.
D'altra banda, estem presoners de la necessitat d'aturar la sagnia de pèrdua de llocs de treball, i aquesta hemorràgia no deixa veure el repte enorme que ens cal per canviar de model productiu. Per més que en el discurs se'n parli, encara no s'accepta el gran error que ha suposat un pla E per a aixecar carrers i tornar-los a tapar mentre moltes pimes innovadores morien sense accés al finançament. Els fets no lliguen amb els discursos. I ara cal de nou pensar en termes de quatre o cinc anys, de fomentar un nou model, de finançar la innovació i l'emprenedoria. Però quedarem captius d'un debat sobre drets d'uns i altres, plantejats des de l'immobilisme i les visions corporativistes. Sindicats que, fent el seu paper, pensaran més amb els que treballen que no amb els aturats; patronal que, fent el seu paper, pensaran més en beneficis per avui que riquesa per demà; polítics que, fent el seu paper, pensaran més en rèdits electorals que no en el país i la seva gent. Ara toca ser valents i explicar clarament a la població quina és la situació, on som i la magnitud de l'esforç que caldrà per a ensortir-nos-en. Cal dir que sense una cultura de l'esforç no podrem. Cal dir que no podem confiar merament en l'Estat protector, encara que pugui fer por...
8.2.10
Experts en capacitats i ocupació diuen que és hora d'actuar
Reproduïm la nota feta arribar per la Representació a Barcelona de la Comissió Europea (La UE a Catalunya i les Illes Balears)
Experts en capacitats i ocupació diuen que és hora d'actuar
Cal una actuació immediata per solucionar el problema del dèficit de capacitats que pateix Europa i per donar als europeus més oportunitats d'èxit en el mercat laboral en el futur, tal com sosté un informe d'experts independents publicat avui per la Comissió Europea. L'informe, que porta per títol "Noves Capacitats per a Noves Feines: actuar ara», subratlla la necessitat de proporcionar els incentius adequats perquè les persones millorin les seves capacitats, per tal de vincular millor l'educació, la formació i l'ocupació, desenvolupar la combinació adequada de capacitats i preveure millor les capacitats que es necessitaran de cara al futur. L'informe publicat avui és un dels principals resultats de l'Agenda "Noves Capacitats per a Noves Feines» de la Comissió Europea i serà presentat en una conferència d'alt nivell a Brussel·les avui mateix.
Vladimír Špidla, comissari d'Ocupació, ha declarat que "la millora de les capacitats de les persones ens ajudarà a sortir de la crisi a curt terme i a preparar-nos per un desenvolupament econòmic sostenible en el futur".
Maroš Šefčovič, comissari d'Educació, Formació, Cultura i Joventut, ha afegit que "cal trencar les divisions que existeixen entre "l'educació i la formació" i "la feina", de manera que les persones puguin garantir que les seves capacitats estiguin adaptades a les necessitats canviants del mercat de treball al llarg de la seva vida".
Descripció del problema
En l'actualitat, un de cada tres europeus en edat laboral té poques qualificacions formals, o fins i tot no en té cap, fet que comporta que tingui un 40% menys de possibilitats de trobar feina que les persones amb qualificacions de nivell mig.
La taxa d'ocupació de les persones amb alts nivells de qualificació a la UE en el seu conjunt és del 84%, mentre que és del 70% per aquelles persones que tenen nivells mitjans de qualificació i del 49% per les persones amb nivells baixos de qualificació.
Així mateix, és molt menys probable que les persones amb nivells baixos de qualificació millorin les seves capacitats i participin en accions d'aprenentatge permanent. A més, les empreses que ofereixen formació al seu personal tenen una probabilitat de fallida 2,5 vegades inferior a les que no ho fan. Per últim, els sistemes educatius que proporcionen unes capacitats adequades per a tots podrien incrementar el PIB fins a un 10 % a llarg termini.
L'informe dels experts que es presenta avui conté recomanacions concretes sobre la manera de solucionar el dèficit de capacitats a Europa i està destinat als decisors polítics a nivell estatal i de la UE, les empreses, els sindicats, els proveïdors d'educació i formació i els serveis d'ocupació.
Així, demana que s'actuï en quatre àmbits principals:
- Proporcionar millors incentius als empresaris i les persones per millorar les seves capacitats, i que les inversions en capacitats siguin significatives i intel·ligents, i no només financeres.
- Obrir els àmbits de l'educació i la formació fent que les institucions d'educació i formació siguin més innovadores i que s'adaptin millor a les necessitats d'alumnes i empresaris, així com desenvolupant qualificacions pertinents que se centrin en resultats d'aprenentatge concrets.
- Oferir una millor combinació de capacitats que estigui més ben adaptada a les necessitats del mercat de treball.
- Una millor previsió de les necessitats futures en matèria de capacitats.
Els experts creuen que cadascun d'aquests àmbits està interrelacionat, de manera que totes les accions han d'abordar-se conjuntament. A més, no és responsabilitat d'un únic interessat, sinó que cal un esforç concertat de tots els implicats.
L'informe desvela que, malgrat els progressos assolits aquests últims anys, gran part dels europeus encara no estan suficientment capacitats. Quasi un terç dels europeus d'entre 25 i 64 anys d'edat no té qualificacions formals, o les té de nivell baix, i només una quarta part disposa de qualificacions d'alt nivell. A més, aquells que estan qualificats no sempre tenen les capacitats adequades que estan buscant els empresaris, fet que crea desajustos en el mercat laboral. Cal una millor combinació de capacitats transversals i específiques.
Per altra banda, el creixent atur i els desafiaments demogràfics fan encara més urgent solucionar aquest problema.
No obstant això, s'espera que es creïn uns vuitanta milions d'oportunitats de feina en el proper decenni, d'acord amb les darreres projeccions del CEDEFOP, el centre de referència de la UE per a l'educació i la formació professional. D'aquests llocs de feina, quasi set milions seran nous, i la major part d'ells requerirà una mà d'obra altament qualificada.
Antecedents
La iniciativa Noves Capacitats per a Noves Feines es va inaugurar a nivell de la UE el desembre del 2008 amb l'objectiu de crear uns ponts més sòlids entre el món de l'educació i el del treball. La primavera del 2009, la Comissió Europea va designar un grup d'experts sobre formació, capacitats i ocupació de tota la UE perquè proporcionessin un assessorament independent sobre la manera de seguir desenvolupant aquesta iniciativa en el context de la futura estratègia de reforma econòmica de la UE (Europa 2020).
Més informació
- Informe d'experts: "Noves Capacitats per a Noves Feines: actuar ara": http://ec.europa.eu/social/main.jsp?langId=en&catId=89&newsId=697&furtherNews=yes
- Comunicat de premsa del CEDEFOP i nota informativa: http://www.cedefop.europa.eu/EN/news/15221.aspx // http://www.cedefop.europa.eu/EN/Files/9021_en.pdf
- Noves Capacitats per a Noves Feines: Ocupació http://ec.europa.eu/social/main.jsp?catId=568&langId=en
- Noves Capacitats per a Noves Feines: Educació i formació http://ec.europa.eu/education/focus/focus2043_en.htm
- Vídeo de notícies: Creació de feines ecològiques http://www.tvlink.org/mediadetails.php?key=61489feda9e3758486af&title=Creating+Green+Jobs&titleleft=Employment
Comissió d'investigació sobre l'incendi d'Horta de Sant Joan
Aquest matí a la tertúlia del Primer Cafè, a Ràdio Estel, hem parlat de l'oportunitat de la comissió d'investigació sobre l'incendi d'Horta de Sant Joan. Si bé molt sovint les comissions tenen el risc de ser operacions de cara a la galeria, no crec que es pugui dir el mateix en aquest cas. Volem dir que mentre que de vegades hi ha batusses creades des d'interessos partidistes però que no interessen gaire al gruix de la població, en aquesta ocasió, la gent percep que hi ha matèria suficient perquè el Parlament faci la seva feina, i cerqui les causes i, si és el cas, depuri responsabilitats.
D'altra banda, les famílies dels bombers morts bé es mereixen la màxima atenció a l'afer, amb tots els esforços per a escatir què hi succeí i com es pot evitar que pugui tornar a passar.
Per descomptat, aquesta tasca s'ha de fer amb prou cura perquè no afecti la reputació dels cossos de seguretat de Catalunya. Cal dir que la Policia de Catalunya té un elevat prestigi i una gran capacitat resolutòria, treballant de manera absolutament professional. Una mostra de plena actualitat és aquesta notícia: Los Mossos analizaron casi medio centenar de teléfonos para solucionar el crimen de Santaló. Però és sabut que hi ha intents per desprestigiar els cossos de seguretat catalans -per part, per exemple, d'alguns jutges-.
Nota: alguns dels darrers apunts on parlem dels Mossos:
D'altra banda, les famílies dels bombers morts bé es mereixen la màxima atenció a l'afer, amb tots els esforços per a escatir què hi succeí i com es pot evitar que pugui tornar a passar.
Per descomptat, aquesta tasca s'ha de fer amb prou cura perquè no afecti la reputació dels cossos de seguretat de Catalunya. Cal dir que la Policia de Catalunya té un elevat prestigi i una gran capacitat resolutòria, treballant de manera absolutament professional. Una mostra de plena actualitat és aquesta notícia: Los Mossos analizaron casi medio centenar de teléfonos para solucionar el crimen de Santaló. Però és sabut que hi ha intents per desprestigiar els cossos de seguretat catalans -per part, per exemple, d'alguns jutges-.
Nota: alguns dels darrers apunts on parlem dels Mossos:
6.2.10
Any ADEG 2010: Actitud emprenedora i cultura del risc
L'Associació d’Empresaris de l’Alt Penedès, el Baix Penedès i el Garraf (ADEG) promou tots els anys una programació temàtica que dóna transversalitat a tot un calendari d’accions de diferent format i tractament. La cronologia dels anys temàtics és prou explícita dels neguits i de les prioritats de l'organització:
2009 · Infraestructures i mobilitat: progrés social i econòmic
2008 · Les Claus per la internacionalització
2007 · Empresa i desenvolupament sostenible
2006 · L'ètica empresarial i les bones pràctiques
2005 · Any ADEG de les Noves Tecnologies
Anteriorment n'hem parlat en diferents apunts, i ara ho tornem a fer amb motiu de la temàtica que l'ADEG ha triat per a aquest any:
2010 · Actitud emprenedora i cultura del risc
En referència a aquesta aposta, us recomanem l'apunt de Josep Miró, un altre blocaire amb qui compartim el territori del Gran Penedès i la passió per l'emprenedoria, i que ens escriu des del seu bloc CambioyCorto.
Màquina convertidora de paper d'oficina a paper higiènic
http://www.orikankyou.com/
[ca] Màquina que converteix el paper d'oficina en paper higiènic. Tenint en compte que un dels llocs on més paper es gasta actualment és en les oficines, vet aquí un invent que ve a donar-li un doble ús a tot aquest paper desaprofitat. Es tracta d'una màquina on hi fiques tot el paper que hauries llençat a les escombraries. La màquina s'encarrega de processar-lo i el resultat és... paper higiènic. Encara que en principi sembli una bona idea, el cert és que el reciclatge et costa uns 80.000 euros per comprar la màquina per no parlar del volum que ocupa i els 600kg de pes, així que suposo que encara haurà d'aparèixer una versió més pràctica i més barata perquè pugui generalitzar el seu ús.
[es] Máquina que convierte el papel de oficina en papel higiénico. Teniendo en cuenta que uno de los lugares donde más papel se gasta actualmente es en las oficinas, he aquí un invento que viene a darle un doble uso a todo ese papel desperdiciado. Se trata de una máquina en la que tiras todo el papel que ibas a tirar a la basura. La máquina se encarga de procesarlo y el resultado es... papel higiénico. Aunque en principio parezca una buena idea, lo cierto es que el reciclaje te cuesta unos 80.000 euros para comprar la máquina por no hablar del espacio que requiere y los 600kg de peso, así que supongo que todavía tendrá que aparecer una versión más práctica y más barata para que pueda generalizarse su uso.
[en] At Eco-Products 2009, Oriental Co., Ltd. exhibited a revolutionary recycling machine called White Goat, which makes toilet paper from shredded paper. White Goat also has a shredding machine in it. The shredded paper first goes into a hopper, where it is untangled in small batches, and its then dissolved in a pulper. Any foreign matter is removed in a tank, and the pulp consistency is adjusted. Next, the wet paper is thinned out and dried. The dry paper is wound into finished toilet rolls, which emerge from the outlet one at a time. All of these tasks are done automatically. White Goat won a top prize at the Monozukuri Nippon awards. It has patents pending, and Oriental is getting ready to release it in summer 2010.
Nota: Agraïm a David Ferré les innovacions que ens aporta.
Jornada: Terrassa, territori socialment responsable
Foment de Terrassa organitza la jornada: Terrassa, territori socialment responsable, que tindrà lloc el dia 12 de febrer de 2010 al mNACTEC (Rambla d’Ègara, 270 – Terrassa).
L’assistència és gratuïta però es requereix inscripció prèvia a través de l’e-mail: maria.llordella@terrassa.cat.
Objectiu:
La jornada està adreçada a empreses i administracions públiques que vulguin obtenir una visió àmplia del grau d’aplicació de la Responsabilitat Social Empresarial (RSE), a través de:
- Els mecanismes d’implantació de la RSE de la Generalitat de Catalunya.
- El grau de permeabilitat de RSE a la comarca del Vallès Occidental.
- Els mecanismes d’aplicació de les clàusules socials a l’Ajuntament de Terrassa.
- Conèixer experiències d’èxit a PIMES i a microempreses del territori.
Programa
09.00 h Lliurament de documentació.
09.30 h Benvinguda i presentació de la Jornada, a càrrec de l’alcalde de Terrassa, Sr. Pere Navarro, i del Sr. Eusebi Casanelles, director del mNACTEC.
09.45 h Ponència marc:
El cas de MRW, a càrrec del seu president, Sr. Francisco Martín Frías.
Taula rodona 1: L’aplicació de la RSE a l’administració pública
10.15 h Mesures d’impuls de la RSE des de la Generalitat de Catalunya, a càrrec del Sr. Albert Huerta, assessor de la Direcció General d’Economia Cooperativa i Creació d’Empreses de la Generalitat de Catalunya.
10.30 h L’estat d’implantació de la RSE al Vallès Occidental, a càrrec del Sr. Paco Fernández, gerent del Consorci per a l’Ocupació i Promoció Econòmica del Vallès Occidental (COPEVO).
10.45 h Criteris d’aplicació de Compra Pública a través de clàusules socials a l’Ajuntament de Terrassa, a càrrec del Sr. Vicenç Estanyol, especialista en RSE i assessor de Foment de Terrassa, SA.
11.00 h Pausa cafè, amb cafè de Comerç Just.
Taula rodona 2: L’aplicació de la RSE a les empreses i entitats privades
11.30 h Posicionament de les empreses del Tercer Sector vers la RSE, a càrrec del Sr. Jordi Sánchez, director i president de la Fundació Bofill.
11.45 h Experiències empresarials en RSE.
15’ IIS Facility Services: a càrrec del Sr. Ramon Folch, director de RSE.
15’ Transports Davi: a càrrec del Sr. Jesús Fluriach, cap de RRHH.
15’ Egarsat: a càrrec del Sr. Sergi Riau, director d’Organització i Xarxa Territorial.
15’ Coordinació i Assessorament SL: a càrrec del Sr. Josep Maria Montserrat, soci fundador.
12.45 h Acte de lliurament de reconeixements a empreses i entitats socialment responsables a càrrec del Sr. Manuel Pérez, tinent d’alcalde de l’Àrea d’Innovació i Desenvolupament Estratègic i Econòmic de l’Ajuntament de Terrassa.
13.15 h Cloenda
13.30 h Lunch
Presentador i conductor de l’acte: Sr. Òscar Armengol, periodista de TV3.
Font
5.2.10
Ha mort una llengua. Visca les llengües!
No fa gaire, al 2008, amb motiu de l'Any Internacional de les Llengües, vam parlar força de Responsabilitat Social de les Empreses i la matèria lingüística. Avui tornem a reprendre el tema amb motiu d'aquesta notícia segons la qual acaba de desaparèixer una altra llengua a l'Índia. En desapareixen moltes de llengües però no sempre es té constància pública i mundial de la data exacta en què la llengua mor junt amb el seu darrer parlant.
La diversitat de llengües i de cultures és una riquesa de la civilització i de la humanitat i el seu manteniment forma part de la responsabilitat social que tenen les administracions públiques. Però no solament aquestes, tot i que en són les principals responsables. També les empreses hi poden assumir una responsabilitat davant la societat, i poden contribuir a la diversitat cultural.
Per descomptat, són molt diferents les accions a fer en funció de l'abast i desenvolupament d'una llengua, però per posar dos exemples, podríem proposar accions tan senzilles com les següents, la primera pensada per a llengües petites i la segona per a llengües mitjanes :
a) Una llengua petita pot requerir suport al seu aprenentatge i fins i tot a la seva codificació. En molts casos, aportar recursos per a facilitar-ne l'aprenentatge infantil no solament per la transmissió oral sinó també escrita -quan existeixi- o ajudar a dignificar-la entre els propis parlants pot tenir un gran valor. Els recursos econòmics poden tenir un gran significat com també el compromís de l'empresa amb accions com sensibilitzar els seus treballadors autòctons o forasters sobre el valor de les llengües.
b) Respecte a les llengües mitjanes, que cada cop més tenen el risc de veure's apartades dels mercats globals, es podria considerar una bona pràctica d'RSE lingüística per a mantenir la diversitat que cada empresa incorporés la llengua dels llocs on l'empresa opera, com a mostra de respecte a la identitat, malgrat que pugui ser una llengua de poc abast. Així, es podria donar el cas d'una empresa multinacional que etiquetés en les 5 llengües de major abast mundial i complementàriament també en irlandès, o basc o català, si hi tingués la seu o la producció en algun d'aquests llocs. Així, podríem comprendre millor que encara que una empresa no faci una relació exhaustiva de llengües, en canvi mostri la seva sensibilitat amb algunes en el marc d'una política explícita de RSE cultural.
Tal com ha manifestat el director de Survival, Stephen Corry, la desaparició dels bo hauria de servir de "recordatori perquè no es pot permetre que això passi amb les altres tribus de les illes Andaman". "Els grans andamanesos van ser, primer, massacrats i, després, exterminats amb polítiques paternalistes que van causar estralls per les epidèmies, i els van robar la seva terra i la seva independència", ha censurat Corry.
Desapareix a l'Índia la llengua bo amb la mort de la seva última parlant
La llengua bo, un dels deu idiomes del grup tribal gran andamanès, de l'Índia, ha quedat extingida amb la mort de la seva última parlant, ha informat avui en un comunicat l'organització Survival International. Boa Sr, de 85 anys, va morir la setmana passada, i al fer-ho va posar fi al llarg viatge de la seva tribu, l'existència de la qual es va iniciar fa uns 65.000 anys a les illes d'Andaman, al sud-est de l'Índia. "Descendents d'una de les cultures més antigues de la Terra", els bo pertanyen a un grup tribal que ara, amb la mort de Boa Sr, té només 52 membres, enfront dels 5.000 que poblaven les illes quan van arribar els colonitzadors britànics, el 1858. [llegir més]
La diversitat de llengües i de cultures és una riquesa de la civilització i de la humanitat i el seu manteniment forma part de la responsabilitat social que tenen les administracions públiques. Però no solament aquestes, tot i que en són les principals responsables. També les empreses hi poden assumir una responsabilitat davant la societat, i poden contribuir a la diversitat cultural.
Per descomptat, són molt diferents les accions a fer en funció de l'abast i desenvolupament d'una llengua, però per posar dos exemples, podríem proposar accions tan senzilles com les següents, la primera pensada per a llengües petites i la segona per a llengües mitjanes :
a) Una llengua petita pot requerir suport al seu aprenentatge i fins i tot a la seva codificació. En molts casos, aportar recursos per a facilitar-ne l'aprenentatge infantil no solament per la transmissió oral sinó també escrita -quan existeixi- o ajudar a dignificar-la entre els propis parlants pot tenir un gran valor. Els recursos econòmics poden tenir un gran significat com també el compromís de l'empresa amb accions com sensibilitzar els seus treballadors autòctons o forasters sobre el valor de les llengües.
b) Respecte a les llengües mitjanes, que cada cop més tenen el risc de veure's apartades dels mercats globals, es podria considerar una bona pràctica d'RSE lingüística per a mantenir la diversitat que cada empresa incorporés la llengua dels llocs on l'empresa opera, com a mostra de respecte a la identitat, malgrat que pugui ser una llengua de poc abast. Així, es podria donar el cas d'una empresa multinacional que etiquetés en les 5 llengües de major abast mundial i complementàriament també en irlandès, o basc o català, si hi tingués la seu o la producció en algun d'aquests llocs. Així, podríem comprendre millor que encara que una empresa no faci una relació exhaustiva de llengües, en canvi mostri la seva sensibilitat amb algunes en el marc d'una política explícita de RSE cultural.
L'IMPEM edita el quart llibre sobre bones pràctiques de Responsabilitat Social
Segons informa l'Ajuntament de Mataró, aquest és el quart llibre que l'IMPEM edita amb bones pràctiques de responsabilitat social i el segon centrant-se en la CONCILIACIÓ DE LA VIDA PERSONAL, FAMILIAR I LABORAL atès que entén que és un aspecte prioritari pel bon funcionament de l'empresa i per una millor qualitat de vida al territori.
El treball de l'IMPEM amb les empreses dels sectors de l'hostaleria i el comerç va començar fa un parell d'anys, perquè són dos sectors amb força rotació de personal a causa dels horaris a què estan sotmesos. Per aquesta raó, sovint els costa trobar persones que vulguin treballar-hi però també que puguin treballar-hi per la disponibilitat horària que els suposa.
En un moment de canvi econòmic com el que estem vivint, es fa més evident que mai la necessitat que les empreses i les organitzacions, en general, actuen de manera responsable. L'RS (Responsabilitat Social) pot ser una oportunitat per millorar la gestió empresarial i per esdevenir més competitius en un mercat cada vegada més global. Treballar per tal de fidelitzar el personal de les empreses, tenir una bona reputació i prestigi, ser una empresa innovadora i pionera en la gestió dels recursos humans és un repte que ens platengem, sovint, totes les organitzacions. I aquests són, cada cop més, factors que prioritzen les persones que consumeixen, els que proveeixen, els equips de treball... a l'hora de triar una empresa o una altra.
Accés a la publicació PDF
El treball de l'IMPEM amb les empreses dels sectors de l'hostaleria i el comerç va començar fa un parell d'anys, perquè són dos sectors amb força rotació de personal a causa dels horaris a què estan sotmesos. Per aquesta raó, sovint els costa trobar persones que vulguin treballar-hi però també que puguin treballar-hi per la disponibilitat horària que els suposa.
En un moment de canvi econòmic com el que estem vivint, es fa més evident que mai la necessitat que les empreses i les organitzacions, en general, actuen de manera responsable. L'RS (Responsabilitat Social) pot ser una oportunitat per millorar la gestió empresarial i per esdevenir més competitius en un mercat cada vegada més global. Treballar per tal de fidelitzar el personal de les empreses, tenir una bona reputació i prestigi, ser una empresa innovadora i pionera en la gestió dels recursos humans és un repte que ens platengem, sovint, totes les organitzacions. I aquests són, cada cop més, factors que prioritzen les persones que consumeixen, els que proveeixen, els equips de treball... a l'hora de triar una empresa o una altra.
Accés a la publicació PDF
Apunts sobre el sector educatiu
Fa un any escrivíem un article per a la revista Estris sobre educació en el temps lliure i fa unes setmanes ens demanaven l'opinió sobre la conciliació de la vida familiar i laboral per a la revista de les AMPAs. I entremig hem anat fent alguna aportació discreta sobre RSE i sector educatiu.
Certament hi ha aspectes importants i rellevants de responsabilitat social aplicables al món de l'educació, ja sigui formal o informal. En aquest bloc hem parlat d'RSE i sector educatiu al voltant de conciliació, sostenibilitat, integració, voluntariat i acció social, valors, salut, recursos... I també hem parlat sovint de la Responsabilitat Social de les Universitats (RSU).
Us convidem a rellegir algunes de les reflexions que trobareu tant amb l'etiqueta RSU com amb la de sector educatiu, i a aportar-nos nous continguts que puguem divulgar per ajudar a introduir el nou concepte de l'RSE dins el món educatiu, tant per a la seva divulgació entre l'alumnat com per a la gestió responsable de les organitzacions educatives.
Certament hi ha aspectes importants i rellevants de responsabilitat social aplicables al món de l'educació, ja sigui formal o informal. En aquest bloc hem parlat d'RSE i sector educatiu al voltant de conciliació, sostenibilitat, integració, voluntariat i acció social, valors, salut, recursos... I també hem parlat sovint de la Responsabilitat Social de les Universitats (RSU).
Us convidem a rellegir algunes de les reflexions que trobareu tant amb l'etiqueta RSU com amb la de sector educatiu, i a aportar-nos nous continguts que puguem divulgar per ajudar a introduir el nou concepte de l'RSE dins el món educatiu, tant per a la seva divulgació entre l'alumnat com per a la gestió responsable de les organitzacions educatives.
4.2.10
Telecinco continua fomentant la incomprensió i la xenofòbia
Atès que avui hi havia vaga a Televisió de Catalunya, he fet una mica de zaping per cadenes espanyoles i he posat momentàniament una cadena que per criteri fa anys que no miro mai, Telecinco, per les seves actituds sistemàticament contràries a la llengua catalana.
Vés quina casualitat que al moment de posar-la, estaven donant un ampli tractament a una notícia sobre un comerciant de Vilanova i la Geltrú que ha portat a judici la Generalitat de Catalunya per una multa de 400 euros per no retolar en català. No cal dir que no han donat veu a altres punts de vista i que han presentat el cas com una greu manca de llibertat. Podem suposar quin ha degut ser aquests dies el tractament a la polèmica sobre els cinemes i les pel·lícules en català. No costa gaire imaginar que n'han fet un tractament extens sense donar veu als veritables afectats, els ciutadans i clients a qui se'ns imposa una llengua en el cinema i no tenim dret a poder veure el cinema en la nostra llengua, en la llengua pròpia del país.
En canvi, posaria la mà al foc que no ha donat una notícia tan greu des del punt de vista dels drets de les persones i del compliment de la llei com és la tercera sentència del Suprem contra el veto a Filologia Catalana al País Valencià, amb la qual ja són 19 les sentències favorables a la inclusió de la llicenciatura de Filologia Catalana en les ordres de convocatòria d'oposicions, tres del Tribunal Suprem i setze del TSJ valencià. En canvi, el govern valencià ha fet cas omís de les sentències i s'ha negat reiteradament a acatar-les i complir-les. Per quin motiu aquesta notícia sobre una actitud tan greu no surt? (fem referència a aquesta per la seva actualitat, però lògicament n'hi hauria moltes altres).
Telecinco mostra dia rere dia la seva opció política i nacional, i ho fa d'una manera molt irresponsable perquè aquestes són matèries sensibles. El que fa és promoure la incomprensió, polaritzar postures, augmentar una xenofòbia que cada cop és més present a la societat espanyola contra tot allò que soni a català.
Nota: anteriorment hem expressat les nostres opinions crítiques envers el comportament d'aquesta cadena televisiva:
Vés quina casualitat que al moment de posar-la, estaven donant un ampli tractament a una notícia sobre un comerciant de Vilanova i la Geltrú que ha portat a judici la Generalitat de Catalunya per una multa de 400 euros per no retolar en català. No cal dir que no han donat veu a altres punts de vista i que han presentat el cas com una greu manca de llibertat. Podem suposar quin ha degut ser aquests dies el tractament a la polèmica sobre els cinemes i les pel·lícules en català. No costa gaire imaginar que n'han fet un tractament extens sense donar veu als veritables afectats, els ciutadans i clients a qui se'ns imposa una llengua en el cinema i no tenim dret a poder veure el cinema en la nostra llengua, en la llengua pròpia del país.
En canvi, posaria la mà al foc que no ha donat una notícia tan greu des del punt de vista dels drets de les persones i del compliment de la llei com és la tercera sentència del Suprem contra el veto a Filologia Catalana al País Valencià, amb la qual ja són 19 les sentències favorables a la inclusió de la llicenciatura de Filologia Catalana en les ordres de convocatòria d'oposicions, tres del Tribunal Suprem i setze del TSJ valencià. En canvi, el govern valencià ha fet cas omís de les sentències i s'ha negat reiteradament a acatar-les i complir-les. Per quin motiu aquesta notícia sobre una actitud tan greu no surt? (fem referència a aquesta per la seva actualitat, però lògicament n'hi hauria moltes altres).
Telecinco mostra dia rere dia la seva opció política i nacional, i ho fa d'una manera molt irresponsable perquè aquestes són matèries sensibles. El que fa és promoure la incomprensió, polaritzar postures, augmentar una xenofòbia que cada cop és més present a la societat espanyola contra tot allò que soni a català.
Nota: anteriorment hem expressat les nostres opinions crítiques envers el comportament d'aquesta cadena televisiva:
L'Església i la contractació d'homosexuals
Els atacs del Papa, Benet XVI, al projecte de llei del Govern britànic que protegeix els homosexuals contra qualsevol tipus de discriminació han originat una onada de protestes al Regne Unit. La normativa «viola la llei natural», segons Joseph Ratzinger, ja que imposa el que considera injustes limitacions a la llibertat de les comunitats religioses. La polèmica llei no afecta directament el clergat, però en prohibir a empreses i institucions discriminar un empleat per la seva orientació sexual pot obligar les esglésies a acceptar homosexuals o transsexuals en tasques seculars com l’ensenyament. [més info]
Tot i que d'entrada considero que el Papa s'equivoca amb aquesta actitud, vull obrir un seguit de reflexions sobre dificultats a l'hora d'aplicar criteris de no discriminació laboral. I ho faré a partir de dos casos, un respecte a una organització petita i l'altre respecte a una organització ideològica.
En el cas de l'església es donen aspectes a considerar que fan que no es pugui posar directament en el sac de les empreses, pel fet de ser una organització ideològica. Però crec que és diferent el cas d'una organització com Cáritas (on no es podria discriminar), una estructura netament eclesial (on sí que el factor 'ideològic' hi pot tenir cabuda) i el cas intermig del professorat, el qual ha de tenir no només unes aptituds sinó unes actituds molt adequades a l'objecte de la feina a fer. Ara, d'aquí a demanar que un professor contractat per l'Església no pugui ser homosexual crec que hi ha un pas excessiu, no ajustat a l'ètica, discriminatori i que, per descomptat, hauria de ser il·legal en qualsevol cas.
Altres punts de vista????
Tot i que d'entrada considero que el Papa s'equivoca amb aquesta actitud, vull obrir un seguit de reflexions sobre dificultats a l'hora d'aplicar criteris de no discriminació laboral. I ho faré a partir de dos casos, un respecte a una organització petita i l'altre respecte a una organització ideològica.
- Primer cas. Imaginem una botiga de moda, perfum, o productes exclusius destinats a un públic d'alt poder adquisitiu. Posem que hagi de contractar una única persona per a fer-hi funcions d'atenció directa al públic. La pregunta seria: té dret aquest comerç a sobredimensionar en la seva selecció aspectes vinculats a la imatge i presència dels candidats? O fins i tot, si es tracta de peces de roba femenines, a triar una noia? Estarem d'acord segurament en què depèn d'uns certs límits. Però imaginem que els sobrepassa i mostra una conducta que podem considerar no ajustada a la llei. Òbviament es tracta d'un cas diferent d'un comerç que hagi de contractar diverses persones, aquests s'ho juguen tot a una carta. Bé, es podria considerar que el que fan no és discriminar negativament a altres persones sinó que, donat que sols poden contractar una persona, fixen un perfil que s'adeqüi amb gran precisió a la seva clientela. Més enllà de la llei, dubto que èticament això pugui ser criticable, en un moment en què el comerç no solament pretén distribuir béns i serveis sinó crear un ambient on la clientela es trobi amb la màxima identificació. En aquest sentit, com si volen una noia rossa i que parli xava... Sens dubte no seria un cas d'empresa socialment responsable però no m'atreviria a dir que sigui un cas d'irresponsabilitat i de manca d'ètica.
- Segon cas. Imaginem un partit polític que ha de contractar personal administratiu que té accés a informació que en molts casos pot tenir caràcter confidencial. Té l'obligació moral de fer servir un mecanisme d'intermediació laboral que li permeti triar entre les millors ofertes professionals? O pel contrari té dret moral a poder triar entre persones que comparteixin la mateixa ideologia o sensibilitat? No em tancaria en cap de les dues solucions, ja que portar gent de 'fora' també és una manera d'assegurar una millor gestió de l'ètica interna, però en absolut consideraria mancat d'ètica la selecció feta amb altres criteris. Lògicament aquesta pràctica seria altament reprovable a l'administració pública per a places funcionarials i laborals no eventuals.
En el cas de l'església es donen aspectes a considerar que fan que no es pugui posar directament en el sac de les empreses, pel fet de ser una organització ideològica. Però crec que és diferent el cas d'una organització com Cáritas (on no es podria discriminar), una estructura netament eclesial (on sí que el factor 'ideològic' hi pot tenir cabuda) i el cas intermig del professorat, el qual ha de tenir no només unes aptituds sinó unes actituds molt adequades a l'objecte de la feina a fer. Ara, d'aquí a demanar que un professor contractat per l'Església no pugui ser homosexual crec que hi ha un pas excessiu, no ajustat a l'ètica, discriminatori i que, per descomptat, hauria de ser il·legal en qualsevol cas.
Altres punts de vista????
Vicepresidència calcula el CO2 emès i pretén reduir i compensar
La Conselleria de Vicepresidència de la Generalitat ha decidit reduir la contaminació que genera amb el volum de viatges a l’estranger que el vicepresident Josep Lluís Carod-Rovira fa al cap de l’any. Concretament, segons un informe del Consell Assessor pel Desenvolupament Sostenible (CADS), el conseller va emetre el 2008 1.284 tones de CO2, de les quals el 62,1% es van provocar per desplaçaments d’avió. Després, el consum d’electricitat suposa el 35,6% de les emissions, el desplaçament amb cotxe originen el 1,2% i el consum de paper el 0,85%.
Davant aquest resultat, vicepresidència ha obert un pla per calcular, reduir i compensar aquestes emissions de gasos hivernacles i demanar un certificat que així ho acrediti. Amb aquest objectiu la consellera ha decidit eliminar completament l’ús de paper blanc i incorporar un sistema de videoconferència que reduirà els vols “de curta i mitjana distància” que aquest moment fan els caps del departament, els quals han estat molt criticats per l’oposició, però no precisament per motius ecològics sinó per la despesa que generen en un moment de crisi econòmica. [Font]
Aquesta política ja havia estat anunciada a final del 2009, en una iniciativa de la qual vam informar: 30.12.08 Vicepresidència introdueix bones pràctiques ambientals en el seu funcionament. El departament acaba de posar en marxa un Pla de Sostenibilitat
Cal donar l'enhorabona a aquesta mena d'iniciatives ja un dels límits que troba el desenvolupament de la Responsabilitat Social és la manca d'incorporació en organitzacions públiques i socials, fet que els resta capacitat d'exemplaritat i resta pressió a les empreses amb major impacte ambiental.
Però també cal indicar que la responsabilitat social és molt més que no la mera comptabilització i compensació de les emissions de CO2, aspecte que per a la majoria de les administracions no està entre els més rellevants. Amb això no volem dir que les emissions de CO2 no siguin importants per a qualsevol organització, però així com per a una indústria pot estar entre els indicadors més importants de la seva RSE, en el cas de les Administracions sovint hi ha enfocaments de l'RS molt més adequats.
Això no nega la importància de les emissions però vol apostar per una RSE estratègica, és a dir, vinculada a les característiques de cada organització i sector en contra d'una RSE concebuda com una bateria d'indicadors generalistes a aplicar com un checklist. I en el cas de la política i les administracions, em resulta més rellevant en aquest moment tot allò que es relaciona amb la legitimitat del propi sector públic i els partits polítics. Poso algun exemple entre els molts que podríem posar:
Expressades aquestes consideracions, creiem que en el cas del Departament de la Vicepresidència, les emissions de CO2 sí que tenen una rellevància en la mesura que és una unitat que per les seves funcions porta terme una gran quantitat de desplaçaments en avió.
Tornant als aspectes crítics, també hem de manifestar que una política d'aquest tipus hauria de formar part integral i transversal de la institució i no solament d'un departament, cosa que li resta credibilitat. Si bé pot ser una manera de començar i de generar exemplaritat interna, també és evident que la intencionalitat té més a veure amb disputes internes per a apropiar-se de certs valors que en una convicció de fons. L'existència del pla RSGencat hauria de suposar una magnífica oportunitat per a abordar alguna d'aquestes qüestions amb una visió institucional que afectés a tots els departaments.
Un cop fetes totes aquestes consideracions, reiterem la nostra valoració positiva de la iniciativa i lamentem les visions periodístiques absolutament malaltes que amb la intenció de convertir en pamflet tot el que publiquen poden treure tota la càrrega positiva de la notícia i convertir-la en un dard enverinat. Així és com el diari ABC ha 'posat el color' a la notícia divulgada per Europa Press:
Article publicat a Jornat.cat
Davant aquest resultat, vicepresidència ha obert un pla per calcular, reduir i compensar aquestes emissions de gasos hivernacles i demanar un certificat que així ho acrediti. Amb aquest objectiu la consellera ha decidit eliminar completament l’ús de paper blanc i incorporar un sistema de videoconferència que reduirà els vols “de curta i mitjana distància” que aquest moment fan els caps del departament, els quals han estat molt criticats per l’oposició, però no precisament per motius ecològics sinó per la despesa que generen en un moment de crisi econòmica. [Font]
Aquesta política ja havia estat anunciada a final del 2009, en una iniciativa de la qual vam informar: 30.12.08 Vicepresidència introdueix bones pràctiques ambientals en el seu funcionament. El departament acaba de posar en marxa un Pla de Sostenibilitat
Cal donar l'enhorabona a aquesta mena d'iniciatives ja un dels límits que troba el desenvolupament de la Responsabilitat Social és la manca d'incorporació en organitzacions públiques i socials, fet que els resta capacitat d'exemplaritat i resta pressió a les empreses amb major impacte ambiental.
Però també cal indicar que la responsabilitat social és molt més que no la mera comptabilització i compensació de les emissions de CO2, aspecte que per a la majoria de les administracions no està entre els més rellevants. Amb això no volem dir que les emissions de CO2 no siguin importants per a qualsevol organització, però així com per a una indústria pot estar entre els indicadors més importants de la seva RSE, en el cas de les Administracions sovint hi ha enfocaments de l'RS molt més adequats.
Això no nega la importància de les emissions però vol apostar per una RSE estratègica, és a dir, vinculada a les característiques de cada organització i sector en contra d'una RSE concebuda com una bateria d'indicadors generalistes a aplicar com un checklist. I en el cas de la política i les administracions, em resulta més rellevant en aquest moment tot allò que es relaciona amb la legitimitat del propi sector públic i els partits polítics. Poso algun exemple entre els molts que podríem posar:
- Les portes giratòries, és a dir, les persones que entren de polítics en una administració i surten com a càrrecs directius d'alguna important empresa privada després de qui sap quin joc d'interessos mutus. No critico la porta giratòria però sí que voldria transparència sobre noms, empreses, contractes...
- La coherència personal dels polítics que defensen certs idearis i sovint no compleixen en l'àmbit més privat. Donat que hi ha un gran debat entre els que defensen l'escola pública i la privada, crec que seria un gran exercici de coherència saber on porten els seus fills i que s'expliqués per què una persona pot estar defensant la supremacia de l'escola pública i portar els seus fills a la privada.
- O altres exemples que ja hem posat en altres ocasions com els dubtes sobre la intencionalitat recaptatòria de les multes de trànsit...
Expressades aquestes consideracions, creiem que en el cas del Departament de la Vicepresidència, les emissions de CO2 sí que tenen una rellevància en la mesura que és una unitat que per les seves funcions porta terme una gran quantitat de desplaçaments en avió.
Tornant als aspectes crítics, també hem de manifestar que una política d'aquest tipus hauria de formar part integral i transversal de la institució i no solament d'un departament, cosa que li resta credibilitat. Si bé pot ser una manera de començar i de generar exemplaritat interna, també és evident que la intencionalitat té més a veure amb disputes internes per a apropiar-se de certs valors que en una convicció de fons. L'existència del pla RSGencat hauria de suposar una magnífica oportunitat per a abordar alguna d'aquestes qüestions amb una visió institucional que afectés a tots els departaments.
Un cop fetes totes aquestes consideracions, reiterem la nostra valoració positiva de la iniciativa i lamentem les visions periodístiques absolutament malaltes que amb la intenció de convertir en pamflet tot el que publiquen poden treure tota la càrrega positiva de la notícia i convertir-la en un dard enverinat. Així és com el diari ABC ha 'posat el color' a la notícia divulgada per Europa Press:
La toxicidad de Carod-Rovira. Josep Lluís Carod-Rovira es tóxico. Lo dice un informe de la propia Generalitat, según el cual, los viajes realizados por el vicepresidente catalán a lo largo de 2008 son la principal causa de las 1.284 toneladas de CO2 emitidas por este departamento...Certament, potser els mitjans de comunicació necessiten més ètica i RSE que la mateixa política...
Article publicat a Jornat.cat
"El manteniment del seu poder adquisitiu queda plenament garantit i millorat"
El canvi en l'IRPF tira per terra l'increment de les pensions: L'eliminació de la deducció dels 400 euros bruts anuals de l'impost sobre la renda -inclosa en els pressupostos de l'Estat per a aquest any i ja en vigor- s'ha menjat les alces en les pensions i els increments salarials de la majoria dels contribuents. Aquest fet ha agafat per sorpresa a molts ciutadans, especialment els pensionistes, que acaben de rebre la seva prestació corresponent al mes de gener. El Govern espanyol va aprovar un increment mitjà de les pensions de l'1% i així ho va comunicar als pensionistes. En una carta signada pel ministre Celestino Corbacho es explicaven els canvis d'aquest any i es deia textualment que "el manteniment del seu poder adquisitiu queda plenament garantit i millorat".
És molta la gent gran que pateix per arribar a final de mes i l'import de les pensions és un tema crític i sensible. M'abstindré de fer consideracions de caràcter polític, perquè no és la voluntat d'aquest bloc, però en canvi sí que diré què faria jo si em trobés en la situació del ministre. Després de pensar-ho detingudament, i atenent a criteris ètics, jo en el seu lloc presentaria la dimissió immediata per la magnitud de l'error, per la falsedat en la informació adreçada personalment, i per la manca de sensibilitat envers el col·lectiu dels afectats. Com he dit, parlo estrictament per mi, allò que jo considero que si em trobés en el seu lloc hauria de fer. Segurament hi ha molts altres elements que se m'escapen o en els quals no em toca entrar. Els partits i els governs saben valorar els impactes positius i negatius que una decisió comporta, i els aspectes ètics no sempre es posen al capdavant. I no nego que pot haver-hi altres aspectes a tenir en compte. Segurament, intentar aplicar un sistema de govern ètic generaria una gran inestabilitat, almenys en el curt termini. Per això em faig una reflexió només per a mi, i crec que des d'un punt de vista merament ètic la meva decisió seria la més adequada.
És molta la gent gran que pateix per arribar a final de mes i l'import de les pensions és un tema crític i sensible. M'abstindré de fer consideracions de caràcter polític, perquè no és la voluntat d'aquest bloc, però en canvi sí que diré què faria jo si em trobés en la situació del ministre. Després de pensar-ho detingudament, i atenent a criteris ètics, jo en el seu lloc presentaria la dimissió immediata per la magnitud de l'error, per la falsedat en la informació adreçada personalment, i per la manca de sensibilitat envers el col·lectiu dels afectats. Com he dit, parlo estrictament per mi, allò que jo considero que si em trobés en el seu lloc hauria de fer. Segurament hi ha molts altres elements que se m'escapen o en els quals no em toca entrar. Els partits i els governs saben valorar els impactes positius i negatius que una decisió comporta, i els aspectes ètics no sempre es posen al capdavant. I no nego que pot haver-hi altres aspectes a tenir en compte. Segurament, intentar aplicar un sistema de govern ètic generaria una gran inestabilitat, almenys en el curt termini. Per això em faig una reflexió només per a mi, i crec que des d'un punt de vista merament ètic la meva decisió seria la més adequada.
Carta enviada al Gremi d’Empresaris de Cinema de Catalunya
Benvolgut Sr. Camilo Tarrazón,
El tancament dels vostres cinemes agremiats l’1 de febrer passat, en protesta per la llei que establirà la projecció de la meitat de les pel·lícules en català, em sembla una postura poc respectuosa i responsable amb el públic català.
El fet que no tinguem la llibertat d’escollir la llengua en el cinema és del tot excepcional en qualsevol democràcia actual. El públic català som un mercat comparable al danès, al suec, al finès, etc., però a diferència d’aquests, som un cas excepcional a Europa, ja que no podem veure el cinema en la nostra llengua. Deixant de banda que us perdeu una oportunitat per fer negoci amb els que subscrivim aquesta carta, us preguntem si de debò l’oposició a la llei és el que voleu per a la nostra societat: que siguem l'excepció?
Reflexiono i no trobo lògic el que defenseu: per veure cinema tenim el deure de pagar però no tenim el dret de triar sobre el que paguem. Per sort, no tots els cinemes agremiats pensen de la mateixa manera, malgrat veure’s amb l’obligació de tancar el dia 1. Per això voldria que m’informéssiu clarament dels cinemes que han impulsat aquesta decisió per no anar-hi la propera vegada mentre posin per davant els seus privilegis en detriment dels drets dels espectadors.
Per últim, us demano que considereu de nou la vostra actitud, i que en un futur immediat puguem ser tractats com a espectadors normals, i no espectadors de segona com fins ara.
Cordialment,
Josep Maria Canyelles i Pastó
Nota: aquesta carta és el model proposat des de la Plataforma per la Llengua i que trobareu aquí
Enllaços relacionats:
- Comunicat de premsa
- Estudi Plataforma Cinema
- Projecte de llei de cinema
El tancament dels vostres cinemes agremiats l’1 de febrer passat, en protesta per la llei que establirà la projecció de la meitat de les pel·lícules en català, em sembla una postura poc respectuosa i responsable amb el públic català.
El fet que no tinguem la llibertat d’escollir la llengua en el cinema és del tot excepcional en qualsevol democràcia actual. El públic català som un mercat comparable al danès, al suec, al finès, etc., però a diferència d’aquests, som un cas excepcional a Europa, ja que no podem veure el cinema en la nostra llengua. Deixant de banda que us perdeu una oportunitat per fer negoci amb els que subscrivim aquesta carta, us preguntem si de debò l’oposició a la llei és el que voleu per a la nostra societat: que siguem l'excepció?
Reflexiono i no trobo lògic el que defenseu: per veure cinema tenim el deure de pagar però no tenim el dret de triar sobre el que paguem. Per sort, no tots els cinemes agremiats pensen de la mateixa manera, malgrat veure’s amb l’obligació de tancar el dia 1. Per això voldria que m’informéssiu clarament dels cinemes que han impulsat aquesta decisió per no anar-hi la propera vegada mentre posin per davant els seus privilegis en detriment dels drets dels espectadors.
Per últim, us demano que considereu de nou la vostra actitud, i que en un futur immediat puguem ser tractats com a espectadors normals, i no espectadors de segona com fins ara.
Cordialment,
Josep Maria Canyelles i Pastó
Nota: aquesta carta és el model proposat des de la Plataforma per la Llengua i que trobareu aquí
Enllaços relacionats:
- Comunicat de premsa
- Estudi Plataforma Cinema
- Projecte de llei de cinema
3.2.10
Entrevista a Salvador Guasch
L'Associació d'Empresaris del Garraf - Penedès (ADEG) ha fet una entrevista a Salvador Guasch, vicepresident de la Comissió de Responsabilitat Social de l'Associació Catalana de Comptabilitat i Direcció (ACCID). L'entrevista li fan com a soci de l'ADEG i fundador d'Aula, centre especialitzat en formació empresarial de Vilafranca del Penedès.
Al final del vídeo, de 7'57", Guasch destaca la necessitat de desenvolupar una comptabilitat d'intangibles, aspecte que ha estudiat en profunditat i sobre el qual ha elaborat una proposta per a mesurar-los.
Notes:
Al final del vídeo, de 7'57", Guasch destaca la necessitat de desenvolupar una comptabilitat d'intangibles, aspecte que ha estudiat en profunditat i sobre el qual ha elaborat una proposta per a mesurar-los.
Notes:
- Al 2006 vam publicar un article conjuntament amb Salvador Guasch.
- Vam reproduir un article de Salvador Guasch titulat Intangibles tangibles amb motiu de la posada en funcionament de la Comissió d'Intangibles de l'ACCID
- Ens vam referir a Salvador Guasch amb motiu de la presentació de la Comissió d'RS de l'ACCID: Algunes coses dites en la presentació de la comissió d'RS de l'ACCID
2.2.10
Curs de formació per a tècnics acompanyants del procés d’implantació d'RSE a les empreses beneficiàries d’ajuts Leader
Una quarantena de persones, entre gerents i personal tècnic de 18 grups d’acció local de Catalunya, Balears i Aragó, han participat entre els dies 26 i 28 de gener a Solsona en un curs de formació sobre Responsabilitat Social Empresarial i metodologies d’implantació de pràctiques sostenibles a les organitzacions dels territoris rurals. Les jornades formatives formen part del pla d’accions del projecte de cooperació interterritorial “Gestió Sostenible Rural. Implantació de la RSE a les empreses i entitats dels territoris Leader”, finançat pel Ministeri de Medi Ambient, Medi Rural i Marí entre els anys 2009 i 2012 i coordinat per l’Associació per al Desenvolupament Rural Integral de la Zona Nord Oriental de Catalunya (ADRI-NOC)
El curs, impartit a les dependències del Centre Tecnològic Forestal de Catalunya, ha anat a càrrec de l’empresa de formació i consultoria V&H Enginyers i s’ha fonamentat en la metodologia específica d’implantació de polítiques de RSE a petites i mitjanes empreses del món rural desenvolupada per la Fundació Privada Garrotxa Líder durant la passada Iniciativa Comunitària Leader Plus. En aquest context, les jornades han treballat amb profunditat el concepte de la RSE i la seva vinculació en el marc socioeconòmic actual, l’elaboració del diagnòstic de RSE a l’empresa i la definició d’un pla de mesures correctores, els paràmetres vinculats a la RSE en els àmbits econòmic, ambiental i social, i habilitats i competències personals a desenvolupar per part dels tècnics que acompanyaran les empreses dels territoris Leader en la implantació d’aquests processos.
L’objectiu del curs ha estat proporcionar als tècnics de RSE dels diferents grups d’acció local els coneixements i les eines necessàries per iniciar el procés d’implantació de polítiques de responsabilitat social a les organitzacions dels seus respectius territoris que s’acullin a un ajut Leader i voluntàriament s’adhereixin a aquesta iniciativa. En aquest marc, en la convocatòria de subvencions d’aquest any 2010, que finalitza el proper dia 13 de febrer, dotze dels tretze Gals de Catalunya ofereixen l’oportunitat d’incrementar el percentatge d’ajut a aquelles organitzacions que apliquin processos de millora en els àmbits econòmic, ambiental i social de la seva gestió.
Gestió Sostenible Rural, que es desenvoluparà entre 2009 i 2012, és un projecte de cooperació interterritorial, que pretén impulsar la sostenibilitat i la RSE de les activitats econòmiques dels territoris rurals, avançar cap a la creació de Territoris Socialment Responsables i afavorir la intercooperació i la creació de sinergies entre territoris rurals sostenible.
Per a més informació:
Oficina de Coordinació del Codi de Gestió Sostenible
Susanna Alsina/Mireia Sevillano
972 27 16 00
salsina@garrotxalider.com /msevillano@garrotxalider.com
Oportunitats empresarials en mercats pobres: Publicació de l'informe "Desenvolupament de negocis en els països de baixos ingressos"
L'informe Desenvolupament de negocis en els països de baixos ingressos - Creixement empresarial i creació de valor social, elaborat pel Laboratori Base de la Piràmide a Espanya, amb el suport i col·laboració de la Càtedra Mango de RSC d'ESCI-UPF, analitza l'evolució històrica de l'activitat del sector privat en els països en desenvolupament. Efectivament, el sector privat ha demostrat que pot contribuir significativament a millorar el desenvolupament de les capes més desafavorides del planeta, encara que és necessari analitzar amb cautela les diferents estratègies empresarials d'entrada en aquests mercats per avaluar tant la seva efectivitat com la seva repercussió en la creació d' valor social i econòmic.
Amb aquesta finalitat, l'estudi presenta el Marc per a l'Avaluació d'Impacte de Negocis inclusius (Meini), una metodologia que permet avaluar la integració dels membres de la comunitat "base de la piràmide" (segment sociodemogràfic compost per la població pobra situada a l'estrat econòmic inferior, compost per 4.000 mil milions de persones) en la cadena de valor del negoci, ja que aquest és un dels aspectes crucials per aconseguir "co-crear" models de negoci inclusius capaços de generar retorns econòmics i socials. D'aquesta manera, es pretén que sigui més factible demostrar que el desenvolupament de projectes empresarials amb un objectiu i una missió social poden ser compatibles amb actuacions orientades al negoci.
Experiències empresarials. En aquest informe, s'analitzen els casos pràctics de BSH, Fundació Microfinances BBVA i Unilever Brasil. L'empresa alemanya BSH ha dissenyat l'estufa Protos, que utilitza olis vegetals i que reemplaça els sistemes de cocció en xemeneies que usen carbó, llenya o altres residus vegetals, millorant substancialment la qualitat de l'aire en els habitatges. BSH preveu vendre més de 100.000 estufes anuals l'any 2011 en els segments mitjans de la base de la piràmide.
Amb l'ànim d'ampliar l'escala i abast de les activitats de microcrèdit entre la població pobra i fer més accessibles els serveis financers a aquesta població, el grup BBVA va crear el 2007 la Fundació Microfinances BBVA. El juliol de 2009, la Fundació Microfinances BBVA tenia 421.298 clients a Amèrica Llatina i una cartera de crèdits concedits per valor de 340 milions de dòlars
Unilever Brasil va impulsar la creació del programa Rural Responsable per millorar les pràctiques i condicions laborals dels treballadors rurals de la regió de Goias després de detectar irregularitats en la seva cadena de subministrament de tomàquets. Aquest programa no només ha augmentat la fiabilitat i l'eficiència de la cadena de subministrament i enfortit la imatge d'Unilever Brasil davant la societat, sinó que també ha millorat les condicions de vida dels treballadors rurals i ha promogut pràctiques agrícoles sostenibles.
L'informe complet de l'estudi està accessible a la pàgina web de la Càtedra Mango de RSC (http://mango.esci.es), en l'apartat de Publicacions / Documents de treball.
Per a més informació podeu contactar amb Silvia Ayuso, coordinadora de la Càtedra Mango d'RSC, Tel 93 295 47 10, email: silvia.ayuso @ admi.esci.es
Amb aquesta finalitat, l'estudi presenta el Marc per a l'Avaluació d'Impacte de Negocis inclusius (Meini), una metodologia que permet avaluar la integració dels membres de la comunitat "base de la piràmide" (segment sociodemogràfic compost per la població pobra situada a l'estrat econòmic inferior, compost per 4.000 mil milions de persones) en la cadena de valor del negoci, ja que aquest és un dels aspectes crucials per aconseguir "co-crear" models de negoci inclusius capaços de generar retorns econòmics i socials. D'aquesta manera, es pretén que sigui més factible demostrar que el desenvolupament de projectes empresarials amb un objectiu i una missió social poden ser compatibles amb actuacions orientades al negoci.
Experiències empresarials. En aquest informe, s'analitzen els casos pràctics de BSH, Fundació Microfinances BBVA i Unilever Brasil. L'empresa alemanya BSH ha dissenyat l'estufa Protos, que utilitza olis vegetals i que reemplaça els sistemes de cocció en xemeneies que usen carbó, llenya o altres residus vegetals, millorant substancialment la qualitat de l'aire en els habitatges. BSH preveu vendre més de 100.000 estufes anuals l'any 2011 en els segments mitjans de la base de la piràmide.
Amb l'ànim d'ampliar l'escala i abast de les activitats de microcrèdit entre la població pobra i fer més accessibles els serveis financers a aquesta població, el grup BBVA va crear el 2007 la Fundació Microfinances BBVA. El juliol de 2009, la Fundació Microfinances BBVA tenia 421.298 clients a Amèrica Llatina i una cartera de crèdits concedits per valor de 340 milions de dòlars
Unilever Brasil va impulsar la creació del programa Rural Responsable per millorar les pràctiques i condicions laborals dels treballadors rurals de la regió de Goias després de detectar irregularitats en la seva cadena de subministrament de tomàquets. Aquest programa no només ha augmentat la fiabilitat i l'eficiència de la cadena de subministrament i enfortit la imatge d'Unilever Brasil davant la societat, sinó que també ha millorat les condicions de vida dels treballadors rurals i ha promogut pràctiques agrícoles sostenibles.
L'informe complet de l'estudi està accessible a la pàgina web de la Càtedra Mango de RSC (http://mango.esci.es), en l'apartat de Publicacions / Documents de treball.
Per a més informació podeu contactar amb Silvia Ayuso, coordinadora de la Càtedra Mango d'RSC, Tel 93 295 47 10, email: silvia.ayuso @ admi.esci.es
Oportunidades empresariales en mercados pobres: Publicación del informe “Desarrollo de negocios en los países de bajos ingresos”
El informe Desarrollo de negocios en los países de bajos ingresos - Crecimiento empresarial y creación de valor social, elaborado por el Laboratorio Base de la Pirámide en España, con el apoyo y colaboración de la Cátedra Mango de RSC de ESCI-UPF, analiza la evolución histórica de la actividad del sector privado en los países en desarrollo. Efectivamente, el sector privado ha demostrado que puede contribuir significativamente a mejorar el desarrollo de las capas más desfavorecidas del planeta, aunque es necesario analizar con cautela las diferentes estrategias empresariales de entrada en estos mercados para evaluar tanto su efectividad como su repercusión en la creación de valor social y económico.
Con este fin, el estudio presenta el Marco para la Evaluación de Impacto de Negocios Inclusivos (MEINI), una metodología que permite evaluar la integración de los miembros de la comunidad “base de la pirámide” (segmento sociodemográfico compuesto por la población pobre situada en el estrato económico inferior, compuesto por 4.000 mil millones de personas) en la cadena de valor del negocio, ya que éste es uno de los aspectos cruciales para lograr “co-crear” modelos de negocio inclusivos capaces de generar retornos económicos y sociales. De este modo, se pretende que sea más factible demostrar que el desarrollo de proyectos empresariales con un objetivo y una misión social pueden ser compatibles con actuaciones orientadas al negocio.
Experiencias empresariales. En este informe, se analizan los casos prácticos de BSH, Fundación Microfinanzas BBVA y Unilever Brasil. La empresa alemana BSH ha diseñado la estufa Protos, que usa aceites vegetales y que reemplaza los sistemas de cocción en chimeneas que usan carbón, leña u otros residuos vegetales, mejorando sustancialmente la calidad del aire en las viviendas. BSH prevé vender más de 100.000 estufas anuales en el año 2011 en los segmentos medios de la base de la pirámide.
Con el ánimo de ampliar la escala y alcance de las actividades de microcrédito entre la población pobre y hacer más accesibles los servicios financieros a esta población, el grupo BBVA creó en 2007 la Fundación Microfinanzas BBVA. En julio de 2009, la Fundación Microfinanzas BBVA tenía 421.298 clientes en América Latina y una cartera de créditos concedidos por valor de 340 millones de dólares
Unilever Brasil impulsó la creación del programa Rural Responsable para mejorar las prácticas y condiciones laborales de los trabajadores rurales de la región de Goias tras detectarse irregularidades en su cadena de suministro de tomates. Este programa no sólo ha aumentado la fiabilidad y la eficiencia de la cadena de suministro y fortalecido la imagen de Unilever Brasil ante la sociedad, sino que también ha mejorado las condiciones de vida de los trabajadores rurales y ha promovido prácticas agrícolas sostenibles.
El informe completo del estudio está accesible en la página web de la Cátedra Mango de RSC (http://mango.esci.es), en el apartado de Publicaciones/Documentos de trabajo.
Para más información pueden contactar con Silvia Ayuso, coordinadora de la Cátedra Mango de RSC, Tel. 93 295 47 10, email: silvia.ayuso@admi.esci.es
Con este fin, el estudio presenta el Marco para la Evaluación de Impacto de Negocios Inclusivos (MEINI), una metodología que permite evaluar la integración de los miembros de la comunidad “base de la pirámide” (segmento sociodemográfico compuesto por la población pobre situada en el estrato económico inferior, compuesto por 4.000 mil millones de personas) en la cadena de valor del negocio, ya que éste es uno de los aspectos cruciales para lograr “co-crear” modelos de negocio inclusivos capaces de generar retornos económicos y sociales. De este modo, se pretende que sea más factible demostrar que el desarrollo de proyectos empresariales con un objetivo y una misión social pueden ser compatibles con actuaciones orientadas al negocio.
Experiencias empresariales. En este informe, se analizan los casos prácticos de BSH, Fundación Microfinanzas BBVA y Unilever Brasil. La empresa alemana BSH ha diseñado la estufa Protos, que usa aceites vegetales y que reemplaza los sistemas de cocción en chimeneas que usan carbón, leña u otros residuos vegetales, mejorando sustancialmente la calidad del aire en las viviendas. BSH prevé vender más de 100.000 estufas anuales en el año 2011 en los segmentos medios de la base de la pirámide.
Con el ánimo de ampliar la escala y alcance de las actividades de microcrédito entre la población pobre y hacer más accesibles los servicios financieros a esta población, el grupo BBVA creó en 2007 la Fundación Microfinanzas BBVA. En julio de 2009, la Fundación Microfinanzas BBVA tenía 421.298 clientes en América Latina y una cartera de créditos concedidos por valor de 340 millones de dólares
Unilever Brasil impulsó la creación del programa Rural Responsable para mejorar las prácticas y condiciones laborales de los trabajadores rurales de la región de Goias tras detectarse irregularidades en su cadena de suministro de tomates. Este programa no sólo ha aumentado la fiabilidad y la eficiencia de la cadena de suministro y fortalecido la imagen de Unilever Brasil ante la sociedad, sino que también ha mejorado las condiciones de vida de los trabajadores rurales y ha promovido prácticas agrícolas sostenibles.
El informe completo del estudio está accesible en la página web de la Cátedra Mango de RSC (http://mango.esci.es), en el apartado de Publicaciones/Documentos de trabajo.
Para más información pueden contactar con Silvia Ayuso, coordinadora de la Cátedra Mango de RSC, Tel. 93 295 47 10, email: silvia.ayuso@admi.esci.es
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
Programa RSE.PIME, del Dept.de Treball i el Consell de Cambres
