22.2.17

Xerrada sobre Responsabilitat Global a Les Corts (Barcelona) Dt 28'feb

RESPONSABILITAT GLOBAL



Dt 28 de febrer  a les 19h
Lloc: Centre Cívic Joan Oliver "Pere Quart" (Comandant Benitez, 6, Les Corts, Barcelona)
Inscripció gratuïta 


El dimarts 28 de febrer tindrà lloc a les 7 del vespre una xerrada de Josep Maria Canyelles sobre Responsabilitat Global.


A càrrec de: Josep M. Canyelles, formador, assessor i consultor independent en RSE. Roman Calavera, gerent de Lleuresport i ideòleg de la iniciativa Sinèrgics.

Josep M. Canyelles ens exposarà com es desenvolupen les polítiques de responsabilitat social tant de les empreses com del sector públic i social, amb especial incidència en les estratègies col·laboratives, els partenariats i les aliances estratègiques. Ha estat pioner en línies com Territoris Socialment Responsables o l’RSE aplicada a sectors com el comerç detallista, les microempreses, les organitzacions no lucratives, el sector públic o en aspectes com la cultura i la llengua.

Roman Calavera ens explicarà com va sorgir el projecte Sinèrgics, un espai coworking de caràcter públic i social, que té com a finalitat millorar i contribuir en el creixement i potència del barri de Baró de Viver.

L’ aforament és limitat, per això, cal inscripció prèvia. Us hi podeu inscriure de manera presencial, o també a: perequart@lleuresport. cat o al 933 398 261.


Fi d'inscripció: 27/02/2017

El Centre Cívic Joan Oliver "Pere Quart" és un equipament municipal del Districte de les Corts.

[EVENTO] ¿Cómo ser una empresa atractiva en el S XXI? RSE y Cooperación. Oiartzun Euskadi

¿Cómo ser una empresa atractiva en el S XXI? RESPONSABILIDAD SOCIAL Y COOPERACIÓN

DÍA jueves, 2 de marzo de 2017
HORARIO 10:00 - 14:00
LUGAR SALTO SYSTEMS - Oiartzun, Guipuzkoa, Euskadi

Si queremos que nuestra empresa sea considerada como referencial y atractiva, además de la rentabilidad económica, deberemos tener en cuenta el desarrollo de la comunidad de nuestra área de influencia o nuestro entorno. No olvidemos que las empresas avanzadas tienen como uno de sus pilares la responsabilidad social, ya que dicha responsabilidad revierte en la continuidad misma de la empresa.

En esa línea, si los compromisos ligados al medio ambiente, igualdad de género, conciliación laboral-familiar o al desarrollo de la comunidad-sociedad más próxima e incluso los ligados al compromiso con el desarrollo de otros países se han instalado ya en la mayoría de las empresas, contribuir a la convivencia entre distintas comunidades lingüísticas y crear redes entre empresas responsables se presentan como retos inmediatos a afrontar.

En esta jornada trataremos dos temas fundamentales: por una parte, el papel de la correcta gestión de los factores que conforman la responsabilidad social de las empresas, y entre ellas la gestión lingüística; y por otra parte, estudiaremos las redes y clusters de empresas, razones para su creación y ventajas que proporcionan.

Insertar estas dos áreas de innovación en las agendas de cada vez más empresas de Oarsoaldea resulta, a nuestro entender, de vital importancia para actualizar y vigorizar el espacio socio-económico de esta zona. Es también objetivo de esta jornada potenciar la visibilidad de las empresas que actúan responsablemente y fomentar la colaboración entre ellas.


Programa

10:00 - 10:10 Presentación
10:10 - 11:10 Ponencia: La responsabilidad social de las empresas y la gestión lingüística: por qué y cómo abordarlas. Josep Maria Canyelles, Responsabilitat global
11:10 - 11:30 Descanso / Café
11:30 - 12:30 Mesa redonda: La responsabilidad social de las empresas y la colaboración.
  • Nerea Azurmendi, Diario Vasco
  • Fermin Lazkano, Tkgune-Asmaola
  • Beñat Irasuegi, Talaios - Olatu koop
  • Anaje Narbaiza, Elay
  • Miren Lauzirika, Art for Life!
12:35-13:15 Grupo focal
  • ¿Qué necesitamos las empresas para activarnos? Grupo de empresas de Errenteria
  • ¿En torno a qué podemos organizar redes empresariales en Oarsoaldea?
Ponentes 
Josep Maria CanyellesJosep Maria Canyelles
Experto en responsabilidad social de las empresas y las organizaciones. Creador de la consultoría Vector 5 · Excel·lència i Sostenibilitat, promotor de Responsabilitatglobal.com y del proyecto Collaboratio para impulsar Territorios socialmente responsables. Consultor de empresas, gobiernos y no lucrativas. Coordinador de Respon.cat, iniciativa empresarial para el desarrollo de la RSE en Catalunya.
Fotografía: Frederic Camallonga
 
Anaje NarbaizaAnaje Narbaiza
Responsable de Metrología de la empresa ELAY de Antzuola y secretaria de su plan. Es la primera experiencia que ha logrado que el euskara sea su idioma de trabajo. También ha repercutido en el pueblo ya que el incremento del uso del euskara se ha incrementado de modo espectacular en las tres principales empresas de Antzuola.
Fotografía: Argia
 
Miren Lauzirika 
Miren Lauzirika
Ideadora, consultora y formadora. La consultoria Art for Life! quiere fomentar la creatividad aplicada al entorno laboral y social. Vicepresidenta de la asociación EmakumeEkin, red de apoyo para mujeres emprendedoras que tiene como finalidad dar visibilidad a las mujeres en el mundo empresarial.







Fermin LazkanoFermin Lazkano
Responsable servicios y formación para empresas del Instituto de Máquina Herramienta de Elgoibar (IMH). Coordinador de la red Tkgune Fabricación para ayudar en la innovación aplicada a la pequeña y mediana empresa industrial. Guía de “Fabricación aditiva” en la red Gipuzkoa 4.0 de Fabricación avanzada. Consultor de Estrategia e Innovación. Economista y Master en Gestión de la Innovación.
Fotografía: Dani Blanco. Argia
Beñat Irasuegi



Beñat Irasuegi
Promotor y trabajador de la cooperativa Talaios de Errenteria, en el ámbito de su gestión y promoción. Participa en el proyecto Olatukoop (red creada por empresas, sociedades, organizaciones y cooperativas que desea impulsar la economía social transformadora). Participa en el programa Koopfabrika impulsando la nueva economía social y el emprendizaje social en tres comarcas de Gipuzkoa (Alto Deba, Beterri-Buruntza y Oarsoaldea).
Fotografía: Tapuntu
Nerea Azurmendi 


Nerea Azurmendi
Periodista. Ha trabajado en varios medios de comunicación: Deia, Eguna, Diario Vasco... y fue directora del semanario Zabalik. Ha sido responsable de la oficina de prensa del Ayuntamiento de Donostia-SanSebastian y del Consejo Económico Social Vasco.
Fotografía: Dokumentala Gaur irekiko ditu ateak .




Fuente: https://www.biolur.net/es/hasiera 

Nola izan enpresa erakargarri XXI. Mendean? ERANTZUKIZUN SOZIALA ETA ELKARLANA

Nola izan enpresa erakargarri XXI. Mendean?
ERANTZUKIZUN SOZIALA ETA ELKARLANA

EGUNA 2017ko Martxoak 2, osteguna | ORDUTEGIA 10:00 - 14:00 | LEKUA SALTO SYSTEMS - Oiartzun

Enpresa erakargarria izateko, irabazi ekonomikoei ez ezik, eragin eremuko komunitatearen garapenari ere erreparatu behar diogu. Enpresa aurreratuek gizartearekiko konpromisoa dute iparretako bat, horrek ere enpresaren iraunkortasunari laguntzen diolako.

Bide horretan ingurumenak, berdintasun politikak, lana eta familia orekatzeko kontziliazio neurriak edota gertuko gizartearekiko zein garapen bidean dauden herrialdeekiko konpromisoak enpresa gehienetan bere lekua aurkitu badute, hizkuntza komunitateen arteko bizikidetza bermatzea eta enpresa arduratsuen sareak eraikitzea gaur eta biharko enpresa arrakastatsuek gainditu beharreko erronkak dira.

Jardunaldi honetan bi gai nagusi jorratuko ditugu: batetik enpresen ardura soziala osatzen duten faktoreak eta hauen baitan hizkuntzen kudeaketa egokiak betetzen duen papera; eta bestetik enpresa sareak aztertuko ditugu, horiek eratzeko arrazoiak zein onurak aztertuz.

Bi arlo berritzaile hauek Oarsoaldeko gero eta enpresa gehiagoren agendan txertatzea berebiziko kontua baita bertako espazio sozio-ekonomikoa eguneratu eta indartzeko. Jardunaldi hauen helburua da, baita ere, arduratsu jokatzen duten enpresen ikusgarritasuna areagotzea eta haien arteko elkarlana sustatzea.


Egitaraua


10:00 - 10:10 Aurkezpena
10:10 - 11:10 Hitzaldia: Enpresen ardura soziala eta hizkuntza kudeaketa: zergatik eta nola ekin.
Josep Maria Canyelles, Responsabilitat global
11:10 - 11:30 Atsedenaldia / Kafea
11:30 - 12:30 Mahai Ingurua: Enpresen erantzukizun soziala eta elkarlana.
  • Nerea Azurmendi, Diario Vasco
  • Fermin Lazkano, Tkgune-Asmaola
  • Beñat Irasuegi, Talaios - Olatu koop
  • Anaje Narbaiza, Elay
  • Miren Lauzirika, Art for Life!
12:35-13:15 Talde Fokala
  • Zer behar dugu enpresok aktibatzeko? Errenteriako enpresa lantaldea
  • Zeren inguruan antola ditzakegu enpresa sareak Oarsoaldean?
hizlariak 
Josep Maria CanyellesJosep Maria Canyelles
Enpresen eta erakundeen erantzukizun sozialean aditua. Vector 5 · Excel·lència i Sostenibilitat aholkularitza sortu zuen, responsabilitatglobal.com erakundea eta Lurralde arduratsuak sustatzeko Collaboratio proiektua bultzatu ditu. Enpresa, gobernu eta irabazi gabeko erakundeen aholkularia. Katalunia mailan EES garatzeko respon.cat ekimenaren koordinatzailea.
Argazkia: Frederic Camallonga
 
Anaje NarbaizaAnaje Narbaiza
Antzuolako Elay enpresa industrialeko Metrologia arduraduna, eta planaren idazkaria izan da. Lan-munduan euskara lan Hizkuntza izatea lortu duen lehen esperientzia. Herrian ere eragina izan du; izan ere, Antzuolako hiru enpresa nagusietan euskararen erabilerak gora egin du nabarmen.
Argazkia: Argia






Miren LauzirikaMiren Lauzirika
Sortzailea, aholkularia eta hezitzailea. Art for Life! aholkularitzak sormena sustatu nahi du lan eta gizarte arloetan. EmakumeEkin elkarteko presidente-ordea. Emakume ekintzaileei laguntza eskaini eta enpresa munduan dihardutenak nabarmentzeko asmoz sortutako sarea.
Fermin Lazkano 






Fermin Lazkano
Elgoibarko Makina Erreminta Institutuan (IMH), enpresentzako formazioa eta zerbitzuen arduraduna. Enpresa industrial txiki eta ertainei berrikuntza aplikatuan laguntzeko Tkgune fabrikazio sareko koordinatzailea. Gipuzkoa 4.0 Fabrikazio aurreratuko sarean "Gehitze bidezko Fabrikazioa" arloko erakusle. Estrategia eta Berrikuntza aholkulari. Ekonomista eta Master Berrikuntzaren Kudeaketan.
Argazkia: Dani Blanco. Argia
Beñat Irasuegi 



Beñat Irasuegi
Errenteriako Talaios kooperatibako sortzaile eta langile, estrategia, kudeaketa eta sustapen arloan. Olatukoop ekimeneko partaide (ekonomia sozial eraldatzailea sustatu nahi duen enpresa, elkarte, erakunde eta kooperatibek osatu duten sarea). Koopfabrika programan ari da, Gipuzkoako hiru eskualdetan (Debagoienan, Beterri-Buruntzan eta Oarsoaldean) ekonomia sozial berria eta ekintzailetasun soziala sustatzen.
Argazkia: Tapuntu
Nerea Azurmendi 



Nerea Azurmendi
Kazetaria. Hainbat komunikabidetan lan egin du: Deia, Eguna, Diario Vasco... eta Zabalik astekariko zuzendaria izan zen. Donostiako Udaletxeko prentsa bulegoko arduraduna izan zen, baita Euskadiko ekonomia eta gizarte kontseilukoa ere.
Argazkia: Gaur irekiko ditu ateak dokumentala.

17.2.17

RSE a la Universitat Rovira i Virgili


Aquesta setmana he tingut l'oportunitat de fer dues col·laboracions amb els alumnes de 4t d'ADE, dins l'assignatura de Ciutadania, a la Facultat d'Economia i Empresa de la Universitat Rovira i Virgili, en dos dels seus Campus.


Dilluns va ser a Tortosa, amb el professor Josep Miró, i dijous a Reus, amb la professora Dolors Setó. Les sessions de dues hores es van desenvolupar davant vint i setanta alumnes respectivament, i van servir per a iniciar el bloc sobre la Responsabilitat Social Corporativa dins l'assignatura de Ciutadania, que inclou un seguit de continguts d'interès per als alumnes d'ADE com ara l'RSE, la innovació o l'emprenedoria.


Vaig posar l'èmfasi en el sentit estratègic de l'RSE a partir de casos concrets i destacant que és un enfocament tan vàlid per a gran empresa com per a pime. A més, vaig mirar d'aportar elements metodològics sobre la gestió de l'RSE.

Finalment, vaig aprofitar per mostrar-los els Objectius de Desenvolupament Sostenible de Nacions Unides, i també l'Ideari Respon.cat de l'RSE, i els vaig deixar el pòster perquè el puguin penjar a la facultat.

Parlant de Responsabilitat Social alumnes 4rt ADE Molt contents de la teva exposició!





Molt bona xerrada avui a la facultat amb sobre la responsabilitat social de les empreses! 👏🏻👏🏻


8.2.17

Josep Maria Canyelles nomenat ambaixador de Vilanova i la Geltrú junt amb altres vuit persones per contribuir al desenvolupament de la ciutat

L'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú ha fet públic la creació de la figura dels ambaixadors de la ciutat, i ha donat a conèixer els nous primers designats amb aquesta funció, entre els quals Josep Maria Canyelles, promotor de Responsabilitat Global, soci-consultor de Vector 5, i coordinador de l'associació empresarial Respon.cat.
  • VNG compta amb un grup d'ambaixadors per donar a conèixer la ciutat i atraure-hi activitats  
  • Ja hi ha previstos dos congressos internacionals per als propers mesos a VNG
 
 
Roda de premsa del govern municipal aquest matí

07/02/2017
L'alcaldessa de Vilanova i la Geltrú, Neus Lloveras, ha fet públic aquest matí el grup inicial de persones que exerciran "d'ambaixadors" de la ciutat en els seus àmbits de relació professional. Es tracta de 9 persones que han assolit prestigi i que col·laboraran amb la ciutat per captar activitats o esdeveniments d'abast nacional o internacional, i alhora per donar a conèixer Vilanova i la Geltrú allà on vagin.

Són "vilanovins i vilanovines que es comprometen de manera altruista a aprofitar els seus coneixements i contactes per contribuir en el desenvolupament de la ciutat", ha ressaltat Neus Lloveras. L'alcaldessa recorda que el "Projecte Ambaixadors" és una de les accions previstes en el Pla Estratègic de Vilanova i la Geltrú, que estan elaborant conjuntament l'Ajuntament de la ciutat i l'ADEPG.

El "Projecte Ambaixadors" de moment ja ha facilitat la programació de dos congressos internacionals que acollirà Vilanova i la Geltrú aquest primer semestre de 2017. El primer serà Oceanoise, impulsat pel científic Michel André, que tindrà lloc del 8 al 12 de maig a l'Auditori Municipal Eduard Toldrà. Es tracta d'un congrés mundial bianual sobre la contaminació acústica al mar, del qual fa dos anys ja se'n va celebrar a Vilanova i la Geltrú la primera edició i va reunir 250 experts de tot el món.

El segon serà el congrés Engineering of Chemical Complexity (ECC9), que vindrà a Vilanova i la Geltrú de la mà de l'investigador Jordi Hernández Borrell. El congrés, que tracta sobre sistemes complexos de física i química, bioquímica i biologia, tindrà lloc del 19 al 22 de juny a Neàpolis. Serà la novena edició d'aquest esdeveniment bianual, el qual sempre fins ara s'havia celebrat a Alemanya. S'hi preveu l'assistència d'entre 70 i 100 persones.

El grup d'ambaixadors és obert i està format inicialment per aquestes persones:

Michel André
Professor de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). Director del Laboratori d'Aplicacions Bioacústiques (LAB). Els seus treballs estan centrats en el desenvolupament de tecnologies per al control de la contaminació acústica als mars.

Jordi Hernández Borrell
Institut Català de Nanotecnologia. Professor titular de l'àrea de Química Física de la Universitat de Barcelona. Investigador visitant en diferents universitats.

Anna Poch
Llicenciada en Periodisme i en Comunicació Audiovisual per La Universitat Pompeu Fabra. Actualment s'ocupa de la secció política de Televisió de Catalunya.

Sanjay Peters
Doctor en economia per la Universitat de Cambridge. Professor del Departament d'Economia i Director del Centre de Mercats Emergents d'IESE Business School a Barcelona.

Valentí Guasch
Director de l'Àrea de Rercerca i Transferència de la Universitat Politècnica de Catalunya.

Joan Martí Molist
Doctor en Geologia per la Universitat de Barcelona.
Professor d'Investigació del CSIC i coordinador del Grup de Vulcanologia de Barcelona (GVB).

Antoni Mansilla
Enginyer Industrial per la Universitat Politècnica de Catalunya. Conselles del grup Clada i Soci Director estratègic i de Desenvolupament de Lavola Consultors.

Eduard Brull
Llicenciat en Ciències Econòmiques i Empresarials. Director General del Grup Qualitat.

Josep Maria Canyelles
Màster en Polítiques Públiques i Socials. Actualment lidera diferents iniciatives relacionades amb responsabilitat social en empreses i organitzacions i és el coordinador de Respon.cat. Ha estat director de l'Institut Català del Voluntariat.

Font: Ajuntament de Vilanova i la Geltrú 
Notícia al Diari de Vilanova

L’Observatori Dona, Empresa i Economia organitza la VIII Jornada anual ODEE

Captura de pantalla 2017-02-08 a les 16.23.23
La igualtat de gènere en les empreses i les organitzacions representa una garantia d’èxit pel que fa a resultats, organització, meritocràcia, transparència i valors humans.
Aconseguir que l’any 2030 el 50% dels llocs de decisió estiguin ocupats per dones és el principal repte de l’objectiu 5 de l’agenda 2030 de Nacions Unides. Des de Catalunya tenim una diagnosi feta i exposada gràcies a l’elaboració del primer indicador d’igualtat de gènere a Catalunya (ODEE) i uns instruments magnífics som són la Llei 17/2015 d’Igualtat Efectiva de Dones i Homes, la Plataforma de Conselleres i Directives (ODEE), així com d’altres eines que busquen garantir la meritocràcia, l’eliminació de la bretxa salarial, la transparència i la igualtat d’oportunitats.
Cal seguir treballant en aquesta direcció i, sobretot, posar en pràctica les mesures i les eines que ja tenim al nostre abast.
Programa de la Jornada
  • 15.15 h Acreditacions
  • 15.30 h Benvinguda
M. Hble. Sr. Carles Puigdemontpresident de la Generalitat de Catalunya
M. Hble. Sra. Carme Forcadellpresidenta del Parlament de Catalunya
Excm. Sr. Miquel Valls, president de la Cambra Oficial de Comerç, Indústria, Serveis i Navegació de Barcelona
Sra. Núria Laopresidenta de l’Observatori Dona, Empresa i Economia de la Cambra de Comerç de Barcelona
Sra. Elisa Durándirectora general adjunta de la Fundació Bancària “la Caixa”
  • 16.00 h Indicador d’Igualtat de gènere de Catalunya 2015
Sra. Anna Mercadédirectora de l’Observatori Dona, Empresa i Economia de la Cambra de Comerç de Barcelona
Sra. Carme Povedadirectora d’Anàlisi Econòmica de la Cambra de Comerç de Barcelona
Sra. Teresa Maria Pitarch, presidenta de l’Institut Català de les Dones
  • 16.45 h La Igualtat de gènere objectiu 5 de l’Agenda 2030 de la ONU: Per què la Igualtat de gènere és l’eix vertebrador del canvi global?
Sra. Cristina Gallachsecretària general adjunta de Comunicacions i Informació Pública de les Nacions Unides
  • 17.15 h Igualtat de gènere i transparència: innovacions en el bon govern
Sra. Gemma Calvetdirectora de l’Agència de Transparència d’AMB
  • 17.45 h Pausa cafè
  • 18.15 h Taula Rodona: La Igualtat de Gènere a les empreses, garantia d’èxit
Sra. Anna Genersòcia i directora general d’Aguirre Newman Barcelona
Sra. Montse Serradirectora general de Grans Comptes d’HP
Sra. Teresa Manobensdirectora de Gestió del Talent i Universitat Corporativa de Gas Natural Fenosa
Sra. Belén Marróndirectora corporativa en RSC de Quirónsalud
Moderador: Sr. Lluís Realesperiodista @beteve i professor UAB
  • 19:45 h Cloenda
Hble. Sra. Neus Muntéconsellera de la Presidència de la Generalitat de Catalunya
Informació bàsica
  • Dia: dimecres 1 de març de 2017, de 15.15 a 19.45 h
  • Lloc: CAIXAFORUM BARCELONA
    Av Francesc Ferrer i Guàrdia 6-8, 08038 Barcelona
  • Més informació a Sra. Gemma Bercial, T/ 902 448 448 – Ext. 5483 donaempresaeconomia@cambrabcn.org
  • Incripcions en aquest enllaç





5.2.17

Taller de compres sostenibles

El proper dijous 9 de febrer, Fernando Passarelli, membre del Consell Superior de l'Institut Universitari Escola Argentina de Negocis i coordinador en AMIA impartirà el taller:

Compres Sostenibles sota l'enfocament de la Guia ISO 20400

El taller té com a objectius:
  • Aportar conceptes per definir què són les compres sostenibles
  • Identificar quins són els impactes a la sostenibilitat i les consideracions sobre ella a través dels diferents aspectes de l'activitat de compres: la política, l'estratègia, l'organització, els processos
  • Aportar criteris sobre com implementar una gestió de compres sostenibles
Registrar-me

LLOC: ESCI-UPF, Sala d’Actes
HORA: 12.00 h.
DURACIÓ: 120 minuts

Descarrega PDF del programa

4.2.17

Taller de compras sostenibles

El próximo jueves 9 de febrero, Fernando Passarelli, miembro del Consejo Superior del Instituto Universitario Escuela Argentina de Negocios i coordinador en AMIA impartirá el taller:

Compras Sostenibles bajo el enfoque de la Guía ISO 20400

El taller tiene como objetivos:
  • Aportar conceptos para definir qué son las compras sostenibles 
  • Identificar cuáles son los impactos a la sostenibilidad y las consideraciones sobre ella a través de los diferentes aspectos de la actividad de compras: la política, la estrategia, la organización, los procesos
  • Aportar criterios sobre cómo implementar una gestión de compras sostenibles
Registrarme

LUGAR: ESCI-UPF, Sala d’Actes
HORA: 12.00 h.
DURACIÓN: 120 minutos

Descarga PDF del programa

3.2.17

La CNMC xifra en 48.000 milions els sobrecostos per la falta de competència en els concursos públics

  • Competència ha creat una llista d'elements a considerar a l'hora de valorar l'existència de possibles acords anticompetitius 

La Comissió Nacional dels Mercats i Competència (CNMC) ha estimat en 48.000 milions d'euros els sobrecostos per la falta de competència en les licitacions públiques.

Per això, Competència, segons el qual la contractació pública supera el 15% del Producte Interior Brut (PIB) d'Espanya, ha llançat una campanya per demanar la col·laboració dels òrgans de l'Administració Pública amb l'objectiu de millorar els procediments de contractació i la persecució de les irregularitats en els concursos públics.

El 'superregulador' realitza des de fa diversos mesos xerrades formatives en diferents departaments i ha creat una llista d'elements a considerar a l'hora de valorar l'existència de possibles acords anticompetitius entre les empreses que participen en el concurs perquè les administracions puguin detectar indicis de manipulació.

Alguns d'aquests elements són l'existència d'un reduït nombre de licitadors, incoherències en les ofertes, similituds injustificades i altres patrons de comportament sospitós.

A més, el regulador insisteix en la necessitat de millorar el disseny dels concursos que realitzen les administracions perquè les clàusules en els plecs de contractació siguin respectuoses amb els principis de la regulació econòmica eficient no incloguin restriccions injustificades a un proveïment competitiu.

La CNMC ha animat els que participin en òrgans de contractació que tinguin indicis d'aquest tipus de conductes o vulguin tenir més informació sobre els elements que faciliten la seva detecció que es posin en contacte amb l'Autoritat de Defensa de la Competència. El regulador investigarà tots els indicis de manera confidencial per confirmar la possible manipulació de la licitació.

Font: EuropaPress via ABC

La CNMC cifra en 48.000 millones los sobrecostes por la falta de competencia en los concursos públicos

  • Competencia ha creado una lista de elementos a considerar a la hora de valorar la existencia de posibles acuerdos anticompetitivos
La Comisión Nacional de los Mercados y Competencia (CNMC) ha estimado en 48.000 millones de euros los sobrecostes por la falta de competencia en las licitaciones públicas.

Por ello, Competencia, según el que la contratación pública supera el 15% del Producto Interior Bruto (PIB) de España, ha lanzado una campaña para solicitar la colaboración de los órganos de la Administración Pública con el objetivo de mejorar los procedimientos de contratación y la persecución de las irregularidades en los concursos públicos.


El 'superregulador' realiza desde hace varios meses charlas formativas en diferentes departamentos y ha creado una lista de elementos a considerar a la hora de valorar la existencia de posibles acuerdos anticompetitivos entre las empresas que participan en el concurso para que las administraciones puedan detectar indicios de manipulación.

Algunos de estos elementos son la existencia de un reducido número de licitadores, incoherencias en las ofertas, similitudes injustificadas y otros patrones de comportamiento sospechoso.

Además, el regulador insiste en la necesidad de mejorar el diseño de los concursos que realizan las administraciones para que las cláusulas en los pliegos de contratación sean respetuosas con los principios de la regulación económica eficiente no incluyan restricciones injustificadas a un aprovisionamiento competitivo.

La CNMC ha animado a quienes participen en órganos de contratación que tengan indicios de este tipo de conductas o quieran tener más información acerca los elementos que facilitan su detección a que se pongan en contacto con la Autoridad de Defensa de la Competencia. El regulador investigará todos los indicios de manera confidencial para confirmar la posible manipulación de la licitación.

Fuente: EuropaPress via ABC

Apriorismes del món acadèmic: quina llengua parlaven els jueus catalans?

Ahir vaig assistir a un sopar col·loqui amb l'escriptor Vicenç Villatoro organitzat pel Foment Vilanoví. Villatoro, articulista diari a l'ARA, va parlar del seu darrer llibre sobre la família Bassat, El retorn dels Basssat. Podeu trobar entrevista de Josep Cuní a l'autor i a Lluís Bassat a 8TV.

Un dels elements que l'autor va esmentar és la força de la llengua, el ladino, com a element d'identitat durant aquests cinc segles en què els jueus que van ser forçats a deixar la península Ibèrica. Amb motiu d'aquestes reflexions em va venir al cap una situació viscuda fa uns anys que vaig voler exposar-li.

El fet que els sefardites tinguin com a llengua el judeocastellà o ladino, que és bàsicament castellà antic, amb algunes influències diverses, ha tingut com a conseqüència que algunes persones pensessin que tots els jueus de les terres hispàniques tinguessin com a llengua la castellana. Vaig descobrir-ho en primera persona quan fa uns anys vaig estar fullejant una publicació de l'Observatorio de la Sostenibilitat en España, vinculat a la Universidad de Alcalà (Madrid).

El fet és que, dins l'apartat de patrimoni cultural, es feia referència a un Camino de la Lengua Castellana que no solament travessava terres de llengua castellana sinó que es desplaçava cap Catalunya fins arribar a Cap de Creus. Podeu veure el gràfic:

Em vaig adreçar a les autores de l'informe amb el següent correu (5-04-2010):
Apreciadas,
Estoy repasando bibliografía sobre cultura, lengua, sostenibilidad, responsabilidad social, y he encontrado algunos interesantes manteriales vuestros. Enhorabuena por el trabajo.
Quisiera hacer notar que en almenos dos documentos hay un mapa erróneo dondese traza un camino de la lengua castellana que pasa por Catalunya y que lógicamente no es correcto.

I vaig rebre la següent resposta:
Estimado Josep Maria:
Le agradecemos sus palabras sobre nuestro trabajo. También la revisión que ha hecho, ya que efectivamente no debería poner en la leyenda “Camino de la lengua castellana” sino “Rutas sefarditas”, es decir, del castellano antiguo considerado sefardí o sefardita.
Un saludo,
És a dir, fer passar el Camino de la lengua castellana per Catalunya havia estat un error, perquè el que era correcte era referir-se solament al castellà sefardita. Dit d'una altra manera, mentre que a Catalunya la població parlava en llengua catalana, les investigadores en qüestió consideraven que els jueus que vivien a Catalunya parlaven en castellà. Em resulta interessantíssim com una persona docta pot arribar a tenir aquesta confusió sinó és fruit d'uns apriorismes molt arrelats en la mentalitat espanyola i que, com veiem, poden arribar a carregar-se qualsevol mètode científic.

El fet que els jueus que van ser expulsats tinguessin una majoria demogràfica de castellans per sobre de catalans va tenir com a conseqüència que la llengua que va perviure entre ells va ser de base castellana, si bé amb influències del català, així com d'altres llengües com possiblement el gallec o les que amb posterioritat van conviure. El mateix Villatoro, responent ahir la meva intervenció, indicava que efectivament la comunitat jueva catalana, tant important al segle XIII, ja havia anat perdent força durant els anys posteriors, de manera que al 1492 era poc rellevant respecte a la castellana. 

A banda del tema de la llengua, que no té matisos i és difícil d'entendre com es pot cometre l'error, també hi ha la consideració de qui eren els sefardites, que erròniament s'ha fet servir per a tots els jueus hispànics. El mateix Villatoro ahir deia que un jueu català del segle XV no hauria dit que vivia a Sepharad sinó que podia anar a Sepharad. Catalunya no formava part de Sepharad. 

Torno a la conversa del 2010 amb l'equip d'investigació de l'OSE-Alcalá. Vaig fer un segon correu per mirar d'educadament fer-los adonar del seu error:
Hola, ¿Sabes de la existencia real de esa ruta? Nunca he oído hablar de ella. A parte que tendria problemas històricos porquè los judíos catalanes no eran sefarditas. No fue hasta una vez los judíos fueron expulsados que se empezó a aplicar este topónimo y el gentilicio con un sentido más amplio aplicado a toda la península ibérica (se muestran muchos datos en http://www.scribd.com/doc/24991008/Sefarad-i-Els-Jueus-Catalans)

Y respecto a la lengua, los judíos catalanes hablaban catalán y no castellano, por supuesto. Lo que pasa és que después de la expulsión las lenguas se fusionaron sobre la base de la castellana, numéricamente mucho más importante. Lo explica Edgar Morin en Si t’oblidés, Salònica… : Salónica guarda las huellas del microcosmos sefardí de la ciudad para que los inmigrantes se refugiaban alrededor de las sinagogas, que llevaban los nombres de origen. Había la sinagoga Cataluña, la sinagoga Aragón, la sinagoga Castella, Andalucía, Mallorca y, además, un hecho que permite observar que los recién llegados también venían de otras bandas, estaba la sinagoga Provenza, Mograbi (los magrebíes), la sinagoga Calabria y también la sinagoga Ashkénase, frecuentada por aquellos que venían del norte de Europa. Lo extraordinario es que el español fue el integrador de todas estas gentes de orígenes diversos. Ahora bien, en España, los catalanes hablaban catalán, los gallegos, gallego, que está emparentado con el portugués, los andaluces, su lengua, etc. Pero cuando llegaron a la ciudad como inmigrantes, todos se integraron a través del español. [...] La lengua de los sefardíes se irá forjando a partir de las diferentes lenguas habladas por los judíos en la península y los diversos lugares de recepción.En un principio se escribió en caracteres hebreos aunque hoy en día ya se escribe en grafemas latinos.

Me interesan estos temas... si tuvieras más información de esa ruta te lo agradería... aunque sea por curiosidad!
Un abrazo!
Vaig estar mirant per Internet i encara els vaig poder aportar alguna dada més (els enllaços ja no són bons):
Sobre el tema de la ruta,  he encontrado la ‘fuente’ en documentos del Consejo de Europa, y la ruta a la que hacéis referencia del castellano antiguo y los sefarditas es la que corresponde al mapa adjunto, únicamente por tierras castellanas.

http://www.coe.int/t/dg4/cultureheritage/culture/Images/Routes/Castillane/map.jpg
The Route of Castilian language and its expansion in the Mediterranean
http://www.coe.int/t/dg4/cultureheritage/culture/routes/castilian_en.asp



Aquesta sí que era la ruta correcta, de San Millán de la Cogolla a Alcalá de Henares, passant per Silos, Valladodid, Salamanca i Ávila, però no travessant Catalunya. I el més curiós -encara- és que un organisme català va traduir el mapa erroni i el va publicar en català, sense que ningú s'adonés de la incorrecció manifesta que s'hi feia:



Es tractava de l’Observatori del Paisatge de Catalunya, un organisme del Departament de Polítiques Territorials i Obres Públiques, creat al 2004. Vaig posar-me en contacte amb càrrecs del govern per fer-los-ho notar. La seva resposta va ser:
Benvolguts Srs. XX i Josep M. Canyelles,
A través de XX hem tingut coneixement d'un possible malentès en relació a un estudi elaborat per l'Observatorio de la Sostenibilidad de España i en el que nosaltres, com a Observatori del Paisatge de Catalunya, no hi tenim res a veure. Sembla ser que en la llegenda d'un dels mapes elaborats per l'Observatorio de la Sostenibilidad de España i apareguts en el capítol "Els indicadors de paisatge: un nou repte per a la sostenibilitat", en el llibre "Indicadors de paisatge. Reptes i perspectives", publicat en la nostra col.lecció "Plecs de Paisatge", les representants de l'Observatorio de la Sostenibilidad de España varen escriure 'Camino de la lengua castellana' en comptes de "Rutas sefarditas". Com s'indica en el peu de l'esmentat mapa, la responsabilitat de l'elaboració de l'esmentat document és exclusivament dels seus autors, és a dir de l'Observatorio de la Sostenibilidad de España, i no nostre, com és obvi. Volem deixar clar aquest extrem, així com també el fet que l'Observatori del Paisatge no ha finançat, ni molt menys, l'estudi de l'Observatorio de la Sostenibilidad de España, ni tampoc ha remunerat el capítol en el qual apareix l'esmentat mapa. [...]
En un darrer correu els suggeria que caldria demanar que s’hi incorpori una fe d’errades, a banda de fer notar que l'error no solament era el nom del camí sinó el recorregut.

En fi, el mapa continua penjat al web de l’Observatori del Paisatge de Catalunya i contribuint a mantenir un de tants errors en la història de Catalunya i d'Espanya. Hi ha falsedats interessades o senzillament no contrastades que tergiversen la història i en dificulten la seva correcta interpretació. De fet, el mateix Villatoro ahir, en parlar de la major demografia dels jueus castellans enfront dels catalans, va deixar-se portar per un apriorisme no contrastat: considerar que, de fet, la demografia de Castella ja era molt més gran enfont la de Catalunya i la resta de regnes de la corona d'Aragó. Aquesta és una falsedat no contrastada que en un moment determinat de la historiografia espanyola es comença a introduir per facilitar la interpretació sobre per què Castella es va imposar damunt la resta. Però si es recompten les dades demogràfiques de l'època, els censos de les ciutats castellanes que es coneixen no sumen de cap manera per a assolir els més de set milions que es pressuposen... i no hi ha cap prova que les àrees rurals castellanes poguessin acollir sense censar milions de persones...  

PD1: Acabo de mirar si també es mantenia penjat al web de l'OSE i, per sorpresa, veig que fins i tot van remaquetar el llibre i ara el mapa apareix amb un nou format però arrossegant el mateix error:




Font: https://www.dropbox.com/s/38seuoy58u87ie6/PatrimonioOSE2009baja.pdf?dl=0


PD2: He cercat ladino a la la viquipedia castellana. S'hi diu que és "La lengua hablada por los judíos españoles antes de la expulsión no difería sustancialmente del idioma español de la época". Aquest redactat sembla indicar que tots els jueus espanyols parlaven castellà, però a més, fent servir l'adjectiu de manera incorrecta, ja que hauríen de dir castellans. Però tot seguit fan una apreciació correcta: "En las primeras décadas del establecimiento de los sefardíes en la ciudad de Salónica coexistían varias de las lenguas habladas en la Península Ibérica. Era posible identificar en los diferentes barrios o calls lenguas como el gallego, catalán, asturiano o portugués. Sin embargo, la sustancial predominancia de los sefardíes de origen castellano o andaluz propició que las lenguas anteriores cayeran en desuso, no sin haber ejercido cierta influencia".

Som Energia manté els preus de l'electricitat

Fa quatre mesos escrivia un article titulat Acabo de votar a SomEnergia perquè no em tornin els excedents. Votar et fa sentir corresponsable!

Hi explicava que SomEnergia preguntava als socis i sòcies de la cooperativa què creien més convenient de fer amb un seguit de diners extres: retornar-los o fer-ne un coixí de reserva. El fet era que en el primer semestre del 2016 s'havia obtingut un resultat econòmic positiu molt per sobre del previst. La decisió de tornar els diners hauria suposat uns 15€ de retorn però majoritàriament vam decidir que es conservin els recursos acumulats per quan vinguin èpoques més difícils.

I ara han arribat els temps difícils. Sabem com ha pujat el preu de l'energia. Però a alguns no ens ha afectat. I la causa està relacionada amb la decisió presa fa uns mesos. Ara hem rebut una carta on se'ns explica:
Aquests dies és notícia l'elevat preu de l'energia i com, de retruc, s’han encarit algunes factures de la llum. A Som Energia, si bé estem comprant part de l'energia en aquest mercat diari a un preu molt més alt que l’habitual, seguim oferint el mateix preu per kWh que vàrem presentar a l'Assemblea del 2016. Com vàrem aprovar entre totes nosaltres, el preu és fix de maig a juny i aquest es ratifica a l'Assemblea General de socis i sòcies de Som Energia cada any. [...] Aquest calaix ens està permetent no modificar les tarifes de la cooperativa i anar sostenint la diferència de preus. És la cooperativa la que assumeix els alts i baixos del mercat sense que això es vegi reflectit directament a la factura de les nostres persones sòcies i clients...
És un motiu per sentir-se'n orgullós.

30.1.17

Presentació de Som Mobilitat a Vilanova i la Geltrú @SomMobilitat @SomEnergia


Divendres es presenta a Vilanova i la Geltrú Som Mobilitat, la cooperativa de mobilitat elèctrica compartida. Fes servir el cotxe solsament quan el necesitis, estalviat el peatge dels TUNELS DEL GARRAF i aparca gratuitament a la zona blava de Barcelona.

Ens donarà la xerrada Arnau Vilardell Fradera, i segurament encara "no confirmat", vindrà amb 1r ZOE ELECTRIC que ja té la cooperativa en fase de proves a Mataró.


He for She. Homes i dones parlem d'igualtat. Jornada a Sitges 16'feb 19h


HE FOR SHE. HOMES I DONES PARLEM D’IGUALTAT

16 de febrer de 2017 19 h.
Saló d’Or Palau Maricel de Sitges

La jornada te per objecte sensibilitzar i promoure la igualtat a les organitzacions i forma part del programa He for She impulsat per Nacions Unides arreu del món.


Programa de la jornada

19.00h. Obertura de la sessió:
  • Susana Villagrasa, Presidenta de l’Associació d’empresàries Talent Femení
  • Eulàlia Pascual, membre del Consell Directiu de l’Associació per a les Nacions Unides de Espanya, ANUE
  • Noemí Cano, Associació d’empresàries Talent Femení
19.15h. Conferència “Empresa i Dona” a càrrec de la Dra. Mònica Gelambí, experta en polítiques públiques de gènere i RSC a les organitzacions.
  • Característiques de l’emprenedoria femenina a Catalunya
  • Emprenedoria com opció per trencar el sostre de vidre
  • Emprenedoria com alternativa per harmonitzar els diferents temps de la vida quotidiana
  • Les dones empresàries i la gestió del gènere a l’empresa. Una mirada pel món
20.00h. Taula Rodona:
  • Maria del Mar Romero, Directora General i fundadora IndoorClima
  • Anna Miró, Coordinadora Administrativa, Consorci de Museus de Sitges
  • Cristina Mestre, Empresària, SiSitges, Centre d'antiguitats, art i decoració
  • Josep Maria Canyelles, Expert Responsabilitat Social Empresarial, Vector 5
  • Pilar Llopis, Empresària, Art Natura taller floral
Modera: Dra. Mònica Gelambí

20.45h  Cloenda de l’acte.
  • Aurora Carbonell, Regidora Promoció Econòmica, Turisme i Platges
21h Còctel de cloenda per gentilesa de: Vallformosa

“Sculptural Action" a càrrec de l’escultora Elvia Cor.

27.1.17

Més de 100 professionals a la Jornada d'RSC com a eina estratègica de millora

IMG 2032
La Unió va celebrar el passat dijous 19 de gener una jornada sobre la Responsabilitat Social Corportiva centrada en ser una eina estratègica de millora al servei dels objectius estratègics i reputacionals. La jornada es va fer a la nostra seu amb més d'un centenar de professionals. L'objectiu va ser mostrar el treball que durant el 2016 s'ha fet en aquest àmbit, tant a nivell corporatiu com a nivell associatiu en tres eixos: codificació ètica, implicació dels professionals i transparència. A nivell intern, s'ha elaborat una Fitxa de Bones Pràctiques i s'ha començat a treballar amb el mapa de stakeholders de l'entitat.A la presentació de la sessió, Helena Ris, directora general de La Unió, va fer referència al Pla Estratègic 2016-2020, en el qual s'hi estableix un compromís per establir una estratègia de potenciació de la reputació tant a nivell corporatiu com per difondre-la i afavorir la seva implantació entre els associats.
IMG 2072
Helena Ris també va ressaltar que les polítiques en RSC han de ser útils en especial "per a la societat, i així poder donar un millor servei als ciutadans”.Durant la sessió, Josep Maria Lloreda president de KH Lloreda va fer una atractiva conferència sobre RSC i innovació tot destacant que la motivació dels treballadors de l'entitat és clau per consolidar un projecte empresarial. Tot seguit, Manel Giraldo, director de desenvolupament sostenible va fer la presentació del cas d'Aigües de Barcelona i va destacar el compromís de l'entitat en aplicar una estratègia d'economia circular per oferir un servei més sostenible.

Posteriorment, Josep Maria Canyelles, soci de vector 5 va fer la presentació de tot el treball fet per la Unió en matèria d'RSC ja que ens ha ajudat en aquest camí com a expert. Josep Maria Bosch, assessor jurídic de La Unió va fer la presentació de casos pràctics d'entitats associades que han treballat en diverses línies sobre les quals hem treballat a nivell corporatiu però també amb les entitats associades. D'aquesta manera, es van exposar les estratègies sobre codificació ètica, a càrrec de Roser Fernández, gerent de la Fundació Institut Guttmann, d'Implicació dels professionals, a càrrec de Jordi Pujol, gerent de l'Hospital Plató, de transparència, a càrrec de Manel Jovells, director general d'Althaia, Xarxa Assistencial Universitària de Manresa i de responsabilitat sostenible, a càrrec de Jaume Duran, director general de la Fundació Sanitària de Mollet

En aquesta presentació podeu accedir als vídeos i presentacion de Josep M. Lloreda i de Manel Giraldo així com a la resta de presentacions i materials presentats.





RSC i innovació, les claus en el model d\'èxit de KH7 Lloreda
El cas d\'Aigües de Barcelona i l\'economia circular
Fitxa de Bones Pràctiques i el Model de Progrés de La Unió
La Codificació Ètica a la Fundació Institut Guttmann
La implicació dels professionals a Hospital Plató
L\'aposta d\'Althaia per la Transparència
La Fundació Sanitària Mollet i la Responsabilitat sostenible
IMG 2040