22.7.16

II Cicle formatiu de responsabilitat social del Consell de Relacions Laborals

Objectius: Identificar els principals models i eines de gestió i report de la responsabilitat social a les empreses i organitzacions. Avaluar els beneficis que obtenen les empreses en implantar una estratègia de responsabilitat social. Compartir experiències d’implantació de la responsabilitat social a les diferents organitzacions. El cicle està format per 4 Seminaris i 3 Tallers pràctics, que es poden cursar de forma individual o continuada.



Persones destinatàries: Equips directius, càrrecs intermitjos i personal tècnic de les empreses i organitzacions catalanes que vulguin iniciar-se o aprofundir en matèria de responsabilitat social.

Equip docent: Equip de persones expertes i amb una llarga trajectòria com a professionals de l’assessoria i consultoria.

SEMINARIS de 2h. (Formació Inicial)

S1: Pacte Mundial.
Àngel Pes
. President Xarxa Espanyola Pacte Mundial
El Global Compact és la iniciativa de responsabilitat social més gran del món i acull el compromís de més de 5.000 organitzacions (moltes d’elles pimes) en més de 135 països. Vols saber què us pot aportar i quines eines existeixen adaptades a pimes?

S2: Les Pimes i els Objectius Desenvolupament Sostenible
Josep Maria Canyelles
. Promotor Responsabilitat Global.
Els ODS es plantegen com uns objectius orientats a l’acció, concisos, fàcils de comunicar, limitats en nombre i universalment aplicables. Vols saber com incorporar-los a la teva organització?

S3: Economia del Bé Comú aplicada a empreses.
José Antonio Lavado
. President Associació Catalana pel foment de l’Economia del Be Comú.
L’EBC promou empreses en les que l'activitat econòmica ha de servir als interessos generals i al bé comú o bé públic. Vols conèixer els principals avantatges de la seva implantació?

S4: Balanç Social.
Rubén Suriñach
. Responsable campanya Balanç Social, Xarxa Economia Solidària
Eina concebuda per la Xarxa d’Economia Solidària que mesura diferents aspectes de la democràcia, la igualtat, el compromís ambiental, compromís social, la qualitat laboral i la qualitat professional de les organitzacions. Vols identificar mesures que ajudin a crear un ambient de treball segur i saludable a la teva organització?


TALLERS de 4h. (Formació d'aprofundiment) 

T1: Temps de treball i conciliació.
Xavier Peralta / Fabian Mohedano
. Reforma horària
Els nous usos del temps impliquen una transformació de les organitzacions per tal de satisfer les necessitats de conciliació i la coresponsabilitat. Vols identificar com adaptar la teva organització a la reforma horària?

T2: Seguretat i Salut Laboral: la nova ISO45001.
Carles Bover i Colom
. Director de l’empresa Molins de Q
La futura ISO 45001 posarà més èmfasi en el context de l'organització i reforçarà el paper de l'alta direcció en el lideratge del Sistema de Gestió de la Seguretat i Salut en el Treball. Vols identificar quines són les novetats de la nova norma ISO45001:2016?

T3: Diàleg amb grups d’interès.
José Antonio Lavado
. Soci director de Bidea consultors, especialitzat en RSE
La creació de valor per part de les empreses ha de partir d’un procés de consulta i diàleg amb els seus grups d’interès que les ajudi a identificar accions a impulsar. Vols conèixer eines pràctiques que t’ajudin a iniciar un procés de diàleg amb els teus grups d’interès?

Quan
Data: 29.09.2016 - 24.11.2016

Seminaris de 9:00h a 11:00h
S1: dijous 29 setembre
S2: dijous 6 octubre
S3: dijous 20 octubre
S4: dijous 27 octubre

Tallers de 9,30h a 14:00h
T1: dijous 10 de novembre
T2: dijous 17 de novembre
T3: dijous 24 de novembre

On
Biblioteca de Catalunya, Sala de la Caritat.
Carrer de l'Hospital, 56
08001 Barcelona
Seminaris: de 9:00h a 11:00h 
Tallers: de 9,30h a 14:00h
Inscripcions  obertes a partir del 12 de setmbre.
Les sessions són gratuïtes per a les persones participants. El cost és assumit pel Departament de Treball, Afers Socials i Famílies.
Consell de Relacions Laborals de Catalunya: http://crl.gencat.cat/ 
Afegeix al calendari de Google 

Font: gencat

18.7.16

He rebut les factures de Renfe... tres mesos després!

La darrera entrada en aquest blog era precisament una nova crítica a l'empresa Renfe per la dificultat d'accedir a les factures pels bitllets comprats no en línia. 

Aquest matí mateix el meu tren de les 7,38 no ha sortit i després de moments d'incertesa a l'estació han dit per megafonia que baixem del comboi i que pugem en el de les 7,55. Enmig d'una nova desesperació, he tornat a pensar en les factures que em deuen des de mitjan abril i he pres la decisió de presentar denúncia davant l'Oficina de Consum.

No sé si per intuïció, perquè m'han llegit el pensament o per honorar la data, avui 18 de juliol, tres mesos després d'haver-les demanat i reclamat, he rebut un correu amb les sis factures.

Ja no he estat a temps de posar-les en segon trimestre de les meves despeses. Però les podré posar al tercer. Un maldecap menys. Fins que els en torni a demanar algunes de manera agrupada ja no caldrà que em vagi anotant al calendari que estic a l'espera de rebre les factures.

Si voleu saber quin era la queixa podeu anar als articles següents:

1-07-2016 [ca] Renfe no envia les factures. Empresa o xiringuito?
1-07-2016 [es] Renfe no envía las facturas. ¿Empresa o chiringuito?  

16-04-2016 [ca] Demanar una factura a Renfe
16-04-2016 [es] Pedir una factura a Renfe

7.7.16

Se'm donen de baixa els seguidors de Renfe però no m'envien les factures


Després d'enviar ahir una newsletter que contenia una entrada al blog on critiva la Renfe, un dels pocs seguidors que encara hi tinc es va donar de baixa. Vés a saber els motius, però ha estat unes hores després de la difusió de la reflexió.

M'he mostrat sempre molt crític amb la Renfe. Crec que cap ciutadà de Catalunya que faci ús d'aquest servei públic no pot tenir una opinió altra que la hipercrítica, amb excepció de fanàtics que accepten que els toca patir-ho perquè comprenen que forma part de la 'Operación Cataluña', orquestrada pel govern espanyol.

En aquest cas, la crítica era ben senzilla. No em quedara cap altra motiu que denunciar la Renfe perquè no respon a la sol·licitud d'unes factures. Vés quines coses, oi? Doncs ja fa mesos que espero; amb consonància amb el retard dels seus trens.

[ca] Renfe no envia les factures. Empresa o xiringuito?
[es] Renfe no envía las facturas. ¿Empresa o chiringuito?

6.7.16

[ESDEVENIMENT] Presentació "Desenvolupament sostenible: la nova frontera", de la Revista Econòmica de Catalunya

Aquest proper dimarts 12 tindrà lloc al migdia l'acte de presentació del núm. 73 de la Revista Econòmica de Catalunya, que incorpora el dossier "Desenvolupament sostenible: la nova frontera".


Els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) són el repte marcat per les Nacions Unides per al període 2015-2030 per a esdevenir l'agenda global del desenvolupament sostenible. 

L'acte tindrà lloc al Col·legi d'Economistes de Catalunya amb les següents intervencions:

  • Sr. Joan B. Casas, degà del Col·legi d'Economistes de Catalunya
  • Sr. Martí Parellada, director de la Revista Econòmica de Catalunya
  • Sr. Àngel Pes, sotsdirector general de Caixabank, president de la Red Espanyola del Pacte Mundial i coordinador del dossier
  • Sr. Àngel Simón, president d'Agbar
DATA: 12 de juliol de 2016
HORARI: de 12.30 a 14.00 hores
LLOC: Auditori del Col·legi d'Economistes de Catalunya (Plaça Gal·la Placídia, 32)  
 
 
 

5.7.16

De vegades pot ser molt intel·ligent no posar l'RSE a la proposta de valor, diu Canyelles al curs de la Complutense @CursosVeranoUCM



Aquest matí s'ha reprès el curs d'estiu d'RSE de la Universidad Complutense de Madrid amb una ponència sobre RSE i pimes a càrrec de Josep Maria Canyelles. L'expert ha estat presentat per Rosa Terradellas, directora de la Càtedra d'RSU de la Universitat de Girona.

En el marc del curs "El retorno económico y social de responsabilidad social: oportunidades empresariales", Canyelles ha parlat davant un auditori de més d'un centenar de persones entre representants de càtedres universitàries, alumnes d'estudis, i altres assistents.

Amb el títol "RSE y Pymes: Aplicación empresarial y valor añadido. Políticas públicas de fomento", la ponència ha mostrat el sentit empresarial de la responsabilitat social per a empreses de petita dimensió, aportant exemples que han estat molt ben rebuts per un públic que ha agraït que es mostressin casos reals de pimes i microempreses.

Canyelles ha construït la reflexió sobre aquests exemples i ha aportat elements metodològics per a comprendre què és l'RSE. Si bé ha defugit d'entrar en definicions acadèmiques, s'ha mostrat crític amb la definició de l'RSE com "anar més enllà de la llei" pel caràcter poc empresarial que reflecteix, ja que el cal és mostrar el sentit empresarial d'aquest enfocament de gestió i vincular-lo a l'estratègia i al model d'empresa, no com una matèria estrictament subsidiària de les normes legals.

Ha explicat que en la seva experiència com a consultor de Vector 5 ha treballat amb moltes pimes, i que no es pot anar a una empresa petita amb models que no s'ajusten a les seves necessitats prioritàries, ja sigui fer una memòria d'RSE o un enfocament merament filantròpic. En aquest sentit, ha explicat que l'RSE pot ser vàlida fins i tot per a un autònom, però que cal saber desplegar-la de manera adaptada per a cada empresa, sigui una multinacional o un professional independent. Aplicar la transparència a una microempresa és molt més interessant que no fer un pdf un cop l'any, cosa que no treu que una empresa finalment opti per fer una memòria anual, però no s'ha de començar per aquí.

Ha indicat que els poders públics han de promoure l'RSE, però que si no ho fan al costat d'una gestió de la pròpia responsabilitat socials, és a dir, l'RS de les administracions públiques, la seva acció pot estar mancada de coherència i veure minvada la seva legitimitat. Per altra banda, el foment de l'RSE s'ha de fer amb un estil que transmeti que es tracta no d'una tàctica alternativa dels governs sinó que respon a un estil de gestió que ha nascut en el si de les empreses i que va vinculat a la pròpia competitivitat empresarial. A més, ha defensat que no sols els poders públics fan polítiques públiques, ja que una associació empresarial pot fer-ne. En aquest sentit, ha destacat la importància que el foment de l'RSE no sorgeixi solament de veus de la política sinó que siguin les mateixes empreses i organitzacions empresarials les que facin proselitisme i expliquin les virtuts de l'RSE.

Entre el foment de l'RSE i la gestió de la pròpia RSA -com li agrada dir per a l'RS de les Administracions-, també ha fet esment de la possibilitat de fomentar territoris socialment responsables, on també les organitzacions socials gestionin la seva RSO, i la ciutadania també mostri una capacitat de premiar les apostes sostenibles de les organitzacions. Canyelles ha mostrat alguns exemples de territoris socialment responsables de Catalunya.

L'expert en RSE també ha mostrat quins són els valors principals de l'RSE i quina relació mantenen entre ells. Així, ha parlat de l'ètica, la sostenibilitat i la transparència. Per altra banda, també ha presentat el projecte Focus de l'RSE a Catalunya, liderat per l'associació empresarial Respon.cat, i els programes RSE.Pime i tRanSparÈncia, com a exemples de polítiques públiques de foment de l'RSE per a les pimes.

La sessió ha acabat amb diverses intervencions dels assistents, alguns dels quals s'han mostrat encuriosits pel fet que moltes pimes no comuniquin la seva RSE. Canyelles ha explicat que introduir l'RSE dins la proposta de valor, amb un caràcter comunicatiu, és una decisió empresarial i que pot ser molt intel·ligent no fer-ne bandera, si més no en certs casos. El que seria reprovable seria que una empresa introduís els valors d'RSE en la seva proposta de valor quan darrera no hi hagués res, però no hi ha res a objectar si es gestiona l'RSE i no es vol visibilitzar en la proposta de valor.


Programa del curs en PDF

A veces puede ser muy inteligente no poner la RSE en la propuesta de valor, dice Canyelles en el curso de la Complutense @CursosVeranoUCM

Esta mañana se ha reanudado el curso de verano de RSE de la Universidad Complutense de Madrid con una ponencia sobre RSE y pymes a cargo de Josep Maria Canyelles. El experto ha sido presentado por Rosa Terradellas, directora de la Cátedra de RSU de la Universitat de Girona.  

En el marco del curso " El retorno económico y social de responsabilidad social: oportunidades empresariales ", Canyelles ha hablado ante un auditorio de más de un centenar de personas entre representantes de cátedras universitarias, alumnos de estudios, y otros asistentes.  

Con el título "RSE y Pymes: Aplicación empresarial y valor añadido. Políticas públicas de fomento", la ponencia ha mostrado el sentido empresarial de la responsabilidad social para empresas de pequeña dimensión, aportando ejemplos que han sido muy bien recibidos por un público que ha agradecido que se mostraran casos reales de pymes y microempresas.  

Canyelles ha construido la reflexión sobre estos ejemplos y ha aportado elementos metodológicos para comprender qué es la RSE. Si bien ha rehuido de entrar en definiciones académicas, se ha mostrado crítico con la definición de la RSE como "ir más allá de la ley" por el carácter poco empresarial que refleja, ya que lo necesario es mostrar el sentido empresarial de este enfoque de gestión y vincularlo a la estrategia y al modelo de empresa, no como una materia estrictamente subsidiaria de las normas legales.

Explicó que en su experiencia como consultor de Vector 5 ha trabajado con muchas pymes, y que no se puede ir a una empresa pequeña con modelos que no se ajustan a sus necesidades prioritarias, ya sea hacer una memoria de RSE o un enfoque meramente filantrópico. En este sentido, explicó que la RSE puede ser válida incluso para un autónomo, pero que hay que saber desplegarlo de manera adaptada para cada empresa, sea una multinacional o un profesional independiente. Aplicar la transparencia en una microempresa es mucho más interesante que no hacer un pdf una vez al año, lo que no quita que una empresa finalmente opte por hacer una memoria anual, pero no hay que empezar por aquí.

Indicó que los poderes públicos deben promover la RSE, pero que si no lo hacen junto a una gestión de la propia responsabilidad social, es decir, la RS de las administraciones públicas, su acción puede carecer de coherencia y ver mermada su legitimidad. Por otra parte, el fomento de la RSE debe hacerse con un estilo que transmita que se trata no de una táctica alternativa de los gobiernos sino que responde a un estilo de gestión que ha nacido en el seno de las empresas y que va vinculado a la propia competitividad empresarial. Además, ha defendido que no sólo los poderes públicos hacen políticas públicas, ya que una asociación empresarial puede hacer. En este sentido, ha destacado la importancia de que el fomento de la RSE no surja sólo de voces de la política sino que sean las mismas empresas y organizaciones empresariales las que hagan proselitismo y expliquen las virtudes de la RSE.

Entre el fomento RSE y la gestión de la propia RSA -como le gusta decir en referencia a la RS de las Administraciones-, también ha hecho mención de la posibilidad de fomentar territorios socialmente responsables, donde también las organizaciones sociales gestionen su RSO, y la ciudadanía también muestre una capacidad de premiar las apuestas sostenibles de las organizaciones. Canyelles ha mostrado algunos ejemplos de territorios socialmente responsables de Cataluña.

El experto en RSE también ha mostrado cuáles son los valores principales de la RSE y qué relación mantienen entre ellos. Así, ha hablado de la ética, la sostenibilidad y la transparencia. Por otra parte, también ha presentado el proyecto Focus de la RSE en Catalunya, liderado por la asociación empresarial Respon.cat, y los programas RSE.Pime y tRanSparÈncia, como ejemplos de políticas públicas de fomento de la RSE para las pymes.

La sesión terminó con varias intervenciones de los asistentes, algunos de los cuales han mostrado curiosidad por el hecho de que muchas pymes no comuniquen su RSE. Canyelles ha explicado que introducir la RSE dentro de la propuesta de valor, con un carácter comunicativo, es una decisión empresarial y que puede ser muy inteligente no hacer bandera de ello, al menos en ciertos casos. Lo que sería reprobable sería que una empresa introdujera los valores de RSE en su propuesta de valor cuando detrás no hubiera nada, pero no hay nada que objetar si se gestiona la RSE y no se quiere visibilizar en la propuesta de valor.

Programa del curso en PDF


La Red de Cátedras de Santander RSC entrega los II Premios Santander de Investigación y ensayo corto sobre Responsabilidad Social Corporativa

  • Innovación y sostenibilidad, tema del estudio ganador del II Premio Santander de investigación sobre RSC
[NP] Madrid, 5 de julio de 2016. La Red de Cátedras Santander RSC, patrocinada por Banco Santander a través de Santander Universidades, ha anunciado los ganadores del II Premio Santander de Investigación sobre Responsabilidad Social Corporativa (RSC) y el II Premio Santander al Mejor Ensayo Corto sobre Responsabilidad Social Corporativa. El acto de entrega se ha celebrado en el curso “El retorno económico y social de la responsabilidad social: oportunidades empresariales”, que se enmarca en los Cursos de Verano de la Universidad Complutense de Madrid (UCM).

La segunda edición de sendos premios, que ha sido coordinada por las Cátedras Santander de RSC de la Universidad de Málaga y de la Universidad de Castilla-La Mancha, planteaba como tema de análisis el “Retorno económico y social de responsabilidad social: oportunidades empresariales”.

Investigar sobre tecnología, RSC y sus efectos en la innovación tiene premio

Con el galardón dedicado a investigación la red de cátedras pretende promover la generación y transferencia de conocimiento fomentando la difusión de estudios realizados por investigadores sobre aspectos con los tres ámbitos de la Responsabilidad Social Corporativa: económico, social y ambiental. El certamen, que estaba abierto a investigadores del espacio iberoamericano del conocimiento que aborden la RSC desde cualquier disciplina, recibió 23 estudios como candidatos.

Dotado con 5.000 euros, el premio fue para el trabajo con el título “Technological Posture and Corporate Social Responsibility: Effects on Innovation Performance”, de Isabel González Ramos, Javier Donate y Fátima Guadamillas. El jurado reconoció el rigor técnico y empírico del trabajo ganador, y concedió además un accésit de 2.000 euros el estudio ““Great Places to Work®: Resilience in Times of Crisis”, de Ana Carvalho y Nelson Areal.

Retorno y RSC, una relación como la que existe entre ley y ética

Por su parte, con su premio al mejor ensayo la red de cátedras quiere promover la participación de universitarios, profesores, investigadores y profesionales interesados en aportar valor a la sociedad a través de su formación, estudios o iniciativas sobre Responsabilidad Social Corporativa (RSC).

La originalidad, claridad y rigor en la argumentación fueron decisivos para el jurado en su elección del primer premio, dotado con 1.000 euros, que fue para el ensayo titulado “La mirada triste de los delfines”, de Regina Pálla, quien asimila la confrontación entre retorno económico y RSC a la que existe entre ley y ética, que según el texto es cada vez más patente en las sociedades modernas actuales. Entre los 39 ensayos presentados, el jurado ha concedido además cuatro accésit, cuyos autores han recibido 500 euros cada uno.

El director Sostenibilidad de Banco Santander y director de la Red de Cátedras Santander RSC, Federico Gómez Sánchez, declaró durante la entrega: “En un mundo globalizado y cada vez más digital, la innovación y la investigación son aspectos fundamentales. Las empresas debemos apoyar ideas que ayuden a construir sociedades más preparadas y más justas, y que a su vez nos permitan seguir creciendo. También en el ámbito de la RSE. La red de cátedras y sus premios de investigación y ensayo nos permiten apoyar ideas que contribuyan al progreso de la sociedad y creen valor para las personas y para las empresas”.

La Red de Cátedras Santander RSC tiene entre sus objetivos fomentar el conocimiento general de la Responsabilidad Social Corporativa favoreciendo su proyección nacional e internacional, tanto en el ámbito académico, cómo público y empresarial. Está formada por cátedras RSC con sede en seis universidades: Málaga, Alcalá, Francisco de Vitoria, Castilla-La Mancha, Salamanca y Girona, además de la Fundación Universia y con el apoyo de Banco Santander mediante Santander Universidades.

Banco Santander es la empresa que más invierte en apoyo a la educación en el mundo (Informe Varkey/UNESCO-Fortune 500), a través de Santander Universidades. Mantiene 1.200 acuerdos de colaboración con universidades e instituciones académicas.

Más información en www.santander.com/universidades.

4.7.16

Partits polítics espanyols debaten sobre l'RSE al curs d'estiu a la Complutense


Ha tingut lloc la Taula rodona: La proposta dels partits polítics respecte a la Responsabilitat Social Empresarial i la Sostenibilitat, en el marc del curs d'estiu a la Complutense de Madrid sobre RSE i pimes "aplicación empresarial, valor añadido y políticas de fomento", amb la moderació d'Elena Ramallo.

El representant del Partit Popular ha declinat assistir-hi a última hora, de manera que solament hi han intervingut els altres tres partits d'àmbit estatal.

Notes ràpides de cada discurs


Manuel de la Rocha Vázquez. PSOE

Un dels leifmotiv del programa és la critica als interessos corporatius i la defensa d'un sistema més obert, i és per aquí que entren a l'RSE. Entenen l'empresa com un ens viu, que té una responsabilitat no solament als accionistes sinó a molts altres grups d'interès. No es tracta sols de tenir un departament i un pressupost; ha de ser holística i integral.

Respecte als treballadors, proposen un nou Estatut, el reforç de la negociació col·lectiva, un augment del salari mínim.

En el debat entre treball i capital, proposen donar veu també als consumidors; incorporar mecanismes de mediació i resolució alternativa de conflictes; crear una gran agència per a defensar el consumidors i usuaris davant els temes financers.

Proposen un govern corporatiu millor, en la relació entre consellers, participacions creuades, més democràtic i transparent, amb claredat amb els nomenaments i remuneracions, i la proposta d'assegurar més dones als consells.

Respecte als proveïdors, destaquen la morositat de les grans empreses respectes als proveïdors, particularment a les pimes, defensant que no es pugui participar en processos públics si no s'està al dia.

I obligar a pagar un 15% mínim sobre beneficis, per tal que les bonificacions i deduccions no puguin permetre pagar per sota. Lluita activa contra l'elusió fiscal, posant límits a aquestes pràctiques.

Sobre el medi ambient, plantegen una transició a una economia baixa en carbó amb una fiscalitat que ho reflecteixi.

Impulsaran la contractació pública, amb lluita contra la corrupció i la màxima concurrència i transparència, evitar el fraccionament dels contractes; i alhora promocionaran que els contractes que superin certs imports incorporin compromisos d'RSE com plans d'igualtat, discapacitats, anticorrupció, etc, modificant la llei de contractes públics.


Alberto Reyero Zubiri. Ciudadanos

Reyero, que és representant a la comissió d'afers socials, es pregunta per què l'RSE és important per a ells. Estan per una societat inclusiva. I perquè consideren que els recursos públics són limitats i calen recursos privats.

Els reptes de la humanitat són enormes tant ambientals, com socials i de governança. Per això, s'han d'endegar polítiques adequades tant com a regulador, com a agents econòmic, i com a facilitador i promotor de l'RSE.

Proposen bonificar a la SS les empreses que afavoreixin l'ocupació, i mesures contra el canvi climàtic, i transparència en els reguladors, i regular els conflictes d'interessos amb la creació d'una Oficina adhoc i la protecció dels delators, ja que alguns ho han pagat professionalment. Cal un acord internacional contra els paradisos fiscals.

En el futur han de treballar en línies com els ODS, dels qual l'estat espanyol suspèn en 8; revisar l'estratègia espanyola d'RSE, molt vague; promoure bonus verds; fomentar l'emprenedoria social; i una DG més transversal, no com ara que depèn d'Economia social.

Abordar el debat obligatorietat versus voluntarietat en l'RSE; fomentar la innovació social com s'ha fet a la Comunitat Autònoma de Madrid, amb uns bonus d'impacte social.


Miguel Ongil López. Podemos

En representació de Podemos, Miguel Ongil López, que és portaveu de la comissió de corrupció política, i és coautor d'un llibre sobre com es financen els partits polítics.

Parlar d'RSE comporta parlar de l'equilibri entre poders públics i econòmics i abordar reflexions com la societat del risc. S'està fomentant la substitució per les pensions privades; i a les hipoteques o en els salaris s'han fet perdre drets a la població.

Creu que serà difícil viure en les mateixes condicions que van viure els nostres pares, per un paradigma neoliberal que es basa en la responsabilitat individual. Parla del dogma de Friedman, del fet que les empreses sols serveixin per guanyar diners, i també de la mà màgica del mercat, que tot ho hauria de solventar però que no funciona.

Les empreses també tenen uns drets i unes obligacions. Dins de les polítiques públiques caldria limitar el poder dels lobbies; enfortir els convenis col·lectius; o evitar les portes giratòries. En el curt termini, la primera responsabilitat de les empreses és contribuir, ja que no pot ser que els tipus reals estiguin tan lluny dels nominals.

Cal promoure la igualtat de gènere en el treball, i respecte als discapacitats, així com assegurar el compliment dels drets humans, pensant en les grans empreses que operen en països del Sud. Proposa reformes laborals que equilibrin millor la relació entre treball i capital.

Cal assegurar que el benefici de les polítiques públiques va cap a la societat, i que no passi com la de mecenatge, ja que la major part de les empreses en fan ús per a millorar la reputació corporativa. Les inspeccions de treball i fiscals cal reforçar-les ja que la major part del frau ve de les grans empreses i detreuen molts recursos al sector públic.



Demà dimarts al matí intervindrà Josep Maria Canyelles, sobre l'RSE de les pimes i les polítiques públiques de foment.

Partidos políticos españoles debaten sobre la RSE en el curso de verano en la Complutense @CursosVeranoUCM @univgirona

Ha tenido lugar la Mesa redonda: La propuesta de los partidos políticos respecto a la Responsabilidad Social Empresarial y la Sostenibilidad, en el marco del curso de verano en la Complutense de Madrid sobre RSE y pymes "aplicación empresarial, valor añadido y políticas de fomento" , con la moderación de Elena Ramallo.

El representante del Partido Popular ha declinado asistir a última hora, de modo que solo han intervenido los otros tres partidos de ámbito estatal.  

Notas rápidas de cada discurso

Manuel de la Rocha Vázquez. PSOE

Uno de los leifmotiv del programa es la crítica a los intereses corporativos y la defensa de un sistema más abierto, y es por ahí que entran a la RSE. Entienden la empresa como un ente vivo, que tiene una responsabilidad no sólo hacia los accionistas sino hacia muchos otros grupos de interés. No se trata sólo de tener un departamento y un presupuesto; debe ser holística e integral.

Respecto a los trabajadores, proponen un nuevo Estatuto, el refuerzo de la negociación colectiva, un aumento del salario mínimo.

En el debate entre trabajo y capital, proponen dar voz también a los consumidores; incorporar mecanismos de mediación y resolución alternativa de conflictos; crear una gran agencia para defender consumidores y usuarios ante los temas financieros.

Proponen un gobierno corporativo mejor, en la relación entre consejeros, participaciones cruzadas, más democrático y transparente, con claridad con los nombramientos y remuneraciones, y la propuesta de asegurar más mujeres en los consejos.

Respecto a los proveedores, destacan la morosidad de las grandes empresas respetos a los proveedores, particularmente a las pymes, defendiendo que no se pueda participar en procesos públicos si no se está al día.

Y obligar a pagar un 15% mínimo sobre beneficios, para que las bonificaciones y deducciones no puedan permitirse pagar por debajo. Lucha activa contra la elusión fiscal, poniendo límites a estas prácticas.

Sobre el medio ambiente, plantean una transición a una economía baja en carbón con una fiscalidad que lo refleje.

Impulsarán la contratación pública, con lucha contra la corrupción y la máxima concurrencia y transparencia, evitar el fraccionamiento de los contratos; al tiempo promocionarán que los contratos que superen ciertos importes incorporen compromisos de RSE como planes de igualdad, discapacitados, anticorrupción, etc, modificando la ley de contratos públicos.  

Alberto Reyero Zubiri. Ciudadanos

Reyero, que es representante en la comisión de asuntos sociales, se pregunta por qué la RSE es importante para ellos. Están por una sociedad inclusiva. Y porque consideran que los recursos públicos son limitados y se necesitan recursos privados.

Los retos de la humanidad son enormes tanto ambientales, como sociales y de gobernanza. Por ello, se han de poner en marcha políticas adecuadas tanto como regulador, como agentes económico, y como facilitador y promotor de la RSE.

Proponen bonificar a la SS las empresas que favorezcan el empleo, y medidas contra el cambio climático, y transparencia en los reguladores, y regular los conflictos de intereses con la creación de una Oficina adhoc y la protección de los delatores, ya que algunos lo han pagado profesionalmente. Hay un acuerdo internacional contra los paraísos fiscales.

En el futuro deben trabajar en líneas como los ODS, de los que España suspende en 8; revisar la estrategia española de RSE, muy vago; promover bonus verdes; fomentar el emprendimiento social; y una DG más transversal, no como ahora que depende de Economía social.

Abordar el debate obligatoriedad versus voluntariedad en la RSE; fomentar la innovación social como se ha hecho en la Comunidad Autónoma de Madrid, con unos bonus de impacto social.  

Miguel Ongil López. Podemos

En representación de Podemos, Miguel Ongil López, que es portavoz de la comisión de corrupción política, y es coautor de un libro sobre cómo se financian los partidos políticos.

Hablar de RSE conlleva hablar del equilibrio entre poderes públicos y económicos y abordar reflexiones como la sociedad del riesgo. Se está fomentando la sustitución por las pensiones privadas; y en las hipotecas o en los salarios se han hecho perder derechos a la población.  

Cree que será difícil vivir en las mismas condiciones que vivieron nuestros padres, por un paradigma neoliberal que se basa en la responsabilidad individual. Habla del dogma de Friedman, de que las empresas sólo sirvan para ganar dinero, y también de la mano mágica del mercado, que todo lo debería solucionar pero que no funciona.

Las empresas también tienen unos derechos y unas obligaciones. Dentro de las políticas públicas habría que limitar el poder de los lobbies; fortalecer los convenios colectivos; o evitar las puertas giratorias. En el corto plazo, la primera responsabilidad de las empresas es contribuir, ya que no puede ser que los tipos reales estén tan lejos de los nominales.

Hay que promover la igualdad de género en el trabajo, y respecto a los discapacitados, así como asegurar el cumplimiento de los derechos humanos, pensando en las grandes empresas que operan en países del Sur. Propone reformas laborales que equilibren mejor la relación entre trabajo y capital.

Hay que asegurar que el beneficio de las políticas públicas hacia la sociedad, y que no pase como la de mecenazgo, ya que la mayor parte de las empresas hacen uso para mejorar la reputación corporativa. Las inspecciones de trabajo y fiscales hay que reforzarlas ya que la mayor parte del fraude viene de las grandes empresas y detraen muchos recursos al sector público.


Mañana martes por la mañana intervendrá Josep Maria Canyelles, sobre la RSE de las pymes y las políticas públicas de fomento.

Anna Maria Geli (UdG): "La ciencia ayuda a la sostenibilidad, ¡pero la educación también!"

Està teniendo lugar el curso de verano en la Complutense de Madrid sobre RSE y pymes "aplicació empresarial, valor añadido y políticas de fomento".
Acaba de tener lugar la intervención de la Dra. Anna Maria Geli de Ciurana, catedrática de Didáctica de las Ciencias Experimentales de la Universitat de Girona

La ponencia de la ex-rectora de la Universitat de Girona ha versado sobre " La cooperación entre universidades con el fin de promover la competencia de la sostenibilidad en los estudiantes universitarios". Su tesis inicial ha sido que la ciencia ayuda a la sostenibilidad, pero la educación también.

Los alumnos que salen de la universidad deben haber incorporado los valores de la sostenibilidad y la tienen que trasladar a las empresas donde se vinculen, para que estos valores se vayan expandiendo. Esto es lo que intenta la educación en todos sus niveles.

¿Como lo hacen las universidades? Un ejemplo es la red University Educators for Sustainability Development. Se han creado estudios especiales, por ejemplo de educación ambiental, y cada universidad, con grados diferentes, han ido incorporando especialmente desde los años 90 un enfoque vinculado con la sostenibilidad. Con la incorporación del concepto de sostenibilidad en las tres dimensiones, ambiental, social y económica, el enfoque se vuelve más complejo, y más si tenemos en cuenta que debe afecta a empresas de todas dimensiones, y organizaciones diversas e incluso las personas.

En el caso de la Universitat de Girona (UdG) han creado diferentes instituciones y grupos de trabajo. Destaca el Instituto de Medio Ambiente, con una visión interdisciplinaria; una Oficina Verde, con un plan de ambientalización de la institución; y se fue avanzando en otras estructuras como en la formación de los profesores por medio del Instituto de Ciencias de la Educación (ICE). Más tarde, en 2013, se creó la Cátedra de RSU, con la voluntad de transferir el conocimiento a las empresas.

También se ponen en marcha grupos de investigación. En 2010 participan en un proyecto interuniversitario europeo sobre ambientalización de los estudios universitarios, formado por 11 universidades tanto europeas como extraeuropeas. Durante cinco años elaboraron un modelo que permitía valorar si unos estudios tenían en cuenta la ambientalización, como si se tenía en cuenta el modelo de relación Norte-Sur, la flexibilidad interdisciplinar, la prospección de escenarios alternativos, presencia de espacios de reflexión entre alumnos y profesores... A partir de ahí se hizo un grupo de trabajo con las universidades catalanas, y paralelamente también con las españolas, un grupo que ahora se llama CRUE-Sostenibilidad, con casi 70 universidades.  

Actualmente el reto es cómo movilizamos el personal académico, ya que en todas partes hay profesorado sensible, pero sólo es una parte, y todo el mundo es respetable en sus prioridades académicas y docentes. Por ello, ahora están en un nuevo proyecto de cinco universidades donde abordan el reto de cómo trabajar un contenido con el profesorado.

Finalmente, explica un DAFO que han hecho, y destaca como fortaleza que tener una cátedra ayuda mucho ya que mejora la conexión entre la universidad y la sociedad.

Mañana martes por la mañana intervendrá Josep Maria Canyelles, sobre la RSE de las pymes y las políticas públicas de fomento.

Anna Maria Geli (UdG): "La ciència ajuda a la sostenibilitat, però l'educació també!"

Està tenint lloc el curs d'estiu a la Complutense de Madrid sobre RSE i pimes "aplicación empresarial, valor añadido y políticas de fomento".
Acaba de tenir lloc la intervenció de la Dra. Anna Maria Geli de Ciurana, catedràtica de Didàctica de les Ciències Experimentals de la Universitat de Girona

La ponència de la exrectora de la Universitat de Girona ha versat sobre "La cooperació entre universitats amb la finalitat de promoure la competència de la sostenibilitat en els estudiants universitaris". La seva tesi inicial ha estat que la ciència ajuda a la sostenibilitat, però l'educació també.

Els alumnes que surten de la universitat han d'haver incorporat els valors de la sostenibilitat i l'han de traslladar a les empreses on es vinculin, per tal que aquests valors es vagin expandint. Això és el que intenta l'educació en tots els seus nivells.

Com ho fan les universitats? Un exemple és la xarxa University Educators for Sustainability Development. S'han creat estudis especials, per exemple d'educació ambiental, i cada universitat, amb graus diferents, han anat incorporant especialment des dels anys 90 un enfocament vinculat amb la sostenibilitat. Amb la incorporació del concepte de sostenibilitat en les tres dimensions, ambiental, social i econòmica, l'enfocament esdevé més complex, i més si tenim en compte que ha d'afecta empreses de totes dimensions, i organitzacions diverses i fins i tot les persones.

En el cas de la Universitat de Girona (UdG) s'han creat diferents institucions i grups de treball. Destaca l'Institut de Medi Ambient, amb una visió interdisciplinària; una Oficina Verda, amb un pla d'ambientalització de la institució; i es va anar avançant en altres estructures com en la formació dels professors per mitjà de l'Institut de Ciències de l'Educació (ICE). Més tard, al 2013, es va crear la Càtedra d'RSU, amb la voluntat de transferir el coneixement a les empreses.

També es posen en marxa grups d'investigació. Al 2010 participen en un projecte interuniversitari europeu sobre ambientalització dels estudis universitaris, format per 11 universitats tant europees com extraeuropees. Durant cinc anys van elaborar un model que permetia valorar si uns estudis tenien en compte l'ambientalització, com ara si es tenia en compte el model de relació Nord-Sud, la flexibilitat interdisciplinar, la prospecció d'escenaris alternatius, presència d'espais de reflexió entre alumnes i professors... A partir d'aquí es va fer un grup de treball amb les universitats catalanes, i paral·lelament també amb les espanyoles, un grup que ara es diu CRUE-Sostenibilidad, amb gairebé 70 universitats.

Actualment el repte és com mobilitzem el personal acadèmic, ja que a tot arreu hi ha professorat sensible, però tan sols és una part, i tothom és respectable en les seves prioritats acadèmiques i docents. Per això, ara estan en un nou projecte de cinc universitats on aborden el repte de com treballar un contingut amb el professorat.

Finalment, explica un DAFO que han fet, i destaca com a fortalesa que tenir una càtedra ajuda molt ja que millora la connexió entre la universitat i la societat.

Demà dimarts al matí intervindrà Josep Maria Canyelles, sobre l'RSE de les pimes i les polítiques públiques de foment.

3.7.16

Es creen els Premis Verema Solidària per combatre la pobresa i l'exclusió social al Penedès - Garraf

  • Es vol recaptar fons per dues entitats socials del territori 
  • Responsabilitat Global participa al jurat per seleccionar les dues entitats destinatàries
 Es creen els Premis Verema Solidària per combatre la pobresa i l'exclusió social (delCamp.cat)

Neixen els premis Verema Solidària. Foto: Cedida

Verema Solidària és un projecte de caràcter social que neix per donar suport a les entitats del Penedès i del Garraf que lluiten contra la pobresa i l'exclusió social, circumscrivint-se en aquesta primera edició a l'àmbit de la Denominació d'Origen Penedès. La iniciativa uneix territori, vi català i solidaritat a partir d'una acció que tindrà lloc el dissabte 2 d'octubre, coincidint amb la campanya de la verema, a les vinyes de Finca Parera, a Sant Llorenç d'Hortons. L'activitat serà oberta a tots els públics i se celebrarà en un ambient festiu i solidari.

Verema Solidària és un projecte de caràcter social que neix per donar suport a les entitats del Penedès i del Garraf que lluiten contra la pobresa i l'exclusió social, circumscrivint-se en aquesta primera edició a l'àmbit de la Denominació d'Origen Penedès. La iniciativa uneix territori, vi català i solidaritat a partir d'una acció que tindrà lloc el dissabte 2 d'octubre, coincidint amb la campanya de la verema, a les vinyes de Finca Parera, a Sant Llorenç d'Hortons. L'activitat serà oberta a tots els públics i se celebrarà en un ambient festiu i solidari.

Amb la seva participació, els assistents contribuiran a recaptar fons per dues entitats socials del territori, prèviament seleccionades. Sota el lema «Talla amb la pobresa», Verema Solidària desenvoluparà un programa d'acció social per etapes. La primera és la convocatòria dels Premis Verema Solidària, que s'ha obert aquest dilluns 13 de juny i s'allargarà fins al pròxim dijous, dia 23 de juny. La segona, tindrà lloc el 4 de juliol, amb l'anunci oficial de les dues entitats a les quals es destinaran els fons del projecte. El dia central de la campanya serà el dissabte 2 d'octubre i, el març de 2017, es presentarà el vi solidari.

Els Premis Verema Solidària són, per tant, el punt de partida del projecte. Fins al 23 de juny, les entitats del tercer sector que treballen a les comarques del Penedès i del Garraf, amb projectes de lluita contra la pobresa i l'exclusió social en aquest territori, han pogut presentar candidatura. Els premis contemplen tot tipus d'entitats, des de menjadors socials a programes de suport a nouvinguts, a joves en risc d'exclusió social o a població que es troba en una situació de marginació. Qualsevol entitat de suport a la inserció i la convivència d'aquests col·lectius dins la societat pot presentar candidatura.

Els projectes seleccionats, escollits per un jurat professional, entre els quals Responsabilitat Global, rebran visibilitat a Verema Solidària i seran els destinataris principals de la campanya de micromecenatge que es posarà en marxa l'1 de setembre a través d'una plataforma de crowdfunding. Els premis es finançaran amb les aportacions dels participants i simpatitzants de Verema Solidària. L'objectiu dels organitzadors és poder destinar a les entitats socials dos premis valorats en 3.000 euros, respectivament, i una formació gratuïta en captació de fons dins de l'àmbit de la D.O. Penedès.

Verema Solidària compta actualment amb el patrocini de Coral Transports, Celler Credo, Consell Regulador de la D.O. Penedès, La Granja i Cafès Novell, i amb el suport dels ajuntaments de Vilanova i la Geltrú i de Vilafranca del Penedès, els consells comarcals de l'Alt i Baix Penedès i del Garraf, i entitats com l'Institut del Cava, l'Associació Catalana de Sommeliers i el CETT (Escola de Turisme, Hoteleria i Gastronomia). Aviat està previst concretar noves adhesions i patrocinis que estan ara en vies de negociació.

El projecte Verema Solidària el promou l'associació Impulsa Fundraising, especialitzada en captació de fons, amb el suport del viticultor Rubén Parera, com a coorganitzador, així com un equip de professionals especialitzats en el sector del tercer sector i del vi que, de forma, altruista treballa per fer possible aquesta acció solidària. Tota la informació sobre la convocatòria i les bases dels Premis es pot trobar a aquest enllaç.

1.7.16

Renfe no envia les factures. Empresa o xiringuito?

Llegeixo que l'Agència Catalana de Consum ha imposat una multa de dos milions d'euros a Renfe per no informar dels preus dels bitllets, després d'advertiments previs. Aquesta setmana també hem llegit que la Guàrdia Civil escorcolla oficines d’Adif a Barcelona i Madrid i que dos alts càrrecs d'Adif repeteixen detenció. I fa unes setmanes més, llegíem que Adif s’oblida de Catalunya a l’hora de complir el pressupost i només executa el 26% del que havia previst. Per no parlar de les vagues reals i encobertes, que s'ajunten amb unes disfuncions horàries motivades per la manca d'inversions que fan complicadíssim confiar en els trens espanyols que operen encara avui en territori català.

No deixa de ser una gota més en les sensacions que usuaris i ciutadania en general podem sentir contra aquest negoci, que es fa dir companyia però que sembla gestionada com un xiringuito. El problema és que presta un servei públic i la seva privatització no ha facilitat ni que deixi de tenir una cultura corporativa pròpia de l'antic règim.

Tot això m'ha fet pensar que vaig demanar una factura a Renfe en data de 16 d'abril, ja fa dos mesos i mig, doncs, per bitllets comprats no en línia. I no he rebut res. Com que ja imaginava que fer una factura legal seria una cosa complicada, vaig escriure-ho en aquest blog:

[ca] Demanar una factura a Renfe
[es] Pedir una factura a Renfe

En aquella reflexió acabava dient: "... he enviat ara mateix un correu a aquesta bústia demanant la factura. Quina alegria que tindré si sóc tan afortunat de rebre la meva factura! [...]  A veure, a veure...".

Doncs, això, a veure, a veure si ara em responen, i sinó haurem d'anar a l'Agència Catalana de Consum. L'única multa útil en termes de bé comú i interès general seria una multa tal que mai més poguessin aixecar el cap i que suposés la seva extinció com a xiringuito de prestació simulada de serveis públics.

Renfe no envía las facturas. ¿Empresa o chiringuito?

Leo que la Agència Catalana de Consum ha impuesto una multa de dos millones de euros a Renfe por no informar de los precios de los billetes, después de advertencias previas. Esta semana también hemos leído que la Guardia Civil registra oficinas de Adif en Barcelona y Madrid y que dos altos cargos de Adif repiten detención. Y hace unas semanas más, leíamos que Adif se olvida de Cataluña a la hora de cumplir el presupuesto y sólo ejecuta el 26% de lo que había previsto. Por no hablar de las huelgas reales y encubiertas, que se juntan con unas disfunciones horarias motivadas por la falta de inversiones que hacen complicadísimo confiar en los trenes españoles que operan aún hoy en territorio catalán.

No deja de ser una gota más en las sensaciones que usuarios y ciudadanía en general podemos sentir contra este negocio, que se hace llamar compañía pero que parece gestionada como un chiringuito. El problema es que presta un servicio público y su privatización no ha facilitado ni que deje de tener una cultura corporativa propia del antiguo régimen.  

Todo esto me ha hecho pensar que pedí una factura en Renfe en fecha de 16 de abril, hace dos meses y medio, de billetes comprados no en línea. Y no he recibido nada. Como ya imaginaba que hacer una factura legal sería algo complicado, lo escribí en este blog:


[ca] Demanar una factura a Renfe
[es] Pedir una factura a Renfe

En aquella reflexión concluía: "... he enviado ahora mismo un correo a este buzón pidiendo la factura. ¡Qué alegría que tendré si soy tan afortunado de recibir mi factura! [...] a ver, a ver...".

Pues eso, a ver, a ver si ahora me responden, y sino tendremos que ir a la Agència Catalana de Consum. La única multa útil en términos de bien común e interés general sería una multa tal que nunca más pudieran levantar la cabeza y que supusiera su extinción como chiringuito de prestación simulada de servicios públicos.

[ENTREVISTA] La revista Modaes publica una entrevista a Josep Maria Canyelles sobre "fast fashion" & RSE

[ca] La revista Modaes publica una entrevista a Josep Maria Canyelles sobre "fast fashion" i Responsabilitat Social de les Empreses, amb reflexions sobre el sector de la moda. Aquest dimecres, l'expert en RSE ha intervingut a la Jornada Texmeeting by Texfor, dedicada a la sostenibilitat en el sector tèxtil i la moda, que ha tingut lloc dins la passarel·la 080 Barcelona Fashion.

[es] La revista Modaes publica una entrevista a Josep Maria Canyelles sobre "fast fashion" y Responsabilidad Social de las Empresas, con reflexiones sobre el sector de la moda. Este miércoles, el experto en RSE ha intervenido en la Jornada Texmeeting by Texfor, dedicada a la sostenibilidad en el sector textil y la moda, que ha tenido lugar en la pasarela 080 Barcelona Fashion.



30 JUN 2016
Back Stage S. Riera



Josep Maria Canyelles (Vector 5): “El ‘fast fashion’ se agota porque los costes laborales tienden siempre a subir”
 

Josep Maria Canyelles es socio fundador de la consultora Vector 5, especializada en responsabilidad social corporativa (RSC). Desde hace más de una década, el experto se dedica a promover la RSC a través de iniciativas como Responsabilidad Global, en la que está implicada Mango. Canyelles también coordina Respon.cat, para el desarrollo de la RSC en Cataluña, y asesora políticas públicas y organizaciones empresariales como la Cámara de Comercio de Barcelona y el Consejo de Cámaras de Comercio de Cataluña, además de colaborar como docente en diferentes universidades y programas formativos de altos directivos. Canyelles participó en la última edición de Texmeeting, que organiza la Confederación de la Industria Textil (Texfor).

Pregunta: ¿La moda es socialmente responsable?
Respuesta: Cada sector debe determinar qué materias tiene en responsabilidad social y hay que evaluarlos en consecuencia, sobre cómo gestionan su responsabilidad. Una empresa petrolera, por ejemplo, puede cambiar su visión y pasar de proveer petróleo a alternativas energéticas. Se trata de observar cómo lo hacen para reorientar su modelo de negocio.

P.: No obstante, ¿podría evaluarnos al sector?
R.: Es diferente si se mira desde un punto de vista local, que parte de un proceso destinado a captar oportunidades, o desde el ámbito internacional, donde suple la falta de normativa en materia laboral y medioambiental. En el primer caso, la tendencia es ir a más, mientras que en el segundo, irá a menos. A medida que el marco legal en países como Bangladesh, China e India sea más exigente, el actual sentido sustitutivo de la responsabilidad social no tendrá sentido porque quedará cubierto por la ley. La rsc pasará entonces de una orientación sólo de riesgos a saber captar oportunidades para desarrollar la calidad de vida o el talento de las personas, aspectos que ahora quedan muy lejanos, ya que deben orientarse a garantizar los derechos humanos.


P.: ¿Puede el fast fashion ser sostenible?
R.: El fast fashion se basa precisamente en producir en países en desarrollo donde el marco legal laboral es bajo. Las empresas que buscan la excelencia en sostenibilidad por ahora están al margen, ya que el grueso del sector continúa basando su modelo de negocio en precio.

P.: ¿Es sostenible a largo plazo este modelo?
R.: En un escandallo de costes, un pequeño incremento salarial debería tener una repercusión mínima. Este modelo, en cambio, en el que la competencia por precio es tan agresiva, hace que sea imposible un aumento por mínimo que sea. Por otro lado, es un modelo que se agota, porque los costes laborales tienden siempre a subir, tal y como ha ocurrido en China. Puede durar veinte o treinta años más, pero se agotará. Tiene realmente un lastre si es incapaz de subir el coste laboral unos céntimos.

P.: ¿La economía circular será posible en la moda?
R.: Propone un cambio radical, que con el tiempo se irá produciendo. No tiene sentido la lógica lineal de fabricar, utilizar y tirar. La economía circular parte de la idea de que los recursos naturales son fáciles de obtener y baratos. Esta es una lógica perversa. Ahora la pregunta es: ¿cómo se pueden aprovechar al máximo los recursos naturales? Exige un gran esfuerzo de ir innovando, experimentando y aplicando buenas prácticas. Implica un giro cultural y de confianza entre las empresas, de crear espacios de simbiosis.


P.: ¿Están las empresas preparadas para este cambio radical?
R.: Bien… implica que entren en tu casa. La cadena se integra realmente hasta el nivel de conocerse. Si dejas entrar a un socio en tu casa, no puedes engañarlo.

P.: ¿Y los empresarios? ¿Falta un cambio de mentalidad?
R.: Cada vez hay más empresarios más involucrados, pero todavía se tiene la visión de empresa propia de un tendero, que cada día abre la caja y si hay dinero quiere decir que la empresa va bien. Y así se limita mucho la visión estratégica para la excelencia en el negocio.

P.: ¿Hay que creérselo?
R.: Hay empresas que no creen ni en responsabilidad social ni en sostenibilidad, pero que actúan de manera correcta. En estos casos, es importante que estas buenas prácticas se conviertan en parte de los valores de la empresa y de sus personas.


P.: Las empresas, en el futuro, ¿serán sostenibles sí o sí?
R.: Siempre habrá empresas mediocres. Nuestra sociedad deja espacio para las empresas mediocres. Pero si se quiere destacar en el mercado, debes apostar por ello.

P.: Con este alud de información, se dice que el consumidor está empoderado y empieza a presionar sobre responsabilidad social…
R.: Por desgracia, por ahora sólo hay campañas de denuncia, que terminan como una mancha en la reputación de las empresas. Al consumidor, le falta dar con la pregunta concreta. ¿Qué le dice el consumidor a la dependienta? ¿Algo así como ‘¿es ropa limpia?’? En alimentación es más fácil. Puedes preguntar, por ejemplo, ¿cuánto pavo lleva el fiambre de pavo?

P.: Antes se hablaba de responsabilidad social y ahora, de sostenibilidad. ¿Es lo mismo?
R.: No, responsabilidad social implica sostenibilidad y otros elementos. Es decir. Esperamos de una empresa que tenga un compromiso de honestidad, de ética. Pero, ¿es suficiente?


P.: Entiendo que no…
R.: Es necesario también que la empresa sea sostenible, que como resultado minimice el impacto negativo y maximice el positivo. Y pregunto de nuevo, ¿es suficiente?

P.: Supongo de nuevo que no…
R.: No es suficiente con ser ético y sostenible. Es necesario saberlo gestionar para que aporte resultados y para ello es necesario tener claras dos cuestiones: por un lado, identificar y dialogar con los grupos de interés, y tener claros los temas clave para la empresa, y por otro lado, rendir cuentas con ellos a través de la transparencia. Una empresa puede ser ética y sostenible, pero si no es transparente no es socialmente responsable.

P.: El nivel de exigencia es mucho más elevado con la responsabilidad social…
R.: Una cosa son las buenas prácticas medioambientales y laborales y otra es la responsabilidad social. En muchos casos se confunden. La responsabilidad social es un estilo de gestión que se tiene que concretar con buenas prácticas.


P.: ¿Cómo identifica una empresa sus “temas clave”?
R.: Muchos empresarios piensan que saben lo que hacen bien y lo que hacen mal en su empresa. Pero esta no es una decisión unilateral que decide sólo el empresario. Este tiene que escuchar lo que dicen de la empresa sus grupos de interés. Debe dialogar con ellos sobre cómo les afecta la empresa y, a partir de aquí, discernir cuáles son sus temas clave en responsabilidad social.

P.: ¿Las memorias de responsabilidad social son las que aportan transparencia?
R.: Tener una memoria de sostenibilidad no presupone que seas una empresa socialmente responsable. La transparencia tampoco es la panacea de todo. Con la aprobación de la Ley de la Transparencia, los Gobiernos publican un montón de datos en sus páginas webs, pero ¿son realmente transparentes?

P.: ¿Hay manera de medir la transparencia?
R.: Normalmente se publican datos que no necesariamente responden a lo que la ciudadanía les pide. En el caso de las empresas, tener una memoria está bien, pero tampoco es lo más importante. Lo importante es empezar a gestionar la transparencia en el día a día, ser ágiles en saber qué quiere conocer la gente de ti y dar una respuesta inmediata. Es la responsabilidad social mal entendida. Hay empresas del Ibex con excelentes memorias de sostenibilidad que pagaban a sus proveedores a 200 días… ¿qué contaban en ellas?


P.: ¿A quién interesan estas memorias de sostenibilidad?
R.: Muchas de ellas responden a la reputación y se dirigen a inversores institucionales. No es obligatoria hacerla, pero si no responde a lo que es, es un engaño. El objetivo de la responsabilidad social es crear valor para todos los grupos de interés, no sólo para los accionistas.

27.6.16

Acte de presentació de l’Anuari 2015 de la Iniciativa per a la Reforma Horària, amb la intervenció de Josep Maria Canyelles

  • Divendres 8 de juliol se celebrarà l’Acte de presentació de l’Anuari 2015 de la Iniciativa per a la Reforma Horària
  • Respon.cat presentarà el Reconeixement Reforma Horària en l’Acte de presentació de l’Anuari 2015 de la Reforma Horària.



Programa

Benvinguda: Isabel Buesa, directora general d’ENDESA Catalunya
Ponència: Joan-Francesc Pont, catedràtic de Dret financer i tributari dela UB
Intervencions
  • Lluís Casado, membre del Consell Assessor per a la Reforma Horària i Fundació Factor Humà
  • Josep Maria Canyelles, coordinador de Respon.cat
  • Ricardo Alfaro, president d’AEDIPE Catalunya
Cloenda: Neus Munté, consellera de la Presidència del Govern de la Generalitat
Conducció: Xantal Llavina, periodista i presentadora

Cafè Networking de 9 h a 9.30 h
Espai Endesa. Av. de Vilanova (entre Roger de Flor i Nàpols)
Confirmeu la vostra assistència a info@reformahoraria.cat
Accés al programa


Últimes entrades relacionades:

Quarta edició del Texmeeting by Texfor, juny 29, dedicada a la sostenibilitat en el sector tèxtil i la moda

  • Josep Maria Canyelles intervindrà a la taula rodona sobre Factors de sostenibilitat en el sector tèxtil
  • La sostenibilitat del sector és cada vegada un element més de competitivitat i gestió de riscos
La quarta edició del Texmeeting by Texfor, organitzada per la Confederació de la Indústria Tèxtil - Texfor, estarà dedicada enguany a la sostenibilitat en el sector tèxtil i la moda. L'esdeveniment tindrà lloc el matí del 29 de juny a les instal·lacions del INEFC de Barcelona, a Montjuïc, en el marc del 080 Barcelona Fashion.

Conceptes i valors com la preservació del medi ambient, l'economia circular, la petjada de carboni, l'eficiència i l'estalvi de recursos o la responsabilitat social, convergeixen en el terme Sostenibilitat; un atribut que les nostres empreses han de capitalitzar en un mercat global cada vegada més sensibilitzat.
080 Barcelona Fashion
080El 080 Barcelona Fashion és una iniciativa promoguda des de la Generalitat de Catalunya per impulsar la creativitat i talent dels joves dissenyadors. Després de diversos anys d'èxits, ha evolucionat incorporant a grans marques de la moda espanyola, sent ja referent europeu.
El 080 se celebra amb caràcter bianual, al gener i juliol, i el seu principal esdeveniment són les desfilades de col·leccions de joves dissenyadors i de marques espanyoles de moda que focalitzen el disseny nacional. Això es complementa amb activitats paral·leles com exposicions de producte, presentacions i conferències. L'edició de juliol 2016 tindrà lloc a la seu d'INEFC de Barcelona, ​​del dia 2016.06.27 al 2016.07.01.


Programa (PDF)
 
09'00 - 09'30 h Acreditacions
09'30 - 10'00 h Presentació
  • Francesc Llonch, President de Texfor
  • Miquel Rodríguez, Gerent del Consorci de Comerç, Artesania i Moda. Generalitat de Catalunya
10'00 - 10'45 h Un enfocament global cap a la sostenibilitat
  • Cristiano Dreszig, cap de màrqueting. Bluesign Technologies AG
10'45 - 11'30 h El model de sostenibilitat de G-Star Raw
  • Sara Fessler, especialista en medi ambient i en llista de substàncies restringides. G-Star Raw
11'30 - 12'15 h Cafe
12'15 - 13'30 h Taula rodona
Factors de sostenibilitat en el sector tèxtil
  • Josep Maria Canyelles, Soci-consultor de Vector 5 · Excel·lència i Sostenibilitat
  • Ignasi Cubiñá, Director d'Eco Intelligent Growth
  • Begoña García, Responsable de processos sostenibles de l'equip Brain Box de Jeanología
  • Encarna Ruiz, Dep. De teoria i desenvolupament del disseny a ESDI
  • Modera: Pilar Riaño, Modaes.es
13'30 - 14'00 h Organic Cotton Colours i la seva estratègia de sostenibilitat
  • Santi Mallorquí, CEO de Organic Cotton Colours
14'00 - 14'15 h Cloenda
  • Jaume Balaguer, vicepresident de Texfor
14'15 h Lunch  
Veure ponents:

Institut Nacional d’Educació Física de Catalunya INEFC
Carrer de l’Estadi, 12-22. Barcelona
Inscripcions: http://texmeetingbytexfor.com/inscripciones
Programa
Servei de traducció simultània

Cuarta edición del Texmeeting by Texfor, 29 Junio, dedicada a la sostenibilidad en el sector textil y la moda

  • Josep Maria Canyelles intervendrá en la mesa redonda sobre Factores de sostenibilidad en el sector textil
  • La sostenibilidad del sector es cada vez un elemento más de competitividad y gestión de riesgos
La cuarta edición del Texmeeting by Texfor, organizada por la Confederación de la Industria Textil – Texfor, estará dedicada este año a la sostenibilidad en el sector textil y la moda. El evento tendrá lugar la mañana del 29 de junio en las instalaciones del INEFC de Barcelona, en Montjuïc, en el marco del 080 Barcelona Fashion.

Conceptos y valores como la preservación del medioambiente, la economía circular, la huella de carbono, la eficiencia y el ahorro de recursos o la responsabilidad social, convergen en el término Sostenibilidad; un atributo que nuestras empresas han de capitalizar en un mercado global cada vez más sensibilizado.

080 BARCELONA FASHION
080El 080 Barcelona Fashion es una iniciativa promovida desde la Generalitat de Catalunya para impulsar la creatividad y talento de los jóvenes diseñadores. Tras varios años de éxitos, ha evolucionado incorporando a grandes marcas de la moda española, siendo ya referente europeo.

El 080 se celebra con carácter bianual, en enero y julio, y su principal evento son los desfiles de colecciones de jóvenes diseñadores y de marcas españolas de moda que focalizan el diseño nacional. Esto se complementa con actividades paralelas como exposiciones de producto, presentaciones y conferencias. La edición de julio 2016 tendrá lugar en la sede de INEFC de Barcelona, del día 27/06/2016 al 01/07/2016.


Programa (PDF)
 
09’00 – 09’30 h Acreditaciones
09’30 – 10’00 h Presentación
  • Francesc Llonch, Presidente de Texfor
  • Miquel Rodríguez, Gerent del Consorci de Comerç, Artesania i Moda. Generalitat de Catalunya
10’00 – 10’45 h Un enfoque global hacia la sostenibilidad
  • Christian Dreszig, Head of Marketing. Bluesign Technologies ag
10’45 – 11’30 h El modelo de sostenibilidad de G-Star Raw
  • Sara Fessler, Restricted Substance List and Environmental Specialist. G-Star Raw
11’30 – 12’15 h Coffee break
12’15 – 13’30 h Mesa redonda
Factores de sostenibilidad en el sector textil
  • Josep Maria Canyelles, Socio-consultor de Vector 5. Excelencia y Sostenibilidad
  • Ignasi Cubiñá, Director de Eco Intelligent Growth
  • Begoña García, Responsable de processos sostenibles del equipo Brain Box de Jeanologia
  • Encarna Ruiz, Dpto. de teoria y desarrollo del diseño en ESDI
  • Modera: Pilar Riaño, Modaes.es
13’30 – 14’00 h Organic Cotton Colours y su estrategia de sostenibilidad
  • Santi Mallorquí, CEO de Organic Cotton Colours
14’00 – 14’15 h Clausura
  • Jaume Balaguer, Vicepresidente de Texfor
14’15 h Lunch

Ver ponentes:

Institut Nacional d’Educació Física de Catalunya INEFC
Carrer de l’Estadi, 12-22. Barcelona
Inscripciones: http://texmeetingbytexfor.com/inscripciones
Programa
Servicio de traducción simultánea

25.6.16

[ARTICLE] "Castells de focs amb l'RSE?", a Món Empresarial @mon_empresarial

  • Article de Josep Maria Canyelles publicat a la revista Món Empresarial (segon trimestre 2016)
  • La reflexió s'ubica a la secció Decàleg d'experts - Món dirigent, i pretén mostrar una visió crítica davant certs usos de l'RSE.
Per més que una empresa faci col·laboracions socials o hagi incorporat bones pràctiques de gestió ambiental, no es pot parlar en absolut de responsabilitat social si resulta que alhora practica l'elusió fiscal o escanya les pimes proveïdores fins a dessagnar-les.  

Massa sovint ens hem de queixar de les incoherències de la presumpta responsabilitat social de què fa gala alguna empresa.

Però no cal gratar gaire per captar que darrere algunes afirmacions no hi ha compromís o bé aquest afecta sols una part de l'organització.

L'RSE ha de mostrar una aplicació en tots els vectors d'impacte de l'empresa, ja sigui laboral, ambiental, econòmic, social o en el seu bon govern. Una aplicació parcial, que deliberadament cerqui un rendiment reputacional en unes dimensions mentre que miri cap a una altra banda en la resta, no és RSE. Hem de reconèixer que amb algunes bones pràctiques es poden fer castells de focs a l'hora de voler vendre una imatge no ajustada a la realitat. Cal saber-ho i dir-ho.

Aquests anys de crisi algunes grans empreses han pagat els seus proveïdors a 100, 200 i 300 dies, provocant la desaparició de pimes ben gestionades que han tingut un problema d'accés al crèdit. Mentre pagaven tard obtenien grans beneficis. Alguns estudis mostren que un terç del seu benefici provenia de guanys financers pel retard en els pagaments. Que no ens parlin d'RSE!

I benvinguda sigui la crítica, però no contra l'RSE, per descomptat, sinó contra aquelles empreses que diuen equívocament que fan RSE. Que diguin que fan filantropia o ecoeficiència! Però que no confonguin l'opinió pública i els grups d'interès referint-se a RSE.

A una empresa no se li demana que sigui perfecta en la seva RSC, ja que darrera l'RSE hi ha un procés d'aprenentatge i de millora permanent que es va construint damunt una realitat canviant que cal anar comprenent i interpretant. Però, si parlem d'RSE, sí que se li demana que el seu enfocament sigui integral, és a dir, que afecti tota l'organització, de dalt a baix i d'una àrea a una altra.

Josep Maria Canyelles
Coordinador de Respon.cat i soci-consultor de Vector 5 · Excel·lència i Sostenibilitat

Món empresarial és una revista d'economia i empresa, nacional i internacional, on experts escriuen sobre direcció i temes d'interès global. Aquest número ja forma part de la nova etapa en què el format i els continguts s'han adaptat per a esdevenir una revista de primera línia sobre economia i empresa, amb entrevistes a les màximes autoritats mundials.
Anterior article a Món Empresarial:
8.6.15 "La base d'una responsabilitat social empresarial", a Món Empresarial