El secretari d'organització de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) afirma que les pimes i les multinacionals no tenen objeccions al procés de recuperació de la sobirania per a Catalunya.
Josep Rull afirma que veiem molta complicitat amb la petita i mitjana empresa
d'aquest país, que és la que pateix més aquesta situació de dependència
en tants aspectes...
Si bé expressa més prevenció respecte a les grans corporacions del país i que serà un procés molt complex, afirma que hi ha camí. Alhora, el
que creiem que serà molt fàcil són les multinacionals, que tenen gran
capacitat d'adaptació a nous entorns. Una Catalunya més sobirana els
dóna més possibilitats de fer negoci i prosperar.
És bo que la classe política vagi mostrant obertament aquestes reflexions ja que des d'una òptica de responsabilitat social, cal assegurar que un procés de secessió es faci en condicions pacífiques, democràtiques, respectant els drets humans, però també procurant minimitzar els impactes negatius que se'n puguin derivar per a diferents grups d'interès, i molt especialment les empreses. En el cas de Catalunya, la possibilitat d'aquest procés es planteja seguint aquests criteris i fins i tot es podria dir que cada cop més a partir d'un major interès dels agents econòmics, que veuen altament perjudicats els seus interessos i possibilitats de desenvolupament.
Aquestes són dues de les preguntes que inclou l'entrevista:
Has tingut un paper molt important a nivell intern en la campanya pel pacte fiscal. Quins són els eixos?
La nostra missió és guanyar una majoria social. Tota l'estructura del partit la posem al servei d'aquest procés que s'expressa ara en la hisenda pròpia. La campanya pretén que la militància facin d'elements dinamitzadors dels seus entorns per a explicar fonamentalment dues coses. D'una banda que tenim un dèficit fiscal absolutament sagnant. La nostra condició de ciutadans del Regne d'Espanya ens costa de mitjana a cada català 170 euros al mes, que paguem i que no retornen en res. És el nostre peatge per ser espanyols. El segon element a explicar és que hem de fer un pas endavant, una hisenda pròpia similar a la que tenen bascos i navarresos. Aquí hi ha dos elements irrenunciables. D'una banda sortir del règim comú, per tant tenir una relació bilateral amb l'estat. De l'altra cal tenir la caixa i la clau de la caixa. Tot plegat ho volem perquè considerem que Catalunya genera prou riquesa com per no haver de patir com ho estem fent. Per tant el pacte fiscal està al servei de sortir de la crisi, crear ocupació i enfortir l'estat del benestar. En conseqüència va molt lligat hisenda pròpia i justícia social.
Però el teixit econòmic ho veu amb bons ulls?
Cada vegada més. Saben que l'alternativa no és viable. Pujol diu que el que sap del cert és que l'actual situació no és viable. Cal reaccionar, i n'estem convençuts que aquest anàlisi cada vegada és més compartit. Sobretot veiem molta complicitat amb la petita i mitjana empresa d'aquest país, que és la que pateix més aquesta situació de dependència en tants aspectes. Nivells d'inversió, acarnissament en inspeccions d'hisenda... També hem de veure que grans corporacions del país estiguin en la mateixa onada. Serà un procés molt complex, però hi ha camí. El que creiem que serà molt fàcil són les multinacionals, que tenen gran capacitat d'adaptació a nous entorns. Una Catalunya més sobirana els dóna més possibilitats de fer negoci i prosperar. Tornant a l'inici de l'entrevista, abans els independentistes érem una minoria i ara s'ha situat en la centralitat del país.
Podeu llegir l'entrevista sencera a Tribuna.cat: "Veiem més a prop l'objectiu de l'estat propi"
Has tingut un paper molt important a nivell intern en la campanya pel pacte fiscal. Quins són els eixos?
La nostra missió és guanyar una majoria social. Tota l'estructura del partit la posem al servei d'aquest procés que s'expressa ara en la hisenda pròpia. La campanya pretén que la militància facin d'elements dinamitzadors dels seus entorns per a explicar fonamentalment dues coses. D'una banda que tenim un dèficit fiscal absolutament sagnant. La nostra condició de ciutadans del Regne d'Espanya ens costa de mitjana a cada català 170 euros al mes, que paguem i que no retornen en res. És el nostre peatge per ser espanyols. El segon element a explicar és que hem de fer un pas endavant, una hisenda pròpia similar a la que tenen bascos i navarresos. Aquí hi ha dos elements irrenunciables. D'una banda sortir del règim comú, per tant tenir una relació bilateral amb l'estat. De l'altra cal tenir la caixa i la clau de la caixa. Tot plegat ho volem perquè considerem que Catalunya genera prou riquesa com per no haver de patir com ho estem fent. Per tant el pacte fiscal està al servei de sortir de la crisi, crear ocupació i enfortir l'estat del benestar. En conseqüència va molt lligat hisenda pròpia i justícia social.
Però el teixit econòmic ho veu amb bons ulls?
Cada vegada més. Saben que l'alternativa no és viable. Pujol diu que el que sap del cert és que l'actual situació no és viable. Cal reaccionar, i n'estem convençuts que aquest anàlisi cada vegada és més compartit. Sobretot veiem molta complicitat amb la petita i mitjana empresa d'aquest país, que és la que pateix més aquesta situació de dependència en tants aspectes. Nivells d'inversió, acarnissament en inspeccions d'hisenda... També hem de veure que grans corporacions del país estiguin en la mateixa onada. Serà un procés molt complex, però hi ha camí. El que creiem que serà molt fàcil són les multinacionals, que tenen gran capacitat d'adaptació a nous entorns. Una Catalunya més sobirana els dóna més possibilitats de fer negoci i prosperar. Tornant a l'inici de l'entrevista, abans els independentistes érem una minoria i ara s'ha situat en la centralitat del país.
Podeu llegir l'entrevista sencera a Tribuna.cat: "Veiem més a prop l'objectiu de l'estat propi"
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada