Us aporto les notes que he pres de la sessió 6. Entitats no lucratives. Noves eines per a la rendició de comptes.
Fa un any es parlava en aquest mateix fòrum sobre la transparència de les ONL, en aquell moment perquè era recent l’escàndol en la gestió de la Fundació Palau de la Música Catalana. Però més enllà de la circumstància concreta, la transparència en la rendició de comptes de les ONL és un aspecte que va creixent en rellevància, ja sigui per implantació voluntària o per disposicions que afecten el sector.
Aquesta taula ha permès conèixer l’estat de situació des de diferents perspectives, començant pel propi sector. Eduard Ballester, director tècnic de la Federació Catalana d’ONG per al Desenvolupament ha presentat el seu sector i, en general, el sector no lucratiu i ha entrat en la necessitat de començar a fer un tipus de transparència més enllà de la purament financera per passar a un tipus de balanç social.
El Codi de conducta de la FCONGD es va aprovar al 1987 (un any després es va fer l’espanyol) i no es vincula tant a possibles escàndols sinó a un procés del propi sector, especialment motivat pel creixement del sector. A Catalunya hi ha 600 ONGD, quan a Dinamarca n’hi ha sols 35. Als anys 90 es vam multiplicar per quatre.
Afirma que hi ha ONGS pirates i hi ha pirates a les ONGD. Entre les primeres, esmenta Intervida i Anesvad. En tot cas, manifesta que no n’hi ha cap a la FCONGD.
Explica què és el Codi Ètic de la FCONGD, sobre la identitat del sector, els criteris d’actuació, criteris d’organització, de comunicació i també sobre l’aplicació ja que és obligatori per a les entitats membres, hi ha un comitè que vetlla pel seu acompliment i fins i tot preveu sancions.
El Codi és un document viu, que es va actualitzant en el sentit de reinterpretar respecte, per exemple, com s’entén la independència i la transparència. I al 2010 van elaborar el que en diuen el semàfor del codi ètic, per a transformar el codi en indicadors mesurables i comunicables. Han intentat transformar el CE en una eina pràctica, a través d’una autoregulació, aspecte que queda al marge dels auditors. L’eina s’ha estructurat en dos blocs, indicadors de transparència i indicadors de bon govern.
Per la seva banda, Ferran Busquet, Soci de Busquet Estudi Jurídic, SL, Censor Jurat de Comptes, explica quin és el marc jurídic que afecta les associacions i fundacions a Catalunya i també a l’Estat espanyol, tant en la seva dimensió jurídica com també en allò que afecta de la llei 30/2007, de contractes del sector públic.
Des del punt de vista fiscal hi ha algunes especificitats. Les rendes d’Impost de Societats estan majoritàriament excloses. Encara hi ha fundacions que no funcionen amb el Pla Comptable del sector sinó amb el general, mercantil. Des del punt de vista d’auditoria hi ha diferències clau. Persgueixen finalitats d’interès general, no generar beneficis, malgrat que han de ser sostenibles.
Xavier Campà, subdirector general d’Entitats Jurídiques del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya, ha explicat que s’està ultimant una reforma de la llei del Llibre tercer del Codi Civil, que afecta les fundacions especialment. En els pocs anys que porta funcionant, s’han adonat que hi havia aspectes que calia agilitar per millorar-ne el funcionament, a més de la necessitat d’incorporar els elements de simplificació administrativa d’acord amb les directrius europees.
A més, hi ha un grup de treball al Col·legi que està treballant en l’adaptació de Pla comptable del sector no lucratiu al nou pla general comptable. Ja van pel 4t esborrany, de 170 pàgines.
- Coordinador: Joan Miró, Membre del Grup Sectorial d’Entitats no lucratives del CCJCC, Soci de GM Auditors, SL
- Ponents:
- Xavier Campà, Subdirector General d’Entitats Jurídiques del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya
- Eduard Ballester, Director Tècnic de la Federació Catalana d’ONG per al desenvolupament
- Ferran Busquet, Soci de Busquet Estudi Jurídic, SL, Censor Jurat de Comptes
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada