Debat de l'acampada de Barcelona

He estat fent un cop d'ull al bloc de l'acampada de Barcelona i, per la percepció que me n'he endut, hi he fet una aportació que transcric aquí. La referència inicial al fet que l'arbre no aguantarà tantes branques és en resposta a un participant que considerava que amb tantes derivades el debat es fa impossible i desvia l'atenció cap a una enorme diversitat de branques:


Efectivament l'arbre no aguantarà tantes branques! Sóc nou al debat i potser solament faré una aportació, per si pot ser d'ajut. Tinc la sensació que s'estan posant elements ideològics de cadascú (especialment esquerranosos). Segurament per a tothom és difícil evitar-ho. El meu punt de vista és que caldria centrar-se en el que pot sumar el gran gruix de la població: enfortiment i aprofundiment en la democràcia. La democràcia serveix per decidir què volem fer, però ara el que toca és reforçar una democràcia que s'ha quedat en molt formal.

El gran salt a fer és el dret a decidir. Els ciutadans hem de conquerir el dret real de decidir el nostre futur. Això té riscos i cal una repolitització de la societat, que la gent militi en partits o creï espais de debat polític i influències nous.

Crec que una dinàmica de participació ciutadana és fonamental, però no de la manera que s'ha fet a casa nostra en aquests anys... La participació sols es pot fer si la ciutadania disposa d'informació comparada, i això demana una transparència qualitativa que ni les administracions estan mostrant.

Però sobretot vol dir que puguem en primer lloc decidir quins són els temes a decidir. I per descomptat que les llibertats nacionals són un tema fonamental. Les fronteres han vingut històricament determinades per guerres i matrimonis. No és lògic que avui hi hagi mecanismes democràtics per a canviar-les allà on es vulgui? Aquest és un tema fonamental ja que exemplifica si som els ciutadans els que triem els temes o aquests ens vénen marcats.

I són molts altres els temes en el quals jo voldria decidir. Per exemple si hem de rescatar els bancs o no. Però això requereix debat, contrastar pros i contres, saber les conseqüències i finalment votar-ho en un referèndum. Jo hi estic d'acord. Però jo no crec que l'acampada hagi de demanar el retorn dels diners, etc, sinó el dret democràtic del poble a decidir-ho. El dret a decidir és el focus, és el fonament de l'enfortiment democràtic.

Però Espanya no podrà mai enfortir la democràcia perquè una democràcia autèntica pot suposar que democràticament algunes nacions considerin que volen governar els seus destins. És a dir, sóc pessimista sobre les possibilitats que a nivell estatal es pugui desenvolupar un model d'aprofundiment democràtic perquè l'estat no ho suportaria. Si no accepten que la democràcia vol dir poder posar totes les demandes pacífiques damunt la taula no hi podrà haver salt qualitatiu.

Proposo que us oblideu d'algunes propostes excessivament tendencioses políticament i us centreu en la qualitat democràtica, en el dret a decidir.

http://acampadabcn.wordpress.com/documents/demandes/#comment-2394

PD: Em sembla que entre els reptes que tenim per a una democràcia de major qualitat, a més del central i formal que he indicat més amunt, serien aquests:

• Dignificació de l'acció política. Retrobar elements de poder per a la política que permetin reequilibrar la seva força avui perduda en benefici de l'economia. No és un clam contra l'economia sinó per un cert control damunt aquesta (a càrrec d'una política que sigui tanmateix més responsable!). Control absolut i limitació a la capacitat dels partits per a endeutar-se, ja que condiciona la seva independència per a prendre decisions.
• Fomentar mecanismes de participació ciutadana basats en l'empoderament de la ciutadania, cosa que requereix informació qualitativa i comparada aportada per mitjà de la transparència socialment responsable de les administracions i empreses. Alhora obertura dels partits polítics a la participació de majors segments de població.
• Sostenibilitat de les inversions públiques, tant en el sentit que es puguin mantenir en el futur com en el sentit que no difereixin el cost d'inversió a generacions futures.
• Formular sistemes fiscals internacionals, que evitin la deslocalització de capitals. No es pot criticar la reducció de l'impost de successions sense adonar-se que altrament els propietaris es deslocalitzen.
• Incorporació d'actituds compromeses i conscients per part de la ciutadania, tant en la compra, com en les inversions o en les seves relacions laborals o socials. L'empoderament també vol dir atorgar a cada persona la responsabilitat del futur col·lectiu. Exigència ciutadana per tal que les empreses i organitzacions apliquin criteris de responsabilitat social.