Amb aquest paràgraf comença un article que acabo de llegir, l'autor del qual és Carles Campuzano, la persona que des de la seva posició de Diputat va liderar amb gran convicció les negociacions per a la finalització d'aquesta pràctica, absolutament caduca, que prenia un any de la vida de molts joves, que inculcava valors bel·licistes, masclistes i espanyolistes, i que no responia ni en concepte ni en format ni a les necessitats de defensa ni a la sensibilitat de la població.
Vaig tenir la sort de no haver de perdre un any de la meva vida i no de haver d'arrossegar-me davant les pràctiques personalment i nacionalment humiliants que comportava el servei militar obligatori a l'estat espanyol. M'hauria fet objector però no em va caler, ja que les pròrrogues per estudis universitaris em va permetre deixar passar molt temps. I quan ja va tocar vaig poder al·legar malalties... El fet de coindicir amb una gran quantitat de persones a incorporar-se a files va comportar uns grans excedents de 'cupo' i va facilitar molts excedents i la consideració d'inútils a la majoria dels que vam al·legar alguna cosa.
Uns anys més tard em va tocar assumir professionalment la responsabilitat de procedir a fer el tancament de la Prestació Social Substitutòria, en part delegada a la Generalitat de Catalunya, i definir mesures per a reduir l'impacte d'aquesta finalització en moltes entitats sense ànim de lucre, que havien desenvolupat nous serveis gràcies a les persones que hi tenien destinades.
Avui, tanmateix, el servei militar encara és obligatori en molts països. Per això m'ha semblat oportú afegir-me al grup del Facebook de "European Bureau for Conscientious Objection / Bureau Europeen pour l'Objection de Conscience". EBCO-BEOC és una ONG euriopea de drets civils que treballa pel ple reconeixement del dret a l'objecció de consciència del servei militar obligatori.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada