A dins de l'ordinador hi ha tot de petits japonesos fent-lo funcionar

Poc podíem imaginar que la transcripció de missatges SMS era un servei amb sorpresa
Article publicat a Jornal.cat

Recordeu l'inici de l'època informàtica que vivim? Davant la sorpresa pel que començaven a fer els ordinadors algú sempre feia el comentari graciós sobre els petits japonesos que hi havia dins de l'aparell per a fer-lo funcionar.

El fàcil acudit encara ens ve al cap aplicat a situacions similars. Per exemple, quan es va començar a fer servir la tècnica per a passar els missatges de veu de la telefonia a missatges escrits. Més d'un hem pensat que com s'ho deuen fer, ja que transcriure un missatge de telèfon, en llengües diferents, accents diversos, i velocitats i pronúncies a gust del consumidor, no és una empresa senzilla.

Per això, podíem arribar a pensar: goita, aquí darrere deu haver-hi algú transcrivint, he, he, he... Faria gràcia creure-s'ho, però no passa de ser un acudit fàcil ja que en l'estadi de desenvolupament tècnic que ha assolit la nostra civilització és evident que la traducció és feta automàticament, per mitjà d'algoritmes perfeccionats constantment.

D'altra banda, ja es veu que no seria sostenible econòmicament un sistema de transcripció, i que no podria suportar la immediatesa requerida. I per si, deixant-te endur per somnis de ciència-ficció inversa, encara tinguessis algun dubte, sols has de pensar que seria massa fort que havent venut el servei com automatitzat no fos real. I que per tant es poguessin produir situacions de vulneració de la privacitat i la intimitat. Quines coses de pensar!!!

Doncs vés per on, que no són japonesos però sí filipins els que fan aquesta feina: segons ha sortit a la BBC, un ex treballador de Spinvox, empresa responsable a l'estat espanyol del servei dictasms de Vodafone que permet convertir un missatge de veu en un sms o més, revela que alguns missatges no són convertits pel seu sistema informàtic revolucionari sinó per personal resident a Sud-àfrica i les Filipines.

La companyia s'ha defensat: "Els agents que treballen en aquest entorn viu no tenen cap coneixement del client, la persona, el producte, el mercat o l'ús", especifica la companyia. A més ha assenyalat que compleix en la seva totalitat amb la Llei de protecció de dades de 1998, manejant totes les dades en instal·lacions segures al Regne Unit."

Ara Spinvox ha perdut una gran part del seu prestigi ja com a conseqüència d'una investigació de la BBC s'ha sabut que el programari era com el Jugador d'Escacs de Maelzel: eren persones de carn i ossos, en callcenters remots, les que escoltaven els missatges.

Encara que no sigui il·legal fer servir persones per aquesta tasca el sistema perd tot el seu mèrit tècnic i sobretot genera desconfiança ja que és incòmode pensar que un desconegut escoltarà el teu missatge privat. Així les coses, els inversors de Invesco Perpetual han decidit vendre l'empresa. La firma, que va aixecar aportacions de capital per uns 870.000 euros, ara es ven per la desena part.

Potser legalment no han fet res malament, però han faltat a la responsabilitat social. Jo, usuari d'aquest servei, tenia dret a saber que m'estaven escoltant persones. Una correcta informació i transparència empresarial hauria afavorit que el seu creixement fos més sostenible: potser no hauria crescut tant de cop però sí de manera més segura.