Heu vist avui un paio passejant per Barcelona amb una bombeta amunt i avall? Us ho he de reconèixer: era un servidor! ...i és que massa sovint encara és complicada la vida del ciutadà/ciutadana conscient i conseqüent.
Surto de casa amb una bombeta fosa i vaig a la ferreteria. Li deixo, com havia fet sempre, la bombeta vella damunt el taulell però en aquesta ocasió em diu que me l'he d'endur i que me n'he de desfer jo mateix anant, si vull, al punt net.
Abans el botiguer ho duia ell mateix al punt net, però darrerament li han posat problemes i es neguen a acceptar-li. Els punts nets només tenen capacitat per als usuaris domèstics. El comerç ha de portar-ho a un Punt de Zona i fer-se'n responsable (llegeixi's pagar el que correspongui). En conseqüència (per a no pagar, per a no haver-ho de transportar, per a no haver-ho d'emmagatzemar mentrestant), no se les queda.
El ferreter em diu que sols es queda les de baix consum perquè són les úniques que ell pot tornar al fabricant (ja que en tenen l'obligació perquè contenen materials tòxics). Les de filament el fabricant no les accepta.
Surto de la ferreteria un altre cop amb la bombeta fosa a la mà, una bombeta nova dins una capsa de cartró i dins una bossa de plàstic, i una bossa de plàstic a la butxaca (jo ja duia una bossa de plàstic però enmig de la sorpresa ni hi he pensat).
Me'n vaig al Punt Net. Ja està tancat però una noia amable d'un servei pedagògic del mateix centre m'atén la pregunta. Em diu que efectivament, no poden acceptar materials dels comerços perquè els col·lapsarien el servei. La ciutadania ha de portar-les als Punts Nets. D'acord, d'acord... en el fons és el símptoma d'un èxit, però no seria millor buscar maneres més fàcils? Si vaig a comprar un producte i hi porto el vell, seria desitjable que me l'haguessin d'acceptar (desconec si en aquest cas realment hauria d'haver estat així).
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada