La pressió internacional sobre l'escalfament global i d'una manera especial l'impacte que ha generat la campanya d'Al Gore i les seves veritats inconvenients, han provocat que els EUA hagin de moure fitxa.
La proposta llançada per Bush defensa que cada país fixi la seva emissió de gasos i que es constitueixi un fons per promoure les tecnologies netes. Una part de la notícia és positiva, ja que suposa un reconeixement diàfan al voltant de l'escalfament i que es tracta d'un problema global en què tots els països han de col.laborar per combatre'l.
En sentit negatiu, però, Bush va afirmar, en el context de la cimera del clima que ha organitzat a Washington, que "cada nació ha de dissenyar les seves estratègies separades" per reduir l'emissió de gasos contaminants. És a dir, que no s'ha de repetir el sistema de quotes del protocol de Kyoto (que els EUA no van firmar), sinó apostar per la utilització de noves tecnologies i deixar que cada país decideixi quant vol contaminar.
Segons el president estatunidenc, aquesta és l'única manera de fer compatible el creixement econòmic i el respecte pel medi ambient. Aquesta proposta venia acompanyada de l'establiment d'un "sistema de mesurament" per saber com des de cada país es combat el canvi climàtic.
No cal dir que hi ha hagut reaccions de tota mena, acceptant l'element positiu o lamentant la part negativa.
Em resisteixo a criticar la proposta des d'un punt de vista formal. Dins la filosofia de l'RSE ja es podria entendre correcte un sistema de compromís de cada part, sempre que sigui un compromís creïble i que hi hagi maneres verificables de monitoritzar-ho. Si una empresa o un país s'hi comprometen i ho van demostrant de manera comprovable ja podria estar bé.
Però aquest model planteja dos problemes:
a) L'RSE funciona quan és creïble, quan l'empresa (el país en aquest cas) i els seus directius tenen una trajectòria de comportament ètic i de compromís.
b) L'RSE té sentit quan volem gestionar la governança d'una altra manera. Però quan hi ha urgències calen mesures més expeditives, i l'escalfament global ens obliga a prémer l'accelerador amb exigència. Quan hi ha un incendi no ens podem posar a dialogar ni anar cadascú a la seva: cal actuar sota un comandament únic de qui té l'autoritat, que són els bombers.
En aquest moment cal una política global, acordada i consensuada per la comunitat internacional, exigida i escrutada per les parts interessades. No s'hi va a moure fitxa sols per perdre temps i fer-lo perdre al planeta. En aquest tema ja ha passat el temps i l'oportunitat de l'unilateralisme.
Traducir CASTELLANO
Translate ENGLISH 
Traduire FRANÇAIS 
Übersetzen DEUTSCH 
Arrevirar ARANÉS 
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada