Parlant amb persones de nivell del sector públic ens continua apareixent l'argumentació de l'absurditat de treballar per la Responsabilitat Social de l'Administració Pública. Vindria a ser una tautologia, ja que com es pot demanar una reflexió sobre el compliment de la llei i la seva superació a una organització que vindria a ser la llei? Vegem, doncs, un exemple fàcil de comprendre.
Les Administracions Públiques senten la necessitat de millorar la legitimitat de les actuacions que porten a terme (però atenció: encara no senten la necessitat de millorar la legitimitat de la pròpia institució!).
En molts casos i en els darrers lustres han posat en marxa mecanismes de participació ciutadana, entesos com a un conjunt de tècniques elaborades, amb segell universitari, per a promoure la participació de la ciutadania i prendre el pols davant certes actuacions.
A primera vista ben bé podríem entendre que aquestes pràctiques formen part de la Responsabilitat Social ja que es basen en fomentar el diàleg amb la ciutadania. Però per a fonamentar-se en principis de l'RSE (RSA en aquest cas!) caldria molt més. Hauríem de parlar de fomentar el diàleg amb el conjunt dels partprenents (o stakeholders) i no de manera limitada; haurien de servir per a identificar les qüestions rellevants (o materialitat); haurien de fonamentar el comportament corporatiu (no sols les actuacions); se n'hauria de desprendre una rendició de comptes (transparència, accoutability)...
Però sovint aquestes experiències es limiten a fórmules asèptiques genèriques o bé amb caràcter molt reactiu a un problema i amb un interès molt nítid per a convèncer i no deixar-se convèncer; parteixen d'unes seleccions de convidats que n'exclouen altres i amb això es legitimen resultats; no afecten mai aspectes ètics o de comportament corporatiu; no generen un enllaç de continuïtat a partir del seguiment, avaluació, monitorització, verificació, transparència...
Conseqüència: no només l'eficàcia s'ha vist bastant limitada sinó que es genera una major manca de credibilitat en la institució.
Quan hi ha temes importants i amb col·lectius contraris a plantejaments institucionals (per exemple: traçat del TGV per Barcelona) aquestes tècniques desapareixen d'escena i la transparència esdevé invisibilitat. Quan hi ha administracions que plantegen consultar àmpliament la seva població sobre temes importants encara que sigui amb resultat no vinculant (per exemple: proposta recent Lehendakari) els conceptes de nous models de governança i progrés democràtic s'esvaeixen de l'escena. Quan ara mateix hi ha debats en fòrums d'internet sobre els sous dels polítics (i crec que també s'estan arribant a dir coses injustes!) ningú té capacitat d'entomar el tema i posar-lo damunt la taula, potser esperant que el pas del temps faci oblidar-ho.
Avui, la Responsabilitat Social aplicada al Sector Públic vol dir entre altres saber escoltar allò que els partprenents (col·lectius ciutadans, empresaris, els mateixos treballadors públics...) senten; estar atent al que es diu en les converses del segle XXI (que es produeixen en fòrums d'internet!); saber reaccionar immediatament (no cal la contundència d'una proposta: n'hi ha prou amb obertura al diàleg!); saber plantejar les mesures participatives que corresponguin i amb el coratge polític que correspon (si les Administracions solament s'han d'administrar podríem tenir-hi gerents!).
Les Administracions Públiques senten la necessitat de millorar la legitimitat de les actuacions que porten a terme (però atenció: encara no senten la necessitat de millorar la legitimitat de la pròpia institució!).
En molts casos i en els darrers lustres han posat en marxa mecanismes de participació ciutadana, entesos com a un conjunt de tècniques elaborades, amb segell universitari, per a promoure la participació de la ciutadania i prendre el pols davant certes actuacions.
A primera vista ben bé podríem entendre que aquestes pràctiques formen part de la Responsabilitat Social ja que es basen en fomentar el diàleg amb la ciutadania. Però per a fonamentar-se en principis de l'RSE (RSA en aquest cas!) caldria molt més. Hauríem de parlar de fomentar el diàleg amb el conjunt dels partprenents (o stakeholders) i no de manera limitada; haurien de servir per a identificar les qüestions rellevants (o materialitat); haurien de fonamentar el comportament corporatiu (no sols les actuacions); se n'hauria de desprendre una rendició de comptes (transparència, accoutability)...
Però sovint aquestes experiències es limiten a fórmules asèptiques genèriques o bé amb caràcter molt reactiu a un problema i amb un interès molt nítid per a convèncer i no deixar-se convèncer; parteixen d'unes seleccions de convidats que n'exclouen altres i amb això es legitimen resultats; no afecten mai aspectes ètics o de comportament corporatiu; no generen un enllaç de continuïtat a partir del seguiment, avaluació, monitorització, verificació, transparència...
Conseqüència: no només l'eficàcia s'ha vist bastant limitada sinó que es genera una major manca de credibilitat en la institució.
Quan hi ha temes importants i amb col·lectius contraris a plantejaments institucionals (per exemple: traçat del TGV per Barcelona) aquestes tècniques desapareixen d'escena i la transparència esdevé invisibilitat. Quan hi ha administracions que plantegen consultar àmpliament la seva població sobre temes importants encara que sigui amb resultat no vinculant (per exemple: proposta recent Lehendakari) els conceptes de nous models de governança i progrés democràtic s'esvaeixen de l'escena. Quan ara mateix hi ha debats en fòrums d'internet sobre els sous dels polítics (i crec que també s'estan arribant a dir coses injustes!) ningú té capacitat d'entomar el tema i posar-lo damunt la taula, potser esperant que el pas del temps faci oblidar-ho.
Avui, la Responsabilitat Social aplicada al Sector Públic vol dir entre altres saber escoltar allò que els partprenents (col·lectius ciutadans, empresaris, els mateixos treballadors públics...) senten; estar atent al que es diu en les converses del segle XXI (que es produeixen en fòrums d'internet!); saber reaccionar immediatament (no cal la contundència d'una proposta: n'hi ha prou amb obertura al diàleg!); saber plantejar les mesures participatives que corresponguin i amb el coratge polític que correspon (si les Administracions solament s'han d'administrar podríem tenir-hi gerents!).
Traducir CASTELLANO
Translate ENGLISH 
Traduire FRANÇAIS 
Übersetzen DEUTSCH 
Arrevirar ARANÉS 
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada