- Els informes i les evidències que periòdicament ens mostren les conseqüències de l’escalfament global suposen un toc de realitat que se suma a la impotència per abordar plenament un model de desenvolupament sostenible, com si no ens hi juguéssim res.
- M’ha sortir un article estival amb dos actes: primer un drama i, en la continuació, una proposta.
Seguint Harari, podríem entendre que els nostres avantpassats vivien feliços dedicant unes poques hores al dia a ser caçadors i recol·lectors. El pas al sedentarisme i al coneixement i pràctica de l’agricultura va convertir-nos en una espècie esclava del blat, i fins avui que som esclaus d’una tecnologia dissenyada per ser facilitadora.
[cruïlla] Faig aquesta referència als nostres inicis com a espècie desenvolupadora de tècniques per fer un salt fins a la cruïlla civilitzatòria actual. En pocs milers d’anys hem esdevingut l’espècie dominadora del Planeta, sense gairebé esdevenir conscients de la capacitat de destrucció total que hem assolit, incloent l’autodestrucció.
És un moment tan transcendental en termes de civilització que el podem fer equivaldre a aquell moment de pas de les tribus nòmades a la creació dels primers imperis. Tanquem el nostre post-jardí de l’Edèn i potser el trobarem a faltar si es fan realitat els pitjors escenaris al voltant de l’escalfament del Planeta. Serem a temps d’evitar-ho?
[arrogància] Vam devorar la poma de l’Arbre del Coneixement del Bé i del Mal. Estava en la nostra condició d’éssers humans. En sabem tant de tot que pensem que podem arribar a fer front a totes les incertes. Qualsevol desafiament és vist com una oportunitat de guanyar poder i fer calaix. Imprudents, no atenem les externalitats d’un coneixement limitat.
Tenim tant coneixement que podem alterar la mateixa fórmula de la vida jugant a déus. Segurament és inevitable perquè forma part de la nostra condició segons el model civilitzatori de progrés sense límits: d’Alfa a Omega a tota velocitat, pel camí del progrés desbocat, sense límits ètics, pel camí de terra cremada. I estem arribant a Omega.
[esdevenidor] Vam riure quan alguns presagis anunciats per antigues civilitzacions dataven al voltant del canvi de mil·lenni la fi de la humanitat tal com l’hem entesa fins ara. Doncs potser ho van encertar de ple si els pitjors auguris expressats per la ciència actual es demostren certs.
Estem vivint en directe com som novament expulsats d’un segon Edèn en què hem pogut sublimar les maltempsades en un sentit de progrés cap a algun paradís material o immaterial. Ara més aviat sembla que ens acostem a les calamitats d’un natura revoltada: l’escalfament i l’esclafament global. Catastròfic? No es percep gaire determinació entre qui té les regnes.
(la segona part promet ser més positiva i propositiva): Hi som a temps?
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada