—Això ja no és veritat. Aquesta tradició és pre-cruyffista. L’any 2000 vaig escriure un article titulat ‘Gallina de piel‘ que explica que la gran contribució del Johan a l’economia catalana va ser que va canviar l’optimisme dels barcelonistes, però també dels catalans en general. I amb en Guardiola encara es va fer un pas més. Ja no només no som víctimes sinó que som els millors. I anem amb la senyera i l’estelada pel món. I què? Sí! Som catalans i som els millors del món. I ens repassem a qui ens doni la gana. I no és façana, no. Anem de veres. El Johan i el Guardiola ens han canviat la mentalitat com a país.Encara ho remarca amb més contundència quan se li demana si és aquest canvi de mentalitat el que ha permès al país d’avançar políticament, i respon:
—Exacte! Òbviament, això no s’ha fet gràcies al Cruyff i al Guardiola, però sense ells no s’hauria fet. Encara tindríem aquella mentalitat victimista. Hi ha hagut un canvi de mentalitat brutal al país.M'agradaria proposar-vos de veure els darrers tres minuts de la conferència que vaig fer aquest juny passat a Rosario, ciutat natal de Messi. La intervenció anava sobre responsabilitat social de les empreses i, per tant, vaig voler fer una referència a la gestió del canvi aprofitant l'interès que els mereix el FC Barcelona.
A la cloenda vaig voler parlar dels valors de país i de la cultura de derrota o de victòria. Ho vaig fer partir del Barça de Cruyff i després de Guardiola. No sé si les casualitats existeixen però m'agrada sentir que la superació de la cultura resistencialista i d'acceptació fatal de la derrota han vingut conjuntament per al Barça i per a Catalunya. Vaig fer una senzilla reflexió final sobre això.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada