Catalunya contra el canvi climàtic

• La temperatura mitjana anual ha augmentat a Catalunya 0,24º en el període 1950-2013
• Les polítiques del Govern per fer front al canvi climàtic s'articulen al voltant de la mitigació i l'adaptació
• El paper de l'Estat espanyol s'ha caracteritzat fins ara pel seu baix compromís
• Catalunya va ser la primera comunitat autònoma d’Espanya en comptar amb un departament de Medi Ambient, el 1991

S'ha celebrat a París la cimera COP21 on 195 països es comprometen a reduir emissions, fins a un horitzó neutre en emissions de carboni l’any 2100. Tot plegat per evitar un increment de la temperatura de 2ºC respecte els temps pre-industrials.

Des de Catalunya, el Govern ha participat activament en aquesta trobada amb consciència de l’evidència del canvi climàtic, de la clara causalitat humana i de la responsabilitat comuna, però diferenciada, per fer-hi front. Cal desenvolupar un nou acord més enllà de Kyoto que reconegui les regions com a nous actors estratègics.

Catalunya és una de les ‘subnations’ més actives convençuda que no hi haurà resultats globals sense estratègies regionals i locals. Catalunya és un territori pioner en l’adopció d’objectius voluntaris i responsables amb una sèrie d’eines transversals i complementàries per un abordatge integral del canvi climàtic:

• Llei del canvi climàtic (a punt per propera legislatura)
• Pla de mitigació del canvi climàtic
• Pla d’energia i canvi climàtic 2020
• Estratègia d’adaptació del canvi climàtic
• Estratègia catalana per a la renovació energètica d’edificis
• Pla de promoció de la biomassa

Els objectius a assolir són:

1. Al 2020, una reducció del 25% de les emissions de gasos d’efecte hivernacle respecte 2005, i al 2030, un 40%
2. Incrementar un 27% l’ús d’energies renovables al 2030
3. Incrementar també un 27% l’eficiència energètica (estalvi) el 2030

El Govern afronta aquests reptes amb un Estat que no s'ho pren seriosament: el paper de l’Estat espanyol s’ha caracteritzat fins ara pel seu baix compromís amb una economia baixa en carboni, una política erràtica en relació a les primes de les renovables i una actitud centralista/autista en no transposar la Directiva Europea relativa a l’eficiència energètica.

La necessitat d’afrontar el canvi climàtic ens interpel·la cap al model de progrés del futur: a l’antiga, basat en el creixement, o en el mer decreixement. Des de Catalunya es nega aquesta falsa dicotomia i s’aposta per un creixement sostenible. La revolució de l’eficiència: vincular nítidament agenda social i ambiental i apostar per una economia verda. Créixer diferent, créixer millor.

El canvi climàtic ja és una realitat i hem d’actuar de manera responsable, com el països més avançats, i treballar per adequar la nostra forma de vida a la nova realitat. L’adaptació als impactes del canvi climàtic no només és possible, sinó que és una oportunitat.

Últimes dades d’emissions a Catalunya i evolució darrers 25 anys

Fa pocs dies s’han tancat les últimes dades d’emissions de CO2 a Catalunya, corresponents a l’any 2013. Així, el 2013 Catalunya va emetre 42.768 milers de tones de CO2, un 7,6% menys que l'any anterior.

Es consolida tendència baixista iniciada el 2006 de les emissions de gasos d'efecte hivernacle. Vuit anys consecutius de descens després del màxim de l'any 2005, amb 59.595 milers de tones de CO2. En el període 2005-2013, Catalunya ha reduït prop d'un 30% les emissions CO2.

El nivell actual d'emissions és pràcticament idèntic al de l'any 1992 i molt a prop ja dels de l'any base de 1990. Estem tan sols un 9% per sobre de les xifres de fa 25 anys (39.157 milers de tones al 1990)

Per sectors, el del processament de l'energia és el que genera més emissions, amb 29.994 milers de tones, un 70% del total. Els processos industrials (no energètics) suposen 5.302 milers de tones, un 12%. L'agricultura i ramaderia acumula 4.126 milers de tones, un 10%, mentre que el tractament i eliminació de residus genera 3.346 milers de tones de CO2, el 8% restant. Tots els sectors mantenen una clara tendència a la baixa, excepte l'agricultura i la ramaderia, que està estable, i el tractament de residus, que està en creixement a causa del cada vegada major reciclatge i tractament dels residus.

Les emissions del sector del transport, que formen part del grup del processament de l'energia, són les que tenen un major pes, tant absolut com relatiu. Així, generen 11.680 milers de tones, que representen el 27% del total de les emissions que hi va haver a Catalunya el 2013.

Les emissions del transport inclouen l'aviació civil i el transport per carretera, ferrocarril i marítim. Actualment (2013) es troben al seu nivell més baix des de 1992 i han baixat un 28% des del màxim històric que es va produir l'any 2007, amb 16.335 milers de tones. L’impacte de la crisi ha estat dur en aquest sector però hi ha hagut altres motius per la reducció emissions com les actuacions adreçades a la promoció del transport públic, la pacificació del trànsit a les ciutats, la millora de l’eficiència del parc de vehicles públics i privats, l’evolució de les conductes de la mobilitat privada, els peatges i carrils VAO, l’ús de la bicicleta o el vehicles elèctrics.

Segons confirmen aquestes xifres, Catalunya ja compleix des de 2008 els objectius fixats pel Protocol de Kyoto. La fita s’ha aconseguit, a més, sense fer ús dels anomenats “mecanismes flexibles”, és a dir, sense haver de compensar l’excés d’emissions comprant tones de CO2 a d’altres països o a projectes nets implementats a altres països. Les accions desenvolupades pel Govern en els darrers anys han estat clau per aconseguir aquests resultats i ara anem a pels nous objectius amb les noves eines de mitigació i adaptació que s’han implementat en aquesta legislatura.

Evidències del canvi climàtic a Catalunya

Augment de la temperatura: Catalunya, com la resta del món, ha constatat l’augment de la temperatura mitjana anual, que ha estat a casa nostra d’uns 0,24 ºC per dècada per al període 1950-2013, de forma més acusada a l’estiu (fins a 0,35 ºC per dècada). En el període 1950-2012 dels 8 anys més càlids a Catalunya, 5 corresponen al que portem de segle XXI (2003, 2009, 2009, 2011 i 2012). Aquest mateix 2015, Catalunya ha patit el segon estiu més càlid, com a mínim, des de 1950, amb una anomalia de 2,1 ºC per damunt de la mitjana climàtica. El sud del Berguedà i el sector proper al massís del Montseny són les que han registrat una anomalia de temperatura més marcada.

Onades de calor i augment de la mortalitat associada: A Catalunya, tres dies consecutius de calor incrementen la mortalitat diària un 19% arribant a un 35% quan el període s’allarga a set dies consecutius de calor. A la ciutat de Barcelona la mortalitat experimenta un augment considerable quan les temperatures superen el llindar de 30.5ºC. El risc de mortalitat associat a un increment d’1ºC per sobre d’aquest llindar és del 6%, 7% i 5% després d’1, 2 i 3 dies del pic de temperatures.

Reducció de la innivació: Segons dades de Météo France, en el Pirineu Central (vessant nord) i durant el període 1960-2010 s’ha constatat una reducció del gruix de la neu de 5cm cada 10 anys a cota de 1.800 metres. Si no s’hi troba remei es posa en seriós perill el model d’esport de muntanya actual al nostre país. La mateixa evidència es constata també a les glaceres del Pirineu: si l’any 1894 sumaven 1.779 hectàrees, al 2008 eren 211 hectàrees

Desplaçament tèrmic: La temperatura mitjana s’ha desplaçat 250 km cap al nord: S’ha observat que les àrees de distribució d’ocells i papallones europees s’estan desplaçant cap al nord seguint les passes del canvi climàtic, però no arriben a situar-se en les àrees que els resulten tèrmicament adequades. Per altra banda a Catalunya apareixen espècies de papallones considerades africanes, com la papallona tigre. Aquest desplaçament també s’observa en espècies vegetals que migren en alçada. Així, en el Pirineu les espècies forestals pugen 3 metres a l'any des de fa més de 30 anys. Les que ja estan en zones altes tenen risc de desaparèixer (no poden pujar més amunt). El mateix fenomen s’aprecia també a la Mediterrània, amb una tendència cap a la tropicalització de les espècies.

Increment en la freqüència de sequeres: En els últims 20 anys s’han produït 5 dels episodis de sequera més importants a Catalunya que han posat en compromís l’abastament urbà d’aigua obligant al Govern a prendre mesures excepcionals. Aquests episodis han estat el 1984, 1998, 2001, 2005 i 2007. Cal remuntar-se al 1953 per trobar un episodi de similars característiques. Aquest fenomen de sequeres també s’està produint a nivell mundial en àrees cerealistes importants com Rússia (2010-2011), Xina (2010-2011), o USA (2012). La conseqüència de la baixada en la collita va ser l’increment de preus en molts productes tant per a l’alimentació humana com l’animal, incloent una important afectació en el preu dels pinsos i el sector agroalimentari català.

Disminució creixement arbres: La sequera progressiva dels darrers anys s’ha traduït en creixents defoliacions i, en força casos, menys creixement dels arbres. Els faigs de les zones baixes del Montseny creixen cada vegada menys, en concret, un 50% menys que no pas fa 50 anys.

Dependència entre la qualitat vitícola i el clima: L’increment de temperatura provoca un escurçament del període de maduració: major graduació alcohòlica, fruit amb major concentració de sucre a conseqüència d’una maduració accelerada i una menor acidesa. Moltes empreses productores de vi estan desplaçant els seus cultius a zones de més alçada per compensar aquest increment de temperatura. A més constaten l’avançament de la verema per causes climàtiques.

Accions del Govern contra el canvi climàtic

Catalunya és un país que sempre s’ha distingit per les seves polítiques ambientals i de sostenibilitat. Va ser la primera comunitat autònoma d’Espanya en comptar amb un departament de Medi Ambient, el 1991.

Les polítiques del Govern per fer front al canvi climàtic s’articulen al voltant de la mitigació i l’adaptació. Disposem de l’Oficina Catalana de Canvi Climàtic per dotar Catalunya dels instruments necessaris per fer front a aquest repte global:

• Catalunya ha desenvolupat la seva pròpia estratègia per esdevenir menys vulnerable als impactes del canvi climàtic a través d’eines com l’Estratègia Catalana d’Adaptació al Canvi Climàtic Horitzó 2013-2020, el Pla de Marc de Mitigació del Canvi Climàtic 2008]2012 o bé el Pla d’Energia i Canvi Climàtic 2020, aprovat pel Govern i que, per primera vegada, va impulsar actuacions per fer front a les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle del cicle energètic i objectius d’emissió per a l’horitzó 2020
• El Govern acaba de fer públic el balanç de les emissions de gasos amb efecte d'hivernacle pel període 2008-2012, en el que constata que s'han assolit els objectius de reducció establerts en el Pla Marc de Mitigació del Canvi Climàtic 2008-2012 (PMMCC). La mitjana d’emissions en aquest període ha estat de 30,6 milions de tones de CO2, molt per sota de les emissions mitjanes necessàries per complir amb l’objectiu fixat (no superar els 36,5 milions de tones pel conjunt de sectors difusos anualment) i també aconsegueix complir amb la limitació de les emissions fins al 15% d’augment establerta en el Protocol de Kyoto.
• S’ha redactat el projecte de llei de canvi climàtic. Aquesta nova llei permetrà una millor aplicació de la normativa europea en matèria de canvi climàtic i establir els mecanismes normatius perquè des de Catalunya es redueixin les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle en la part proporcional que correspon dels compromisos europeus. Cal refermar també el marc competencial de la Generalitat: l’Estatut d’Autonomia reconeix àmplies competències al Govern en aquesta qüestió, però aquestes s’han vist limitades en nombroses ocasions per part del Govern Central. Cal un esforç transversal de tots els actors i en particular de tots els Departaments del Govern per fer front a un repte global.
• La llei de canvi climàtic dóna cobertura legal a la creació d’un fons climàtic, que s’haurà de nodrir de recursos provinents de la subhasta de drets, d’una fiscalitat ambiental i/o dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya. La llei inclou una fiscalitat lligada al CO2 emès pels vehicles.
• Catalunya participa en els principals fòrums sobre canvi climàtic a nivell internacional, i forma part activa de xarxes d’estats i regions, formant part de l’steering commitee de The Climate Group i assumint una copresidència de nrg4sd l’any 2013.
• L’Oficina Catalana del Canvi Climàtic impulsa i dóna suport a l’establiment d’acords voluntaris amb organitzacions, entitats i col•lectius de Catalunya per a la reducció de les seves emissions de gasos amb efecte d’hivernacle i considera irrenunciable avançar cap a un model de mobilitat sostenible. Ja hi ha més de 120 empreses adherides.

La mitigació del canvi climàtic també té una forta incidència en les polítiques d’àmbit local: la gestió de la mobilitat, el transport públic, la gestió de residus o l’ús de l’aigua, entre molts d’altres. És important destacar que Catalunya és un referent a Europa amb més de 500 municipis formant part de la Iniciativa europea “Covenant of Mayors” (Pacte d’Alcaldes) mitjançant la qual aquests municipis es comprometen a reduir les seves emissions en un 20%. Dins d’aquest marc d’actuació coordinada és important comptar amb la complicitat dels sectors socioeconòmics i la ciutadania. Facilitar la seva participació en el disseny de les diferents polítiques climàtiques és clau.

Nou sistema d'etiquetatge verd dels vehicles

Tenint en compte que el 27% de les emissions de gasos d'efecte hivernacle tenen el seu origen en el transport. A banda de les mesures comentades abans, el Govern vol abordar aquesta problema des de totes les vessants possibles. És per això que la setmana passada es va aprovar, en el marc de la comissió rectora del Pla de Millora de la Qualitat de l'Aire, la creació d'un sistema d'etiquetatge verd dels vehicles en funció dels nivells de contaminació que emeten.

L'objectiu és facilitar la renovació del parc mòbil per vehicles més nets a través d'incentius específics que es podran aplicar als vehicles menys contaminants. Aquesta certificació s’estableix com una eina voluntària on els propietaris i titulars de vehicles hi han de poder tenir accés amb mitjans telemàtics. En concret, ho faran a través del portal EcoviaT.

Conèixer el nivell d’emissions del vehicle a través d’una identificació visual facilitarà a les administracions, tant locals com a la Generalitat, aplicar polítiques de gestió de la mobilitat que permetin millorar la qualitat de l’aire que respirem, d’acord amb les seves competències. D’aquesta manera, els municipis podran, per exemple, aplicar bonificacions en els aparcaments per als cotxes considerats més nets, o restringir els accessos als més contaminants, o bé incentivar l’ús de vehicles nets a les zones urbanes d’atmosfera protegida (ZUAP).

Per la seva banda, la Generalitat incorporarà aquests criteris en la bonificació dels peatges que gestiona, situats en bona part a la conurbació de Barcelona, i a l’accés d’aquests vehicles als carrils BUS-VAO. També els podrà fer servir en la gestió del trànsit durant els episodis ambientals de contaminació.

El criteri tècnic per a la determinació dels vehicles nets consta de 2 apartats: un primer per a turismes i furgonetes i un segon apartat per als camions, autocars i autobusos. Les 8 categories de la certificació de qualitat de l’aire dels vehicles s’estableixen en funció del seu potencial contaminant de l’atmosfera per òxids de nitrogen (NOX) i les emissions de diòxid de carboni (CO2). Cada categoria de vehicles s’identifica amb un número i color específic.

El sistema entrarà en vigor properament per als turismes i furgonetes considerats nets: els ECO elèctrics (vehicles elèctrics purs i d’hidrogen) i els ECO (vehicles de gas natural, GLP o biogàs sota la normativa EUROV o superior). La resta d’etiquetes començaran a funcionar a partir del setembre de 2016.

Font