Sant Esteve és una festa d'agrair. Ens permet doblar la festivitat del Nadal, fent que puguem gaudir-ne més i que tot plegat faci més la sensació que hem entrat en un període festiu, que es complementarà amb Cap d'Any i Reis.
Llegeixo un article de Josep Maria Bellmunt que aporta les raons històriques de la festa de Sant Esteve, i les diferències nacionals a Europa:
La festivitat de Sant Esteve es celebra a Catalunya, (també posteriorment a les Illes, i al País Valencià, on no és però ara festa oficial), des de fa més de mil anys (a partir del segle IX), concretament des del moment en què el territoris els territoris i comtats conquerits per Carlemany, a l’entorn dels Pirineus, passaran a dependre administrativament de l’Imperi Carolingi, i com a conseqüència els bisbats catalans van passar a dependre de Narbona i van trencar amb Primacia de la Diòcesi de Toledo.Amb la independència podrem blindar que per Sant Esteve algun dia no ens vulguin fer anar a pencar! L'obsessió malaltissa que tenen qualsevol dia els portarà a intentar unificar les "fiestas nacionales"! Que es conformin amb les dues singularitats que catalans i espanyols aquests dies sí que realment compartim: els Reis d'Orient i el fet de prendre raïm per Cap d'Any.
En aquest període Carlemany hauria proclamat un edicte imperial ordenant que l’endemà de cada Pasqua (les originals jueves: Pasqua de Resurrecció, Pasqua de Pentecosta, i la Pasqua de Nativitat, possiblement incorporada posteriorment pels romans), fos dia festiu. Per aquest motiu alguns dels antics pobles que en formaven part mantenen aquesta festivitat, i per això a Catalunya i a molts d’altres països d’Europa -no és el cas d’Espanya, que estava sota control de l’emirat de Còrdova per aquella època-, també és dia festiu el dilluns de Pasqua (la Mona), que és l’endemà de la Pasqua de Resurrecció, així com la segona pasqua, o dilluns de Pasqua Granada (Pentecosta)
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada