23.7.15

Reino de España, E.T.L.

Espanya és un Estat de Transparència Limitada (E.T.L.). Es parla molt de transparència i se'n fan lleis. Però la transparència no arriba als temes importants que preocupen la societat. En el cas de Catalunya, com dels altres països de llengua catalana, disposar d'informació real sobre les balances fiscals és un objectiu raonable i demanat, per tal de poder exercir els seus drets i poder evidenciar el maltracte fiscal que reben de l'estat espanyol.

L'objectiu de l'estat espanyol, com ja va expressar el ministre Montoro, era “fer unes balances per no donar munició al sobiranisme català”. És a dir, falsejar-les perquè els números sortissin alterats. I efectivament els resultats són un farsa que permet reflectir que la Comunitat de Madrid presenta el doble de dèficit fiscal que Catalunya, ja que es fan trampes del tipus consignar que els diners gastats a Madrid (Museo del Prado, ministeris...) repercuteixen en tots els ciutadans de l’estat espanyol. Així, si els madrilenys paguen els impostos que els pertiquen i, en canvi, el el 85% de les despeses que es fan a Madrid s'assignen a altres comunitats, sempre surt que tenen més dèficit fiscal, la gran falàcia.

L'economista Sala-i-Martín ha qualifica de “vergonya intel·lectual” les balances fiscals del PP i remet a un article de l’any passat per respondre a les balances fiscals que ha presentat l’Estat. A l’economista el va sorprendre que De la Fuente es prestés a un exercici d’ocultació de dades com són les balances fiscals presentades pel ministeri, com ja va fer igualment l’any passat.
Un punt de partida erroni. Per l’economista català, les balances són una resposta correcta a una pregunta concreta. En aquest cas, aquestes balances responen a la qüestió: “¿Si Catalunya fos independent, quants diners nets addicionals tindria la Generalitat un cop tingudes en compte totes les noves despeses que hauria de pagar i que fins ara feia el govern central?” La resposta de 8.455 milions no està malament, però segueix essent una dada errònia perquè s’ha intentat minimitzar al màxim ja que l’objectiu de Montoro, com ja va dir era “fer unes balances per no donar munició al sobiranisme català”.

Un dèficit fiscal real de 16.000 milions. Els diners addicionals de la Generalitat no són els mateixos que els que tindria Catalunya. Aleshores s’hauria de fer el càlcul mitjançant el mètode del flux monetari, que el ministeri ha obviat. El PIB de la Catalunya independent augmentaria en 16.000 milions. Sala-i-Martín denuncia que els diners gastats a Madrid no tenen perquè repercutir en tots els ciutadans de l’Estat espanyol tal i com pressuposa el ministeri. “¿Ens beneficia molt, als catalans, el Museu del Prado?”. “el salari d’un ministre que ataca la llengua catalana no pot beneficiar igual els catalans que els no catalans”. L’economista creu que De la Fuente fa un càlcul sobre un supòsit gratuït, arbitrari i gens científic.
Altres entrades anteriors:
Etiquetes de comentaris: , ,
Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)