Amb agraïment al poble danès

Després d'un intens debat, el ple del Parlament danès va aprovar aquest dimarts 19 de maig una resolució en què es demana que la demanda d’independència dels catalans sigui “un assumpte de diàleg pacífic i democràtic entre Catalunya i el govern espanyol a Madrid”

Volem expressar el nostre agraïment al poble danès i als seus representants polítics pel seu posicionament que posa per davant el diàleg i les formes democràtiques, fet que suposa una immensa plantofada a l'estil imperial i decimonònic de l'estat espanyol per a abordar els problemes.


Ara també ha estat una gran jugada, i una mostra d'intel·ligència, la crida que ha fet l'Associació de Municipis per la Independència (AMI) als batlles catalans perquè pengin la bandera de Dinamarca als balcons dels ajuntaments, en mostra d'agraïment a aquell país, com a manera de burlar la prohibició de les estelades en edificis públics durant la campanya electoral que ha fet la junta electoral espanyola.

Precisament, vaig fer tres piulades on expressava el següent:

1. Junta Electoral ordena retirar les estelades dels espais i edificis públics http://ara.cat/_50e3295a  Doncs q també retirin les banderes espanyoles!
2. Des de fa almenys dos anys, les estelades no representen una opció partidista o política sinó un clam democràtic per la llibertat
3. ...període en què les banderes ESP a CAT han deixat de representar un Estat per significar una opció política: l'unionisme no democràtic

I mantinc aquesta opinió. Per això, la substitució per la bandera danesa és un gest subtil i intel·ligent. No és sols d'agraïment al poble danès sinó d'expressió del sentit real de la bandera estelada en aquest moment com a expressió de la voluntat de democràcia, d'aprofundiment democràtic, de dret a decidir, per a poder fer un país més lliure, més democràtic, més responsable, més benestant.

En contrapartida, la bandera espanyola, més enllà que algú li pogués agradar més o menys, és clar que en aquest període ha deixat de representar la institució de l'estat per passar a representar una opció política unionista basada en el nul respecte a la democràcia, que justifica en la constitució l'ús d'unes formes imperials, el foment de la xenofòbia, i la discriminació d'una part de la població amb greus perjudicis socials i econòmics.

Qui penja una bandera espanyola al seu balcó en aquests moments no està expressant merament una voluntat de permanència a l'estat espanyol sinó una voluntat de sotmetiment de Catalunya i de negació de la llibertat dels catalans a expressar el seu futur. Per tant, aquesta bandera és la mateixa del dictador Franco, sense diferència, i no direm que és la mateixa de Felip V perquè en aquells moments ni l'estat ni cap bandera espanyola encara no existien.

Retornant al gest del Parlament danès,  cal valorar en tota la seva magnitud el que suposa aquesta resolució que podem qualificar d’autènticament històrica atès que és la primera vegada que es debat i s’aprova una resolució d’un parlament estranger sobre el cas català en època contemporània. La resolució es va aprovar per una àmplia majoria, sense cap vot en contra, tot i l’abstenció d’un grup liberal a última hora, suposem que per les pressions del govern espanyol però que malgrat tots els seus esforços no va poder impedir aquest fet històric. Podríem dir que després de tres-cents anys el cas català torna a estar a l’agenda europea i que aquest serà un exemple a seguir per altres instàncies de representació política a Europa i a la resta del planeta.