[ARTICLE] Tu quoque, Yunus?

He llegit una reflexió sobre el fil argumental que Muhammad Yunus va fer en un acte a fa uns dies. Desconec si recull adequadament la intencionalitat del Premi Nobel de la Pau del 2007 o bé pot estar treta de context. En tot cas, em va bé per a motivar una reflexió que crec que cal anar recordant.

Es tracta d'unes consideracions negatives que es projecten contra l'RSE en lloc de contra els qui fan un mal ús d'aquest enfocament de gestió. En concret, segons llegeixo, Yunus va afirmar que l'RSE está radicalment desactualitzada, fet que va considerar causat per la indústria de la filantropia. Vull entendre que Yunus sap perfectament que aquest model que denuncia per desfasat i poc efectiu no és RSE. Però la confusió li va bé per a fer la proposta alternativa: invertir en empreses socials, és a dir, el seu producte.

Recentment, va passar una cosa similar amb el professor Mark Kramer, de la universitat de Harvard, que va declarar que "el concepte de valor compartit se centra en la gestió d'oportunitats i la RSE amb la gestió de riscos". Vaig argumentar que discrepava d'aquesta actitud o tàctica de tirar a la paperera l'RSE per a remarcar les bondats del propi producte.

I fa dos anys vaig publicar una reflexió,"Anar més enllà de l'RSE?", en referència a una de línies de crítica a l'RSE, la d'aquells que creuen que no és suficient. Anar més enllà o proposta unes bones pràctiques d'alt interès no requereix com a condició prèvia trepitjar l'RSE, ja que no són productes alternatius sinó maneres de progressar-hi.

És cert que no podem demanar a l'RS més del que pot donar. En tant que metodologia de gestió pot estar marcada per una dosi baixa de glamur i, a més, fàcilment es poden donar casos d'empreses que en parlin sense fer-ne realment o fent-ne un ús pervers. Per això, cal que siguem curosos amb l'ús de l'RSE, i que no n'acceptem els mals usos. Això és el que hauria d'haver denunciat Yunus: els que usen fraudulentament el concepte d'RSE per a fer un seguit de pràctiques merament filantròpiques.

Les crítiques fàcils, fruit d'una lògica discursiva que sols té per objectiu ressaltar la pròpia alternativa, poden ser letals per a l'interès de tots als qui ens mou la mateixa inquietud. Cada empresa està en un procés, però l'RSE hauria de ser una base necessària també per a aquelles empreses que identifiquem com a més compromeses. El fet és que, sense una gestió de l'RSE, pot haver-hi empreses amb un gran sentit ètic però que no dialoguin amb grups d'interès, que no identifiquin correctament la materialitat, o que puguin complir les normes legals a la carta...

Afortunadament, el nou marc de rendició de comptes GRI G4 posa el focus en la manera com s'han obtingut les dades, com s'han escollit els temes i quin procés de diàleg amb els grups d'interès. És un gran pas endavant, i no perquè hagi introduït cap novetat en l'RSE sinó perquè limita els que feien un ús de memòries d'RSE sense una gestió homologable de l'RSE!

Però ara també cal que els grups d'interès es posin les piles. No poden no gestionar la pròpia RS com tampoc no haurien de dirigir-se a l'empresa amb un posat de "què hi ha de les meves coses?". Pot estar molt bé que una empresa inverteixi en empreses socials enlloc d'un model de filantropia ranci i marquetinià. Però això no m'assegura que aquests diners s'hagin obtingut de manera legítima, alhora que desconec també si l'empresa té altres responsabilitats més rellevants en la mesura que siguin inherents a la seva activitat. És dir, es pot arribar a donar el cas que allò que proposa Yunus no deixi de ser també una pràctica perifèrica, no connectada amb el nucli del model de negoci, amb l'únic estímul d'un millor impacte social que la filantropia clàssica. I si és així, sense estar en contra que les empreses inverteixin molt en la seva proposta, li hauríem de dir que no és aquest que ens proposa el model d'RSE a què aspirem.


I podem considerar que amb l'RSE no n'hi ha prou, que aspirem a més. Per a fer aquesta declaració no cal carregar-se l'RSE. Al contrari, com més empreses hi hagi que facin RSE més n'hi haurà que arribin a l'excel·lència social. Però sense oblidar que fins i tot les empreses socials i les públiques també han de gestionar l'RSE i no considerar-la un implícit.

Nota: Josep Maria Lozano deia fa dos anys: "Per què em segueix semblant que no cal precipitar-se a liquidar la denominació RSE? Doncs mira, perquè em sembla que fa olor de socarrim que hom vulgui cobrir amb un espès vel la R de la paraula responsabilitat. [...] Però ja que estem jugant amb les paraules, em pregunto si alguns dels canvis de denominació proposats no són més que hàbils i intel·ligents maneres de no moure'ns de l'ego-system.

17.2.13 Anar més enllà de l'RSE?
17.2.13 ¿Ir más allá de la RSE?
19.2.12 Alguna cosa es mou en el club de l'RSE
19.2.12 Algo se mueve en el club de la RSE