Estem a uns dies de la gran concentració de l'Onze de Setembre del 2014, i ja podem dir que s'està recollint el primer fruit, per la feina ben feta. Si fa un any, el món entenia que es tractava d'una reclamació plantejada des de la societat civil per vies pacífiques i democràtiques, ara el món ja assumeix sens cap mena de dubte la realitat nacional dels catalans davant el negacionisme d'Espanya, i també es valora l'exemple que suposen les formes democràtiques catalanes i escoceses davant els conflictes d'altres llocs del món com Ucraïna.
Malgrat que d'entrada tothom preferiria que les fronteres no es modifiquessin, tothom va acceptant que si una voluntat democràtica així ho vol aquest és un procés que esdevé indiscutible. Davant el món anglosaxó especialment, Espanya va sent percebuda com una realitat poc confiable des del rigor democràtic. Tot apunta que si aquest 11-09-2014 Barcelona acull la mobilització més gran mai vista a Europa, aquest procés ja es trobarà en un camí sense retorn, especialment després que Espanya hagi gastat els darrers cartutxos per a fer-lo rebentar.
Les autoritats espanyoles estan tan obsessionades a boicotejar qualsevol acte sobiranista o fins i tot qualsevol acte on es parli de Catalunya que es faci a l'estranger, que arriben a mostrar comportaments més propis d'una dictadura que no d'un país europeu. Ara hem sabut un cas patètic, on les formes mostren la impotència d'un Estat que ara s'adona que no pot utilitzar l'exèrcit i que la guerra bruta tampoc li està donant resultat: La presentació de la traducció de la novel·la 'Victus' als Països Baixos ha estat suspesa per pressions de l’ambaixada espanyola. El director de comunicació de l'Institut Cervantes ha reconegut que va ser l'ambaixada espanyola qui va decidir suspendre l'acte i la premsa neerlandesa qualifica de 'censura' l'actuació del govern espanyol.
El dia abans, Sánchez Piñol havia fet la presentació de ‘Victus’ a Amsterdam. Quan es va obrir el torn d’intervencions del públic, va prendre la paraula una dona que va dir que representava l’ambaixada espanyola i va llegir un comunicat --llarg, ben preparat-- en què afirmava que les dades històriques de la novel·la 'Victus' eren tergiversades i atacava el procés sobiranista. A Utrecht ja no ha calgut llegir cap comunicat: han suspès la presentació que hi havia programada al Cervantes a les set del vespre. El diari neerlandès NRC assegura en la seva edició digital citant l'editorial holandesa de Piñol que ha estat l'ambaixada espanyola la qui no ha permès fer l'esdeveniment. Van Wersch ha afegit que estava 'en xoc' pel 'boicot des de l'estranger' d'una conversa pública entre un autor i el seu traductor 'en sòl neerlandès, on la llibertat d'expressió és una cosa important'. Sánchez Piñol considera que "el que ha fet el cos diplomàtic espanyol és inadmissible" i El Mundo explica que Así se canceló el acto sobre 'Victus' en el Instituto Cervantes de Utrecht.
Potser és una anècdota. Però mostra un estil, una preocupació, una impotència. I no sols ho mostra als afectats sinó que es mostra al món i ajuden a internacionalitzar. Vegem sinó què ha passat més en aquests dos dies, per no citar els nous atacs a la llengua catalana o als mitjans de comunicació catalans:
El 'New York Times' defensa la celebració de la consulta del 9-N a l'editorial d'aquest dimecres i la presenta com "un testimoni dels valors democràtics". El diari nord-americà diu que "la UE ha fet possible que escocesos, catalans o bascos contemplin anar sols". Contraposa també les consultes d'Escòcia i de Catalunya al "càstig rus que ha intentat desmembrar Ucraïna quan aquesta s'ha intentat desmarcar de l'òrbita del Kremlin". Carles Capdevila diu:
L’EDITORIAL del New York Times és rellevant. Moltíssim. Respon a una pregunta clau. I per què calia convocar una consulta si ja se sabia que l’estat espanyol no l’autoritzaria? Doncs perquè el món entengués que el procés que es feia des de Catalunya era clarament democràtic, i el defensés. I ha passat: una de les capçaleres més fiables del món assumia amb naturalitat i normalitat la consulta del 9-N, i la presentava al seu editorial, al costat de la d’Escòcia, com un “testimoni dels valors democràtics perquè fa arribar la pregunta a la gent, que té la possibilitat de decidir pacíficament” sobre el seu futur polític [...] Si el món atengués les causes per la seva justícia, no estaria com està. Però en el món periodístic del rigor i en la cultura democràtica anglosaxona, és incomprensible que no es pugui votar. Per això, pel seu propi pes, i malgrat les campanyes i guerres brutes, un observador internacional honest que vulgui fixar-se en el procés arriba a la conclusió que ahir va quedar impresa.
El dia abans, el president dels EUA Barack Obama havia lloat la Via Bàltica, la gran cadena humana que ara fa 25anys va unir els pobles bàltics, aleshores sota administració soviètica, en favor de la independència. El discurs d’Obama elogia la lluita per la llibertat i la independència d’Estònia. Vilaweb ens ofereix la traducció d’aquesta part del discurs d’Obama:
‘I aquí, a Estònia, hi havia un somni que va trobar la seva expressió més eloqüent en les vostres veus, en un prat d’herba no gaire lluny d’ací, quan els estonians van omplir-se de coratge per aixecar-se contra un imperi i cantar: ‘La terra dels meus pares, la terra que m’estimo.’ I Heinz Valk, present avui aquí, va parlar en nom de tota la revolució cantada quan va dir: ‘Un dia, tard o d’hora, guanyarem.’Fa exactament vint-i-cinc anys, la gent de tot el Bàltic es va aplegar en una de les manifestacions més grans de llibertat i resistència no violenta que el món hagi vist mai. Aquella tarda d’agost, potser dos milions de persones van sortir de casa i es va donar la mà per a formar una cadena humana de llibertat, la Via Bàltica, que es va estendre avall a través de carreteres i camps, de Tallinn a Riga i Vílnius. Encenien espelmes i cantaven himnes. La gent gran va treure la bandera d’independència i els pares joves hi van dur els seus fills per ensenyar-los que quan la gent normal s’uneix els grans canvis són possibles. Aquí, a Estònia, quan les persones es van aplegar per formar la cadena, el clam era ‘llibertat’. Com un home va dir aquell dia, el Mur de Berlín era fet de maons i ciment. El nostre mur és més fort. I ho era. En pocs mesos, el mur a Berlín es va obrir.L’any següent, els pobles bàltics finalment van votar en unes eleccions. I quan les forces del passat van fer el seu darrer intent de mantenir el poder, es van posar drets. Els lituans van tapar els tancs. Els letons van aixecar barricades. Aquí, a Tallinn, els ciutadans van anar corrents a la torre de televisió per a defensar-hi les ones de la democràcia. Vau guanyar. Vau recuperar els vostres països. I a la nova constitució vau declarar que la independència i la sobirania d’Estònia són eternes i inalienables.’
Alhora, el Postimees, el diari estonià de més tirada a tota la regió bàltica, publica aquest dimecres un article en
què demana al govern del seu país un clar posicionament a favor de la
independència de Catalunya i recorda que el procés català se sembla a la
dels països bàltics, i recorda la celebració de la Via Catalana a
semblança de la via Bàltica.
Com va dir Bill Clinton, el món serà català o serà talibà. Les declaracions d'Obama semblen coincidir en una comparació equivalent, defensant les formes democràtiques i cíviques. El món ja va veient que sota la formalitat democràtica i en plena europa també hi ha oculta una manera de fer que n'és molt de talibana.
Com va dir Bill Clinton, el món serà català o serà talibà. Les declaracions d'Obama semblen coincidir en una comparació equivalent, defensant les formes democràtiques i cíviques. El món ja va veient que sota la formalitat democràtica i en plena europa també hi ha oculta una manera de fer que n'és molt de talibana.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada