Les meves reflexions sobre el cas Pujol (II)

Fa un parell de dies vaig publicar en aquest blog les meves reflexions sobre el cas Pujol, tot citant un article d'Albert Sáez. Avui he llegit el de Juan-José López Burniol (Paisatge després de la caiguda. La Vanguardia, 16/08/2014) que també aporta algunes reflexions interessants.


El notari afirma que és aventurat deduir que la reivindicació independentista de Catalunya hagi rebut un revés irreversible. La incidència que tingui es veurà el dia 11 de setembre, perquè també pot passar que contribueixi a la radicalització del sobiranisme. Treu aquesta conclusió a partir de considerar que el futur vindrà determinat per tres fets:

1. L'exigència de responsabilitats jurídiques a tots els implicats en el cas, que no seran només els membres de la família Pujol, perquè -malgrat l'errònia qualificació dels fets pel president Mas com un afer privat i familiar- no és concebible el que ha passat, atesa la seva magnitud, sense la cooperació necessària, almenys, de moltes altres persones -polítics, funcionaris o empresaris-, els noms de les quals apareixeran, en un constant degoteig, durant les properes setmanes. 
2. L'arrelada i exacta convicció que la corrupció és comuna a tots els partits polítics espanyols en grau directament proporcional a la seva participació en la política de gestió, raó per la qual, tot i arribant fins al final en l'exigència de responsabilitats al president Pujol i als altres implicats, el que ha passat no pot servir de pretext per desqualificar i obviar les reivindicacions catalanes. 
3. La sospita -justificada o no- que la revelació, en aquest moment, d'uns fets coneguts ja fa temps ha estat instrumentalitzada en funció de l'actual confrontació política entorn del dret a decidir.

Afegeixo una reflexió en aquest sentit. Si realment tot plegat és com alguns comencen a predir la sacsejada serà enorme, i l'error de l'estratègia espanyola brutal.

• És a dir que els equilibris d'Espanya, inclosa la seva "unitat", es basen en un conjunt de males pràctiques corruptes que afecten a tothom i que han estat més o menys tolerades i fins i tot incentivades per a assegurar que tot funcioni com l'acudit del barber que cita en Sáez: oi que no ens farem mal?
• Pel que fa al "problema catalán", aquesta és una de les estratègies de la intel·ligència de l'Estat. Això hauria contingut el pujolisme de certes aventures, alhora que arribat un moment crític com l'actual, disposaven de la bomba letal per a desactivar-ho tot.
• Amb el que no havien comptat és que el procés pogués sortir de la base, del poble, i no dels partits o dels grans líders. Aquesta estratègia fou pensada abans de la societat de la informació i la comunicació, quan els ciutadans no disposaven de tanta capacitat d'auto-organització, o tanta capacitat per a comprendre els jocs bruts del propi Estat.
• Possiblement tingui raó Burniol -i altres- i ara comencin a aparèixer altres notícies vinculades, que posin l'entorn de Pujol en una situació més complicada. Seria esperable que succeís. Seria l'estratègia normal per part de l'Estat, que hauria estat guardant informació per a quan es donés el moment.
• Però fent aquests passos, la intel·ligència de l'Estat demostrarà que no ha sabut llegir la societat catalana, ni el moment actual, i actuarà estrictament com si aquests fos un moviment liderat des de dalt. La seva acció no solament no li servirà per als seus fins sinó que haurà funcionat com una immensa distracció que li jugarà en contra i li haurà impedit una reacció més intel·ligent a les inquietuds dels catalanas.
• I no sols això, sinó que s'evidenciarà tot el joc brut de l'Estat, no solament sobre com s'està fent servir informació en el moment precís, sinó com s'ha estat retenint al llarg del temps en una acció planificada que és molt més que prevaricació. De fet, si les sospites són certes, d'alguna manera s'haurien afavorit les males pràctiques per a assegurar tenir tothom agafat per algun lloc.  

Concloent: 

1. Com a ciutadà em sento complagut pel fet que es puguin investigar i processar totes les persones que hagin comès delictes. I no em sap cap greu que sigui ara. Precisament perquè vull entrar net a la creació del nou Estat. Que no ens passi com aquesta Espanya que no va fet net en el moment d'entrar en democràcia!
2. I a mesura que més notícies d'aquestes apareguin, més desig d'assolir ràpidament la independència per allunyar-nos d'aquestes pràctiques corruptes que, com anem veient, són inherents a l'Estat espanyol per raons històriques i per raons estratègiques. A més de tot el que ja sabíem que comporta estar a l'Estat espanyol, ara també descobrim que porta implícita una dosi de corrupció "preventiva".
3. I sobretot més ganes de posar-nos a fer el nou Estat. Amb aquesta sortida, amb l'obvietat que som una societat amb els mateixos riscos de males pràctiques que qualsevol altra, tindrem més consciència de la necessitat de gestionar adequadament els aspectes ètics i mai donar-los per sobreentesos.

PD: Salvador Cot analitza aquests darrers dies d'agost: Passen els dies i els nervis es comencen a notar a Madrid. L'operació Pujol que, suposadament, havia de dissoldre l'onada independentista només ha servit per posar al descobert que l'estat espanyol utilitza la inspecció fiscal -i la tolerància amb els evasors- com a armes de combat polític en favor dels seus interessos de classe. L'eufòria de les portades madrilenyes s'ha evaporat en comprovar que era utilitzada, hàbilment, com a incentiu per acabar d'omplir els trams que faltaven per a la Diada. Mariano Rajoy obté suports internacionals en format el·líptic que ni prohibeixen res ni anuncien cap plaga bíblica sobre un futur estat català. I, a sobre, Alex Salmond arrasa els arguments unionistes en el debat de la BBC. Un final d'agost horrible que presagia un setembre que pot ser catastròfic per a la seva estratègia d'immobilisme radical.