He trobat interessant que en els debats s'hagi diferenciat entre Turisme Sostenible i Turisme Responsable. La diferència s'ha posat en el fet que aquest darrer concepte o model requereix que es focalitzi el diàleg amb els grups d'interès.
Aquesta és una idea sobre la qual hem escrit en diferents ocasions, ja que és important per a comprendre on posem el focus. En la intervenció que hem fet des de Vector 5 · Excel·lència i Sostenibilitat encara hem anat més enllà ja que hem introduït el concepte de Destinació Turística Responsable com a aplicació sectorial del Territori Socialment Responsable i, en conseqüència, fent una aproximació diferent de la que se sol fer des de la gestió de la sostenibilitat en Destinacions Turístiques.
Us aporto ara l'article de fa uns mesos on reflexionava sobre la diferència pràctica entre Responsabilitat i Sostenibilitat:
19.5.13 Responsabilitat & sostenibilitat
El relat de la sostenibilitat posa el focus en l'entorn. L'organització acaba essent un agent més entre molts altres que pot contribuir a la sostenibilitat d'aquest entorn. L'organització esdevé perifèrica, col·lateral, i les més compromeses poden assumir voluntàriament una responsabilitat.
El relat de la responsabilitat posa el focus en l'organització. És la responsabilitat de l'organització enfront de la societat. L'organització és el centre i els grups d'interès es troben al voltant. La sostenibilitat és un requeriment de la societat que ens observa.
En el model sostenibilitat cada organització és un agent més, que es mou per regulacions legals obligatòries a les quals algunes hi afegeixen un plus de compromís. Però l'objectiu és la sostenibilitat.
En el model responsabilitat (RSE) cada organització se sent interpel·lada per la societat, no solament en el compliment normatiu sinó en les seves actituds i conviccions. I accepta ser interpel·lada, perquè el compromís en la responsabilitat porta implícita la responsivitat, l'acceptació d'haver de donar resposta a les preguntes que els grups d'interès formulen legítimament. I l'objectiu és assegurar el resultat per mitjà d'uns processos interns, amb assumpció d'uns valors i compromisos, unes eines de gestió, un diàleg amb els grups d'interès, una comprensió de la materialitat.
Defenso els dos models. I també el model de l'ètica, que de vegades sembla que no en parlem gaire. Tots tres es reforcen i es necessiten.
- L'RSE necessita un focus cap on mirar i un focus des d'on mirar: la sostenibilitat i l'ètica.
- L'ètica necessita ser la inspiració per a un model de gestió aplicable en el dia a dia en la vida empresarial, que permeti desenvolupar organitzacions que sàpiguen crear alhora valor econòmic i social.
- I la sostenibilitat necessita una metodologia que faciliti la implantació organitzacional.
En un article anomenat "L’RSE és gerundi" defensàvem que "els que sols miren l’impacte de les empreses, parlen bàsicament de sostenibilitat mentre que els que mirem dins l’organització preferim parlar d’RSE". També hi fèiem altres afirmacions com "L’RSE no solament és una adaptació a uns requeriments d’uns grups d’interès i d’uns segments de mercat emergents. També suposa en si un vector de gestió del canvi dins la cultura organitzativa", o "Per això l’RSE va més lluny que la sostenibilitat. L’RSE posa la mirada en la gestió i la sostenibilitat en el resultat. L’RSE és gestió des d’un compromís vers uns resultats".
Cada empresa i cada expert té dret a anomenar la cosa com vulgui, sempre que deixi clar què reforça o de quina càrrega s'alleugereix... I sobretot, evitem jugar amb la terminologia: fa anys que tothom sap que la paraula social d’RSE no vol dir assistencial sinó que responsabilitat social vol dir responsabilitat davant la societat.
Altres articles recomanats:
- Anar més enllà de l'RSE?
- Alguna cosa es mou en el club de l'RSE
- L’RSE és gerundi
- En defensa de l'expressió Responsabilitat Social
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada