Compromís d'RSE en la reducció dels accidents de trànsit

Malgrat la reducció del nombre de morts i ferits greus en accidents de trànsit, l'impacte que tenen encara estan per sobre de les que serien homologables a nivell europeu i de les que la societat es pot permetre. Cada accident, cada ferit greu, cada mort, suposen un cost enorme per a la societat, tant en termes humans com també econòmics.

Siguin més greus o menys, cada dia es produeixen sols a Barcelona una mitjana de tres atropellaments (1.128 va ser el total de l'any passat). 

D'altra banda, sense les conseqüències dramàtiques dels accidents, també podem fer referència a la gran quantitat de persones que perden punts com a consqüència de les infracccions i que, en alguns casos, per la gravetat dels fets, acaben complint penes de presó. Sabem que els presos per delictes de trànsit augmenten. L'any 2012 van ser més de 2.000 les persones empresonades, amb un augment produït per les reincidències.

Baixant a la dimensió de menor impacte, però igualment a tenir en compte, les males pràctiques al volant suposen no solament aquests riscos vitals i penals, sinó una pèrdua de qualitat de vida de la comunitat, per inseguretat, estrés o contaminació acústica, per exemple. I fins i tot una disminució del capital social i dels valors de convivència, respecte i harmonia.

Responsabilitat Social de les Empreses

Per descomptat, la bona conducció i el civisme depenen de les persones, de cada ciutadà, de cada conductor. Però els valors i actituds de les empreses no hi compten gens? Ja sé que hi ha qui creu que la Responsabilitat Social de les Empreses és una falàcia perquè l'ètica és de les persones i no de les empreses, però sempre he sostingut que s'equivoquen. Les persones jurídiques poden adquirir ciutadania corporativa quan formulen uns valors corporatius, els apliquen en unes pautes de comportament i gestionen els compromisos. I aquest seria un cas concret per exemplificar-ho.

Si els accidents són un gran mal per a la societat, i col·lectivament es considera que es pot i s'ha de disminuir, les empreses hi tenen un paper actiu a fer. Em refereixo sobretot a marcar l'actitud al volant de les persones que treballen per a l'empresa (directament o indirectament), fet que suposa no solament un control punitiu, sinó una codificació ètica i sobretot establir els context de gestió perquè sigui possible. Si finalment a un conductor se li determina que ha de servir un producte en un temps impossible, la instrucció de no fer infraccions quedarà soterrada per la retribució variable subjecte als lliuraments en temps.

Gestió de l'RSE de Responsabilitat Global

Aquesta reflexió, a pesar de ser un professional autònom, vaig mirar d'aplicar-me-la a mi mateix i, en conseqüència, vaig pensar com podia rendir-ne comptes. Em va semblar que la manera més objectiva seria donant compte de les multes rebudes, cosa que podeu veure en aquesta entrada del blog: Durant el 2012 he rebut les següents multes de trànsit

En el seu moment vaig descriure la proposta d'aquesta manera:

En el cas d’un professional autònom, el respecte al compliment normatiu pensem que ha de tenir en compte també les multes de trànsit, atès que sovint el vehicle constitueix un instrument d’ús intensiu o rellevant. De fet, l’actitud al volant i les seves conseqüències és una dimensió de la urbanitat i aquesta no deixa de ser una manera de poder pressuposar altres actituds professionals i vitals. El civisme i els compromisos socials són un pas més elevat però que s’ha de sostenir sobre la base d’un capteniment, unes formes i una urbanitat que facin possible la convivència.

Aquesta proposta i exercici de transparència pot ser un motiu de reflexió per als professionals, i segurament hauria de ser una matèria rellevant per a algunes empreses de sectors on el vehicle és essencial, com el transport de mercaderies i persones.