Adéu a CaixaPenedès, amb unes cites de Josep Parera

He començat el diumenge amb una piulada en directe d'aquestes que porten el coixinet #estapassant. Anava a comprar el pa i m'he trobat amb la substitució dels rètols de CaixaPenedès pels de BancSabadell:

#estapassant Ara mateix està desapareixent #CaixaPenedès... L'Oficina principal de Vilanova passant a BancSabadell  

Era una notícia anunciada, però sempre sobta veure uns operaris treballant en diumenge canviant uns rètols igual com els informàtics que estan canviant tot el sistema operatiu aquest cap de setmana. Però sobta encara més pel fet que suposa d'una manera gràfica el final d'una època en què a Vilanova i la Geltrú, com a les altres comarques penedesenques, la Caixa d'Estalvis del Penedès havia estat una institució arrelada i de referència, igual que arreu de Catalunya les caixes d'estalvis havien ajudat a facilitar l'estalvi de les persones, l'activitat econòmica de moltes pimes, i el suport a les iniciatives socials i culturals des de les obres socials. Final d'època. Fin de la cita, que diria aquell.

Arribo a casa i per atzar els ulls em van als tres volums d'un llibre que recull les intervencions de Josep Parera i Ripoll, qui fou president de CaixaPenedès en el període del 1978 al 2003. Vaig llegir-los al 2005 amb motiu d'un encàrrec singular: crear un premi des de l'Obra Social de CaixaPenedès que portés el nom d'aquest insigne president.

I així, Josep Parera, que passà a ser-ne president d’honor donà nom a aquest premi perquè al marge de la rellevància dels èxits assolits en la seva gestió, es va caracteritzar per uns valors socials i humanístics viscuts molt intensament, un arrelament al seu país i a la societat, i una coherència i capacitat comunicativa envers els seus col·laboradors, fets que es fan palpables en la importància que sempre va atorgar al paper de l’Obra Social.

L’Obra Social de Caixa Penedès convoca el Premi Josep Parera amb l’objectiu de reconèixer públicament la trajectòria de persones i organitzacions socials que hagin excel·lit en la seva vocació i dedicació al servei del desenvolupament comunitari en les dimensions social, humanitària i/o solidària.

Caixa Penedès per mitjà de la seva Obra Social té la voluntat de contribuir a la millora de la societat aportant recursos per a afrontar, fomentar i incentivar la resolució de les problemàtiques que afecten el nostre entorn sociocultural i socioeconòmic.

Faci click AQUÍ per accedir a la pàgina principal del Premi Josep Parera 2012.

Em permeto d'aportar algunes paraules de les pronunciades per Josep Parera en les Assembles Generals, que mostren la qualitat de la persona, que imagino que, com molta altra gent, deuen estar actualment lamentant la poca qualitat de gestió, la pèrdua de l'ètica i també el perdre el món de vista per part dels qui van liderar les caixes en el període d'enfolliment de la nostra economia, quan tot era possible i algú altre ja es faria càrrec dels efectes col·laterals...

La nostra presència, la de l’Assemblea reunida en sessió anual ordinària, a part d’aprovar una gestió financera, té una missió potser més alta, que hauria de convertir-se en l’estímul que a tots ens convoca per a una determinació comuna: perpetuar, en l’àmbit de la Caixa, la seva vocació netament social. L’aspecte financer, absolutament necessari, n’és només el precedent més immediat. I encara avui cal preguntar-nos si, al tombant de segle, aquesta determinació continua vigent. D’avançada, els diem que sí: que, amb més força que mai, necessitem d’una bona gestió per tal de caminar en aquella vocació irrevocable que, utilitzant el lucre mercantil, operant en nuclis cada vegada més competitius, no decanti la nostra inclinació cap a una societat que necessita una alenada d’aire pur i solidari, la polida utilització d’un guany que és lícit, posat en certa mesura al servei de la persona, de la família i de la societat. (Paraules a l’Assemblea General Ordinària, 20 de juny de 1996) pg 21 vol.II

Crec, amb convenciment, que les Caixes d’Estalvi, en el doble sentit de la seva missió, són superiors en objectiu a les altres institucions financeres de signe capitalista. A aquestes darreres, els cal incidir en els seus clients en el tragí econòmic i mirar de complaure els seus accionistes a través dels guanys anuals. A nosaltres, en canvi, ens empeny l’afany de ser útils i de millorar la societat en un aspecte bicèfal: atendre amb suavitat i amb l’eficiència possible aquelles persones, famílies i entitats que ens sol·liciten i ens donen negoci, i invertir desinteressadament una bona part dels guanys a favor d’aquelles institucions, d’aquells projectes que, sense ajuts complementaris o totals, no tindrien un demà; és a dir, que, tot i que extret de textos més universals i entranyables, ens cal esdevenir “un recer segur per als que ho necessiten, un ajut en els moments de perill”. (Paraules en la inauguració de l’edifici de Serveis Centrals. 22 de juliol de 1997)  pg230 vol.II

El que hom admira en les persones i en les institucions –i la Caixa volem que sigui una d’elles- és la insubornabilitat en els principis, la transparència en els serveis, la continuada projecció d’una faç indeformable, allò que la terminologia popular, des que té ús de raó, ho ha assenyalat amb uns mots discrets: ser conseqüents. (Paraules a l’Assemblea General Ordinària, 25 de febrer de 1983) pg 33 vol.I

Nosaltres hem buscat un terme que resumís aquesta funció positiva de la Caixa, en contraposició al desànim i a la manca d’estímul imperants. I l’hem trobat en un mot exacte, curt i concís: edificar. En sentit estricte, edificar equival a construir, i en bona veritat que aquest ha estat un lema irreversible, que ha presidit el desig de fornir tota mena de béns materials. En un sentit més ampli, i per analogia, edificar és sinònim de “donar exemple”, i, tot confessant-nos limitats i plens de defectes en la gestió humana, voldríem que veiessin, al menys, el nostre benintencionat propòsit d’aconseguir una actuació correcta, a la recerca il·lusionada d’una societat millor. (Paraules a l’Assemblea General Ordinària, 15 de juny de 1984) pg 37 vol.I

Al cap i a la fi, si sabem complir tothora els postulats fundacionals, per a les Caixes d’Estalvis el diner no és tant un terme sinó un mitjà que, passant d’una mà a l’altra en una rotació vertiginosa, facilita l’accés als recursos dineraris, disposa a l’estalvi, trenca situacions compromeses i predisposa els homes a les accions solidàries, ja siguin aquestes de signe personal, d’abast familiar o de projecció social. (Paraules a l’Assemblea General Ordinària, 14 de juny de 1989) pg 50 vol.II

“Josep Parera ens feia participar, igualment, en les seves conviccions i pressupostos ètics sobre temes d’específic contingut social i cultural, als que cal dedicar atenció i estima i procurar-ne la correcta realització a través de l’Obra Social de la Caixa del Penedès, com un servei al bé comú. (...) Les paraules de Josep Parera ens anaven arribant al llarg dels anys com a vehicles de sentiments molt nobles, com l’expressió d’un sentiment molt elevat, nodrit en la millor tradició humanística de la filosofia cristiana (...) Són temes ètics i socials, tenint sempre com a rerafons el respecte a la dignitat de l’home, tant en la seva individualitat, com en les formes de la vida social. (Teresa Basora, Comissió d’Obres Socials de Caixa Penedès)

PD: Impressiona l'enregistrament de la compareixença al Parlament dels màxims gestors de CaixaPenedès d'aquest darrer període. Es van acollir al dret a no respondre a les preguntes, cosa que va fer que alguns diputats les formulessin igualment sense rebre cap resposta. En aquest vídeo es poden veure les preguntes incisives del diputat de les CUP.