Universitats i ajuntaments contra el LAPAO

Després de la vergonya que s'està consumint a l'Aragó amb el canvi de denominació de la llengua catalana i, de fet, la invenció d'una nova llegua, el LAPAO, les universitats i el mateix territori comencen a mobilitzar-se. Les 21 universitats dels territoris de llengua catalana i els alcaldes de la Franja d'Aragó han pres posició:

Comunicat de les 21 universitats de la Xarxa Vives sobre la denominació del català a la nova Llei de llengües d’Aragó

Imatge: Escut de la Universitat de Barcelona.

Davant l'aprovació a les Corts d'Aragó de la Llei d'ús, protecció i promoció de les llengües i modalitats lingüístiques pròpies, el Consell General de la Xarxa Vives, format pels rectors i rectores de 21 universitats de Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears, la Catalunya Nord, Andorra i Sardenya, vol fer les consideracions següents:

 

— El nou text legal deroga el que es va aprovar l'any 2009, que reconeixia el català com una de les llengües pròpies d'Aragó, i atribueix una nova i inèdita denominació al català d'acord amb les sigles LAPAO (Llengua Aragonesa Pròpia de l'Àrea Oriental), a més de reanomenar l'aragonès com a LAPAPYP (Llengua Aragonesa Pròpia de l'Àrea Pirenaica i Prepirenaica). Aquests noms no corresponen a cap idioma i són totalment aliens al criteri científic de la filologia romànica, que considera inqüestionable la unitat del català als territoris d’Andorra, Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears, la Catalunya Nord, l’Alguer i part d’Aragó.

 

— Aquest és també el criteri de l'Institut d'Estudis Catalans, com a autoritat acadèmica a la Franja de Ponent. Obviar les seves recomanacions equivaldria a suposar que la Reial Acadèmia Espanyola de la Llengua hauria de limitar les seves competències a determinades circumscripcions administratives definides per un territori concret.

 

— El neologisme que introdueix la nova llei planteja un interrogant inquietant sobre les conseqüències del nou front obert, a més de constituir la manifestació més transparent d'una concepció estreta de la riquesa lingüística i cultural d’Aragó.

 

— El respecte a l'àrea geogràfica de cada llengua és una obligació de les autoritats, d'acord amb la Carta europea de les llengües regionals o minoritàries. A més, el Comitè de Ministres del Consell d’Europa ha recomanat reiteradament a l’Estat espanyol que apliqui un marc jurídic específic de protecció del català i de l’aragonès, i ho ha fet emprant explícitament aquestes denominacions.

 

— En definitiva, la llengua no pot ser objecte d'instrumentalització política; ben al contrari, ha de ser objecte de protecció com a eix del patrimoni cultural d'una societat. Per tots aquests motius, la Xarxa Vives d’Universitats fa una crida al sentit comú per tal que la llei respecti la convenció filològica i el nom de la llengua catalana.

Castelló de la Plana, Barcelona, Palma, Perpinyà, Sant Julià de Lòria, Sàsser
10 de maig de 2013

La Franja es rebel·la contra el LAPAO

Els batlles de la Franja subscriuen la Declaració de Mequinensa i anuncien que portaran a la justícia la llei de llengües de l'Aragó

Imatge: Els batlles, fent pinya. Foto: ACN

Una trentena de batlles de la Franja de Ponent, lingüístes i experts, a més dels representants de tres consells comarcals, han signat la Declaració de Mequinensa, com a continuïtat de la que fa trenta anys va aconseguir promoure l'ensenyament del català a les escoles de la Franja. L'acord en defensa del català i contra la denominació de LAPAO, l'han subscrit batlles i regidors de partits com el PSOE, la Chunta Aragonesista, el Partit Aragonés, Convergència Democràtica de la Franja i un del PP. Aquests batlles portaran la llei de llengües de l'Aragó a la justícia. Demanen la derogació de la llei i reclamen la continuïtat de l'ensenyament del català.

Els batlles s'han compromès a fer les accions necessàries davant la Justícia, el Tribunal Constitucional i la Unió Europea per aconseguir que es torni a anomenar llengua catalana i llengua aragonesa els parlars de les àrees orientals i pirinenques, i no Lapao i Lapapyp. La batllessa de Mequinensa, Magda Gòdia, ha llegit la declaració conjunta dels batlles, ja que fa 30 anys en aquest mateix escenari els alcaldes de la Franja van aprovar la primera 'Declaració de Mequinensa'. Gòdia ha llegit les dues pàgines de la declaració pactada a la reunió en llengua catalana i castellana. A la trobada s'han sentit les diferents variants del català a les comarques orientals de l'Aragó, i també la llengua aragonesa del nord.
Ara els pobles catalanoparlants de l'Aragó volen evitar que es perdi la seva llengua i reclamar que no es negui una evidència històrica i científica. Per això la cimera ha inclòs amb les ponències de lingüistes i sociòlegs de la Universitat de Saragossa, que han explicat la denominació de català per la llengua de la Franja de Ponent. També s'ha parlat de les evidències històriques i reals de l'existència de la llengua aragonesa al Pirineu d'Osca, i que ara la nova Llei vol anomenar Lapapyp (Llengua aragonesa pròpia de les àrees pirinenques i prepirinenques). El proper pas immediat serà la presentació de mocions a tots els ajuntaments en defensa del català com ja ha fet el Campell (La Llitera), l'Ajuntament de Lleida o la Diputació de Lleida.