Podeu accedir a la revista i també llegir l'article aquí:
Quina és la importància de la Transparència i rendició de comptes en
aquests moments?
Tot que són usats com a sinònims, la
transparència sembla una actitud més passiva, un valor o principi acceptat per tothom
però que sovint no s'acaba de realitzar. Introduir el concepte de rendició de
comptes ja posa l'accent en una manera de fer que implica una voluntat activa.
Si, a més, ho situem en el camp de la
Responsabilitat Social, podem interpretar aquesta pràctica a partir no solament
d'una certa proactivitat sinó sabent interpretar quines són les necessitats
informatives d'uns stakeholders diversos i que tenen interessos legítims damunt
d'organització.
Rendir comptes esdevé aleshores una manera de
vincular-se als grups d'interès, facilitant els processos de diàleg que
permetran millorar l'aprenentatge, gestionar riscos, descobrir o cocrear les
millors pràctiques, anticipar-se al futur, captar oportunitats, crear
confiança...
I si es vol, la transparència en un sentit més
clàssic, sense aspirar a generar processos de creació de valor conjunt, sempre
té la virtut de millorar la informació disponible en els mercats, ja siguin de
capital o de talent, assignar millor els recursos, tenint en compte que cada
vegada més la informació no financera va adquirint un paper complementari més
determinant.
Què opina de les noves tendències que estan apareixent en aquest camp?
L'extensió de la Responsabilitat Social
Corporativa arreu del món i entre tots els sectors de l'activitat econòmica ha
comportat que s'hagi normalitzat l'elaboració de memòries amb indicadors de
rendiment no financer que s'orientin a mostrar el rendiment en termes de
sostenibilitat i ètica.
Tanmateix, donat que estem encara molt lluny
de la generalització, les memòries són una tendència. Però dins del procés de
normalització d'aquest instrument estandarditzat de transparència apareixen
noves tendències que van precisant el model per tal de garantir que aportin
major valor a l'empresa, al mercat, a l'economia, als grups d'interès.
I la tendència clau en el moment present se
centra en les memòries integrades, és a dir, com normalitzar un model de reporting que permeti presentar la
informació financera i no financera de manera integrada, satisfent la demanda o
necessitat que els mercats comencen a plantejar.
Aquest procés, d'alguna manera, tornarà a
posar damunt la taula el debat sobre si les polítiques públiques han d'establir
l'obligació de publicació d'informació corporativa anual no financera.
Què aconsella a les empreses en aquest sentit?
Cada empresa és lliure de fer o no memòria. El
consell és que valorin quines oportunitats de millora els pot donar l'esforç
que suposa fer-ne una, que pensin en quina satisfacció suposarà per als grups
d'interès, que imaginin com milloraran les relacions, la reputació.
Però, amb sinceritat, també hem d'advertir
dels riscos de publicar una memòria d'RSE sense que s'hagi desenvolupat algun
sistema de gestió d'aquesta RSE, ja que aquesta rendició de comptes pressuposa
que hi ha uns compromisos establerts, una voluntat de millora, un sistema de
gestió que contempla uns indicadors i objectius.
En el súmmum de la recomanació, els
proposaríem que tinguin el coratge d'explicar fins i tot allò que fan malament.
Una memòria equilibrada serà més creïble i generarà més confiança. Però aquesta
valentia seria imprudent sense un sistema de gestió que realment permeti
garantir el progrés.
Josep Maria Canyelles
Director de Responsabilitat Global
(www.responsabilitatglobal.com)
Coordinador de la Comissió de Responsabilitat
Social de l'ACCID
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada