Per una banda, els poders públics són els encarregats de donar nom als vials i adoptar els noms correctes dels pobles o accidents geogràfics, cosa que normalment fan sota el consell de l'autoritat lingüística corresponent i també haurien de fer sota els valors públics i democràtics. L'autoritat pública, però, de vegades opta per altres solucions, com la traducció dels topònims propis a una altra llengua, cosa que hem conegut en dictadures però també ara en plena democràcia, com veurem e una de les tres notícies. I l'autoritat pública també pot optar per mantenir els noms de vials imposats per la dictadura i que lloen personatges de valors contraris a l'actual ordenament constitucional.
També les empreses tenen un paper en el respecte a la llengua pròpia i oficial dels vials, cosa que sovint hem vist com de manera anòmala i absurda no es compleix, cosa que afecta la qualitat del servei però també el compliment normatiu, el respecte a la comunitat i l'RSE.
Vegeu tres notícies que ho exemplifiquen:
Madrid: 165 calles aún con nombres franquistas
A través de los nombres del callejero Madrid rinde homenaje a personajes siniestros de la dictadura franquista. Entre ellos los sanguinarios general Yagüe o Varela.
El año 2001 la oposición publicó una lista de 165 calles dedicadas a supuestos héroes del franquismo o hechos vinculados directamente a la dictadura. Después de 30 años de supuesta democracia la alcaldía se ha negado a democratizar el nomenclator. Los ejemplos son muchos: Calle de los Caídos de la División Azul, Capitán Haya, Comandante Zorita, Plaza de Arriba España, Plaza del Caudillo, General Varela, General Yagüe, General Millán-Astray, Mártires de Paracuellos, Agtustín de Foxá...España tiene unos nombres de calles, legislación, poder judicial, un ejército y una mentalidad a menudo derivados del franquismo. No hubo una ruptura frente al regimen autoritario como sí sucedió en Alemania. En estas condiciones no está capacitada para entender las aspiraciones de Cataluña.
L'últim embat espanyolista del PP balear: fer bilingüe Maó
L'ajuntament de la capital menorquina aprova demanar la castellanització del nom
El Partit Popular va aprovar començar els tràmits oficials per convertir en bilingüe el nom de Maó, perquè passi a dir-se, oficialment, "Maó-Mahon". Es tracta de l'última mesura per arraconar els avenços en la protecció del català que s'havien fet a les Illes Balears i que arriba just després de l'esborrany del decret del trilingüisme, que eliminarà l'opció de la normalització lingüística a les escoles. L'equip de govern dirigit per la batllessa Águeda Reynés no ha fet el referèndum promès en campanya per escollir si la versió catalana del nom de la ciutat havia de ser "Maó" o "Mahó". Però sí que ha imposat l'afegitó en castellà aprofitant la modificació que el govern de José Ramón Bauzá va fer a la Llei de funció pública. Aquell canvi, a més d'eliminar el requisit de saber català per treballar a l'administració, permet que els ajuntaments demanin que el nom de la seva població sigui bilingüe.
La denominació de l’aeroport del Prat conserva encara el criteri lingüístic de l’època franquista
El nou nom oficial de l'equipament no és Aeroport de Barcelona-El Prat, sinó Aeropuerto de Barcelona-El Prat, malgrat les reiterades demandes per catalanitzar-lo. La Plataforma per la Llengua ha lamentat que la nova denominació de l'aeroport de Barcelona no hagi servit per catalanitzar la toponímia castellanitzada que arrossega des de l'època franquista, i s'han elaborat diversos estudis que denunciaven la poca presència del català a l'aeroport del Prat i que s'han fet arribar a AENA. En alguns d'aquests informes, ja es demanava a l'ens aeroportuari que modifiqués la denominació oficial de l'aeroport per tal d'adaptar-la a la realitat social i lingüística corresponent.
El 1965, l'Orden de 1 de septiembre por la que se determinan la denominación oficial de los aeropuertos españoles, establia com a úniques formes oficials per als noms dels aeroports del domini lingüístic català les castellanitzades. D'aquesta manera, l'aeroport més gran de Catalunya s'anomenava Aeropuerto de Barcelona. Tot i les reiterades demandes de la Plataforma per la Llengua, AENA s'ha negat sistemàticament a canviar aquest criteri i ha mantingut la forma castellanitzada com l'única oficial. Hi ha hagut moltes ocasions per canviar el nom, però mai no hi ha hagut voluntat.
Finalment l'Orden FOM/1508/2011, de 18 de mayo, por la que se modifica la denominación oficial del Aeropuerto de Barcelona, recull la petició que l'Ajuntament del Prat va fer el 2008. Però malauradament el nou nom oficial continua arrossegant el criteri de l'època franquista pel que fa a l'idioma.
Nota: Sobre aquests estranys incompliments empresarials hem escrit altres reflexions:
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada