El sentit voluntari de l'RSE

Porto una setmana corregint exercicis i exàmens d'alguns cursos de la Universitat Oberta de Catalunya. A mesura que vaig llegint i avaluant, vaig mostrant-me satisfet perquè participants amb procedències ben diverses i punts de partida poc homogenis han anat incorporant de manera nítida una gran comprensió sobre el sentit voluntari de l'RSE.

Però de tanta satisfacció, em sobrevé un dubte: podria passar que sota el concepte de voluntarietat hi entenguessin alguna cosa equivalent al bonisme?

Els esquemes mentals ens poden portar a considerar que allò que és obligatori normativament és l'important mentre que allò que és voluntari és més accessori i prescindible!

Ràpidament se m'ocorre de fer veure que assolir l'èxit empresarial i guanyar diners, fer una empresa més sòlida i prestigiada, generar confiança envers els grups d'interès i rebre el seu reconeixement, etc., no és pas una acció obligatòria! Ningú ens hi obliga, i no obstant és allò més important. Complir les normes és l'obligació. Vist així, resulta que allò que és voluntari pot resultar terriblement ambivalent: pot ser fonamental o pot ser irrellevant.

Ràpidament em relaxo quan vaig observant que els exercicis mostren no solament una comprensió d'aquesta confusa voluntarietat, sinó que l'RSE forma part d'una manera de gestionar d'empresa, d'una manera d'orientar el procés de creació de valor, d'una manera de perfilar l'estratègia.

Ja ha passat el moment de perdre temps en algunes paraules a les quals es va donar una càrrega simbòlica enorme i que, observades des de les diferents maneres de concebre el món, ens feien destinar energies a debatre sobre matisos que en gran mesura provenien de l'ambigüetat dels mots.

El temps flueix ràpid. Si fa uns pocs anys es va concloure que l'RSE era voluntària i no s'havia d'obligar. Després vam avançar cap a la necessitat d'introduir certes obligacions de rendició de comptes en RSE per a certes empreses. Ara la crisi atura la major pressió pública i en canvi són certs inversors i analistes financers que requereixen que les grans empreses mostrin accountability. Tot flueix, de vegades amb incertesa i anades i vingudes, però tanmateix inevitablement cap a la major transparència.