Gitanos i mentalitats estatals caduques

Ara fa un mes vam apressar-nos a escriure sobre l'escàndol de la persecució i expulsió dels gitanos a França. En un article titulat Actuar des de la consciència personal contra polítiques caduques, vam aprofitar el lamentable episodi protagonitzat per Sarkozy convertint els gitanos en cap de turc dels problemes socials per a defensar les societats complexes. En aquest sentit vam voler situar el problema (que no són els gitanos sinó un model social i estatal) sota una visió més àmplia que facilita comprendre quins factors els han portat a la marginació.

Els gitanos van arribar a Europa al segle XV, coincidint en el moment en què es començaven a constituir els estats-nació obsessionats per l’homogeneïtat. En aquell context, si es volia mantenir la identitat ètnica, els propis costums, tradicions, llengua... quedaves al marge de la societat. Per això, durant segles els gitanos han estat estigmatitzats per la societat sota el lideratge dels poders públics. Als estats francès i espanyol s’han promulgat lleis contra els gitanos i se n’han expulsat... ja que, des dels poders centrals, la nació dominant tenia un projecte que comportava l’anihilació de les altres realitats nacionals o ètniques.

Són temes certament complexos. Molt més complexos del que els conflictes de barri ens puguin fer semblar, i en tot cas serien moltes les responsabilitats històriques a repartir. Lamentablement, en pocs dies vam passar d'un estat d'eufòria europeista, perquè semblava que els òrgans comunitaris estaven decidits a actuar per defensar els valors europeus i actuar severament contra l'estat francès, a un estat de depressió perquè la comissària europea es disculpava davant França.

Ara es torna a girar la truita i la descoberta d'un arxiu secret de gitanos causa estupor. Tot i que el Ministeri de l'Interior, epicentre de la polèmica per les expulsions, afirma no conèixer el llistat, la Gendarmeria va elaborar de manera il·legal un fitxer ètnic per identificar la comunitat romaní.

A diferència d'altres països, com els Estats Units, a França les estadístiques ètniques estan prohibides. Elaborar llistes oficials en funció de l'origen dels ciutadans és considerat un delicte, castigat amb cinc anys de presó i 300.000 euros de multa. En aquest context, i quan encara no s'han apagat les brases de l'escàndol aixecat per les expulsions de gitanos, el descobriment que la Gendarmeria havia elaborat un fitxer per poder identificar els membres de la comunitat romaní va causar ahir estupor.

Fonts d'Interior admeten, no obstant, que els fitxers coneguts amb les sigles MENS van ser utilitzats per la gendarmeria als anys 90. «Desprenen un tuf que pot portar molt mals records», va indicar William Bourdon, advocat de les associacions gitanes. L'al·lusió a la segona guerra mundial la va ratificar la seva col·lega Françoise Corra: «No som al 1940, esperem una reacció pública perquè això es pari de seguida. En el si d'aquest Govern hi ha el principal perill per a la pau social». [llegir notícia sencera al Periódico]

Associar els conceptes d'estranger i delinqüència és una gran injustícia, a banda d'una esquerda a l'estat de dret, a la presumpció d'innocència, als drets humans, a la tolerància, a la cohesió social... Però insistim: el problema no són els gitanos. Pot haver-hi problemes de convivència, però les bombes polítiques apareixen quan no s'afronten els problemes socials amb anticipació i temps suficient, quan potser ja va bé atiar baixes pulsions, i quan encara es viu dins un esquema mental del que ha de ser l'estat-nació més propi d'uns quants segles enrere.

Tal com dèiem a l'article anterior citat, davant un problema de cultura d'estat, cal que les persones enfortim els valors socials i els transformem en actituds compromeses, explícites, fent-ne bandera i ajudant en un canvi de mentalitats que requereix també actuar des de les consciències.