Jimmy Carter: "Catalunya i els Estats Units compartim l’amor per la democràcia i la llibertat"

Jimmy Carter, avui al Palau de la Generalitat

Fa tres mesos es donava a conèixer qui havia merescut el Premi Internacional Catalunya 2010 i en aquest bloc en vam parlar: L'expresident dels Estats Units Jimmy Carter guanya el Premi Internacional Catalunya 2010.

Ahir precisament es va fer el lliurament del premi al seu digne guanyador. Jimmy Carter va pronunciar un discurs de cortesia, amb detalls sobre els drets humans i la governança del món. És molt interessant en aquest sentit el reportatge que ahir mateix va oferir la Televisió de Catalunya, on es veu un Carter implicat a fons en el conflicte entre Israel i els palestins.

Jimmy Carter, l'home de Plains
Una trobada íntima i sorprenent amb l'expresident Jimmy Carter. Seguint l'estela de la polèmica gira de promoció del seu llibre, "Palestina: Pau no Apartheid", el director guanyador d'un Oscar Jonathan Demme revela la personalitat d'un individu complex que, amb la determinació d'un jove, recorre el país per fer arribar el seu missatge, tot i que aquest sembri la polèmica en tots els mitjans de comunicació que se'n fan ressò i, fins i tot, posi en dubte la credibilitat i el bon judici de Carter. Nota: El període de temps de distribució d'aquest vídeo és limitat. Podràs veure’l a tv3.cat fins al 09/07/2010 a les 00.30

Tornant al discurs de Carter, l'expresident ha afirmat per a marcar el to final que finalment, la nació més poderosa del món hauria de ser la més generosa amb la superació d’un repte cada cop més difícil d’aquest nou mil·lenni: l’abisme creixent entre rics i pobres.

Carter i Catalunya

Un Carter cortès que ha començat el discurs amb uns detalls envers el país que l'acollia i li donava aquest guardó. Però entre el que ha dit hi ha alguna cosa que és oportuna per a reflexionar. Aquest és el fragment més referit a Catalunya i destacaré el que diu al darrer paràgraf de la cita:

[...] Ens encanta recórrer el país, allotjar-nos als paradors i conèixer la seva gent, diversa i acollidora. La nostra última estada va incloure Barcelona i una excursió a Cardona, on vam visitar la fortalesa i el castell, la muntanya de sal i on també vam veure la seva primera Carta, signada al segle X pel comte Borrell II de Barcelona. Això va fer que tinguéssim moltes ganes de tornar a Catalunya per conèixer-ne més indrets.

Em complau aprendre sobre l’antiga llengua i els costums de Catalunya. Tot i que la cultura dels Estats Units és molt més jove, tenim moltes coses en comú. Els uns i els altres hem acollit immigrants i hem fet d’una població heterogènia un dels nostres punts forts. He sabut que el president Jordi Pujol va dir que és català qui viu i treballa a Catalunya. Els uns i els altres integrem els estrangers a la nostra societat i els nostres valors i apreciem les cultures que ens aporten.

Quan vaig ser governador de l’estat de Geòrgia, vaig tenir l’orgull de contribuir a crear 10 oficines internacionals a tot el món per promoure el comerç i les inversions. He sabut que Catalunya en té 35, de les quals cinc són als Estats Units. Aquest esperit emprenedor és molt necessari en el difícil període econòmic actual. Aquest tipus d’esforços es veuran compensats.

També compartim moments històrics, entremesclats amb tragèdies. He sabut que l’11 de setembre, una data espantosa per al meu país l’any 2001, va ser encara pitjor per a Catalunya el 1714. Però els nostres pobles tenen una gran resiliència i sabem com recuperar les forces i afrontar el futur amb coratge.

Compartim l’amor per la democràcia i la llibertat. A mi em van ensenyar que la Carta Magna anglesa del 1215 va ser el començament de la democràcia europea. Per alguna raó, els nostres estudiants no aprenen que, molts segles abans, hi va haver institucions catalanes, como ara el Consell de Cent, que van afavorir la igualtat d’oportunitats a la societat. Pocs dels nostres estudiants de dret saben que el Consolat de Mar va establir el dret marítim a la Mediterrània. [...]

Efectivament, compartim l’amor per la democràcia i la llibertat, però malauradament alguns aspectes de la nostra pròpia història i que marquen el nostre caràcter i la nostra identitat nacional són avui molt desconeguts, per l'ocultació de la història que s'ha produït fruit de la intenció de fer desaparèixer Catalunya com a poble.

És d'agrair que una persona de la talla de Carter s'hi refereixi. De fet, la creació d'algunes institucions també es produeix al mateix segle: el Consell de Cent neix el 1249 i les Constitucions Catalanes el 1283. Però són els antecedents i el funcionament allò que marca la diferència:

Les Corts Catalanes, establertes el 1283, segons Thomas Bisson, les Corts catalanes han estat considerades pels historiadors el veritable model d'un parlament medieval. Així, l'historiador del constitucionalisme anglés Charles Howard McIlwain va escriure: "en la Definició d'organització i regularitat de procediment, ni el parlament anglès ni els estats francesos es poden comparar amb les Corts de Catalunya" del segle XIV.

I el fet que abans de les Corts ja hi ha antecedents de la institució parlamentària catalana es remunten al segle XI, amb les assemblees de Pau i Treva i la Cort Comtal. La Pau i Treva de Déu fou un moviment social impulsat al segle XI com a resposta de l'Església i dels pagesos a les violències perpetrades pels nobles feudals. Es poden considerar l'origen de les Corts Catalanes. Durant el regnat de Jaume I, la Cort Comtal es transformà en les Corts Generals de Catalunya, institució que es consolidà en regnats posteriors.

Carter i l'Estatut retallat

L’expresident nord-americà ha comparat la sentència amb algunes de les “decisions errònies” de la Cort Suprema nord-americana en l'últim any, tals com “el finançament de campanyes polítiques o la reafirmació del dret a portar armes”. Segons Carter la sentència del crea una “anomalia temporal” entre Catalunya i la resta de l'estat espanyol i ha recomanat “confiança i paciència” a la societat catalana perquè “cap TC pot canviar el caràcter únic de la cultura de Catalunya”. [tribuna.cat]

Discurs de l’expresident nord-americà Jimmy Carter, guardonat amb el Premi Internacional Catalunya 2010 (Barcelona, 1 de juliol de 2010)


Podeu votar els blocs preferits fins el 9 de setembre. Enguany, a banda de votar els blocs, també podeu valorar cada entrada publicada. Aquesta valoració (“M’agrada”) incideix en el resultat final, ja que cada cinc suposen un vot per al bloc. Clica la icona!