Entre les moltes intervencions que han fet aportacions d’interès, em plau transcriure unes notes que he pres sobre la ponència que ha fet el professor Antonio Argandoña (IESE).
La crisi financera ha estat una crisi generalitzada que inclou causes diverses però sobretot ha estat un problema de direcció. No és que fossin uns immorals, és que no eren bons directius, per incompetència i per causes profundament arrelades en pràctiques perverses. Es van fomentar actituds imprudents i immorals.
La crisi ha vingut acompanyada d’un profund deteriorament ètic. La cobdícia és tan antiga com la humanitat. Però ara s’havien bloquejat els mecanismes que haurien permès evitar o moderar-ne els efectes. Hi ha hagut covardia als consells d’administració, manca d’autocontrol, imprudència, arrogància, falta de transparència, i fraus... Alta remuneració dels directius vinculada al curt termini...
També hi ha hagut absència de sentit del bé comú, enveja, incentius perversos. S’ha jugat amb el risc: ja ens en trauran!
Han fallat 5 sistemes de direcció:
- Sistema d’incentius: relació entre risc i remuneració
- Sistemes de control i informació
- Sistemes de comptabilitat: elecció de les polítiques i criteris comptables,
- Capital humà: com s’atreu, remunera, retenen i governen persones amb determinats perfils d’experiència, formació, viruts, actituds
- Cultura: valors que guien els individus i esl grups en la presa de decisions. La cultura com a mecanisme de control de la consistència de les decisions
El paper de l’Ètica
No és un afegit extern sinó que forma part de la bona manera de dirigir. I això implica el desenvolupament de virtuts morals, no per pressió exterior sinó per convicció de cada professional.
És una exigència de la qualitat humana i professional del directiu perquè implica dirigir millor. Un directiu excel·lent té en compte totes les conseqüències rellevants de les seves accions, per als altres i per a ell mateix; no omet la consideració de cap grup d’interès rellevant, sap posar-se en la pell dels altres, desenvolupa una cultura del diàleg...
L’ètica podria haver impedit actes irresponsables que van comportar fallides i altres problemes, i podria haver creat un clima diferent en els negocis i en les finances. Podria haver preservat la confiança. Però no garanteix l’èxit econòmic: no elimina els errors ni els impagats no la caiguda dels encàrrecs ni la reducció de crèdit...
Document de conclusions elaborat per l'organització
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada