Com a conseqüència de les obres per a la Línia d'Alta Velocitat (LAV) pel centre de Barcelona, el carrer de València és un dels que s'han vist afectats.
La nova senyalització del terra i els objectes que ocupen la via pública com a conseqüència de les obres han donat lloc a la necessitat de fer la infracció ja que no es possible circular pel carril en sentit oest. Així, els vehicles ocupen el carril de direcció contrària mentre que quan aquests es troben amb els altres venint de cara, els han d'esquivar.Vaig tenir la intenció de fer una carta a Via Pública de l'Ajuntament demanant o bé que esmenessin immediatament la situació o bé que em concedissin un permís especial per a circular en aquest tram en direcció contrària. De fet, un servidor gestiona la seva responsabilitat social, fet que comporta pel cap baix la voluntat de complir amb les normatives i, a més, la comunicació de les multes rebudes. Per tant, no solament per a evitar conflictes sinó per a evitar haver de comunicar obertament una infracció de trànsit en la meva memòria, és natural que tingués interès a fer aquesta demanda.
D'altra banda, sovint les autoritats observen un zel excessiu en la interpretació d'algunes presumptes infraccions mentre que en altres, quan la responsabilitat és seva, la interpretació és prou més laxa. I els ciutadans ho acceptem perquè l'autoritat mana. Jo sóc dels que creu que l'administració pública ha de ser exemplar en el seu procedir i que una anomalia com aquesta ha de ser denunciada. Ja ser que no em posaran cap multa per aquesta infracció necessària; ja sé que difícilment hi haurà cap accident perquè aquest tram té ara per ara una circulació de baixa velocitat, però les coses no es poden fer així.
Crec que forma part de la responsabilitat social de cadascú fer notar a l'administració allò que no funciona, allò que no es fa bé, fins i tot malgrat la sensació que poca cosa arreglarem! Igualment amb les empreses, queixar-se d'allò mal fet no és solament un dret sinó una obligació moral (o de bona ciutadania) per a evitar que una mala pràctica pugui continuar afectant impunement altres clients.
Malaurament, no he tingut temps de fer la queixa. L'última vegada que ho vaig provar encara em van dir que calia fer-ho per correu postal, i això ja demana un temps i una logística que per als que residim a internet se'ns fa molt complicat.
En tot cas, deixo la queixa aquí. I si en torno a tenir l'oportunitat, de debò que demanaré el permís especial!
Article publicat a Jornal.cat
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada