El 63% de comerços de la Diagonal no són accessibles en cadira de rodes

• Els afectats lamenten que no els vegin com a clients potencials i que els lliguin a la pobresa
• Només 44 dels 119 locals entre Francesc Macià i passeig de Gràcia tenen entrada sense esglaó

CARLOS MÁRQUEZ DANIEL. Si tenen ocasió de fer-ho, fixin-se en les barreres arquitectòniques dels dos costats de la Diagonal. Hi trobaran un restaurant, un hotel, una botiga, una entitat bancària o una perruqueria. Abaixin la mirada a terra. Allà, amb molta probabilitat, toparan amb un esglaó; més alt o més baix, però esglaó al cap i a la fi. Ara imaginin-se que van en cadira de rodes. ¿Complicat, oi? Segons ha pogut comprovar aquest diari, el 63% dels establiments de l’avinguda, entre Francesc Macià i passeig de Gràcia, no són accessibles per a persones amb discapacitat, un detall, tan urbà com social, que sembla que ha quedat al marge del discurs oficial sobre la reforma de la via, centrat en rambles, bulevards, tramvies, arbres, motos i bicis.

Si es té en compte que al voltant del 32% dels barcelonins tenen algun problema de mobilitat, la importància de garantir l’entrada a un establiment no és una qüestió intranscendent. No és que tots necessitin una cadira de rodes, ja que entre aquests gairebé 500.000 barcelonins hi podem trobar, a més de persones amb discapacitat, dones embarassades, gent gran o ciutadans amb una lesió temporal; persones, en definitiva, que tenen el mateix dret a tallar-se els cabells, a comprar-se una samarreta o unes sabates, a prendre un cafè o a treure diners. Això, ara com ara, no ho tenen garantit a la Diagonal, una situació que es pot confirmar amb una entretinguda passejada de poc més d’una hora. Dels 119 establiments que un pot visitar en el tram més concorregut de l’artèria, només 44 disposen de rampa d’entrada o estan a nivell de carrer, mentre que els 75 restants obliguen a levitar o a demanar auxili per poder salvar l’obstacle. [...]

Amb la instal·lació de rampes al 100% dels autobusos, el 74% de les estacions de metro adaptades i el 90% dels carrers de la ciutat condicionades per al pas d’una cadira de rodes, Ballesteros considera que la implicació del comerç és una «obligació moral», l’element que confirmaria que Barcelona és «la ciutat més accessible d’Europa».

[llegir notícia sencera al Periódico]