Consultes populars i política

Amb motiu de les consultes populars sobre la independència de Catalunya, tenim previst fer una sèrie de reflexions al llarg d'aquests propers dies, ja que és un aspecte que afecta a drets humans, al desenvolupament de la democràcia, a la governança, a la responsabilitat del sector públic, i un llarg etcètera de temes que és oportú de poder abordar amb un intent d'introduir-hi enfocaments ètics i de responsabilitat social.

Fa un parell de dies vam encetar el tema (El 13-D català: solidaritat i democràcia). Aportem avui algunes dades genèriques.

Ahir, 13 de desembre de 2009, per primera vegada molts dels nostres conciutadans han tingut l’oportunitat i el dret de votar si volen o no continuar a Espanya, si volen o no un Estat propi independent per a Catalunya. Mai ningú no ens ho havia preguntat, mai ho hem pogut decidir. La pregunta sotmesa a referèndum ha estat: “Està d’acord que Catalunya esdevingui un Estat de dret independent, democràtic i social, integrat a la Unió Europea?”. En democràcia, les decisions es prenen votant. És la manera més educada, pacífica i cívica de fer sentir la pròpia veu. La pràctica de la votació és la forma assenyada de decidir quin ha de ser el nostre futur.

Dret democràtic de vot per a tota la ciutadania. Han tingut dret a vot tots els empadronats majors de 16 anys, sigui quina sigui la seva nacionalitat. Catalunya som tots, no només els nascuts aquí o els vinguts d’Espanya, també els vinguts d’altres països, des del moment que, empadronant-se, s’integren a la comunitat catalana.

Gran èxit de participació. La participació de prop d’un 30% de la ciutadania és un resultat espectacular atenent el caràcter no oficial i la manca de suport mediàtic. Cal tenir en compte que l’ampliació de l’electorat als 16 anys i a tota la ciutadania immigrant ha suposat una major legitimitat democràtica però també una disminució del percentatge de participació. A la comarca d’Osona, per exemple, si la immigració no fossin electors hem de saber com a dada d’anàlisi que el percentatge del 42% hauria augmentat en 7 punts.

Resultat nítid. El resultat ha estat abassegador a favor de la independència, en un 95%. Cal lamentar que bona part dels favorables al NO no hagin exercit el seu dret al vot. En tot cas, cal tenir en compte que si hagués votat un 55% de l’electorat (percentatge que se sol exigir internacionalment per a donar-li validesa) i encara en el cas que tot aquest increment hagués optat pel NO, les xifres mostren que el SÍ encara hauria guanyat el referèndum.

Consulta popular. Formalment no ha estat un referèndum ja que no ha tingut caràcter oficial, però s’ha convocat amb totes les mateixes garanties, tot i que amb la dificultat de no comptar amb la difusió necessària per part dels mitjans de comunicació. De fet, un referèndum oficial pot fer-se sobre qualsevol qüestió, inclosa la independència de Catalunya, com va reconèixer el Tribunal Constitucional (STC 11-IX-2008), però l’únic que li cal perquè sigui oficial és que el convoquin i l’organitzin les administracions públiques, amb el permís que el govern espanyol no dóna.

Continuarà... (Ressò internacional; Risc de divisió del poble català; Risc de divisió emocional amb Espanya; Una nova classificació; Nacionalismes;...)


Vilaweb: El sí s'imposa amb un 95% dels vots i gairebé un 30% de participació

Nota: aquesta reflexió està etiquetada com a Drets Humans pel que suposa de reflexió sobre la democràcia, però també com a Innovació pel que suposa de mecanisme innovador i d'interès internacional per a abordar aquests conflictes.