L'hem formulada en referència a la informació feta pública per SETEM en el marc de la Campanya Roba Neta, on mostra el seu desencís pels pocs progressos i àdhuc retrocessos en els compromisos del grup INDITEX.
Estic convençut que una gran majoria de ciutadans estarien disposats a pagar 45'4 enlloc de 44 euros si fossin conscients de les conseqüències que té en la vida de milions de persones de països en desenvolupament.
A Bangla Desh desenes de milers de treballadores i treballadors han hagut de sortir al carrer en l'última setmana per protestar per les retallades de les seves ja de per si paupèrrims salaris i per la situació insostenible d'explotació que estan patint. Les revoltes s'han cobrat ja la vida de dos treballadors. Mentrestant, "els exportadors de roba bengalins lamenten que des que va començar la recessió han vist reduir el preu que se'ls paga per la roba en un 10%". En aquest país, el salari mínim no arriba als 25 euros mensuals quan la quantitat necessària per viure dignament es calcula que haurien d'arribar als 108 euros mensuals.
Els costos laborals representen una part tan petita del preu final d'una peça de roba que fins i tot encara que es doblen els salaris, el preu de venda només augmentaria lleugerament. Per exemple en el cas de les samarretes, els costos laborals només representen entre un 0,5% i un 3% del preu de venda, això vol dir que si es doblen els salaris, el preu de la samarreta passaria de 44 € a 45, 4 €. No obstant això, per a les treballadores de veure incrementat el seu salari marca la diferència entre alimentar la seva família tres vegades al dia, poder cobrir la sanitat i l'escola dels seus fills o no fer-ho. A més, en la lògica econòmica actual aquest increment probablement seria traslladat al consumidor/a.
Llegir-ne més: www.diarioresponsable.com
En rigor, seria més aconsellable que la pròpia empresa interioritzés la despesa d'un salari digne, especialment quan estan exhibint tants beneficis. Però seria tota una lliçó que fos la clientela la que demanés aquest augment en el cost dels productes.
L'activisme accionarial va ser un gran èxit però potser algunes empreses ja s'hi han acostumat i estan burlant aquesta innovadora tàctica de les ONGs. Cada cop més, serà necessari que la ciutadania prengui consciència dels problemes reals i que se li aportin canals per a fer valer la seva opinió i compromís.
Per exemple, seria encertat desenvolupar una campanya a les portes d'aquest establiment promovent que la clientela, en el moment de pagar la seva compra, lliurés una carta sol·licitant un augment d'un 3% en el preu dels productes.
Aquest article ha estat publicat a Jornal.cat
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada