23.8.09

Cap a un pacte nacional per a la inclusió social a Catalunya

Més de quatre-cents assistents al Congrés de Treball i Ciutadania de Barcelona han manifestat la necessitat d'un pacte nacional per a la inclusió social abans del 2010, així com promoure prestacions per garantir el dret al treball.

Foto: ECAS Ferran Ramírez/Redacció (21/07/2009)
Durant els dies 14 i 15 de juliol es va celebrar a Barcelona el 1er congrés de Treball i Ciutadania organitzat per ECAS, Entitats Catalanes d'Acció Social, plataforma formada per 77 entitats catalanes d’acció social que treballen amb la població més desfavorida. L'objectiu de la trobada consistia a cercar sortides a la pobresa i promoure un discurs i unes conclusions sobre treball i ciutadania que analitzessin els nous models de pobresa i marginalitat que trobem actualment. El congrés va comptar amb més de quatre-cents assistents que van concloure la necessitat d'un pacte amb el Govern per a la inclusió social a Catalunya i l'establiment de mesures de prevenció per a la marginalització.

Audio de l'entrevista a Jordi Gusi
Aquí teniu una entrevista extreta de la web de l'esdeveniment, feta al director del Congrés de Treball i Ciutadania, Jordi Gusi, on es plantegen les següents qüestions:

-La crisi econòmica és també una crisi del model d’inclusió social?
-Treballar assegura l’accés a la ciutadania?
-És viable el binomi productivitat-cohesió social?

A Catalunya, un 18% de la ciutadania es troba en situació d'exclusió social. Segons el director de continguts del congrés, Xavier Orteu, hi ha "unes condicions socials i econòmiques mínimes que permeten a les persones ser part de la ciutadania". Robert Castel, director de l’Escola Francesa d’Alts Estudis Socials, va més enllà i assenyala que "les condicions bàsiques conformen una democràcia, si les traduïm al camp polític. Si no tindríem ciutadans expulsats de la societat".

Mesures a mig i llarg termini

El diàleg entre el públic, entre el qual hi havia experts en el camp de la inserció laboral i membres de les Administracions Públiques, ha donat lloc a unes deduccions que han emès en forma de manifest per exposar les seves reflexions, preocupacions, compromisos i demandes a la societat. Aquí teniu les principals conclusions:

1.- Atur : Es pretén que la prestació d’atur, els ajuts i beques i la formació siguin oportunitats per arribar a garantir el dret al treball. Aquest és entès com el bé social que s’ha de produir.
2.- Immigració: Les recents modificacions del Reglament d’Estrangeria regulen en part la situació d’irregularitat que viuen les persones immigrants tant en situació d’atur com en actiu. ECAS vol bastir programes d’integració i de prevenció d’actituds de rebuig, mantenir i augmentar els espais de formació, acompanyament i inserció socio-laboral.
3.- Joventut, font de progrès: ECAS pretén col·laborar amb el Govern de Catalunya, empresaris i sindicats, per potenciar polítiques que promoguin la integració dels joves al món laboral.
4.- Per un capitalisme ètic, prou del principi "ho vull, ho tinc": La maximització del benefici individual dins la societat de consum en què vivim ha entrat en crisi. Per això, s’ha de prendre consciència d’una responsabilitat social envers el capitalisme.
5.- Accions preventives: ECAS demana als poders públics que han d’engegar amb urgència l’establiment de mesures preventives que evitin processos de marginalització. També demana l’augment de recursos necessaris per a finalitats socials.
6.- Futur: Per al 2010, es pretén la signatura d’un pacte nacional per a la inclusió social amb els departaments del govern així com incrementar el PIB fins arribar a la mitjana europea del 27%.

Aquest congrés s'emmarca, segons ECAS, en una situació econòmica que ha donat lloc a l’engrandiment de les bosses de pobresa i ha afegit nous perfils de persona desfavorida: aquella que treballa i tot i així no supera el llindar de la pobresa. El treball és imprescindible però encara no és garantia d’inclusió social. També cal dir que el percentatge de persones susceptibles de patir exclusió laboral és cada vegada més alt. En moltes ocasions, famílies senceres es troben en situació d’atur.