23.4.09

El "racisme dolç"

He titulat així aquest escrit perquè és l'expressió que vaig fer servir l'any passat en algunes conferències sobre RSE i llengua amb motiu de l'Any Internacional de les Llengües i del repte que suposa el multilingüisme.

El motiu de l'expressió feia referència a l'actitud lingüística molt estesa a Catalunya per la qual, quan una persona té cara de forastera una part molt gran de la població se li adreça en castellà. Aquest és un fet que dificulta la integració normal de la persona nouvinguda al país. Però en molts casos suposa una manca de tacte i fins i tot un comportament degradant. Fixem-nos-hi.

Quan una persona nouvinguda ja ha après la llengua del país, va pel carrer o per la feina i molta gent catalanoparlant se li adreça en castellà, fet que tira per la borda el seu esforç d'aprenentatge i d'integració i que reforça permanent el missatge -ni que sigui involuntàriament- de "tu no ets d'aquí".

Però anem més enllà. En una societat multicultural i oberta com la catalana, avui el físic ja no és una manera de pre-determinar l'origen cultural o lingüístic de les persones. Així un pot tenir la pell negra i haver nascut a Catalunya, o bé per exemple tenir trets orientals i haver estat adoptat des de ben petit. 

Posem un exemple: fixem-nos que en aquest moment a Catalunya podem trobar pel carrer moltes nenes amb trets que delaten el seu origen xinès. Algunes són immigrants, que viuen en entorns familiars xinesos i que tenen greus dificultats per entendre la llengua catalana. Altres són nenes d'origen xinès que van ser adoptades de ben petites i que avui són unes catalanes més sense cap altra diferència que els trets físics. Us podeu imaginar el que pot sentit una persona del país quan permanent pel carrer o a la feina tothom se li adreça permanent en castellà com a conseqüència del seu físic.

A això ens referíem per racisme dolç. Malgrat que no tingui cap mala intenció, hem de denunciar que aquesta és una actitud que té com a base la diferenciació racial. En funció de la 'cara' hi ha gent que usa una o altra llengua. Aquest és un repte de país, que afecta la cohesió social i la necessitat de construir una comunitat que, acollint tota la diversitat, tingui elements de cohesió i una vivència respectuosa entre tota la ciutadania. I el paper de les empreses no hi és exempt, des de la gran empresa fins al petit comerç.

Les institucions, les empreses, els mitjans de comunicació, les organitzacions socials han d'acompanyar la ciutadania en la correcció de les actituds que en aquest moment no s'adeqüen a les noves necessitats socials sorgides d'un procés de canvi demogràfic intens a la nostra societat.
La campanya Encomana el català està adreçada als catalanoparlants i se'ls demana que evitin canviar de llengua

Fa uns mesos que la Generalitat de Catalunya va posar en marxa una nova campanya per a fomentar l'ús social del català. Cal dir que entitats socials de tota mena van col·laborat amb el Govern per dissenyar una iniciativa que pretén influir en els hàbits lingüístics dels catalanoparlants, perquè no canviïn automàticament al castellà en funció de l'aspecte, l'origen social o geogràfic de l'interlocutor.

Entre les entitats col·laboradores moltes agrupen col·lectius d'immigrants, i precisament són ells els que han reclamat no veure's "exclosos" de la normalitat i la integració en la societat que implica l'ús de la llengua. "¿De què ens serveix esforçar-nos a aprendre català si després ningú ens parla en aquesta llengua?", es pregunten molts dels 115.000 alumnes matriculats en els cursos que ofereixen la Generalitat i entitats. A Catalunya la mitjana de persones que entenen el català està per sobre del 90%, tot i que fa uns anys era del 95%, com a conseqüència lògica de l'arribada de tanta gent vinguda de fora.


Pacte Nacional per a la Immigració

Així mateix, el Pacte Nacional per a la Immigració fa una aposta pel català com a llengua d'integració dels immigrants, als quals s'exigirà el coneixement d'aquesta llengua per poder regularitzar els seus papers. 

El tripartit, CiU, Foment del Treball, Pimec, la UGT, la Unió de Pagesos, les associacions municipalistes, Càritas, la Creu Roja i una vintena d'entitats d'immigrants i del tercer sector van rubricat, després de mesos de negociacions, el pacte, del qual finalment s'han desmarcat el Partit Popular, la Comissió Obrera Nacional de Catalunya, o l'ONG SOS Racisme, entre altres.

El president de la Generalitat, durant l'acte solemne de firma del pacte, va assenyalar que l'aposta pel català és bàsica perquè Catalunya "continuï sent un sol poble" i que els immigrants han de veure el català "com una eina més per assolir la ciutadania i com un bon camí per sentir-se acollits". Font: El Periódico [ca] [es]

L'acord, pioner al sud d'Europa, preveu una inversió de 3.880 milions d'euros fins a l'any 2012 i té un carácter pioner al sud d'Europa a l'hora de crear un servei d'acollida universal, sistematitzat i homogeni a tot Catalunya, en què els immigrants coneixeran els trets bàsics del mercat laboral i seran formats en català, ja que l'idioma propi del país passarà a ser la llengua vehicular d'acollida.

A més a més, tots els immigrants que faci almenys tres anys que són a Catalunya i vulguin acreditar el seu arrelament social de cara a la regularització de papers hauran de demostrar el seu coneixement del català. Font: El Periódico [ca] [es]

Etiquetes de comentaris: , , , , , ,
Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)