Entre altes coses, manifesta que "Com a rectora de la Universitat Autònoma de Barcelona treballo per aconseguir que la meva universitat sigui excel·lent. Vull una universitat en què s'estudiï i es treballi per fer una societat millor. Una universitat líder en ciència i tecnologia, però també responsable socialment. Una universitat que vol ser actor rellevant en un sistema econòmic centrat, cada vegada més, en avantatges competitius basats en el coneixement i en l'alta productivitat dels seus ciutadans. I una universitat que combina això anterior amb la màxima responsabilitat social. Una universitat que estigui oberta a tots els grups socials i on les limitacions per formar-ne part només siguin la falta de mèrit i d'esforç".
El problema que sovint presenten les universitats és que malgrat disposar d'un gran sentit de la responsabilitat social a partir de la realitat del servei que presten i l'orientació social que li poden donar, no fan el pas a gestionar aquesta RS des d'un model sistematitzat, metodològic, integral, és a dir, amb totes les característiques i principis que ens portarien a parlar de Responsabilitat Social de les Universitats.
Desenvolupar el que es coneix com la tercera missió de les universitats requereix una aplicació profunda que ha d'abastar tota la gestió, és a dir, molt més que la filosofia general i algunes accions concretes. Cal determini per a identificar tots els problemes, reptes, impactes del món universitari, i abordar-los des del paradigma de l'RS, identificant els respectius partprenents o stakeholders.
Veure article al Periódico: [ca][es]
Veure article al Periódico: [ca][es]
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada