Article de llançament de "Responsabilitat Global"

Responsabilitat Global és un think tank que ofereix serveis a
empreses i administracions públiques entorn a la responsabilitat social corporativa.

De guanyar i recaptar diners a generar i compartir riquesa

El model d'empresa del segle XX s'ha caracteritzat per la lògica de la rendibilitat i l'oportunitat. El mateix nom de societat anònima respon a una manera d'entendre l'activitat econòmica. És a dir, guanyar diners, com més millor i en el menor temps possible per als accionistes, per a la seva inversió. I si no és rendible, no interessa. Productivitat, eficiència, seguretat i redistribució han estat conceptes dominats per un principi de rendibilitat que li dóna sentit al model societari. Però a poc a poc els models empresarials del segle passat són qüestionats des de diferents punts de vista, des de diferents actors socials i econòmics i, sobretot, des del mateix cor de les empreses. Passada i superada ja l'etapa històrica de qüestionar el sistema per un altre d'alternatiu basat en la planificació enfront de la llibertat i després del miratge del pensament únic de la dècada dels noranta, nous reptes es plantegen a les empreses en el segle XXI. Reptes que coincideixen amb la política.

La governabilitat, la sostenibilitat i la globalització estan ocupant a poc a poc el pensament i l'acció dels sectors més lúcids o més potents. La percepció, quan no la seguretat, que la ingovernabilitat del món, la manca d'horitzó sostenible o la globalització asimètrica són reptes que es converteixen en amenaces per a l'activitat empresarial, s'ha instal·lat amb força en els centres de reflexió empresarial, però també en bona part dels consells d'administració transnacionals i en la majoria dels directius dels organismes financers internacionals. Els notables casos de delictes econòmics, els més que evidents riscos i símptomes de col·lapse ecològic, la manca de comportament ètic d'alguns directius i les implicacions de determinades activitats industrials en el manteniment de situacions d'extrema pobresa o de flagrant vulneració dels drets humans en els països pobres han afegit, a la raó i a l'interès, una molt bona dosi de consciència ètica global. La justícia internacional, l'eficaç control de la societat civil organitzada, i l'increment de la consciència del consumidor-ciutadà respecte als valors socials i ambientals han contribuït a un estat d'opinió exigent que es pregunta: És progrés que els caníbals mengin amb coberts?, com bé apunta John Elkington en el seu llibre "El triple compte de resultats en els negocis del segle XXI".

Amb constància i amb rigor nous marcs teòrics s'han obert. Fins i tot en els centres més estratègics del món empresarial es parla ja de la manca de capacitat reguladora i de governabilitat dels instruments polítics nacionals i internacionals de què disposem en l'actualitat enfront de la complexitat dels problemes. I hom urgeix sense embuts a la necessària revisió, modificació i adequació dels instruments que van néixer després de la Segona Guerra Mundial, per altres de nous i per fer més eficaços els actuals. Fins i tot es proposa que davant la lentitud dels processos i dels canvis en l'esfera política i institucional, la pròpia empresa ha d'esdevenir un actor de canvi i de governabilitat. I ha pres posicions la tesi que només guanyar diners és pa per a avui i fam per a demà. I que generar riquesa, de béns materials i immaterials, i compartir-la en la societat global del coneixement i amb el planeta ferit, és l'única garantia de sostenibilitat econòmica. I, a poc a poc, noves paraules poblen l'univers empresarial: de la rendibilitat com a principi absolut s'avança cap a la sostenibilitat econòmica i ambiental, i de l'oportunitat com mètode es reflexiona i s'evoluciona cap a la responsabilitat.

La majoria dels beneficis per als accionistes estan avui diferits en el temps. I si aquest temps futurible és incert, ple de riscs o inviable per a l'activitat empresarial, el valor de la majoria de les companyies cauria en picat. Per això la responsabilitat i l'acció empresarial sostenible es nodreixen mútuament d'una nova aliança que està generant una nova cultura empresarial, més compromesa amb la societat, molt més enllà del que ha significat l'acció social o el màrqueting amb causa. No, no estem parlant de modals sinó de maneres. Hem dit que els coberts no converteixen en humà el caníbal. Parlem d'un nou horitzó per a l'empresa: el del seu compromís de governabilitat amb el canvi inajornable i de la seva responsabilitat social. Una nova empresa per al segle XXI.

Les dades són tossudes i clares. Com Saturn devorant els seus fills, ens estem menjant el planeta i els seus fills amb l'actual model. I acabarem devorant-nos a nosaltres mateixos. I és urgent que la capacitat de lideratge del món empresarial, la seva visió de l'horitzó, la seva naturalesa innovadora i la seva voluntat de pervivència s'uneixin en un nou paradigma empresarial per al nou mil·lenni. Volem societats responsables enfront de les actuals societats anònimes. Ja no és possible l'anonimat que amaga la impunitat o garanteixi el privilegi. Res ja no ens és aliè. Ni res no pot no afectar-nos. Les fronteres de la riquesa ja no ens protegiran. Els núvols i els oceans no en saben dels nostres arbitraris tiralínies.

Cal passar de les consciències a les agendes. De les sensibilitats a les propostes. El conjunt de raons i d'arguments que nodreixen avui el que anomenem Responsabilitat Social Corporativa (RSC) són una oportunitat per a la revisió i la transformació de les empreses en organitzacions amb futur, no només amb present. L'agenda d'aquesta oportunitat passa per dues grans línies d'actuació. La primera resideix en l'entorn de les administracions públiques i de les institucions i actors polítics. I la segona ha d'allotjar-se en el cor i -sobretot- en el cervell de les organitzacions empresarials per a convertir-se en la nova ànima del seu funcionament.

El desconeixement de l'RSC en les empreses és només superat, encara que àmpliament, per les administracions públiques i els actors polítics. Un món de prejudicis, tòpics, complexos i arrogàncies els obnubila. Tants anys regulant, recaptant i assumint -en solitari- la responsabilitat de la cosa pública els ha gairebé inhabilitat per a adonar-se dels reptes i de les noves oportunitats. La petulància de la gestió o el clixé ideològic ha dut en molts casos a l'absurda lògica per la qual l'administració prefereix la recaptació a la corresponsabilitat administració-empresa.

Però una empresa responsable pot generar riquesa. I la riquesa no es recapta; es garanteix, s'estimula i es governa. I aquí comencen els problemes per a la política formal. Noves rendibilitats socials han de ser animades per les administracions de tots els nivells. I això requereix nous rols públics per al sector privat. A més, és evident que necessitem més política, més governabilitat per a l'horitzó compartit. Però els diners són on són. I avui, de les cent primeres economies del món, cinquanta-una són economies d'empresa. En la dimensió global o en la local, els recursos disponibles per a garantir un entorn sostenible, no són només a l'Administració. Ni sols aquesta en té la responsabilitat. Són en el mercat. I més enllà de l'autolimitació i la deontologia d'aquest o de la regulació pública, ens cal una agenda de compromisos avaluables i concertats en els nivells local i global finançats amb una nova lògica empresarial. Nova lògica del benefici i de l'activitat.

Finalment, l'RSC ha de consolidar el seu atractiu per a sectors lúcids i creatius del món empresarial per a convertir-se en una nova cultura àmpliament compartida. Les iniciatives que se succeeixen en aquesta direcció apunten a un perillós tall cultural entre aquelles grans corporacions i el conjunt de la majoria de les empreses mitjanes i petites que desconeixen com incorporar, en el concret i en territori, nous paradigmes organitzatius que neixen de l'RSC. Necessitem una agenda del canvi conceptual i cultural en el món de la política i de les administracions públiques, així com en les empreses. Si adaptar plans estratègics, innovacions organitzatives o tecnològiques costen llargs processos d'aprenentatge i metabolització interna, més ha de costar un canvi de model i de concepte per a revisar les responsabilitats i els compromisos socials més enllà del punt de partida privat o públic. A aquesta tasca, a la creació de ponts de reflexió i d'acció entre el món públic i el món privat per a governar junts allò polític i allò col·lectiu des de la Responsabilitat Social Corporativa s'han de dirigir els esforços actius de les polítiques públiques. La nostra obstinació professional i el nostre treball com think tank serà el de contribuir amb humilitat a un canvi històric de model i d'horitzó que ha de ser compartit perquè tingui èxit i que no pot deixar-nos anònims davant tanta responsabilitat.

(Publicat a Expansión 24.03.04: De ganar y recaudar dinero a generar y compartir riqueza)

Antoni Gutiérrez-Rubí
Promotor de www.responsabilidadglobal.com