Vicenç Ruiz publica un
article contundent a Vilaweb sobre el dret fonamental d’accés a la informació amb motiu del Dia Internacional del Dret d’Accés a la
Informació Pública que se celebra avui 28 de setembre. Aquí en teniu el començament:
Per un dret fonamental d’accés a la informació
«L'autèntic desafiament de la transparència és que l'arxiu esdevingui un mecanisme de bon govern, perquè sense informació pública no hi pot haver participació ciutadana»
Avui, 28 de setembre, és el Dia Internacional del Dret d’Accés a la
Informació Pública. L’any 2002 se celebrà per primera vegada i l’any
passat la UNESCO el reconegué i l’adoptà oficialment. Als països de
democràcia madura, l’accés a la informació pública es considera un dret
fonamental. Als països de democràcia incipient, no. Aquest és el cas
d’Espanya, on cal llegir cent quatre articles de la constitució abans
d’arribar-hi: ‘La llei regularà l’accés dels ciutadans als arxius i als
registres administratius’ (a. 105). Ràpidament, a més, s’hi afegeix:
‘salvant el que afecti la seguretat i defensa de l’Estat, la indagació
dels delictes i la intimitat de les persones’. Abans de dictar cap norma
democràtica que regulés l’accés a la informació pública, doncs, ja s’hi
van posar els primers límits.
De lleis ‘pre-democràtiques’ sí que n’hi
havia i, de fet, encara és vigent la 9/1968, sobre secrets oficials: tot
allò que pugui afectar els ‘interessos fonamentals de la Nació’ pot
declarar-se secret, sense terminis definits de reserva, sense més
justificació que un acord en la seu del consell de ministres. El 2016 i
en matèria d’accés a la informació pública, l’estat espanyol és un cas
del tot dissonant en el marc dels països democràtics. [continuar llegint a Vilaweb]
Podeu llegir reflexions sobre
transparència i sobre la
Responsabilitat Social de les Administracions Públiques (RSA) a Responsabilitat Global.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada