El Periódico saltant-se la Llei. Però hi estic d'acord. Sols els demano coherència

El Periódico de Catalunya, com és habitual en cada convocatòria electoral, es passa la llei pel forro. No dic que no estigui bé, sols constato una realitat. Consideren que el marc legal és anacrònic i han trobat una manera de burlar-lo, que és publicar els sondejos electorals de la darrera setmana des de la seva edició andorrana, no subjecta a aquesta restricció legal. Es tracta d'un frau de llei, feta la llei feta la trampa. Ho veig bé, perquè la restricció no em sembla que aporti res avui dia.

També la Televisió de Catalunya s'ha saltat la llei en aquesta campanya, no fent cas de l'obligació de donar la informació electoral per mitjà dels blocs electorals, constricció informativa davant la qual els mitjans i el Col·legi de periodistes s'han mostrat creixentment bel·ligerants. Potser aprofitant que era la repetició d'una campanya ja tinguda fa sis mesos, i aprofitant l'esgotament de tothom, han considerat que s'obria una escletxa per a incomplir la llei, i per sort, em sembla que cap partit polític ho ha impugnat. Em sembla molt però que molt bé.

I és que hi ha marcs legals que no es canviarien mai si depèn del regulador. Hi ha un moment en què la societat ha de transcendir-lo, el marc legal s'ha de veure desbordat, i provocar que el regulador hagi de posar-lo al dia. Són mesures que estan justificades quan la desídia del regulador ha impedit abordar la necessitat durant el període acceptable.

Curiosament el Periódico no aplica el mateix criteri en altres aspectes. Seria interessant que la línia editorial guardés més coherència en aquesta manera de fer i la integritat no quedés tan malmesa pels interessos polítics de la propietat. Si el govern espanyol no ha estat capaç d'abordar el conflicte Catalunya - Espanya, la realitat s'ha d'imposar. I això vol dir, tal com fan de vegades els periodistes aplicant el sentit comú, desbordar el marc legal, reinterpretar-lo a partir dels referents internacionals, buscar les escletxes, i defensar obertament aquest procedir perquè la resta sols és defensar un statusquo que deixa el país en un bucle sense sortida, on els seus esforços decauen com un Sísif, i on l'Estat aprofita tot el seu instrumental, legal i il·legal, pressupostos i clavegueres incloses, per a procurar castigar i enfonsar el país.

Reflexió feta fa vuit anys:

• [ca] 6.3.08 Incomplir la llei de manera legal. Responsabilitat dels mitjans davant la societat. La globalització ha permès que moltes companyies disposin d'estratègies que els permeten esquivar les normes fent ús de la distribució dels recursos productius i econòmics en diferents ubicacions geogràfiques. Els estats sovint es veuen sobreposats i no poden fer front a la capacitat de les empreses de moure's en el món alhora que les institucions públiques de governança global tampoc poden generar els consensos necessaris per a fer prevaler certs interessos socials...
• [es] 6.3.08 Incumplir la ley de manera legal. Responsabilidad de los medios ante la sociedad. La globalización ha permitido que muchas compañías dispongan de estrategias que les permiten esquivar las normas haciendo uso de la distribución de los recursos productivos y económicos en diferentes ubicaciones geográficas. Los estados a menudo se ven sobrepuestos y no pueden hacer frente a la capacidad de las empresas de moverse en el mundo a la vez que las instituciones públicas de gobernanza global tampoco pueden generar los consensos necesarios para hacer prevalecer ciertos intereses sociales...