- "Responsabilitat vol dir renovar un compromís adquirit, fer-lo viu en el present i oferir-lo al futur"
- "La transparència no deixa de ser un valor instrumental. Cal alertar de la consideració de panacea que rep "
Aquest dilluns 9 de maig ha tingut lloc a la Universitat de Girona una trobada anual de la Xarxa de Càtedres Santander de Responsabilitat Social, formada per tretze universitats i dues entitats, per debatre les línies de futur de la responsabilitat social a l’empresa i la universitat.
L'expert convidat per a desenvolupar una ponència ha estat en aquesta ocasió Josep Maria Canyelles, promotor de Responsabilitat Global, soci-consultor de Vector 5 i coordinador de Respon.cat, que ha tractat les línies de futur de la responsabilitat social a l’empresa i a la universitat i el paper que hi poden jugar les càtedres.
En la intervenció, Canyelles ha volgut destacar la conveniència de parlar més de l'RSE de les pimes per tal de posar-les en valor i de llançar un missatge al teixit econòmic i a la societat en general sobre com moltes empreses de dimensions modestes estan incorporant bones pràctiques que sovint passen desapercebudes per als mitjans de comunicació. Tanmateix, ha indicat que quan es posa la mirada en organitzacions de dimensió petita o fins i tot microempreses augmenta el risc de confondre l'RSE amb l'ètica de les persones, de la propietat en aquest cas. Per això, ha declarat que, si bé per a una microempresa parlar de l'actitud de les persones ja és una mostra d'un gran sentit d'RSE, quan ens referim a una organització de major dimensió sempre cal observar la gestió, ja que l'RSE implica una gestió planificada, amb una metodologia.
Canyelles ha explicat a la seva manera la responsabilitat social, participant els presents d'on posa l'èmfasi quan té l'oportunitat de presentar aquest enfocament de gestió davant alumnes, empresaris i empresàries, o públic en general. En aquest sentit ha mostrat com vincula els tres grans valors de la responsabilitat social, l'ètica, la sostenibilitat i la transparència, destacant que aquest últim no deixa de ser un valor instrumental i alertant de la consideració de panacea que està rebent en els darrers temps.
També s'ha referit a l'origen del sentit modern de l'RSE en el pas de l'economia industrial a l'economia del coneixement, i la importància de mostrar-ho en aquests termes per a poder transmetre millor el sentit empresarial d'aquest estil de gestió, ja que sovint el món acadèmic situa una tradició històrica que es pot remuntar a Aristòtil passant per l'Ètica de negoci, i que no situa adequadament el sentit singular de l'RSE i el sentit de la seva aparició i desenvolupament.
Per a l'expert encara impera una mentalitat funcional fruit del racionalisme, que porta a separar les accions atribuint-les a òrgans diferents, cosa que fa que les accions d'RSE acabin arraconades a una dimensió col·lateral a la lògica del model de negoci. No podem parlar d'RSE quan algú pretén fer "alguna cosa" per a la societat al marge del funcionament empresarial; el que cal és preguntar-se quina aportació s'hi pot fer des de la nostra pròpia activitat. És a dir, abordar en primer lloc les responsabilitat primàries i les secundàries, abans de les terciàries.
També a les universitats l'RS ha de ser transversal i integral, ha prosseguit Canyelles, tot fent referència a unes paraules de Francesc Xavier Grau, exrector de la URV, que va indicar que avui dia no crearia un vicerectorat de qualitat o de responsabilitat social sinó que miraria que fos la tasca de tothom.
Canyelles s'ha referit a l'origen etimològic de la responsabilitat per a explicar que l'arrel spend/spond en la llengua protoindoeuropea volia dir fer un ritus, establir un compromís. D'aquí ens també el mot espòs, o espontani, amb el sentit d'acció feta amb llibertat. La re-sponsabilitat vol dir, doncs, tornar a adquirir el compromís, fer-lo viu en el present i oferir-lo al futur. Malauradament, el sentit col·loquial actual del verb respondre i la vinculació tècnica que li donem respecte al diàleg amb els grups d'interès i el to be accountable fa que algunes persones en perverteixin el sentit vers un contingut semàntic més proper a contestar o replicar.
Fruit del debat originat per les preguntes i intervencions dels presents, i en concret en una reflexió sobre la física quàntica, Canyelles ha expressat una anàlisi crítica a la cultura co-, que ha considerat l'esforç d'un model antic per modernitzar-se, però ha advocat per una cultura sin-, més alineada amb el nou paradigma que ens espera. En aquest sentit, ha citat Joe Dispenza i s'ha referit a un nou model de relacions i espiritualitat que ha de superar la lògica de la separació que la cultura co- porta implícita. S'ha valgut de les etimologies i àdhuc del sentit onomatopeic per a justificar el seu posicionament, ja que el prefix co- també és el de conflicte, col·lisió, o combat.
Més info: La UdG acull una trobada d'universitats i entitats que aposten per la responsabilitat social
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada