Reflexió sobre "Haver de posar el logotip" @La_Directa

Casualment acabo de llegir aquesta explicació a la secció qui som d'un mitjà de comunicació, La Directa, que segueixo des de fa anys:

L'espina dorsal de la Directa són les seves subscriptores; l'ingrés provinent de les subscripcions  suposa el 90% del pressupost anual de la Directa. Tot i això, rep una subvenció estructural de la  Generalitat de Catalunya (que suposa menys d'un 2% del pressupost) pel fet de ser un mitjà en  llengua catalana, per això hem de posar el seu logotip.

Puc entendre que una organització preferís no fer constar un determinat logotip per les raons que sigui, com pugui ser en aquest cas, segons es pot intuir fàcilment, per la no coincidència ideològica entre la línia editorial del mitjà i el govern de la institució corresponent. Però m'agradaria escriure algunes consideracions.

1. Qui dóna la subvenció no és un partit polític sinó una Institució, i en aquest cas, a més, per mitjà d'uns mecanismes molt transparents i objectius, que fa que no es pugui establir cap mena de relació ideològica entre subvencionador i subvencionat.
2. L'expressió "hem de posar el seu logotip" té un to de denúncia o desgrat sobre aquesta obligació, la qual és lògica si la institució atorga una subvenció. Cada mitjà és lliure d'optar-hi o no, de manera que no es comprèn el lament.
3. El fet de fer constar aquest logotip no hauria de comportar que cap lector pugui treure conclusions equívoques sobre la independència editorial, i encara més si està explicat el motiu de la subvenció. De fet, el lloc on el fan aparèixer comporta que molts pocs lectors el puguin veure.
4. Malgrat que en aquest cas sigui evident que l'aparició del logotip i la corresponent subvenció no afecta en absolut a la línia editorial, fer-lo constar és un exercici de transparència necessari, per tal que lectors, contribuents i ciutadania en general puguem disposar d'aquesta informació.
5. En aquest sentit, sorprèn que un mitjà que teòricament sembla defensar criteris de transparència i transformació social sembla que advoqui per no publicitar aquest origen d'un part del seu finançament.
6. A partir de la informació que aporten, si un 90% del pressupost (entenc que el pressupost deu correspondre realment amb el finançament executat) procedeix de les persones subscriptores i un 2% de la Generalitat, no s'explica d'on procedeix el 8% restant, fet que no sembla un exercici adequat de transparència per a un mitjà de comunicació de les característiques i línia editorial que representa.

Finalment, i encoratjant a tots els mitjans que porten a terme un esforç d'informació alternativa absolutament necessari per a la nostra societat, cal demanar que quan es té la valentia d'assumir que no pretenen una falsa objectivitat, i que la subjectivitat volguda queda compensada per un gran rigor professional, se sigui molt estricte en aquesta rigorositat. Petites mostres com la que ha motivat aquesta reflexió podrien fàcilment induir a barrejar l'opció ideològica alternativa i transformadora amb elements de sectarisme. No afirmo res: sols faig notar, en bé de la reflexió col·lectiva, que certes maneres poden marcar un punt de distància induït per les pròpies formes abans d'entrar en qüestions ideològiques.