Les entitats necessiten disposar de més habitatges, i poder tenir-ne més en propietat per a destinar-lo a lloguer social seria una manera de satisfer necessitats socials i alhora donar sortida a l'enorme parc d'habitatge no utilitzat.
Oriol Illa, president de la Taula, ha manifestat que un dels reptes més grans és aconseguir amb tots els mitjans es pugui aconseguir que almenys la meitat de tot el parc d'habitatge buit que té l'administració pública es pugui destinar a finalitats socials. El tercer sector social ha demostrat que quan ha gestionat habitatge ha donat un gran resultat social. També ha denunciat l'existència encara de 45.000 pisos buits i la manca d'homologació amb els índex de despesa en habitatge que es dóna a Europa.
Aquestes 129 entitats estan gestionant 1522 habitatges, fet que suposa l'univers dels que es gestiona des d'entitats vinculades a la Taula. En un termini curt, se'n necessitarien uns 800 més, segons manifesten aquestes entitats.
El lloguer social està pensat per fixar un preu del lloguer a la mida del que la família pugui satisfer. Però aquí es retrata l'habitatge d'inclusió, ja que darrere hi ha tot un treball d'un sector social, amb un acompanyament a les persones.
Algunes de les dades aportades són que un 17% són propietat de les mateixes entitats; solament un 13% de les famílies no paga res; o que el la principal font de finançament de les entitats són els fons públics.
A continuació ha tingut lloc un debat obert amb:
- Enric Arqués, president de Fòrum Salut Mental
- Marta Olaria, tècnica d’incidència política d’Arrels Fundació
- Xavier Mauri, director de la Fundació Hàbitat3
- Modera: Albert Solé, cap de societat del Diari Ara
Fins a la data, malgrat les normatives i avenços, no s'han aconseguit cessions dels tenidors, els bancs, a les entitats del tercer sector, quan, de fet, es pensaven que en tindrien moltes després de tanta pressió i desprestigi del sector financer. Aquesta és una actitud que no acaben de comprendre. Però fins i tot més enllà de la cessió pot haver-hi altres camins a seguir.
L'Administració és qui hauria de disposar de les eines. La llei catalana és recent i ara cal que es posi en marxa i es pugui progressar ja que el lloguer social està solament en el 2%, quan a Europa està al 15%.
Les polítiques d'habitatge, amb el suplement que aporta el tercer sector, fa que no només es complementi sinó que en millori la qualitat i l'eficiència, garanteixen més impacte. Molts dels col·lectius amb qui treballen no en tenen prou amb un habitatge sinó que cal un acompanyament des de la proximitat, que és l'expertesa que aporta el tercer sector.
L'òptim no seria l'expropiació sinó una aplicació de criteris de Responsabilitat social, respecte pisos que per a les entitats financeres gairebé no valen res.
En algun cas, estan disposats a donar pisos ocupats, que és una manera de continuar passant problemes a tercers. Els hi han explicat totes les possibilitats però no estan disposats a fer un pas en la línia social. Abans podien tenir els dubtes sobre a qui fer la cessió però ara hi ha una organització especialitzada com Hàbitat 3, la principal tasca de la qual és la mobilització d'habitatge cap a l'orientació social.
Sembla que res hagi canviat malgrat la sacsejada de la crisi, Dades d'El Idealista mostren que el preu del lloguer ha pujat un 20% a la ciutat de Barcelona.
El replantejament del concepte d'emergència és el que permetrà que molts més casos urgents puguin entrar a la taula municipal on s'aborden les emergències d'habitatge.
Els temes de salut mental també afecten i en despesa pública estem a la cua d'Europa i mai hem estat al nivell que el nostre desenvolupament cultural i social requeriria.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada